Pòker a La Codolosa... Plà N!

Avui ha set un dia de sensacions agredolces...

Jo volia anar a St. Llorenç a fer la "Jordi Andreu", però en conglo-Peps m'ha obligat a anar a Montserrat!

No li ha costat gaire convence'm, però quan em arribat al parking de Can Jorba amb la ideia de fer la Nautilus al Montgrós, el dia estava ben lleig.

El paissatge estava decorat amb uns núvols que semblava que tenien ganes de descarregar i uns 20 cotxes aparcats!

- Cardem el camp d'aquí JA!!!!!

Al final no se ni com ni el per qué, però em acabat a La Codolosa... pla B, no, pla N...de "No sé"!

Ens decidem per la via "L'últim flutter".

Uf! Una alegria! Ja era hora!

Via MOOOOOOOOOOOOLT guapa, llàstima que sigui tant curta.

El 1r llarg el faig jo, empalmo amb el 2n i encadeno molt al límit, però és tant ben parit que enllaço amb el 3r, i amb una mica de roze arribo a dalt. 

Una estona després arriba en Pepins i baixem a pota, i amb un vist i no vist tornem a estar a peu de paret!

Crokis d'en J. Asín de les dues vies que em fet

A en Pepins li fan gràcia les dues vies d'en Baraldés, "L'any de traspàs" i la "29 de febrer".

No sé ben bé per qué, ja que des de sota no són molt engrescadores...

Però wenu, un cop t'hi poses tenen algun tros maco, sobretot la plaqueta de dalt de tot, llàstima que també és curta.

El que fem a les dues vies és anar de terra fins sota la placa final, muntar una R amb un parabolt+alien groc a ultra-caldo i així assegurar de puta mare al company.

Crokus d'en Baraldés amb les dues vies que em fet

La R que em muntat a peu de la placa final de les dues vies

Placa final de "Any de traspàs"

Primer llarg poc engrescador de la via "Any de traspàs"

Acabem les dues vies d'en J.B., i... per qué no? 

Per qué no fem un altre d'en Joan?

Pues vinga, som-hi.

Miro per internet i desseguida em decideixo.

"Dimecres tarda"

Bona vieta.

Un pas ben burrico a l'entrada, un aleje, un altre pas tonto, aleje i R.

Puja en Pepins, i ell fa el 2n llarg, també amb una bona tibada a la sortida, aleje, apretadeta i R.

Baixem rapelant i cap a Reipol que hi falta gent!

L2 de "Dimecres tarda"

El puro altre vegada

Wenu, encara plou, tinc el pis net, la nevera força plena, ja he fet migdiada i m'aburreixo com una ostra... així que us explico més coses endarrerides que tinc pendents.

Doncs com que el Puro em va agradar molt, vaig esperar uns dies a que el putu polen marxés i hi vaig tornar-hi. Vaig enredar al meu germà, però no va costar gaire:

- On vols anar demà?

- O Montserrat o Camarassa?

- Joer... pues Camarassa.

Així que després d'un bon esmorzar a Can Pere ens vam plantar a peu de paret.

Com que ja havia fet la "Directa", em feia gràcia probar la "Cinderella", que des de sota es veia molt guapa.

El primer llarg em va tocar a mí, SORT!!!!

M'hagués emprenyat no poder-lo fer! 

Molt, molt, molt, molt ben parit!!!!!

El segon llarg li tocava al meu germà però com que li va costar molt el primer, no el va voler fer.

Jo m'ho mirava i es veia força puta.

Així que ens vam escaquejar per la "Directa". Vaig lluitar tant com vaig poder, però tampoc em va sortir el pas de 6b aquesta vegada.

I el 3r llarg el va fer en David, que en veure que el 6a és un pas desplomat es va animar.

Vam rapelar ben contents, ja que tots dos havíem encadenat algo.

Voltant pels sectors a veure que feiem, va, i trobem l'Arturu, un paisanu de Campdevànol, que estava escalant al sector "Marcant estil"... i com no! Anava amb l'autocaravana, la dona, la filla, el nadó, el gos, les taules, les cadires...

