Pues tornem-hi

 Després d'una petita pausa parlant del conglomerat prepirinenc, tornem a Montserrat. Aquesta vegada amb la cunyada d'en Pepitu, i com que ja està al 100% gairebé li proposo fer la Gorra Marinera com Déu mana, per la ultra-clàssica via "Sargantanes".

 Així que ens ho agafem amb calma i esmorzem tranquil·lament, pugem a peu per Santa Anna tot xino-xano, ja que només volem fer aquesta vieta i prou. Sense maldecaps ni estrès, així a l'hora de l'Angelus començarem a escalar i a mitja tarda ja estarem a casa si fa no fa.

L2.

 Que us haig d'explicar d'aquesta via que no sapigueu ja. Milers de bytes emplenen els servidors del planeta amb explicacions, fotos, crokis i mapes. Nosaltres vàrem entrar per la "Xaloc", que és la 3a via començant a contar des de l'esquerra del sector d'esportiva equipat pel SEAM o l'ECAM, ara no recordo. Ruta un pèl sobada i amb un pas força difícil a l'alçada de la reunió, continuem amunt i anem a caçar la nostra R, fàcil d'identificar ja que és la que té un bolo gegant per posar-nos a sobre mentre assegurem al company/a.

L5.

Arribant a R5.

 El següent llarg és molt maco i dret, i sembla més difícil del que és, però res més lluny de la realitat, ja que trobarem preses grandioses i a punta pala. Passats uns metres la cosa es tomba i muntem el segon relleu. Dues tirades ramposes més i arribem a la baumeta característica, d'on sortim cap a l'esquerra en una diagonal bestial de guapa i aèria. Un últim llarguet fàcilot i ja som al cim. Fotos i cigarru de rigor i avall. Podríem haver fet més coses sí haguéssim anat tot el dia a pas de tropa, però preferia que la Núria anés agafant l'aire fent reunions que no pas atabalar-nos per fer un itinerari més.

Croki-paint.

 

 

 

Conglopeps-3

 Ja fa uns dies, diria que ja fa que molts, una companya va entrar a quiròfan perquè li havien de treure un no sé què de no sé on. L'operació no era complicada però havia de fer una setmana de repòs absolut, i després, començar a fer vida normal poc a poc. Així  que 10 dies després de l'operació vam quedar per anar a fer alguna coseta light. 

 En principi lo ideal hauria set fer esportiva, perquè sí tenia algun problema podríem cardar el camp a tot òstia. Però ella deia que es trobava força bé i que volia fer una vieta. Li vaig suggerir anar a Malanyeu, ja que era gairebé perfecte. Podríem anar-hi amb el meu Pandilla, així ella no havia de conduir, i ademés només tenim una hora des de Ripoll sí la cardant aguanta un altre dia. També així, ella no estaria gaire estona asseguda. Un cop al poble només hi ha 20 minuts d'aproximació i la idea era fer una via fàcil i curteta, de tres llargs màxim, i sí pasava alguna cosa podríem baixar a terra amb un o dos ràpels. A més un cop al cim tenim l'opció de baixar a peu.

Un altre dia serà.

 Doncs a última hora es van apuntar en Pepitu i la Mercè, i tot lo que havia pensat perquè ella no patís en excés s'en va anar a pendre pel cul.

 Finalment vàrem acabar anant a Gorros, conduint ella el seu cotxe, fent l'aproximació d'una hora a peu per estalviar-nos el funi, escollint jo les meves vies i la d'en Pepitu, ja que ell volia fer la "98 octanos" tant si com no, però un cop va ser a lloc va aparèixer l'esperit d'en Jordi Pujol i va decidir no ficar-s'hi i es va quedar en blanc. La baixada també la vàrem fer a peu però per Sant Miquel,  que és més llarg, i  va tonar a conduir una altra vegada ella fins a casa. Total, que la chavala va estar dos dies amb forts dolors allà on no sona la flauta.

Un ltre cop amunt, brrr...

 Buenu, total, que després de fer les putes escales per enèsima vegada, en Pepitu i la Mercè es queden a la Magdalena Inferior per fer la via "Rataplan", i nosaltres dos remuntem les escales de Jacob amb la idea de fer la via "Normal" de la Gorra Marinera i la "Epitafio" de la Magdalena Inferior i trobar-nos tots quatre al cim. 

