Posant a prova el Panderetto

Ja fa uns dies, abans del confinament municipal, o intermunicipal, ja que tinc la doble nacionalitat com les estrelles del fúngol, vàrem anar a visitar en Pepins i jo, un paisanu que ha emigrat a les terres del sud, a Aldover. Com que en Pepitu no vol agafar la furgoneta per què es gasta, i l'Ibiza porta més quilòmetres que la Voyager, decidim, o més ben dit, em coacciona, per què hi anem amb el meu Panda que ja té 15 anys, més que la ISS...

Lo que us deia...

Buenu, amb paciència, un bon pack de birres i la inevitable volta de més per què ens em equivocat arribem a casa del colega. Sopem una mica, arreglem el món mentre fem sobretaula i anem a dormir.

Matinem una mica, només una mica, i tirem cap a Horta de Sant Joan, i mentre esmorzem triem via. A mi em feia gràcia una via d'en Kurt Mañez, la "No vendas la piel del oso", però quan hi vàrem arribar ja hi havia una cordada. Així que finalment acabem a la "Salsitxes tibetanes", que ja ha havia fet, però no m'importa repetir alguna via quan val la pena, ejem, ejem!

Via maca en el seu grau amb roca i equipament excel·lents, excepte la meitat superior de l'últim llarg, on la roca és força cutre. La resta és Hollywood. Ideal per portar un novell, com era el nostre cas, ja que era la primera via llarga de l'Aitor. El millor llarg és el de la xemeneia, el L4 del croki-paint, ja que vàrem enllaçar llargs. Les tirades 3 i 5, també són xules però no tant. 

Una bona matinal que es pot rematar amb alguna altra via o amb un bon apat a la plaça d'Horta,  com va ser el nostre cas.

L'Aitor a mitja via.

La xemeneia del L4.

A l'inici, queden pocs minuts d'ombra.

El mateix llarg.

De dos no em fem ni un...

Croki-Maps amb accés, aproximació a peu i descens.

Croki-paint amb la salsitxa tibetana...

Més conglo! (1)

Pues venga, posats a explicar batalletes de còdols, ametlletes, galetes, patates i pedretes vàries, us cardo la xapa d'una vieta que vàrem fer pels Ports de Beseit amb l'Adei.
El sagal es veu que està fet un padrazo i gràcies a això es va guanyar un mega-ticket de cap de setmana.
Rumiant on podíem anar s'em va ocórrer tornar als Estrets d'Arnes, ja que fa uns anys vàrem ser-hi però no vam fer res de profit, a part de fumar, beure i jeure, degut als 278.000 litres d'aigua que van caure del cel!
Així que vàrem tirar cap al sud, a per la revenja.
Per accedir a la paret i venint d'Horta de Sant Joan, creuarem la carretera general i ens dirigirem  al desviament que porta a l'àrea de la Franqueta en direcció al riu dels Estrets. Passarem per la font de la Pineda. Al Km. 7.1 trobarem un trencall a la dreta que es on deixarem el vehicle per seguir el camí que ens porta als Estrets. En un quart d'hora arribarem als peus de la gran paret de la Gronsa Sud. Per accedir a peu de via pujarem per una mena de canal per seguir per una sèrie d'esperons molt tombats una seixantena de metres fins un replà on trobarem la R0 muntada de dos parabolts inox, sota una llastra molt característica i visible des del camí. 
A migdia ja estàvem a peu de via de la "Cheburashka", a la paret W de la Gronsa Sud.
La via en qüestió encara estava a l'ombra, així que ens vàrem espabilar per poder fer tants metres possibles a la fresquesta!
El Jipi s' anima i el primer llarg el fa ell.
El següent tiro jo, seguint la tònica del primer: buscar les xapes tot anant a quatre grapes.
La tercera tirada està neta de xapes i bruta de sorra, així que torno anar jo davant, no fos cas que passés algo i la Natalia em cardés una jaquetada d'osties! Que la tia pica fort! Paraula!!!!!
A partir d'aquí la paret es redreça i ens trobem sota una placa gairebé vertical de 4+ amb les assegurances més separades que les relacions entre Corea del Nord i els EE.UU.

