Conglopeps-4

 Pues vinga, continuo cardant-vos la xapa, és lo que té llevar-se a les 7 d'un matí plujós, que no saps que fer i tampoc em motiva massa sortir de casa, perquè entre el fred i la mullena acabes tremolant com una fulla. Així que aquí va el quart capítol de Conglopeps, i com és d'esperar, ens va sortir força rana. Vaja ratxa! Al menus vam poder fer algunes fotos bones!!

 D'aquesta sortida ja fa un bon grapat de mesos, i com podeu suposar vàrem anar a Montserrat, no recordo sí teniem alguna cosa en ment, o sí vàrem anar improvisant sobre la marxa. Total, ja fa temps vam anar fer la via "D'en Pitu i la Núria", però ens vàrem equivocar i vàrem entrar per la R3. Aquesta vegada suposo que havíem comentat de fer-la sencera, però ell ja tramava alguna cosa, i al final es va descubrir el pastel, és el nou Pepins Gate!

Al final es va descubrir tot.

 Resumint, és normal que ens equivoquéssim aquell dia, vaja aproximació, Déu n'hi dó. No és molt llarga, però fa força volta, i sembla que t'allunyes continuament, fins que el camí fa un gir sobtat i remunta un bon tros fins a peu de via. I aprofitant que surt el tema de l'aproximació ja us penjo el Croki-maps.

Croki-maps.

 Un cop a peu de via, en Pepitu es pilla el segon llarg, el més difícil de la via, però alhora el més equipat. Vale, vale. Faig números, i sí ell fa el 2n, a mi em toca el 5è, que també és 6a...però ja l'havíem fet fa 7 o 8 anys. Buenu, començo jo, vaig tirant, i mica en mica, sota un Sol esplèndid, vaig pujant fins a la R1. Puja ell, sense cap novetat i comença el següent llarg.  Mentre asseguro veig que han aparegut uns quants núvols al cel,  i hi ha alguna cosa rara. Passen els minuts, ell s'acaba penjant i descansant, i m'ho miro bé i apareix un HALO a sobre nostre!

En Pepins al L1 amb un Sol esplèndid.

Començant el L2. Hi ha algun nuvol estrany.

No serà el que em penso!

-Tiu! És  un halo!!! 
-Un què???

Brutal! Un halo perfecte! 

 Finalment arribem tots dos a R2, jo fent bastants més A0's que ell i la temperatura a baixat i cada vegada hi ha més núvols. Faig el tercer llarg i parem 5 minuts per fer el cigarru i mirar-nos la part de dalt. A mi el halo em fa patir, perquè quan apareix un, significa un canvi temps bastant immediat. Però total, queden dos llargs i tenim temps si ens espavilem. I aquí es destapa la trama! El paiu no vol fer aquesta part perquè la seva religió li prohibeix repetir vies, i ja la vàrem fer fa 7 o 8 anys. Per tant,  vol fer una ruta nova, la "Directe Núria", que està força aprop d'on som. 

Jo al L2.

Jo arribant a R2, encara fa bo.

Jo al L3, els núvols de la tempesta
 ja treuen el nas.

 Intento fer-li entendre que tenim poc temps, que ell vol fer tres llargs nous,  enlloc de dos de coneguts, que es deixi estar de xorrades i que tiri amunt, però no baixa del burro. Com sempre m'acabo baixant els pantalons i perdem un temps preciós recollint el material i buscant la via. Quan finalment la trobem i ens preparem per tornar-hi, ja s'escolten els primers trons a l'altra vessant de la muntanya. Ara, segurament ja estaríem a R4, o més, però l'avarícia rompe el saco i ara lo que prima és surtir d'aquí cagant òsties.

                                        

En Pepitu fent el 3r llarg, pur tràmit.

 Total, agafo i tiro amunt però per la via "Núria", que és mooooolt fàcil, ja que l'objectiu és sortir d'aquell forat. Als 60 metres monto reunió i puja en Pepitu, i sense pensar-s'ho va cap amunt, ja que els trons cada vegada se senten més forts i més aprop. Quan s'acaba la corda li dic que continuï i anem a l'ensamble fins que arriba al cim, monta reunió i m'assegura. Un cop junts, recollim i tirem avall per Santa Magdalena i després Santa Anna, on ja cauen les primeres gotes. Arribem al cotxe i a 50 metres Sant Pere obre l'aixeta de cop i cau la del pulpo! No arribem a mullar-nos per minuts!!!

 A partir de la tercera reunió ja no estàvem per fer fotos, per tant, no en n'hi ha cap des d'aquella hora. Us heu de conformar amb creure'm o mirar un registre pluviomètric d'aquell dia. 