 Un cop al peu de la Gorra em va desmotivar tant aquella rampa que vaig rebuscar pel mòbil alguna cosa més interessant. Finalment vaig trobar una vieta que ens anava bé als dos. La via en qüestió crec que és la "Blasco- Llavador", no vaig trobar gaire informació, així que pudé us enganyo. Va pel muro de la dreta de la "Normal", i la vaig trobar força xula.

La cordada patacada a la via "Rataplan".

 Comença just on s'acaba el bosc sí resseguim la paret cap a la nostra dreta. La primera assegurança està bastant amunt, així que vàrem muntar una R0 al darrer arbre abans de que la paret es precipiti avall. També us haig de dir que vaig posar l'alien verd perquè hi ha una bona òstia sí caiem abans de xapar-la, però és fàcil. La roca és boníssima i no està gens sobada. Després de xapar quatre espits de 8mm, arribo a la reunió i falta una plaqueta, així que tiro amunt amb la idea de fer la R ens uns arbres de la meva esquerra però com que la corda arriba tiro fins dalt de tot, 60 metres justos. Fem cim, i aprofitem per fer unes fotos a la cordada Delgado-Foz, i després tirem avall.

 Un cop a terra, ella té ganes de més, ja que el calmant encara li està fent efecte, així que ens decidim per la via "Epitafio" a la Magdalena Inferior. I segons els càlculs, hauríem d'arribar tots quatre al cim a la vegada.

Tram final de la "Epitafio"

Cronometrat, ja estem a dalt els 4.

 De la via poca cosa a dir, clàssica entre clàssiques. Té el nom pintat a l'inici, i un cop haguem fet els cinc primers metres, la resta és Hollywood. Roca excel·lent, un pèl sobada, però no molesta, i equipament de primera. La R1 és una mica penjada, així que vaig tornar a enllaçar els dos llargs perquè ella no patís. I com els resultats que em va passar la NASA eren correctes, arribem al cim els quatre a la plegada.

Rapelant de la Magdalena.

Els Delgado-Foz rapelant.

Qui el Cavall no ha pujat,
A Montserrat no ha escalat!

 Fem el cigarru i les foto de rigor i tirem avall. En Pepitu i jo tenim ganes de fer més, però la seva companya ja en té prou i la Twity li torna a fer mal allò que no sona. Així que decidim tirar avall.

 L'aproximació és senzilla i segurament tothom sap arribar-hi, però sempre hi ha algun despistat. Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan em d'anar a la dreta, creuant una tanca de fusta, i seguirem pel camí que passa per sota dels Gorros. Després de 10 minuts caminant trobem un trencant a l'esquerra que duu a l'ermita de Santa Magdalena, poste indicatiu. Després d'uns minuts arribem al peu de les Escales de Jacob. Les remuntem fins al final. A la nostra esquerra hi ha la via "Normal" de la Gorra Marinera, la "Blasco- Llavador" està una mica més a l'esquerra, on el bosc acaba per caure en una vertical canal, espits visibles.

Croki-paint senzill però resulton!

Fins aviat vieja!

 

La xarxa no és la solució

Repassant la llibreta on tinc anotades les entrades endarrerides veig que m'en queda una de Montserrat des de l'hivern...així que us fotu la xapa i a veure si faig net i em dedico als posts pendents del Ripollès i alguna sortida per Catalunya i Aragó.

Com que els de la colla estan out darrera la mainada, les lesions, la feina i/o la família, em vaig buscar la vida per la xarxa en diferents grups de Fb, WhatsApp i coses per l'estil. Anar a trepar amb gent que no conec no em motiva gens, però tenia poques opcions així que un dia de març vaig quedar amb en Jose Manuel i l'Alicia.

Com que ningú es decidia vaig proposar fer la "Sargantanes" a la Gorra Marinera. Aquesta via ja l'he fet unes quantes vegades entrant per diferents llocs, però com que no ens coneixem penso que més val anar a fer algo que sigui capaç d'ensurtime'n tot sol.

Croki-paint dels primers que vaig fer una mica retocat.