Pujo poquet a poquet, poso un micro per allà i arribo a R4 disfrutant/tremolant.
Vist ara a toro pasao no és tant, però havia llegit per la xarxa moltes històries de terror d'aquest llarg.... ni cas. Amb una mica de temple es pasa bé.
La penúltima tirada la fa l'Adei. I la veritat és que li surt molt bé. Hi ha poques xapes però hi ha un parell o tres de sabinots a prova de bombes!!!!
L'últim llarg el torno a fer jo.
Uns passets de trave i entro a una canalota que ens porta directament a cim.
Quan arriba el Jipi fem un cigarret tot admirant el paisatge i en acabat fem un rapel d'uns 30 metres per la banda oposada d'on em pujat des d'una sabina.
Pleguem les cordes i enlloc de baixar pel camí normal, li cardem recte avall.
A mig camí veig que podriem arribar fàcilment a la paret S de la Gronsa Central, però em quedat amb un company a Horta de Sant Joan, així que decidim continuar baixant i anar a caçar el cotxe. Aquesta baixada és molt més ràpida que la normal però alhora és més incòmode!
Només vàrem fer aquestes fotos...son una mica pedo, però buenu, ja fan el fet.

Vaja barriletes!!!

L'Adei al 5é llarg, Cal Sabinot!

Croki-paint força xungo, però és lo que hi ha...

Mini vacances de la Mistress

Pues finalment ha arribat el dia que la meva companya començava vacances, però clar, jo no!

Vaig negociar un parell de dies de festa al curro i així podíem marxar quatre dies por ahí amb la parenta. Al final la jefa no em va possar cap pega i em va tocar fer de bon maridet i aguantar a dona 24h al dia! D'aixó s'en diu esclavitud!!!

En realitat és bona mossa!

En principi dèiem d'anar a esquiar un dia (glups...) però afortunadament es va rajar i vam fer lo que deia jo...com sempre!

Així que divendres tarda, després de treballar, vàrem tirar cap al sud, cap als Ports! Yuhu!

Hi havia gent que em deia que si plouria, que si faria mal temps, que si naps, que si cols. Però jo tossut, cap avall!

Vàrem dormir a una Casa Rural ben xula, Cal Gorro, a Arnes. Barata, neta, maca, amplia i al centre del poble! Tota la nit sense sentir ni un putu cotxe! Fuà!! 

Ens vam llevar tardot i vam anar a esmorzar al Casal d'Arnes, per cert, molt trempats i amb unes olives collunudes!

Total, que cap a les 10 i pico arribàvem a peu de la via "Caspa i càries".

Quan ens estàvem preparant, apareixen un parell de sagals que també la volien fer. Al final els vam deixar passar, ja que un d'ells afirmava ser un Guia dels Ports i que a més, aniríen molt ràpid...

Collons...sort!

Tota la via via xupant roda i fumant un cigarro a cada reunió esperant a que acabessin el llarg.

Però buenu, paciència i anar fent llargs.

Els quatre primers llargs són molt facilets, però no són lletjos. 

A partir de R4, la via millora molt i ja escalem amb més atenció, que aquí als Ports no regalen res!

Plaques força verticals amb algun passet tonto i cardats de calor! Carai! Quanta pluja i vent! Un dia perfecte!

Un cop al cim, baixem destrepant, en tendència a l'esquerra i seguint alguna fita i rastres de pas fins el camí que duu al collet. A partir d'aquí ja no té pèrdua fins els Estrets.

No us deleito amb el clàssic croki-paint perquè no tinc ganes i amb els que us penjo anireu regalats!

Aproximant amb la panxa ben plena i els pijats al ventre!

Jo recuperant corda a la R2, i sobre meu, els remákinas!

La Mireia en encantada al L5.

La Mistress arribant a R6.

Foto-cim!

Crokis d'en Xabier.

Quan vam arribar al cotxe, teníem força gana, però com que ens esperaven al Deltebre vam tirar avall amb un bossa de patates i un parell de birres.