 Buenu, moraleja, qui tot ho vol, tot ho perd. Si haguéssim continuat per la via que feiem, hauríem acabat abans hi tot. Al voler fer una de nova amb la tempesta al costat vam acabar fent una vieta que no té res d'especial. Tan sols és una rampa per anar a quatre grapes i que per tant no em molesto ni a fer el Croki-paint. 

Croki-paint tunejat
del blog Skalatzencas

Croki-paint fet pel menda lerenda.

 

 

Rampes i més rampes!

Quan va néixer la Ceci vaig començar a buscar sectors d'esportiva en totes les guies de tinc de Montserrat per anar en plan chiki-climb-park.

Vaig trobar un, a la guia de Gorros d'en Luichy, que em va fer encuriosir...la Miranda de Sta. Magdalena, a la cara sur.

La guia ja ho deia...peu de via incomode...

Però vaig pensar, que al haver-ho publicat, hi hauria anat força gent i estaria tot trepijat i podiem anar-hi amb la canalla i les plastes de les parentes.

Pos NO!

El peu de via és incomode de collons, estret i ple d'esbarssers i aritjols.

I l'aproximació també té guasa si vas amb el masicosi, el moises, el sacaleches i tota la parafarnalia que porten els pares i mares! Sort que ja he perdut el tren! Uf!

Total, com anavem d'exploració la meva dona i jo, vam fer cinc vietes i vam canviar de lloc, ja que l'únic misteri d'aquestes vies es trobar la següent xapa...són exageradament fàcils, fins hi tot per mi.

A més totes són si fa no da iguals: un pas a l'entrada que et determina el grau i després a buscar xapes i R's a quatre potes.

Crokis del llibre d'en Luichy

Foto del sector... ja es veu que és una rampa, xula, però molt rampós

Com que era d'hora vam canviar de sector...

I ens vam dirigir cap a l'agulla del Mirador de St. Joan...a fer l'Arnau-Martín...más de lo mismo, però buscant les xapes de color vermell.

Un murete d'entrada de dos xapes que t'ho fa mirar i després una rampa de 3° fins dalt.

Descens a peu tot xinu-xanu i cap a casa.

Crokis de Papiyjuanan modificat

La Mireia d'excursió pel L2

Crokis del Princep de les Maduixes

Trio de Gorros

He tornat a Montserrat, la tercera vegada amb el que portem d'any! Estic en ratxa!!!!
La víctima-acompanyant? L'Esteve, un habitant de Vic, guia de muntanya i de barrancs...un comodí...
Hem anat a Gorros, a veure si podiem tornar a fer un pòquer de cims, però per vies un pél més difícils, no gaire més, no fos cas... Però aquesta vegada no ha pogut ser, ens hem tingut de conformar amb un trio, ja està bé, ja que al final s'ha tapat el dia i s'ha girat vent... Com sempre hem acabat passant un fred de  Déu!
Vam començar per la Magdalena Superior, i la via escollida va ser la "Ignasi Jorba". L'inici és força evident, quan estem sota la Magdalena, pugem per unes rampes de pedra fins a arribar a peu de paret, uns metres a la dreta trobarem un parabolt pintat de verd a l'alçada del melic. Tota la via té les plaquetes pintades d'aquest color.
Aquí ens encordem, i tot hi que no m'agrada ser el primer, tiro jo, empalmant el L1 i el L2, uns 70m de 4+, ben equipats, tot hi que em vaig saltar algunes xapes, però perqué no les vaig veure, ja que pel meu gust no en sobra cap...
El següent llarg és el 5+, vaig de segon pensant que serà un passeig, ja que l'Esteve ni s'ha immutat, i Déu n'hi dó, tenia unes ganes d'agafar-me a les cintes...però va sortir, cagadet, però va sortir.
El L3, ja té guasa, amb el "peacho" diedre que hi ha sobre la R i les xapes ens obliguen a passar per la placa, glups, passo por però encadeno, el desplomet és el de menys, té molt canto, impressiona més que res, peró la placa de sota i la de sobre si que les vaig trobar finetes, suposo que serien les ganes d'anar pel diedre en lloc de ficar-me en aquest "fregao".
Baixem i anem cap a la Magdalena Inferior, no sabiem ben bé quina via fer. Al final ens decidim per la "Benson", que a l'inici té dos burils pintats de blau, just a l'últim graó de les Escales de Jacob.
La via està equipada amb parabolts pintats de blau, si no ens hem equivocat...
Aquesta vegada comença l'Esteve, i es menja el 5º com el quí es menja una llesca de pa de motllo... Ni es despentina, el paiu...
Arribo a R1, i a partir d'aquí les xapes blaves s'intercalen amb unes de verdes, que deuen ser de la "Bi-potens", arribo a bubtar de si estem fent la via escollida, vaig tirant amunt, i enllaço el L2 i el L3, queda un bonic llarg d'uns 50m, i suposo que he pujat per on tocava, ja que l'ùltima assegurança és de color blau....
Són les dues més o menys quan acabem el ràpel, i el temps començar a canviar... el cel es tapa i es gira vent. Ja hi som!!!!!
Com que encara tenim ganes, anem a la Miranda de Sta Magdalena, i després de rumiar i discutir quina via fem, ens decidim per la "Campos magnéticos", amb un primer llarg de 5b, que fa l'Esteve, molt ben equipat amb parabolts de color taronja i algun espit, i un L2, que faig jo, i que segons el croquis és de 5b també, però que tinc de cardar una apretada al bombo del mig que al.lucino, estic matat...
Aquest segon llarg no té tantes xapes i el pas del desplom està protegit amb un espit de 8mm que és molt possible que tingui vint anys de solera.
Pugem fins el cim, i amb un fred del carajo decidim pirar... Uns frankfurts a Monistrol i cap a casa, que avui és l'aniversari del vell.