Total, que xerrant i xerrant, ens vam quedar allà fent unes vietes i unes birretes per rematar el dia.

Crokis que he trobat per la xarxa no sé com.

No ens podem equivocar de via!

Paret de les Gralles

Deixem enrera Camarassa i enfilem cap a la Paret de les Gralles.

Mentre pugem, anem mirant per internet les vies d'en Salla i finalment convenço a en Grau que són massa xungues per mí... 6b's semi! 

Finalment ens decidim per la "GAM".

Qui es pot resistir davant d'una xemeneia de més de 100 mts.?

Crokis molt bo xirlat a l'Edunz

Hi arribarem per dalt, per l'aproximació habitual a la paret de les Gralles passant per l'ermita de St. Jordi sortint de Camarassa, i seguint la pista que mor als camps de conreu on seguim la valleta cap al fons fins a trobar les fites que remunten el llom dret (15').

Des de dalt rapelem per una de les vies d'en Salla, fem tres rapels i anem a petar a una campa tropical plena de polen.

Moquejant com berrus tirem amunt, i quan estem a mig fer del 3r llarg cau un petac d'aigua de Déu!!

Llamps, trons i agua per tot arreu durant uns vint minuts d'infart.

Arribem a dalt contents per estar vius, una mica molls i plens d'orticària... putu polen!!!

Via guapa si us agrada arrossergar-vos per dins les xemeneies, amb un 1r llarg amb roca moooolt delicada i equipada amb algus pitons, que algun costa de trobar i xapes a les reunions, menys la última que la farem d'un arbre.

En Grau al 1r llarg

En Grau al 3r llarg moments abans de caure la del pulpo

Camarassa

Po zi, també hem estat per Camarassa "escalant", per dir d'alguna manera fina com perdem el temps i els calés.

El primer cop que vaig ser-hi, va ser a principis de l'estiu de l'any passat.

Vam anar-hi de rebot, ja que estavem a St. Llorenç, però cardava una calda inhumana, i vaig proposar d'anar al sector "Marcant estil".

El meu germà ja em va avissar, però no li vaig fer cas...

Estava a rebentar de "cordades", per dir-ho finament...

Autocaravanes, furgos que valen més que el meu pis, cotxes, gossos, mainada, pares i mares, nadons, radios, música, cotxes mal aparcats, curiosos... semblava... no sé que semblava... qualsevol cosa però menys un sector d'escalada!

Total, varem mirar els sectors des de la carretera i vam marxar cagant llets d'allà com "El equipo A"!!!

Uns dies més tard, en Grau, va i em diu d'anar a fer unes vietes aquí.

M'imaginava la mateixa escena altre cop, però per mandra de rumiar un altre sector, vaig acceptar.

Com sempre, va triar ell, i com sempre no va triar cap via de 5°!

Total, cap a la "Directa" del Puro.

Crokis del Princep de les Maduixes

El tiu va i enllaça els dos primers llargs, i em deixa allà sol amb tot de locals que estaven més forts que el vinagre...

Després d'una estona pujo jo, vaja quinto d'entrada!

Serà la vergonya, el polen, la toma de contacto, les combes que duia o que sé jo però em va costar força. El pas de 6b del L2 el vaig acerar i després ja vaig arribar a R2.

Miro el 3r llarg i m'el deixa fer!

Al.leluia!

Un dia que em deixa anar de 1r!

Encadeno, puja ell i rapelem amb cuidadu per qué a peu de via hi han tots els escaladors de la comarca!

Un cop a peu de via, descubrim que entre tota aquella colla hi ha en Nico i en Sallas, el qual ens recomana unes vies noves que han obert ell i els seus companys a la Paret de les Gralles.

Com que hi ha molta gent a tot arreu, i molt polen, cardem el camp cagant òsties a veure que si cou a aquella paret.

Esperó dels Llops

La Mare de Déu!!!!!

Quina patejada sagal!!!!

No està lluny, no, està lo següent!!!!