L'endemà, diumenge, tenia moltes ganes d'anar a trepar, però em va tocar fer de tiet!

Vaig acabar més rebentat que el cul d'una Nancy a Quatre Camins!

Perxar, caminar, correr, mirar ocells i més ocells, tornar a correr, jugar a futbol, a bitlles, correr més encara....

Però al final ens vam cardar un arrosset i una parrillada de peix de por!

No sé qui s'ho va passar millor!!

Ui, ui,ui! Que xoquem!!!

Amb la mare fa més  bondat!

Vaja estilazo!!!

Al vespre vàrem pirar cap a dalt, i vam anar a petar a St. Esteve de Sesrovires a dormir! Estàvem cansats i no vam arribar a Ripoll!

Millor, així pujant vam poder parar a Montserrat.

Jo volia fer alguna vieta per Can Jorba, però feia molt vent i ens vam amagar a Can Solà.

Bon sectoret d'esportiva, que no té res a veure amb Montserrat però està a recer del vent.

Vàrem fer unes quantes vies fins que els braços varen tenir prou!

Croki-paint d'esportiva!!

I l'últim dia de les nostres mini-vacances el vam dedicar a fer un parell de vietes per Sant Llorenç de Montgai.
Mentre esmorzavem a Bellcaire mirava ressenyes i finalment ens vam decidir per anar a la paret de La Formiguera.
A la banda dreta hi ha unes quantes vietes que sempre m'havien fet gràcia, però per una cosa o una altra no hi havia anat mai.

Crokis dels Galls que va bé per situar-se.

Arribem a peu de via i comencem per la més "fàcil", la "Catefer".
Deu n' hi dó amb el quintu dels ous!
Joer!!!!!
El primer llarg és molt mantingut i amb uns alejes que et fan suar més que el Camacho en una final de la copa del món!!!!!

Ecs!!!

Després li va tocar el torn a la Mireia i també va patir lo seu!

Tres fotos amb la Mireia al L1

El següent llarg pinta més fàcil però al estar tant pelat de xapes em va costar mooolt!
Però buenu, un parell d'antenasos i cap a la R!
Quan arriba la Perkins monto el ràpel cagant llets per qué sembla que vol ploure.
- D'on han sortit aquest nuvulakus?!?!?
Amb la corda de 60 mts. arribem a terra clavats.

Croki-paint de la "Catefer" o "El quintu de la muerte"!

Com que la via ens ha costat bastant i la meteo s'està complicant, decidim anar cap a l'esquerra de la paret que hi ha vies més faciletes.
Arribem a la zona de la "Via Normal" i ja plovisqueja...
Lo de sempre, sí marxem, sortirà el Sol, sí tirem amunt, plourà...
Al final decidim fer la "Via Normal", ja que cap dels dos l'haviem fet, i al ser la més assequible de totes, contem que anirem ràpids i que fins hi tot molla la podrem acabar.
Vàrem  fer el primer llarg, que no té història, i com que ja plovia amb ganes, vaig enllaçar els dos següents per anar a la idea. Quan la Mireia pujava, els cantus ja eren bassals ben parits!
Encara vam tenir humor de fer un cigarret al cim i baixar tranquil·lament... Tant li carda, ja anàvem molls com ànecs!

La Mireia aguantant el tipu a la "V.N".

Croki-paint!!!!!

Examen final Conglo

Us faig un examen final a veure si heu estat atents i heu fet els deures durant el cicle de conglomerat!!!

1- Com es diu la 1a via que vam fer a St. Honorat?

Pista:

2- A quina agulla em fet el rapel mes acollonant?

Pista:

3- A quina agulla està la via "Anasazi"?

Pista:

4- Quina agulla vaig fer tota en top-moñas?

Pista:

5- A quina via em vaig cagar...literalment?

Pista: 

5- Quines agulles vaig repetir fa poc a la regió d'Agulles?

Pistes: 

7-A quina via de Montserrat la vam liar parda?

Pista: 

8-A quina manifestació vertical va anar l'Ivan?

Pista: 

9- Com es diu la via amb més pedigri i més peluda que em fet?