 

 L3, 5+, L2 per nosaltres de la "Ignasi-Jorba", quines ganes de fer A0!!!!

L2, 5º/5+, de la "Campos Magnéticos"

 L4, 5º, L3 per nosaltres de la "Ignasi-Jorba"

Jo a la R2 de la "Ignasi-Jorba" des de R3, sembla més de 25m...

Poker de cims als Gorros

Dilluns 11/3/2013

Per estrany que sembli tenim festa el meu germà i jo...i les parentes NO!!!!
Fa dies que miro croquis de Gorros, però per anar-hi sol entre setmana. El finde sembla mercat i passo de formar-hi part. Com que ja tinc al cap les vies que em fan gràcia, en lloc de fer-les sol, les farem junts, un dia  de relax pel  meu germà i per mi un dia... llarg. Com diu en Paca: Ja m'he fet gran, gros i gras...
Pugem a St. Joan per St. Miquel.... El primer i l'ùltim cop! Penso que és molt millor pujar per les escales.
Arribem a la Gorra Marinera, a peu de la via "Ninona" a les 10 del matí, no fa vent i toca el sol... "Collons que raru" penso... Sempre pillem....
Començo jo i vaig pujant, possant i treient cintes pel roçament, fins a les runes de l'hermita... Uns 85 metres d'una tacada... En David, clar, a de surtir a "l'ensamble"... No és tant llarga la corda.
Aquí continuem per la via "Del davant", molt guapa! Alguns "alejes", justets per passar una mica de por peró no per  matar-se.
Fem cim i baixem rapelant. Anem bé d'horari i anem a fer la via "Àpia", a la Magdalena Inferior, que a l'inici hi ha una plaqueta d'alumini rectangular i casolana pintada de color verd. la resta són parabolts de 10mm. amb les xapes pintades de color verd també.
Són tres llargs molt guapos, ben equipats i amb roca excel·lent.
En el primer llarg trobo que la 1ª assegurança està força amunt però un cop t'hi posses no hi ha per tant i després hi ha un petit desplom, però amb els forats on voldriem i com voldriem, molt divertit.
El segon i tercer llarg trobem còdols a patades... Un luxe sí estem acostumats a Agulles.
Ràpel i cap a la Miranda de Sta. Magdalena a fer "La canaleta de les ninfes".
Aquesta via és molt xula també, puja per una espècie de canaló on progresses utilitzant passos de diedre, de placa, i alguna que altra bicicleta.... Estic fatal! Algun "aleje" però res de l'altre mon, llàstima que sigui tant curta.
Pugem fins al cim amb molt de compte perqué hi ha moltes pedres soltes i ens dirigim cap a la Magdalena Superior.
A mi em fa gràcia fer la "Susibel", però no estic segur si està tota re-equipada i a més m'he deixat els estreps a casa... Així que ens decidim per la "Pureta's climb".
Des de fora es veu molt maca però un cop t'hi fiques.... Em va decepcionar bastant. El primer llarg està força podrit i a la R3 hi ha molts "bolitxes" esperant a fer strike amb el paiu que està assegurant, en aquest cas el meu germà.
Vaig enllaçar els tres primers llargs per anar a l'ideia, ja que feia un vent del carajo! Ja deia jo que no podia ser...
Fem cim i avall cagant òsties que fot un fred que pela!
Baixem per St. Miquel una altra vegada i arribem al cotxe passades les quatre. Uns 400m en 7h, més o menys, ja fa temps que vaig tirar el crono a la xatarra...
Un dia digne per repetir, però fent unes altres vies, i pujant per les escales!

Aquests croquis són de l'Eduard, d'en Luichi i d'en J.Prunera, els he modificat una mica amb el que nosaltres vam fer, espero no ofendre als autors amb la meva mala traça amb els ordinadors....