Pugem a peu a molt bon ritme, Deu n'hi Dó com penquen aquest parell!

Un cop a peu de via ningú vol començar. No sé si per vergonya o per estudiar el "rival". Al final em lligo les cordes i tiro cap amunt. Arribo a la reunió més apurat del que em pensava havent enllaçat un parell o tres de llargs, ja no recordo. Després lidera la cordada l'Alicia i puja renegant perquè aquests llargs són massa fàcils per ella. I els dos últims els fa en JM amb un sobrao que espanta la Terra... Collons mainada! Si esteu forts digueu-ho i anem a fer algo mes tiesu osti! Tanta vergonya... Que ja no tenim 16 anys redéu!!Buenu, total, un cop al cim rapelem i el dia s'ha espatllat i s'ha fet tard. Així que recollim els trastos i marxem.

De la via poca cosa a dir.  Milions de pàgines per la xarxa us informaran millor que jo. A més crec que tots els escaladors de Catalunya ja l'heu fet. Via guapa, facileta i aèria ideal per portar algun novell i que flipi amb el lloc.Vaig fer unes quantes fotos, però com acostuma a pasar, he aixafat el mòbil i les he perdut, així que us penjo unes fotos de disfresses per Halloween. Jo soc més de Castanyada però si us va el rollu yankee us dono unes idees per fer-vos la disfressa per 4 xavus.

No és ni car ni complicat.

Per si teniu una amiga maquilladora...

Qui no té un traje d'algun casori mort de fàstic a l'armari?

Pepitades

Com que vaig molt enderrarit amb el blog, agruparé les  sortides que he fet ultimament amb el company que hi he anat.

Per tant, començo un nou petit cicle, que a veure quan dura....

Iniciem aquesta fase amb en Josep....més conegut com Pepitu, Pepo o Pepins....per tant, us explico com han anat les Pepitades!

Al final l'he convençut per anar a Montserrat, i tant pesat em vaig posar que em anat dues vegades aquest mes.

Com que és més cagon que jo, que ja és dir, el primer dia vam anar de mega plaisir!

Varem pujar amb el funi i directes cap a la Gorra Marinera, a fer la via per "Davant"...suposo...vam entrar per una de les vies d'esportiva que hi ha a peu de paret i varem anar tirant amunt sense mal de caps i disfrutant del solete i la roca fins al cim.

Rapelem i fem la via "Apia" a la Magdalena Inferior, empalmo L1 i L2 i en Pepins xala fent el L3, ja era hora que fes algo de primer!!!

I per rematar fem la "Superfrio" a la Magdalena Superior, una rampa equipada amb parabolts vermells, plaisir 100% amb roca més bona del que sembla. Vam fer cim i cap al poble.

En Pepitu fent l'ultim llarg de "Superfrio"
Ja era hora que fes algo de primer!!!!!!

Buenu, va, continuem després d'aquesta pausa amb els "croqui-paint"....realment cutrillus, no?

Doncs aquesta setmana vaig tornar a enredar a en Pepins, vam tornar a Montserrat, vam tornar a agafar el funi, vam tornar a Gorros, vam tornar  a la Gorra Marinera i....a peu de via de la "Sultans of swing'" vam canviar d'opinió....jo crec que quan va veure la linia es va fer una mica de caca...impressiona bastant aquesta vessant de la Gorra....i ens vam decidir per fer una de les moltes vies de l'Agulla de la Font de Jacob....

Vam fer la via "Montse-Montserrat", ultramegaxapada, ideal per cursets i caguetes com nosaltres, tres llargs molt guapos però que no arriben al cim, rapelem i anem cap a fer la via "Integral d'en Pitu i la Nuri".

No havia estat mai per aquella zona, i clar, la vam liar....arribem el que creiem que és el peu de via i tirem amunt. Un primer llarg més aviat lleig i podridot ens porta a una segona tirada molt guapa amb un pas difícil de veure, 6a+, on els dos ens pengem però al final surt. 

Arribem a dalt l'agulla i.....sorpresa.....no hi ha més paret...que ha passat? Doncs que ens em equivocat a l'aproximació i em entrat pel collet on hi ha la R3.... vaja dos....

