Pont de la Puríssima

El Komando i la Cotaca tenia la sana costum de fugir a terres alacantines pel pont de la puríssima en busca del solete, però per motius “furgonetils” no ha estat possible anar enlloc!

Comencem Bé!! Parlant amb el Litri, em persuadia per anar a dormir al refu de Riglos i matar el pont entre Riglos i Peña Rueba, tot i que em motiva bastant ... a la compte corrent no tant :(

Suposo que el Litri estava tant tirat/putejat com jo i per això vam trobar una solució salomònica i es va venir a passar el pont a casa, ” tenemoh la mansión pá los machos”.

Camp Base del Pont

El guardià de la Cripta

Evidentment previ avís/advertència de la meva dona (si... ens hem casat però això és un altre post).

Salva que ens van dedicar els Trabucaires de Ripoll

CroquiPaint del Bodorrio

Vam fer un Planning bastant senzillet per agafar rodatge i sobretot veure’ns i fer unes birres.

El dissabte vam anar a Roca Aguilera al Vendrell, està una mica lluny però ens va anar ideal pel que buscàvem, solete, tranquil·litat, vies fàcils i sense sobar.

Cortesia:
http://skalatopi.blogspot.com.es/2010/03/resenas-roca-aguilera.html

Cortesia:
http://skalatopi.blogspot.com.es/2010/03/resenas-roca-aguilera.html

Vam començar per la part central que és la més vistosa només arribar, i vam fer un V+ brutal de forats (el dia abans havia estat fent llenya i em vaig inflar com un galàpet) i després un diedre de IV molt recomanable, després dos 6a i un 6b una mica bloquero, i un parell de V a l’esquerre d’aquestes que eren MOLT bons.

Litri al 6a nº24

David al V+ nº 29

Després vam anar a la cova de l’esquerre i vam fer el 6a (gens recomanable) i el 6c i el Juaniyo va encadenar el 7a+ que es veia molt wuapo.

Vista del 7a+

Juaniyo a la cova

El diumenge vam anar a Calamontse, relació amor/odi “donde las haya” ... Com que no volia passar por ni penúries vaig escollir la Via Sol Solet de la Miranda de Can Jorba, menys mal que es va apuntar a última hora el meu germà...

CroquiPaint Sol Solet+AB

Collons! Personalment em va costar molt menys la Bego, no sé si és perquè anava amb un motxillote que flipes però els dos primers llargs empalmats vaig vibrar bastant... Vam tirar del comodí del Xexu...

A R2 vam coincidir amb maquinote de la comarca com és Toti Valés que anava amb uns clients i anàvem petant la xerrada. Comença L3 el Litri ... i se li a travessa  un aleje i no ho veu clar i fem canvi de primer, clarament em tocava a mi, però miro abaix i veig el Toti ... miro al costat veig el meu germà ... i penso ... si la tornem a liar serà la polla! Xexu!! Hechale valor!!

Tenia un pas tonto que sinó anaves a l’esquerre et podies fotre una bona fava a la repissa... arribem al cim i veiem l’Aresta Brucs per fer cim ... mirada còmplice entre el Litri i jo ... Xexu!! Fes-la tu que està neta... (tercer comodí)

CroquiPaint AB

Després ens vam dirigir cap a la Cajoleta, la meva idea era fer la Esquivabolas, però veient que avui no era el meu dia vam fer la Via Blava, dos tirades III-IV de tràmit fins a posar-nos sota la bola

David al L1

Litri arribant a R2

El L3 es veia wuapo i com el Xexu no l’havia feta i ens va treure les castanyes del foc... li cedeixo el torn, quina tirada més wuapa!!! Em va agradar molt, una mica en travessa esquivant la bola i anat a buscar el patí i molt cosida!

Litri arribant a R3 després de la travessa

David al rapel

Fem cim i veiem que ens dona temps a fer el Montgros i decidim baixar, comencem el ràpel i la petita trepada per anar a buscar les marques grogues que ens tornen al peu de la Cajoleta i saltarem cap el cotxe per el Coll del Musset.

 El Diumenge jo volia fer esportiva pel Penedès, que sempre fa solete, però el Xexu havia enganyat al Karre per anar a l'Aresta Ribas del Pollegó Oest, i ens truca al matí:

-          Ei! Estem al Bruc, us apunteu?

I ja em va fotre el Planning enlaire ... però almenys vaig aconseguir que el Litri que no volgués tornar a fer llargs, i vam anar al CAM Nou Barris a Collbató.

Cortesia:
http://www.kpujo.com/catala/ressenyes/collbato/pagines/base.html#

Cortesia:
http://www.kpujo.com/catala/ressenyes/collbato/pagines/base.html#

Va ser un mica fracàs perquè només arribar es va posar a ploure, però com que ja hi érem vam seguir, i ves per on encara vam triomfar!

