Conglopeps-1

 Com que vaig molt endarrerit i la llista d'entrades va creixent a un ritme exponencial igual que la meva panxassa, necessito fer net, ademés d'una mica de dieta, però això ja és més complicat. Potser una bona manera de motivar-me és fer capítols d'activitats realitzades amb determinats companys, no sé, ho podem provar, que us sembla nois? Pues som-hi!

El Rave, queda pendent.

 Últimament amb el que he fet més coses no és en Pepitu, però com que ja el coneixeu començarem per ell. I repassant la llista veig que tret d'una sortida a Porté, totes les demés han set per anar a escalar sobre conglomerat, per tant ja sabeu d'on ve el títol de l'entrada, Conglopeps! 

 Pues començo per una escapadeta que va sortir una mica rana. En realitat ens ho mereixiem, ja que no havíem quedat amb res en concret, en principi tan sols fer alguna cosa per Gorros, però es va iluminar a última hora i vàrem acabar a La Plantació, zona de la que hi ha un llibre que es va quedar a casa, i la informació que trobarem per internet és de les quatre vies clàssiques. I com era d'esperar va triar tres vies, de les quals vàrem aconseguir molt poques referències.

El Sentinella, també queda pendent.

 La idea era fer La Mamelleta, La Mamella i després una altra que no recordo quina era. Ja el vaig avisar que si feiem dues enmig d'aquell laberint de canals i agulles ja podríem estar contents. 

 I efectivament va passar el que havia de passar. Sense la guia, sense crokis descarregats, sense mapes, sense cobertura gairebé i sense tenir ni puta idea d'on estaven les agulles aquestes,  i molt menys les vies, vàrem cardar més voltes que un Tio-vivo.

Anant a caçar la 1a xapa a Can Collons!

Jo al L1.

Dues fotos d'en Pepitu al L1.

 Finalment, després de quatre hores, si, si, heu llegit bé, QUATRE HORES, arribem a la via "La paciència del Sioux", a la Mamelleta. No us explico el periple per arribar a peu de via perquè fliparieu. Un cop a sota, la via impressiona, vaja 4+ més tiesu! Un cop t'hi poses no ho és tant i van apareixent cantus on els volem sobre una roca excel·lent al primer llarg. Això sí, més val no caure entre xapa i xapa perquè podem pintar un GR mentre volem.

Jo al L2.

En Pepins al L2.

 El segon llarg és facilot, però jo no vaig poder posar res fins al primer arbust. Sort que fins aquí la roca és bona. Després s'espatlla molt però en realitat són pocs metres. Un cop al cim vam rapelar amb molt de compte, ja que la reunió és un collons de romaní més desballestat que "la cama de un loco".

Foto-cim després de caminar 4 hores.

Instal·lació del ràpel, sort que només són 12 metres. 

Fent de conillet d'Índies.

 Un cop a terra, encara hi havia ganes d'escalar més, però ens quedava una bona tornada fins el cotxe, així que vàrem donar el dia per bo i marxar.

 Us he fet un Croki-paint a mà perquè ha set impossible trobar una foto decent de l'agulla. I enlloc d'avorriu-vos amb una explicació de l'aproximació, us he fet un Croki-maps amb l'itinerari bo i la voltassa que vàrem fer, així podeu riure una estona.

Les voltes que vam fer per arribar a peu de via.

Lo que hauríem d'haver fet.

Croki-paint.

Fins aviat vieja!

 

 

Jo ja ho deia!

Ara fa uns dies, vàrem anar a treure el cap a La Plantació amb el petit Shackleton i ens va agradar molt: tranquil·litat assegurada, algunes vies assequibles amb roca sana i pateillo acceptable per cremar alguna chichilla, per tant, vam decidir que havíem de repetir.
A mí em feia gràcia l'agulla Els estalvis del porró, i després enllaçar amb El porró i sí queden ganes, forces i voluntat enllaçar amb El Barretet, així que li vaig comentar a en petit Shackleton i li va semblar bé i cap allà varem anar.

Com que per dalt ho vàrem veure molt car i llarg, vàrem anar-hi des de l'aparcament de La Vinya Nova. Des d'aquí vam pendre la pista tancada que va en direcció Collbató fins a trobar el trencall, marcat amb pintura blava, que puja per sota el vessant W de La Pastereta. La deixem enrere fins a un collet. Aquí prenem el corriol de l'esquerra, marcat de groc i blanc, i caminem per un espès bosquet d'alzines molt guapo. Anirem guanyant alçada suaument i en una clariana ja veurem l'objectiu. Guanyem la carena i sí estem atents trobarem un corriol a mà dreta que ens porta a peu de via de la primera agulla.

Bones vistes del Porró i dels Estalvis.

El pla era perfecte però només d'aparcar el cotxe ja veiem que carda molt vent, i li proposo a en Pepins de fer esportiva per aquí baix, que ens fotrem de fred com rates immundes per allà dalt. Ell tosssut que no, que tirem amunt...
Pues au, cap amunt.
I va passar el que tenia de passar.
Que cardava un vent de pilotes!
I una mica més acabem com el Capitan Sarmiento....
QUE SE FUÉ A CAGAR Y SE LO LLEVÓ EL VIENTO!
Per un dia que no ens perdem, que pugem xino-xano per no cardar la suada del segle i que no trobem ningú a la via, ens puteja un vent ultra-fred que ve del N-W, directe a nosaltres.
Bravo!
Buenu, ja que em arribat aquí ens hi fotem.
Començo jo però a la 2a xapa ja estic penjat com un xoriço. Tinc els dits balbs amb aquest putu fred i aquest 6a no és un xupete. Cardo un parell d'aceros, i més amunt em faig caca de la bona quan veig el cordino del pont de pedra,  que està més negre que els collons d'un grill. Intento canviar-lo però no puc. Tiro amunt i l'asunto ja afluixa. Monto R i puja en Pepins. Jo ja estic tiesu com un bacallà però tirem amunt, al menys farem una agulla. El segon llarg és més humà que el primer i tan sols trobarem un passet tonto, la resta és Hollywood! Fem cim i baixem a peu per darrera, fàcil, evident i una mica embardissat.

El menda al L1.

En Pepins començant el L2. 

En Pepins una mica més amunt.

I aquí havent superat el pas del L2.

Jo assegurat des de la R2.

Començant el descens a peu.

Un cop a peu de via, on havíem deixat la motxilla decidim que no hi cardem pa re aquí i comencem a tirar avall. Com que passem a prop del cim de l'Artiga Alta ens hi acostem. Des del collet anem seguint la cresta pel lloc més evident. Alguna grimpadeta molt fàcil i fem cim. Fem unes fotos i tirem avall.

En Brad Pitt anant cap al cim de l'Artiga Alta.

Panoràmica des del cim.

Mentre pujàvem ens vam fixar amb el sectoret que hi ha abans del coll Nord del Serrat Superior d'en Muntaner. Com que encara és d'hora decidim fer unes vies aquí.
Continua fent vent i fred, i a sobre ens pilla l'ombra, i si a tot això li sumem que els graus de les vies estan més collats que el tornillus d'Ironman i que els químics estan més separats que les relacions entre Catalunya i Españistan, podeu suposar que va ser tot plegat un putu drama i una pèrdua de temps. Haguéssim aprofitat més l'estona  cardant-nos un bon frankfurt de pam i mig al Vila's, però buenu, no sempre tot surt bé.

Si aneu a escalar per la Vall de Ribes us recomano emplenar el buche aquí.