Com que encara es d'hora anem a fer una altra via, la "Sala-Baqués", aprofitem ara que la majoria de turistes estan dinant, ja que aquesta via està al costat de les escales que duen a St. Onofre i Sta. Magdalena.....un petit retall de les rambles al mig de Montserrat! Esquivem el primer llarg i entrem directament a R1, on hi ha les runes de l'ermita de St. Joan Batista. 

Un bombo de 5+/6a en dona pas a una placa tumbadeta molt maca però amb les assegurances força allunyades pel nostre gust....fem cim i marxem, doncs comença a fer rasca i sembla que plourà....

Vinga, continuem, ara si, ara ve la pepitada del dia....
El setembre de l'any passat vam anar a Malanyeu...ja fa un any....si.......i que? Ja us he dit que anava molt enderrarit!
Doncs la nit abans ens vam liar amb unes quantes rosses....totes es deien Estrella Damm, i clar, l'endemà teniem una boira cerebral que semblava que estiguessim navegant pel Tamesssis en lloc d'escalar...
Total, vam fer com vam poder la "Epirimountains" i el primer llarg de la "Neusnidó", la primera està bé, però el llarg que vam fer de la via d'en Baraldés és la ostia!!!!!!!  Mooooolt guapo!!!!!
Però en Pepins ja no s'aguantava, no està acostumat a escalar amb ressaca....a mi em van fer curtir de jovenet....anava amb cada dropo.....i em suplica que marxem, així que només vaig poder fer el primer llarg i cap a jóc....
Aqui si que vam fer unes fotikis....i el croqui-paint, como está mandao!

Jo al primer llarg de "Epirimountains"

En Pepitu escalant el memorable primer llarg de la "Neusnidó"

Doncs apa, ja he acabat el primer capitol,no us perdeu el pròxim: Grauades!!!!!!

Déjà vu a Gorros

Tornem a Montserrat a l'endemà de la garrotada de la "Free Light".... Però aquesta vegada  quedem una mica més tard, i pugem amb el funicular...

Arribem a peu de la Gorra Marinera, i entre tanta via ens decidim per la....heeeeee....no sabem el nom, però us puc dir que vam fer la 6ª via començant a contar des de l'esquerra, una via força maca i ben equipada amb espits de 8mm en bon estat. A l'alçada de les runes de l'hermita, continuem per la via "Del davant" fins al cim. 

Una escalada maca i agradable, on només em d'apretar una mica quan surtim del terra i sobre la R2, la qual nosaltres no varem fer.

Com que era d'hora , anem a fer una altra via, la "Kontuz Mesedez" de la Magdalena Inferior. Una via molt maca, ben equipadeta, una roca de somni però una arrencada d'infart! Els 7 o 8 primers metres creuen una baumeta característica amb roca relliscosa, un cop passem aquest petit tram la resta és Hollywood!!!! 

Encara estem una cansats del concert i del Gorro i decidim marxar. Em fet poqueta cosa però ja està bé.

Croquis d'en J. Prunera, modificat amb el que vam fer nosaltres.

                                     En Markitus al penúltim llarg de la Gorra, "Pel Davant" 4+.

                                             En Markitus al L2 de la "Kontuz Mesedez", 4+.

Una setmana més tard em truca la cunyada que vol anar a escalar... Collons... Wenu, tragarem saliva i anirem a fer alguna coseta. Com que està a Barcelona i jo a Ripoll, quedem a mig camí..... a Montserrat!!!

Anirem a fer una via llarga, així  s'estrenarà a muntar reunions, Déu m'agafi confessat!!!!

Em decideixo per fer la Gorra Marinera,  una altra vegada, però entrant per una altra via, la 4ª començant des de l'esquerra. un primer llarg agradable ens mena a una segona tirada bastant antipàtica.

Vaig trobar que per ser un 4º, estava molt collat, a més, millor no caure, perqué ets pots cardar una òstia contra la repisa que hi ha surtint de la reunió que t'han de treure amb palpelina!!!!

El tercer llarg el graduen de 3º, jo díria que és més, però és molt maco. I un cop arribem a l'hermita en runes, em diu que no a rapelat mai.

-Que qué?!?!?!?!?!

Decideixo marxar per l'escapament de l'hermita, i durant la baixada muntem un ràpel per ensenyar-li com va. 