Vam començar per l’esquerre del Pinotxo i vam fer plovent el IV,V+ i el 6a ... casi me la foto estant tot humit jejeje.

Al cap de poc van arribar el Xexu i el Karre mig molls del Pollegó i es van afegir a nosaltres

Després ens vam canviar al totxo de l’Oskar i al totxo Sud, i vam fer el V+ (Molt bo) de l’esquerre i els V centrals i per acabar el Karre va fer els 6b del mig .

I el dilluns com bons gossarrassos que som ens el vam tirar fent unes partides a dards i unes birres que sempre entren bé!!

El tiquet d'en Chewbacca

Ticket: Accés per ser lliure unes hores, amb permís concebut per un tercer, en aquest cas la parenta. Gaudir del lleure permès en un espai limitat de temps per satisfer les necessitats d'esbarjo bàsiques que un necessita i que mai són suficients.

Dons això mateix nanus, que un tiquet s'ha de aprofitar que no passa tots els dies i costa molt de reunir-nos uns quants del komando per celebrar alguna cosa, en aquest cas un aniversari de 36 primaveres d'un servidor altrament dit Xiwaka/Tatai/Musanpai/Tali etc,etc etc, juntament amb el Hippy, el Karnisseru, el Xexu i el Pepo.... Vaja que podem fer un nou Santoral amb tant de nom, val més que no sapigueu el que fem als batejos.

Amb una rasca de collons, vam sortir tots dels nostres respectius nius amb el ticket en mà i ens vam dirigir cap a la Parròquia d'Hortó, a casa del Karre, un cop allà, tots cinc, ens vam disposar a sopar unes pizzes i ens vam trincar unes X birres per cap,vam solucionar el món i quan ja ho teníem tot arreglat ens vam adormir.

Al llevar-nos l'endemà ja podríem dir que havíem exhaurit el crèdit del ticket, si més no el cos no estava precisament per anar a escalar. Tot i així amb dos collons, dic dos perquè entre tots deurien ser els únics que reuníem,i després un bon esmorzar a base d'Ibuprofenos i Almax, ens vam dirigir cap a Coll de Nargó, a la Paret del Grau.

A l'hora del senyors, a les 12 del migdia, començavem a fer el que havíem vingut a fer, és a dir: Escalar.

Com que érem cinc, vam fer dos cordades, uns a la via Africa 5º, 75mts. (Xexo i Xiwa) i la via Manelet 6a 100mts (Karre,Hippy,Pepo). Les vies en si no tenien gran grau de dificultat però l'estat en que ens trobàvem era un handicap per nosaltres. Les vies són de tres llargs amb una roca boníssima.

La via Africa comença amb un llarg per un diedre força divertit peró amb algun que altre leje cosa que fa que et plantegis el grau, el segon llarg la cosa canvia; el 5º sembla 7a tot i que les preses són força bones però els paracetamols encara no han fet efect,i el tercer llarg està ple de bones preses pràcticament fins a d'alt de tot, potser els últims metres son una mica més exigents però res que no puguis superar si vas de segon i escales dos cops l'any. Sort que anava amb l avi que és un valor segur.

La via Manelet la van fer els tres mosqueters, alternant-se els llargs, el primer el va fer el Hippy amb un inici eufòric que feia que no callés, va fer el primer llarg on hi ha un pas que ja et diu que alló no és V, a partir de llavors ja no el vam sentir dir res més. Els següents dos llargs van anar a càrrec del Sr. Pepo i El Karnisseru, només se sentia dir ohhhh!!! que Guapa,quina roca, que ve que em sento (aixó últim llegiu-ho amb ironia...)....... la via tenia algun pas al segon llarg on el senyor Pepet s'ho va estar mirant una estona, res que no pogués superar amb una bona antena excàlibur que corria per allà i que evidentment va utilitzar(que per això hi és collons).

El descens de les dues vies es fa rapelant i ràpid que ho vàrem fer, ja que eren les 15:00h i la gana ja apretava, així que ens en vam anar al Tahussà tots famèlics a veure que ens donaven per dinar, i la benaventurada de la cambrera va i ens diu que només entrepans freds!!! Au va!!!! Però que collons diu aquesta dona????? Que em casco una via després de sis mesos, faig 36 primaveres i ens cardarem una merda entrepà de fuet??? Ni de conya; així que vam sortir per potes cap a el restaurant del costat de la gasolinera de coll de Nargó a on ens vam fotre un menjar antològic de qualité i quantité que ens varem quedar servits.

PD: A dia d'avui estem esperant per el següent ticket

Rondalla popular narrada per Ivan Bertrina.