Per variar ens llevem tard, ens encantem empolainant-nos, no trobem cap bar obert a Joanetes, i anem a Les Preses... com sempre, anem tard i l'encantada de la dona no és conscient del pateo que tenim per davant i no hi ha manera de que arriï!

Total, aparquem a Joanetes i comencem a caminar a les 11:15, amb tot el solano a sobre ja!

Aquí comença l'aproximació

Sortim del poble de Joanetes a la comarca de la Garrotxa. Prenem el camí senyalitzat que porta a l'ermita de Santa Magdalena. Amb pujada continua i seguint marques de color groc arribarem a uns prats nets de bosc (1h) on ens enfilarem per una carena fins una gran roca on hi ha el nom del "barret". Nosaltres em seguit el camí dels "Ganxos vells". De la roca seguirem caminant a l'esquerra resseguint una mena de camí/feixa fins l'entrada a una canal (fita). Aquí comença la canal dels "Ganxos vells". Remuntem la canal, primer amb ajuda dels ferros i després amb forta pujada fins que arribem al final (2h) on a l'esquerra ja podem veure clarament l'esperó que volem escalar. 

Cadenes...

I ferros de diverses mides i formes

Seguirem un altre mena de feixa que ens durà a un collet, nosaltres seguirem direcció al pas dels burros, mai més ben dit...que collons hi cardo jo aquí!?!?

Nosaltres cap a l'esquerra, quan baixem anirem a petar aquí altre cop

Després de dos trams amb cadenes arribarem al començament de l'esperó. Remuntarem grimpant fàcilment (comte amb la roca) fins el peu de via. Nosaltres em tardat 2:30h, però em fet dues paradetes i anàvem al ritme de la parenta, tot i que anava rumiant durant tot el pateo una bona excusa per tirar enrera....

"Que sí no duem prou aigua"

"Que sí fa molta calor"

"Que sí anem tard"

"Que sí fa molt vent

"Que sí la agüela fuma"

...

...

Quan em poso tota la trastada a sobre i començo a tirar amunt ja són les DUES DE LA TARDA!!!

Cagun el Deu que em va parir!

Però si ja hauríem d'estar de tornada segons els manuals del bon escalador!!!

Crokus d'en Jaume, molt bo, però els mts. no m'han coincidit

Com que anem justos de temps, enllaço L1 i L2 amb una mica de rossament però res de l'altre mon, 5+, 25 mts.! Que no os engañen! 25 mts. justos!

El 3r llarg comença amb un diedre que cap a la meitat té un pas moooolt tonto... acte de fé i p'arriba. 5+, 25 mts. també.

La Mireia assegurant-me des de la R3

El 4t llarg comença amb uns passos de placa fineta i aleatòria, unes grades i després un diedre molt guapo, 5+, 35 mts.!

Dues fotos de la Mireia passant del diedre i pujant per la placa...😒😒😒

El 5é llarg comença amb un diedret tot raro per arribar a un boliche amb un pas d'equilibri i continuar per una cresta fàcil, 5+, 35 mts.

La sisena tirada diuen que és 3°... wenu... jo diria algo menys, és molt fàcil, gairebé caminar durant 55 mts. Reunió d'un sol parabolt.

I la 7a i última potser si que té un passet però de seguida es tomba, reunió al pal de la senyera, 30 mts., que cert, está más desarmao que la cama de un loco...

Descansem una bona estona, ja que em pujat molt ràpids, 2h, i tenim temps per baixar tranquil.lament.

En blau l'accés que nosaltres em fet, i en vermell la baixada

Per baixar seguirem el camí que s'en va per la dreta, creuant una fageda i arribant al collet esmentat durant l'aproximació. Un cop aquí, em desfet el camí d'anada fins l'inici dels "Ganxos vells", l'hem deixat enrera i em continuat seguint la paret, fins les antenes, i d'aquí em tirat avall, creuant primer el tancat per la porta de fusta, i seguint el camí dels "Ganxos nous". Anirem baixant fins arribar al punt on hi ha escrit a la roca "el barret" i tot seguit baixarem el mateix camí que hem fet de pujada fins el poble de Joanetes, 2:30h més... collons, quin mal de peus!