Fa un parell  de baixades i anem a fer una altra via, a la Magdalena Inferior.

Entrem per la via "Amnístia" i quan arribo a la R1, veig que és una mica incómode per ella, així que tiro amunt i em desvio a l'esquerra, on trobo una reunió en una repisa molt còmode. Puja ella i després una altra vegada jo, per la via "Neuromante"...suposo. Una combinació maca, sobretot el primer llarg, amb una roca d'escandol!

Fem cim i cap a casa, que ja he fet prou psico....

Les vies que vam fer a la Gorra Marinera, amb el final comú a la "Per davant"

                            Tres fotos de la "cuñá" a la Magdalena Inferior, al primer llarg, 4+ molt guapo.

Poker de cims als Gorros

Dilluns 11/3/2013

Per estrany que sembli tenim festa el meu germà i jo...i les parentes NO!!!!
Fa dies que miro croquis de Gorros, però per anar-hi sol entre setmana. El finde sembla mercat i passo de formar-hi part. Com que ja tinc al cap les vies que em fan gràcia, en lloc de fer-les sol, les farem junts, un dia  de relax pel  meu germà i per mi un dia... llarg. Com diu en Paca: Ja m'he fet gran, gros i gras...
Pugem a St. Joan per St. Miquel.... El primer i l'ùltim cop! Penso que és molt millor pujar per les escales.
Arribem a la Gorra Marinera, a peu de la via "Ninona" a les 10 del matí, no fa vent i toca el sol... "Collons que raru" penso... Sempre pillem....
Començo jo i vaig pujant, possant i treient cintes pel roçament, fins a les runes de l'hermita... Uns 85 metres d'una tacada... En David, clar, a de surtir a "l'ensamble"... No és tant llarga la corda.
Aquí continuem per la via "Del davant", molt guapa! Alguns "alejes", justets per passar una mica de por peró no per  matar-se.
Fem cim i baixem rapelant. Anem bé d'horari i anem a fer la via "Àpia", a la Magdalena Inferior, que a l'inici hi ha una plaqueta d'alumini rectangular i casolana pintada de color verd. la resta són parabolts de 10mm. amb les xapes pintades de color verd també.
Són tres llargs molt guapos, ben equipats i amb roca excel·lent.
En el primer llarg trobo que la 1ª assegurança està força amunt però un cop t'hi posses no hi ha per tant i després hi ha un petit desplom, però amb els forats on voldriem i com voldriem, molt divertit.
El segon i tercer llarg trobem còdols a patades... Un luxe sí estem acostumats a Agulles.
Ràpel i cap a la Miranda de Sta. Magdalena a fer "La canaleta de les ninfes".
Aquesta via és molt xula també, puja per una espècie de canaló on progresses utilitzant passos de diedre, de placa, i alguna que altra bicicleta.... Estic fatal! Algun "aleje" però res de l'altre mon, llàstima que sigui tant curta.
Pugem fins al cim amb molt de compte perqué hi ha moltes pedres soltes i ens dirigim cap a la Magdalena Superior.
A mi em fa gràcia fer la "Susibel", però no estic segur si està tota re-equipada i a més m'he deixat els estreps a casa... Així que ens decidim per la "Pureta's climb".
Des de fora es veu molt maca però un cop t'hi fiques.... Em va decepcionar bastant. El primer llarg està força podrit i a la R3 hi ha molts "bolitxes" esperant a fer strike amb el paiu que està assegurant, en aquest cas el meu germà.
Vaig enllaçar els tres primers llargs per anar a l'ideia, ja que feia un vent del carajo! Ja deia jo que no podia ser...
Fem cim i avall cagant òsties que fot un fred que pela!
Baixem per St. Miquel una altra vegada i arribem al cotxe passades les quatre. Uns 400m en 7h, més o menys, ja fa temps que vaig tirar el crono a la xatarra...
Un dia digne per repetir, però fent unes altres vies, i pujant per les escales!

Aquests croquis són de l'Eduard, d'en Luichi i d'en J.Prunera, els he modificat una mica amb el que nosaltres vam fer, espero no ofendre als autors amb la meva mala traça amb els ordinadors....