Croki-paint amb el pas més dur de cada llarg comentat

Jo a la meitat del 2n llarg

Jo iniciant el L2

Jo a la meitat del 2n llarg

Un altre cop jo a la meitat del 2n llarg

Collons...Po zi....Un altre cop jo al mateix llarg

Pues no soc jo!!!! Es l'Ivan vibrant a la R1!!!!

Encara dura lo de la nit abans?

Algú tenia la ment violada

Cosa fina amigo!!!!

Truuuuukaaaaaaaa!!!!!!!

Jipiades

Venga!!!
Vámonóóóóóóó!!!!!
Nou càpitol de les escalades amb els col.legues, aquest, però és curtet, teniu sort.
Aquesta vegada li toca a l'Adei Lama, mundialment conegut com a Jipi.

Ara deu fer un any, o potser una mica més, el rapasinho es va pogué escapar un matí de la dona i la nena, i com que haviem d'estar a casa a dinar, vam decidir fer una vieta a Cal Barricó i si havia temps, una mica d'esportiva a l'Àtic.
Per les fotos, veureu que erem tres.....el tercer en discordia no recordo qui era.....deu ser l'edat.
Crec que era l'Iturri, però no estic segur...
Wenu, al liu.
Total, vam fer la via "Aigua i tabacu", per enèssima vegada, i un cop a la R3, allà ens vam quedar fent una mica d'esportiva en plan plaisir.
Si hi aneu algun dia veureu que les xapes estan molt separades.....
Que no os embauquen!!!!!
És un efecte òptic, i les que estan separades és per qué és molt fàcil o vas molt ben agafat de les mans.
El croki-paint ha quedat força bé aquesta vegada...té collons l'asuntu!

Croki-paint decent.....

El Jipi i jo fent el ruc al primer llarg

El Jipi començant el segon llarg de "Aigua i Tabacu"

El menda fent el tercer llarg

El Jipi rapelant des de R2

Farà unes poques setmanes, el Jipi tornava a tenir ticket, i com qué s'ha comprat uns peus de gat, els haviem d'anar a estrenar.
Quin lloc és el millor per fer una via fàcil però que acabis rebentat de caminar, escalar i de PASSAR POR???????
Agulles....como no, neng!!!
Vam arribar al coll de les Portelles i un cop allà, que collons fem, a mi ja s'em posaven els pels de punta només en pensar en alguna Aresta Brucs.
Finalment vam acabar a la "Via del rapel" a la Portella Superior, que no l'havia fet i em picava força.
De la via a destacar que porteu TRES  xapes recuperables. Jo no en duia cap i sort, però sort de la gran!!!! que vam trobar una i la vaig poder anar pujant, però clar, el pobre Jipi se les va tenir d'apanyar per passar com va poder.....aixó si, amb unes bones tibades des de la reunió.
La via està equipada amb burils furrunyosos intercalats amb algun parabolt de 10.
Rapel de 35mts+5mts......si.....no arribava la corda de 70 i vaig fer un petit rapel del segon parabolt.

Croki-paint moooooolt senzillet,.

L'Adei a peu de via de la Portella Superior

Comença el creepy show!!!!!!

L'Adei arribant a R1...no sap ni com ho ha fet encara

Anims!!!! Ja arribes al cim!!!!

Vam recollir cordes i vam decidir que ja n'hi havia prou de marrons i vam anar a fer una miqueta de plaisir a la Miranda de les Bohigues, a la via "Daniel S.A.", que ja he fet unes quantes vegades, però no passa res per repetir una bona via (has llegit Pepitu?)
Maca, ben equipada, roca sana, i bones vistes, així és aquesta vieta.
Rapelet i destrepe i cap al bareto que el ticket està a punt d'expirar!!!!!!

Senzill però entenedor, no?

El Jipiliflaustico arribant a R1 de la "Daniel S.A."

A punt de fer cim!!!!

Grauades

Wenu, va, continuem amb el cicle....

Aquesta vegada li ha tocat amb en J. Grau.....un tio d'alló més curiós....

És capaç d'encadenar un 7a de paret i el dia següent penjar-se en un 6b d'esportiva.

És capaç de treballar a tota ostia el matí i anar a trepar per la tarda encara que plogui

És capaç d'escriure al facebook conduint i no cardar-se'la i en canvi ratllar el cotxe aparcant tot sol.

És capaç de fer mil viotes i després no saber fer un puto dinàmic.

I així podria estar tot el dia.

Total, que un dia estavem treballant per Valls, i quan vam acabar el jornal vam anar a La Riba a fer la via Banzo-Saez. 

El que us deia, cansat de currar i amb menys de dues hores de llum, ens hi vam cardar....

Al final vam arribar al cotxe de clar, però amb els peus mig encetats per culpa de les botes de protecció del currele.