Pista: 

10- A quina via en Pepins va intimar amb un savinot?

Pista: 

Podeu deixar les vostres respostes a: "Comentaris"

Ja ho corregiré, i entre tots els encertants es sortejarà un clauer usat amb clau fora d'ús inclosa!!!

Conglo 24: Ports de Beseit- Via Catalana

Doncs encara no sé que carai es va fumar l'Ivan, o quina extranya conjunció de planetes hi havia, o quin tèrmic li va saltar, però es va apuntar per venir a escalar l'endemà amb la parenta i amb mi a l'Estret d'Arnes a fer una vieta llarga.

Tenia pensat fer una altra via, però ja que es va unir a nosaltres vaig canviar d'objectiu i vam anar tots tres a la Via Catalana, obra d'en Llorenç.....sembla que el conegui, oi? Pues no! Però té un blog molt xulo! Des de aquí l' animo a que continui la tasca ja que deu fer un parell d'anys que el té oblidat. Espero que no a sigui causa d'un mal major!

Wenu, a lo que anavem.

Ens vam plantar a peu de via, i com que els dos primers llargs ja els coneixia (són comuns a "El retorno de la Inquisición"), els vaig empalmar. Naturalment les cordes de 50metres no donaven per tant i vam sortir a l'ensamble.... Arribats a aquest punt, l'Ivan ja es va començar a estressar.

- Que aixó és molt perillós!

- Quin poc cap!

- Ens vol matar!

- Estas sonat o qué!?!?

Ni cas....són 60 mts. de III°, ben equipats i un mini enssamble de 10 mts......

A partir d'aquí comença la via que voliem fer.

Són tres tirades més de III°, que ho vam fer en dues....aquesta vegada no vaig dir res i així  l'Ivan no es va donar ni compte que pujavem tots alhora....a dia d'avui, crec que encara no ho sap, i suposo que quan llegeixi aixó em dirà el nom del porc....

Quan arribem a la R5 i l'Ivan veu el muro que tenim a sobre ja diu de baixar, que amb el que em fet ja està satisfet i que els gats li fan mal.

Res!

No li faig ni cas!

Li dic a la dona que m'asseguri, així ell es pot treure les sabatilles i fumar-se un canelo tranquil.lament i tiro cap a dalt!

Vaja tirada més ultra-guapa!

Una bona placa, agradable, sana i ben equipada ens deixa a una trave super fotogènica!

Em va sortir tota en lliure. Segons el crokis hi ha un pas d'A0 arribant a R, però com a màxim és 6a, si ens va sortir a tots tres no crec que sigui més, o sigui que si feu la via, no us arrogueu! 

L'Ivan a la trave del L6

Quina esquena per portar sacs de ciment, au Maria!

L6

L6

L6

L6

L6

Ja us he dit que és molt fotogènic

El següent llarg és un quartillu dels que fan afició, una rampa bastant vertical i molt maca.

L'Ivan iniciant L7

L7

Arribant a la R, està fet un posturitas el tiu!

L7

La Mireia al 7é llarg

Més L7

El penúltim llarg ja teniem l'Ivan desquiciat del tot!

Des de la reunió es veu un desplomet, que segons ell era un sostraku gegant....o més. 😒

Vaig xalar MOLT fent aquests tres llargs, a més també em va sortir en lliure, jo li posaria 6a+, potser és menys, però si caus fent el bombet hi ha una repisa a sota que t'espera amb els braços oberts. 

Els hi vaig deixar un parell de bagues a les dues xapes del bombo per qué ho fessin en artifo si volien, i.... vaja si les van fer servir! 

L'últim llarg és molt fàcil, però és simpàtic. Una travessa de II grau que permet que a l'Ivan li baixin les pulsacions i que se li esborrin les apretades que acaba de fer.

L'últim llarg, tampoc té desperdici!

Us penjo el crokis d'en Llorenç, no en trobareu cap de millor.

Molt bon crokis!

Des del cim fem un ràpel que ens deixa al camí de baixada, i que la trobareu explicada a http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2015/06/salsitxes-i-vent.html, que també té el seu qué!