En Follet em porta d'excursió 5

 Fa uns dies, quan el fred era més viu que en Jason de Viernes 13, que no hi ha manera de que es mori, en Follet em va proposar d'anar a la Paret de l'Altar, a Malanyeu. Jo era molt reticent a anar-hi, ja que hi havia algunes vies que les xarxes socials les deixaven pel terra, i això de fer xustes ja començar a cansar. Però com que ja m'ho havia dit varies vegades vaig tenir que acceptar. Sort! Perquè vaja viote més xulo va escollir el paiu!!!!

Croki-paint de la via "Vinga, vinga".

 Buenu, això  de viote entre cometes. Ell no es va ni immutar, però a mi em va agradar molt. Dificultat al meu límit i equipat però amb les assegurances una pèl distants, lo just per passar una mica de por i que no et permetin correr i així poder gaudir poc a poc de la roca mentre busques la següent. Llàstima del tercer llarg que és guarro, selvàtic i matojero, i el darrer, què al no tenir el nivell, és una petita pedalada que l'únic misteri que té, és corroborar que sóc baixet i que per tant tinc d'apurar els estreps per caçar la següent xapa.

Dues imatges d'en Follet al L1.

Quin puto fred!!!

Tot i així vaig disfrutar aquest primer llarg.

Però el vaig patir, sóc un tita bullida.

  Dit això, només puc explicar que ens va costar trobar la via, però això ja és una costum, i que fotia un fred del copón. Tot i així, el primer llarg el vaig trobar guapíssim. Un cop a R1 va sortir el Sol i l'ambient és va tornar més humà i la segona tirada la vaig poder saborejar mentre la temperatura corporal pujava al mateix ritme que jo, poc a poc però costant. 

Aquest tiu no té fred o que collons passa aquí?

El paiu no s'arruga.

I jo més tiesu que un cagarru a R1.

Mesures d'emergència en cas de fred polar.

 El tercer llarg és un peatge que em de pagar per poder gaudir del L4, igual de guapo que el primer i el segon, amb un parell de pasets més finets, ja que em d'anar jugant entre la placa i l'esperó. La quarta reunió és opcional, però nosaltres la vàrem fer. És una mica incòmode però així no anem carregats de cintes fins les orelles i no espatllem el 4t llarg amb un final d'artificial. 

Tres imatges d'en Follet xupant roda.

 Sí voleu anar-hi heu de seguir la carretera que va a Malanyeu des de la C-16. Després d'uns tres quilòmetres trobarem un trencant a l'esquerra que indica La Caseta. El seguim uns metres per pista i quan trobem un altre trencant a l'esquerra el seguirem. Pasarem per tres cases aïllades i una mica més amunt aparquem davant les parets. Seguirem a peu seguint algunes fites i rastres de pas. No és perdedor però nosaltres tenim una orientació de puta pena, però amb la foto del Croki-paint no heu de tenir cap problema. Uns 25 minuts a peu caminant tranquil·lament. 

Començant el tram d'Ae.

I acabant el tram d'Ae.

Pot de registre del cim inutilitzat.

Rapelant i amb samarreta!
El Sol és mitja vida!!?

 

 

En Follet em porta d'excursió 4

 Com que continuo amagat del fred i de les glaçades tinc molt de temps per matar marcianus, fer de maruja, mirar alguna peliculilla al Nesflics i encara m'en sobra per engegar la tablet i obrir el blog... així que endavant, anem pel quart capítol d'en Follet.

 Ja fa mesos, pel voltant de l'equinocci de setembre, en Follet em va comentar que li feia gràcia la via "Trabucaires", a Les Guilleries. Jo ja l'havia fet amb en Fonts i el Litri, però després d'uns dies vaig deixar el mòbil fet engrunes quan li vaig pasar per sobre amb el cotxe, coses del directe, i com que no tenia cap foto, no vaig fer l'entrada.

 Com que no sóc de cap secta escalatòria, no tinc manies per repetir una via, o cardar A0's a mansalva, o baixar-me sí m'he fet caca, ni res d'aquestes xorrades que limiten a moltes persones. Per tant vaig accedir a repetir la via.

Crokis mangat del blog dels
autors de la via.

 En aquella època estava més valent o tenia menys panxa que ara, per tant, ja sabia que no aniria a fer-la millor, però com que el lloc és guapo i la via està força bé tenia ganes de tornar-hi, i de pas, provar de primer els llargs que vaig fer de segon.

