Quan per la tardor varem fer la "Aresta idíl.lica", a l'Agulla de Tres Ponts, em vaig fixar en un esperó ben guapo que segons la guia de la zona no hi havia res obert. Vaig estar buscant per internet i tampoc vaig trobar res... així que només em quedava buscar un company amb ganes de carregar molts trastos a l'esquena!
Vaig intentar-ho amb l'Iturri, peró aquell dia no era el dia, en Pepins molt xerrar però alhora de la veritat no li va el rotllo de currar, vaig pensar anar-hi amb la dona, però aixó de pedalar als desploms se li dona més malament que el mecànic que va passar la ITV del Challenger.
Quan ja tenia assumit que em cardarien la línia o hi anava sol, va aparèixer en Grau...
Així que carregats de ferros i il.lusions, ens dirigim cap al Sentilla de Tres Ponts!
La línia que tenia pensada estava, buenu està, a la dreta de la "Liberazione", però en Grau diu que el 1r llarg donarà molta feina i optem per entrar una mica més a la dreta.
Podeu trobar l'inici prenent com a referència un pi molt alt que hi ha a la dreta de la "Liberazione", que per cert, encara la tinc pendent, algú s'apunta?
Per arribar a la R0 deixarem el camí a l'alçada d'aquest pi, que es veu des de Coll de Mu gairebé, entrarem en un petit bosquet, una mica embardissat, però és poc tros, uns 20 mts. si fa no fa, arribarem a la roca i farem una grimpadeta molt fàcil fins a trobar la xapa que fa de R0.
Aquí ens encordem, pugem una mica, i amb un pas tonto assegurat amb un parabolt (4°) arribem a una repisa que l'anirem seguint fins al final on trobem la següent xapa (3°). Podem assegurar tot aquest tram amb un totem lila o similar, però és molt fàcil.
 |
| En Grau a la 1a assegurança de la via |
 |
| En Grau al final de la travessa fàcil |
En aquesta xapa comença el tram d'Ae, el qual desploma molt i on la roca no és molt bona.
Per arribar a la següent plaqueta hi ha un pas molt llarg, o ens estirem mooooolt, o portem una anteneta o un pitonet.
A partir d'aquí, els pasos són més propers, fins que ja comença a tombar,i on haurem de sortir en lliure fàcil, 5é, més o menys.
Farem la R en una repiseta còmode. Jo crec que aquest llarg és 5°/Ae, 30 mts.
 |
| Dues imatges d'en Grau al tram d'Ae |
La següent tirada diria que és 4°/Ae, però crec que deu sortir en lliure i sense ser molt difícil, no sé, potser 6b o 6c, ni puta ideia, cantos hi havien, però jo no tinc bistec al braços..
Sortim de la R cap a la dreta i encarem un desplomet, el superem en 2 Passos d'Ae, i entrem a un murete, de 4° més o menys, el passem i arribem a la R gairebé caminant, uns 20 mts.
 |
| Cuidao!! |
 |
| El menda obrint el 2n llarg |
Quan vaig arribar en aquest tros tant tombat, em vaig creure que obririem una línia guapa, llarga i en el dia, ja que es veu tota l'aresta tombadeta i més assequible del que semblava.
Animat a tope començo a tirar i
SORPRESA!!!!!!
D'on cony han aparegut aquestes dues putes xapes?!?!?!?!?
Monto R, i mentre en Grau va pujant, vaig mirant pel voltant a veure si veig l'inici d'aquesta via que em trobat.
Finalment, veig que hi ha un passamà més amunt i a l'agulla del costat. Acabem deduïnt que per arribar a aquesta R, els obridors van fer una travessa i una desgrimpada fins la canal de la nostra dreta, i van montar aquesta reunió, que seria la seva R0.
Decepcionats, i amb l'esperança de que sigui un intent abandonat, tirem amunt, seguint la línia més lògica. A mesura de que anem pujant, anem trobant assegurances de tots tipus, burils, espits, parabolts de 8mm...
Aquest 3r llarg és guapo i disfruton, amb bona roca, i ben equipat.
Uns 40 mts de 5°.
 |
| En Grau al 3r llarg, ja a la via que vam trobar |
 |
| Equipada amb burils, espits, parabolts i...?? |
El següent continua la mateixa tònica, però a mesura que anem pujant es comença a cardar més tiesu, fins a l'última assegurança, on trobem el pas més difícil del llarg, 5+, on jo vaig posar els pedals i vaig sortir a caçar la sabina que tenim a sobre.
Després arribem a un repisot, on podem montar la R en un parell d'arbres molt ferms.
A partir d'aquí, es veu el cim a tocar, però no veiem la continuació de la via.
En Grau va anar a treure el cap cap a l'esquerra i va trobar un parabolt de 10mm, i acabem deduïnt que és el tram final de la "Liberazione".
Un pas de 4+, i ja només queda caminar fins al cim, on muntem R a la sabina del rapel.
 |
| En Grau a l'últim llarg, el 5é. |
Buenu, resumint, em obert una entrada directa, que em batejat com la "Via del coix", a una via molt guapa que no en sabem gaire res, tant sols que està equipada, que és 5+ màxim i que aquesta combinació és molt interessant. Si voleu, podeu portar un totem lila, o un camalot 0.75, o algun trasto semblant per la travessa del 1r llarg, i una anteneta per caçar el 2n parabolt de l'Ae, o un pitonet, o un colega molt alt.
Baixem del cim amb un rapel de 40 mts justos fins el collet per on passa la "Retiro espiritual".
Aquí tenim l'opció de baixar rapelant per aquesta via, o de fer l'última tirada i allargar l'escalada i baixar a peu, o de baixar per la canal est, que és l'opció que vam escollir nosaltres.
En Grau la va destrepar tota, jo vaig fer dos rapels més des d'arbres.
Després només queda anar a buscar el camí pel mig del bosc, que ens portarà a l'inici de la via gairebé.
Pues vinga, ara que ja us he cardat el rotllu, us penjo el croki-paint!
 |
| Croki-paiiiiiiiiiiiiint!!!!!!!!!! |
