dimecres, 26 d’abril del 2017

El puro altre vegada

Wenu, encara plou, tinc el pis net, la nevera força plena, ja he fet migdiada i m'aburreixo com una ostra... així que us explico més coses endarrerides que tinc pendents.

Doncs com que el Puro em va agradar molt, vaig esperar uns dies a que el putu polen marxés i hi vaig tornar-hi. Vaig enredar al meu germà, però no va costar gaire:
- On vols anar demà?
- O Montserrat o Camarassa?
- Joer... pues Camarassa.

Així que després d'un bon esmorzar a Can Pere ens vam plantar a peu de paret.
Com que ja havia fet la "Directa", em feia gràcia probar la "Cinderella", que des de sota es veia molt guapa.
El primer llarg em va tocar a mí, SORT!!!!
M'hagués emprenyat no poder-lo fer! 
Molt, molt, molt, molt ben parit!!!!!
El segon llarg li tocava al meu germà però com que li va costar molt el primer, no el va voler fer.
Jo m'ho mirava i es veia força puta.
Així que ens vam escaquejar per la "Directa". Vaig lluitar tant com vaig poder, però tampoc em va sortir el pas de 6b aquesta vegada.
I el 3r llarg el va fer en David, que en veure que el 6a és un pas desplomat es va animar.
Vam rapelar ben contents, ja que tots dos havíem encadenat algo.
Voltant pels sectors a veure que feiem, va, i trobem l'Arturu, un paisanu de Campdevànol, que estava escalant al sector "Marcant estil"... i com no! Anava amb l'autocaravana, la dona, la filla, el nadó, el gos, les taules, les cadires...
Total, que xerrant i xerrant, ens vam quedar allà fent unes vietes i unes birretes per rematar el dia.

Crokis que he trobat per la xarxa no sé com.

No ens podem equivocar de via!

Paret de les Gralles

Deixem enrera Camarassa i enfilem cap a la Paret de les Gralles.
Mentre pugem, anem mirant per internet les vies d'en Salla i finalment convenço a en Grau que són massa xungues per mí... 6b's semi! 
Finalment ens decidim per la "GAM".
Qui es pot resistir davant d'una xemeneia de més de 100 mts.?

Crokis molt bo xirlat a l'Edunz
Hi arribarem per dalt, per l'aproximació habitual a la paret de les Gralles passant per l'ermita de St. Jordi sortint de Camarassa, i seguint la pista que mor als camps de conreu on seguim la valleta cap al fons fins a trobar les fites que remunten el llom dret (15').

Des de dalt rapelem per una de les vies d'en Salla, fem tres rapels i anem a petar a una campa tropical plena de polen.

Moquejant com berrus tirem amunt, i quan estem a mig fer del 3r llarg cau un petac d'aigua de Déu!!
Llamps, trons i agua per tot arreu durant uns vint minuts d'infart.
Arribem a dalt contents per estar vius, una mica molls i plens d'orticària... putu polen!!!
Via guapa si us agrada arrossergar-vos per dins les xemeneies, amb un 1r llarg amb roca moooolt delicada i equipada amb algus pitons, que algun costa de trobar i xapes a les reunions, menys la última que la farem d'un arbre.

En Grau al 1r llarg
En Grau al 3r llarg moments abans de caure la del pulpo


Camarassa

Po zi, també hem estat per Camarassa "escalant", per dir d'alguna manera fina com perdem el temps i els calés.
El primer cop que vaig ser-hi, va ser a principis de l'estiu de l'any passat.
Vam anar-hi de rebot, ja que estavem a St. Llorenç, però cardava una calda inhumana, i vaig proposar d'anar al sector "Marcant estil".
El meu germà ja em va avissar, però no li vaig fer cas...
Estava a rebentar de "cordades", per dir-ho finament...
Autocaravanes, furgos que valen més que el meu pis, cotxes, gossos, mainada, pares i mares, nadons, radios, música, cotxes mal aparcats, curiosos... semblava... no sé que semblava... qualsevol cosa però menys un sector d'escalada!
Total, varem mirar els sectors des de la carretera i vam marxar cagant llets d'allà com "El equipo A"!!!



Uns dies més tard, en Grau, va i em diu d'anar a fer unes vietes aquí.
M'imaginava la mateixa escena altre cop, però per mandra de rumiar un altre sector, vaig acceptar.

Com sempre, va triar ell, i com sempre no va triar cap via de 5°!
Total, cap a la "Directa" del Puro.

Crokis del Princep de les Maduixes

El tiu va i enllaça els dos primers llargs, i em deixa allà sol amb tot de locals que estaven més forts que el vinagre...
Després d'una estona pujo jo, vaja quinto d'entrada!
Serà la vergonya, el polen, la toma de contacto, les combes que duia o que sé jo però em va costar força. El pas de 6b del L2 el vaig acerar i després ja vaig arribar a R2.
Miro el 3r llarg i m'el deixa fer!
Al.leluia!
Un dia que em deixa anar de 1r!
Encadeno, puja ell i rapelem amb cuidadu per qué a peu de via hi han tots els escaladors de la comarca!
Un cop a peu de via, descubrim que entre tota aquella colla hi ha en Nico i en Sallas, el qual ens recomana unes vies noves que han obert ell i els seus companys a la Paret de les Gralles.
Com que hi ha molta gent a tot arreu, i molt polen, cardem el camp cagant òsties a veure que si cou a aquella paret.