La parenta baixant pels "Ferros nous"

PERÒ VAL MOOOOLT LA PENA.
No la repetiré segurament, però la recomano. El lloc, els camins i les vistes són molt guapos! Un sortida com la d'avui, el menys important és la via, que no mata moros, i a més la roca s'ha de tractar amb molt carinyu.
Aixó si, ultra-equipada per no passar por i graus correctes!

A patita coja per Ca La Montse

Wenuuuuu..... sense dir-li res en Pepins ja m'ha passat l'escrit de la sortida d'ahir!
Aixó si, via WhatsApp...😕😕😕😕😕
Un petit post per una petita via, aquí va!!!!


S'acaba la temporada d'esquí i comença el peregrinatge pels codols de Catalunya! Avui tenim l'avi tocat després de la patacada baixant d'equipar ahir, li fot molt coratge tot i portar la cama enmoratada i no poder aixecar el braç.
Li comento que m'agradaria plaisir i així és. Es decideix per la via "45 anys després" a La Pastereta, a montserrat sud. Les assegurances, spits de 8mm amb la xapa pintada de color groc, allunyen i corre l'aire entre xapes, i a més es mouen!
"Hauràs de fer tota la via de primer" però l'esperit de navegar pels còdols el fa escalar l'última tirada de primer, no sap anar de petate, no m'ha donat temps que ja estava anant cap amunt!!

Dificultat de la via V- 110 m. Apròximació de 40min i 1'30h de via + 45 de descens!! 

Bé bé arranquem temporada!!

Croki-paint!!!!!!!✌✌✌

Aproximació:

Des de l'aparcament de La Vinya nova seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament.  Davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) s'enfila per el Clot de La Mònica, seguir-lo fins que mirant cap a dalt, estem al front de la Aresta Est, arriba un indret en que el camí, marques blaves, segueix cap a l’esquerra, a les hores em de agafar un camí fitat que ens portarà cap a la dreta, flanquejarem unes plaques i una mica mes amunt una curta corda fixa ens facilitarà l’accés al peu de l’aresta Est.

La única foto mig potable de la jornada...🙈🙈

El Paral·lel Montserratí

Ja fa bastants dies d'aquesta sortida i qüasi no me'n recordo.
Recordo al parking, aixo sí, estavem amb una serra de metalls, un taladre de bateries i joc de broques del Parkside. 

Anem a equipar a Montserrat?
Del que tb me'n recordo és del coi d'escales dels pobres, la xafogor i la ressaca =  per això van inventar el Funi.
Ens dirigim cap a la Font de Sant Jacob. 

Veieu algo estrany?

...qui assegura al Xexu???

i al Karre?

Aixó és el Paral·lel Monserratí a la nostra manera. Cadascú amb les seves històries. No  tens la opció de triar si de primer o de segon, has de fer les dues coses! Jo anava amb el grillo modificat i el Xexu amb el Soloist. Varem fer dues vietes faciletes d'uns 90 mts. El Xexu el tenia a 10 mts a la dreta. Així és més divertit i no tan agònic (per mí clar que sóc el principiant). Es molt fàcil de fer, el més important és que t'agradi l'escalada, els tinglados de cordes i anar una mica per sota del teu grau....ah! i fer algun glop de saliva de tan en tan.

Aquestes són les vies:

Després vam fer una junts. La Sultains of Swing a la Gorra Marinera.

Bònica via, prou recomanable, que combina llargs fins de placa, amb murs amb bona presa.

Vèieu aquesta foto:

És el Xexu sortint del segon llarg. La foto està guapa eh!?

Doncs hem va costar repetir el segon llarg. La qüestió és que em vaig deixar el puto movil a la repisa d'abaix!!! Sí, ho podeu dir...

