Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guilleries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guilleries. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de gener del 2023

En Follet em porta d'excursió 4

 Com que continuo amagat del fred i de les glaçades tinc molt de temps per matar marcianus, fer de maruja, mirar alguna peliculilla al Nesflics i encara m'en sobra per engegar la tablet i obrir el blog... així que endavant, anem pel quart capítol d'en Follet.


 Ja fa mesos, pel voltant de l'equinocci de setembre, en Follet em va comentar que li feia gràcia la via "Trabucaires", a Les Guilleries. Jo ja l'havia fet amb en Fonts i el Litri, però després d'uns dies vaig deixar el mòbil fet engrunes quan li vaig pasar per sobre amb el cotxe, coses del directe, i com que no tenia cap foto, no vaig fer l'entrada.

 Com que no sóc de cap secta escalatòria, no tinc manies per repetir una via, o cardar A0's a mansalva, o baixar-me sí m'he fet caca, ni res d'aquestes xorrades que limiten a moltes persones. Per tant vaig accedir a repetir la via.


Crokis mangat del blog dels
autors de la via.

 En aquella època estava més valent o tenia menys panxa que ara, per tant, ja sabia que no aniria a fer-la millor, però com que el lloc és guapo i la via està força bé tenia ganes de tornar-hi, i de pas, provar de primer els llargs que vaig fer de segon.

 Així pues, després de fer l'aproximació i d'equivocar-nos un parell de vegades, vàrem arribar a peu de via. Per la xarxa havíem llegit que la corda fixe per arribar a R0 ja no hi era. Doncs alguna ànima caritativa li ha tornat a posar. També vam veure que a sota del sostre de la R3 hi havia un niu de vespes asiàtiques, i anàvem força cagaetes, sobretot jo, però ara ja no hi és, uf, que bé.

Croki-maps 1.

Croki-maps 2.

Croki-maps 3.

Croki-maps 4 del blog "Benvinguts al Paradís".
Millor no ho podien fer.

 Com que el dia que vaig anar amb el Litri vaig començar jo, li cedeixo el torn a en Follet, que és lliga i tira amunt a "totòstia". Llarg amb un final guapo i tiesu i reunió enmig d'una petita selva. L'inici del següent llarg es veu esfereïdor, però un cop t'hi poses van sortint cantus i es deixa fer, molt xulo però arribo a la reunió bufant com una locomotora! 

En Follet al tram final del L1.

En Follet arribant a R2.

Foto semi-artística. 

 Des de la R2 mirem el sostre que tenim més amunt intentant veure si hi ha el famós vesper, però no aconseguim veure'l, així que en Follet comença el tercer llarg amb la condició de que si el niu hi és, cardem el camp. Soluciona la tirada fàcilment i quan monta la reunió em diu que les vespes no hi són. Pujo desmontant-ho tot més tranquil. Tiradeta maca i fineta.

Jo a la R2.


Dues imatges d'en Follet al L3.

El vesper ja no hi és, uf, que bé!

 Surto de R3 en diagonal de dretes molt incòmode i per tornar a la vertical em costa un disbarat. Finalment, després de 50 o 60 intents aconsegueixo fer el pas i tremolant com una fulla encara,  arribo a la següent reunió. Montem el ràpel i anem a caçar la R4 bis. Ara estem sota una espècie de pilar per on van les dues últimes tirades, les més difícils. Jo m'he quedat força violat del pas anterior, i celebro que no em toqui anar de primer en aquest relleu...


Dues imatges d'en Follet al L4.

 En Follet, que està que se sale, puja poc a poc però segur, i sense despentinar-se arriba a la R5. Pujo jo i acabo vibrant bastant a la placa final. Collons, estic de puta pena! Quan tornem a estar junts li dic que acabi ell la via, ja que vaig molt lent, però insisteix que continuï jo. No ho veig clar però de tant insistir-hi m'acabo motivant i em llenço a la piscina. Uns pasos rarots i deixo enrere el tram difícil. Només em queda gaudir d'una placa tombada amb molt de cantu amb un pas tonto al final.


Jo al pas de 6a del L6.
 Quina manera d'assegurar!

 Un cop al cim tots dos recollim el material ràpidament perquè el Sol no perdona i fa estona que s'ens ha acabat l'aigua. Remontem el bosc seguint rastres de pas i alguna fita fins la carena, i amb una mica d'intuïció arribem a la masia La Cabrerola i continuem fins el cotxe seguint la pista, que s'em fa llarguíssima! 

Masia La Cabrerola.

Tornant cap al cotxe.

Ermita de Vallclara, on vàrem aparcar.


 

 

 

 

dissabte, 2 de gener del 2021

Les Roques d'Isildur

Una d'aquestes escaladetes-exploració que de tant en tant fem amb en Grau va ser fa uns dos o tres mesos, i el lloc escollit va ser Les Roques del Rei a Sant Hilari. No sé a quin Rei li van dedicar aquest roc, però espero que sigui a Isildur, o a Théoden, o a Aragorn. Fins hi tot prefereixo en Denethor que no pas a en Juanca o en Felipito.

Denethor ni tan sols era Rei, era senescal.

La via no mata moros, a més, es molt curta, però podem rematar el dia fent un bon grapat de vies d'esportiva. Nosaltres no teníem gaire temps, ja que la vàrem liar força per trobar l'aparcament entre aquest laberint de pistes forestals. Finalment vam arribar a peu de via però ja era tard i només vam poder fer aquesta ruta. Si disposem de més estona i volem continuar escalant trobareu els crokis aquí. 

L'accés i l'aproximació crec que és molt comprensible en aquest parell de croki-Maps:


Croki-Maps.

La ruta no és molt difícil de trobar. L'inici és en un diedre que des de sota ja és veu que és el més senzill de tots i a la dreta d'una gran canal. Nosaltres vàrem entrar per la via "Guilleries", i un cop a la R1, vàrem continuar per la via "Esperó Formigues", que tenen la reunió comuna, per cap raó en especial, potser en aquell moment la vam veure més maca. Des de la R2 es pot baixar tranquil·lament rapelant però vam anar fins al cim. Diria que no vam posar res, però sí ens volem assegurar mínimament es poden llaçar arbres, reunió inclosa.


Jo a la 1a reunió.

Posta des de R3...ai que ens pilla el negre.

L'altre sector de Les Roques del Rei.

Croki-paint.

Buenu, després de tot aquest rotllo, només em queda desitjar-vos Bon Any i tot alló que es diu, apa, que sus den!

Bon Any xusma!!!!!!!!!!