Una vieta maca, amb regust a clàssic, on cal destacar el 1r llarg ultra-mega sobat i un segon llarg amb alejes trans-oceànics però molt guapo.

El descens el vam fer a peu per que vam veure que teniem temps i no duiem descensor....
No penjo cap foto per qué no en vam fer cap.

Croki-paint!!!!!!!

Una altra grauada...aquesta però va anar molt bé.

Vam anar a fer una feineta a Bcn, i a les 10 del matí ja haviem acabat!!!!!

Doncs cap a Montserrat, aquest cop ja anavem més preparats, jo duia les sabatilles de muntanya i ell duia descensor

Vam fer la Pirenaica a La Mòmia.
Són quatre llargs que van a buscar la part superior de la Haus-Estrems.

Quan vaig acabar, em va quedar la sensació de que no era molt maca la via, però amb els dies, aquest gust agredolç s'ha anat convertint en un bon regust de boca....si l'Escalatroncs diu que el llarg més difícil és el tercer, tindrà raó.... i em va tocar a mi....vaig passar molta poooooor!!!!!!!

Una bona via, on haurem de portar uns quants friends i cordinos o mosquetonets petits per mosquetonejar les xapes casolanes.

Croki-paint tant xungu com l'anterior

En Grau al L1

En Grau arribant a R1

Jo al L5.....el mòbil d'en Grau està a les últimes.....

Wenu, vinga, continuem.

Aquesta Grauda també va sortir força bé.

Era estiu més o menys, "qui lo sa", i en Grau em va enredar per anar a Marialles, al Petit Yosemite.

Alhora, jo vaig enredar a en Pepins per que vingués....

Total, ja ens veus als tres fotuts dins la furgo i cap a França!

Primer vam fer la via "L'été indien"..... tota de petate!

Vaja tela els "quintu sup" de França!!! Tela booooooig!!!!!!

Resumint, el 1r llarg vas fent, però els ultims metres per arribar a R podrien ser 6a/7c....potser no tant, però ho vaig trobar molt desfassat, igual que els primers metres del segon llarg, un 6a/b amb totes les de la llei!!!!

A partir de la 2a xapa del 2n llarg la cosa cambia radicalment i es torna una marxa triomfal fins al cim, repertori de cantos a dojo!!!!

Diria que l'últim llarg ens vam equivocar i vam acabar per una altre via més a l'esquerra però crec que deu ser igual si fa no fa.

Vam baixar rapelant i ens vam dirigir a fer la via "Les courses de la Mauresque".....no ho fan complicat ni res aquests francesos....

Penso que és MOOOOLT millor aquesta via És més variada: placa, fissures de totes les mides, algun sostret, travesses..... però haurem de portar un bon joc de friends ja que està semi-equipada.

A destacar el 3r i el 4t llargs, són BONÏSSIMSSSSS i que el final del 2n llarg és 6a segons la guia....i uns collons!!!! Mínim,mínim,mínim 6b!!

I el segúent llarg diuen que és 6b, i jo diria que és 6a com a molt. Penso que hi ha un error d'impressió o jo ja tinc el termostat a tomar pel cul!

El crokis ja "és motiu de cese", però no he sapigut fer-ho millor.....ho sento.

Un cutre-paint per qué entengueu la situació de les vies

Buenu, buenu.....el que us deia, aquest croki-paint és motiu de CESE!!!!!!

Més paint d'anar per casa.......

En Grau al segon llarg de "L'été indien"

En Grau assegurant a en Pepins al L1 de "Les courses...."

Jo al 3r llarg de "Les courses..."

I l'última Grauada del càpitol!!!!
Fa dos anys no sé ni com, ni el perqué, ni el quan, ni que collons sé vaig acabar a Roca Regina amb aquest paiu!!!!
Suposo que el coneixia poc encara, i que a peu de via es rajaria....
Ja ja! (com diria en Nelson)
Vam acabar fent la Promio-Moreno...i jo tota de segon.
Per qué?
En Grau va portar un seu col.lega, en Sureda, i els veia tant makinotes als dos que no vaig voler escalar de 1r cap llarg per por de fer l'espectacle.
A toro pasao crec que hauria d'haver escalat algun llarguet de 1r però en aquell moment vaig tenir molta vergonya.....
Que hi farem
La via?
La vaig trobar guapa, amb bona roca però algun bloc a controlar, algun llarg molt dur i algun d'altre una mica xupete, i un descens que no sabia que em va agradar més que no pas la canal de darrera.
Si sou un matat com jo us recomano portar de tot, i en realitat un martell i uns pitonets no fan nosa....
No faig crokis per qué estic fins els ous de l'ordinador.
Apa!
Siau!

Crokis de l'Hostal El Llac

Jo, a no sé quina tirada. El mòbil aquí encara li anava força bé