Toooontooo!. Au, cap a vaig... A més a més, passant-li el material al Xexu...va i em cau un mosqueto, relliscant i rebotant directe cap al terra. La confiança, en la escalada, pot ser mooolt perillosa. Oju!

Per últim una imatge del descens i una selfie-instàntanea de la jornada d'aprenentage, jiji

La Rampa de l'Esfinx

La veritat és qué cada vegada em queden menys vies fàcils a prop del cotxe a Montserrat per anar amb la parenta.

Aixó vol dir que tinc de rebuscar més per internet, llibres, després mirar les aproximacions, ara ja més llargues, i com no, la conseqüent embardissada, trobar la via, i si hi arribem, després fer-la... i en acabat, el mateix show per la baixada...

Per tant, ja tinc més que assumit que em tocarà esgarrinxar-me fins la sacietat, a més de portar un motxillot del copon!

Així que rebuscant per l'arxiu de "Pendents" vaig trobar aquest crokis d'en Kush. Dic Kush i no Gustavo per qué quan el vaig conèixer es va presentar amb aquest nom. Ell no es deu enrecordar de mi, ell tenia una bona mata de cabells ben foscos i jo tenia pel moixí sota el nas...

Crokis d'en Kush

Pensava que sería un drama l'aproximació, però sorprenentment ho vam trobar a la 1a!!!!!

L'aproximació és llargota i el tram final força tiesu, però la vaig trobar bastant agradable, a lo millor és que tenia més ganes de caminar que d'escalar. 

Prenem el camí del Francesos sortint de Can Jorba fins el Coll de l'Ajeguda, seguint marques de P.R., unes ratlles de blanc i groc. En aquest punt, baixem cap al nord fins el Torrent de Migdia. Passarem per sota la Roca de la Cajoleta i seguirem les marques grogues del camí dels Plecs del Llibre, força dret i penós de pujar però més curt del que sembla, i arribarem a un collet. En aquest coll tenim a la nostre dreta, el Montgrós i davant, la Rampa de l'Esfinx. Seguirem ara a l'oest, unes marques blaves per camí poc definit, amb grimpadeta inclosa, que ens durà a peu de via. Nosaltres vam tardar 1:45 a ritme de la Mireia.

En principi, la ideia que dúiem, era fer la "Nautilus", però no la vaig saber trobar... 

Així que ens vam decidir per la "Aton+Argos", que també em feia gràcia.

Com que tot no pot ser, em vaig equivocar de via, i vaig entrar per l' "Aresta Brucs"...

A mitja tirada, i davant d'un aleje trans-oceànic amb roca molt crostosa, vaig rectificar.

Un cop a la R1 bona, ja es veu el pas putilla de la via.

A la 1a assegurança s'hi arriba bé, però vaig vibrar una mica per xapar la 2a, i a partir d'aquí hi ha una placa força vertical brutal, amb cantus boníssims i roca saníssima, després es va tombant fins arribar a R2 caminant.

La Mireia assegurant-me des de la R1

El tercer llarg és caminar fins el bosc que es veu a la nostra esquerra, amb la corda de 80 mts. vaig arribar a una alzina on vaig fer R3, i després vam anar a un collet a fer un Kit-kat.

La Mireia a punt d'arribar a la nostra R3

Davant nostre tenim l'últim tram, el més guapo amb diferència!

Dos tirades d'uns 30 mts. de 4°, que des de sota sembla molt més.

La Mireia assegurant-me des de la R4

La Mireia , una altra vegada, arribant a R5

Des de la última reunió, queda un tramet de cresta podridota fins el cim, on trobarem el pot de registre.

Per baixar, vàrem desfer la cresta, i amb dos ràpels vam arribar el collet abans esmentat. Mirant cap al Bruc, trobarem a la nostra dreta el camí de baixada marcat amb pintura blava, el seguirem cap avall fins a peu de via i després només queda desfer el camí d'aproximació... Casi ná!!!!

Avui estava inspirat i us he fet un croki-xungo-paint amb unes fotos robades a en Xavi D.

Croki-paint de la via Aton.

Croki-paint de la via Argos