La senda de Don Angello

Ara fa dies que no escrivim gaire res per culpa dels talls de carreteres, les manifestacions, el desguace, la feina, la maleïda pluja, el 155, la mandra, el queixal, els companys que són més convergents que el mateix Pujulet, l'esquena, les sessions de treure sorra i matolls a un sectoret nou, els dinars familiars...

Total, poca cosa he escalat. I a més, la majoria d'aquests pocs dies que he fet algo, han estat o excursionetes al voltant de Ripoll o vietes d'esportiva.

Tot i així, ens vàrem escapar a Montserrat en Pepins, jo...i en Patu!

En Patu?

"-Però  no estava a Xile?" Em demanareu.

Pos si, però es va agafar uns dies de vacances i va aparèixer pel poble sense més ni més!

Va fer la presentació en societat de la dona i d'en Sebastien, en Patu Jr.!

Don Agello i la seva familia.

Ens vam liar alguns dies, amb la conseqüent ressaca a l'endemà, però vam aconseguir anar un dia a escalar la cordada patacada altre cop junta.

Així que fa uns dies, no recordo quan, vam agafar i vàrem tirar avall sense cap ideia clara d'on aniríem i ni que faríem, només hi havia una cosa segura...que en Pepins, per enèsima vegada, va arribar tard!

Com que ningú es decidia, a Manresa vaig fer un cop de volant i cap a Agulles! 

Que collons tanta tonteria!

Finalment arribem a peu de via de  "La senda dels angels", que ja havia fet fa uns 10 anys o més.

Així que li cedeixo el torn a en Pepins...i a la 3a xapa va i suplica que el baixem! 

Collons...no anem pa bé!

Tira en Patu i arriba a la sisena xapa i... també acaba suplicant que el baixéssim!

Joer!

Buenu, total, que em va tocar a mi anar de primer tota la via!
Vàrem rapelar i pa'casita que ja he vist prou espectacle avui...
Us penjo el croki-paint per si voleu anar-hi algun dia.

Crokis de la via...

...i crokis del rapel

Buenu...en realitat pensava que la cosa aniria així, però sorprenentment en Pepins va arribar a la R1 a cop d'estribu i d'antenot ultra-ilegal! Però en fi, encara sort que va acabar el 1r llarg.

Foto culera per definició!!!

El 2n llarg també el va encapçalar ell. Ja es veu que és més senzillot, 3p. d'Ae i lliure molt fàcil fins R2.
En aquesta reunió ens canviem les cordes i tira en Patu, tot enmig del soroll acollonant que carda l'helicòpter dels Bombers... alguna cosa va passar, però no ens vam enterar del qué.

En Pepins assegurant-me a la R2.

Algo ha passat...

En Patu arribant a R2.

Au, cap a l'hospital! Esperem que no sigui res!

Veiem que la corda va tirant amunt, aixó vol dir que en Patu va pujant enmig d'aquell xivarri, i finalment, en un petit moment de silenci, sentim com crida:
- " Reunió!!!!!!"
Apa, cap a dalt.
Cap dels tres ens surt en lliure aquesta tirada, però tant'é, és molt guapa i té molt d'ambient!
L'últim llarg també el fa en Patu, i en un plis ens trobem els tres a dalt.

En Patu començant L4, no te xaigas birdio!

Mr. Combas!

Arribant al cim.

Unes fotos i uns cigarrus, i cap avall!
Muntem el rapel per la cara Sud, i en un moment tornem a estar al Coll de les Portelles.
Uns volien escalar més, d'altres ja s'enyoraven de la parenta i la criatura...
- "Que fem?"
- "Ja trio jo, seguiu- me!!!!"
Com que aquell parell d'estaquirots no es decidien, ja ho vaig fer jo!!!