 Així pues, després de fer l'aproximació i d'equivocar-nos un parell de vegades, vàrem arribar a peu de via. Per la xarxa havíem llegit que la corda fixe per arribar a R0 ja no hi era. Doncs alguna ànima caritativa li ha tornat a posar. També vam veure que a sota del sostre de la R3 hi havia un niu de vespes asiàtiques, i anàvem força cagaetes, sobretot jo, però ara ja no hi és, uf, que bé.

Croki-maps 1.

Croki-maps 2.

Croki-maps 3.

Croki-maps 4 del blog "Benvinguts al Paradís".
Millor no ho podien fer.

 Com que el dia que vaig anar amb el Litri vaig començar jo, li cedeixo el torn a en Follet, que és lliga i tira amunt a "totòstia". Llarg amb un final guapo i tiesu i reunió enmig d'una petita selva. L'inici del següent llarg es veu esfereïdor, però un cop t'hi poses van sortint cantus i es deixa fer, molt xulo però arribo a la reunió bufant com una locomotora! 

En Follet al tram final del L1.

En Follet arribant a R2.

Foto semi-artística. 

 Des de la R2 mirem el sostre que tenim més amunt intentant veure si hi ha el famós vesper, però no aconseguim veure'l, així que en Follet comença el tercer llarg amb la condició de que si el niu hi és, cardem el camp. Soluciona la tirada fàcilment i quan monta la reunió em diu que les vespes no hi són. Pujo desmontant-ho tot més tranquil. Tiradeta maca i fineta.

Jo a la R2.

Dues imatges d'en Follet al L3.

El vesper ja no hi és, uf, que bé!

 Surto de R3 en diagonal de dretes molt incòmode i per tornar a la vertical em costa un disbarat. Finalment, després de 50 o 60 intents aconsegueixo fer el pas i tremolant com una fulla encara,  arribo a la següent reunió. Montem el ràpel i anem a caçar la R4 bis. Ara estem sota una espècie de pilar per on van les dues últimes tirades, les més difícils. Jo m'he quedat força violat del pas anterior, i celebro que no em toqui anar de primer en aquest relleu...

Dues imatges d'en Follet al L4.

 En Follet, que està que se sale, puja poc a poc però segur, i sense despentinar-se arriba a la R5. Pujo jo i acabo vibrant bastant a la placa final. Collons, estic de puta pena! Quan tornem a estar junts li dic que acabi ell la via, ja que vaig molt lent, però insisteix que continuï jo. No ho veig clar però de tant insistir-hi m'acabo motivant i em llenço a la piscina. Uns pasos rarots i deixo enrere el tram difícil. Només em queda gaudir d'una placa tombada amb molt de cantu amb un pas tonto al final.

Jo al pas de 6a del L6.
 Quina manera d'assegurar!

 Un cop al cim tots dos recollim el material ràpidament perquè el Sol no perdona i fa estona que s'ens ha acabat l'aigua. Remontem el bosc seguint rastres de pas i alguna fita fins la carena, i amb una mica d'intuïció arribem a la masia La Cabrerola i continuem fins el cotxe seguint la pista, que s'em fa llarguíssima! 

Masia La Cabrerola.

Tornant cap al cotxe.

Ermita de Vallclara, on vàrem aparcar.

 

 

 

 

En Follet em porta d'excursió 3

 Una de les primeres vegades que vaig quedar amb en Follet va ser per anar a fer via llarga i va sortir força rana, per no dir que va ser un fiasco total. L'objectiu del dia era la "Directa del Puigsacalm". Una ruta gairebé equipada i relativament nova, del 2020. 

 La roca d'aquest cim ja sabem que deixa molt que desitjar però després d'una bona neteja acaba sent més que acceptable, al menys en les altres dues vies que ja he fet: "El poder terapèutic de les paraules" i "L'esperó dels llops". Però en aquesta via, encara li falta mooooolt sanejament, sobretot a la part inferior, però això ho sé ara que ja l'he feta. En conjunt és un bon dia d'activitat però la via en si no em va agradar molt. Té trams molt guapos, però segurament la part de baix em va desagradar tant que ja em va ofuscar bastant la resta del dia.

 Si la voleu repetir, feu-me cas, entreu pel camí que creua la via a la R6. Fins aquí és totalment prescindible. A partir d'aquí la roca és més "bona" i gaudireu més. 

Croki-paint dels aperturistes.

 Buenu va, havent fet aquesta petita intro us explico la sortida, o millor dit sortides, ja que el primer dia que hi vàrem anar no vàrem encertar el camí d'aproximació ni el dia.

 Aquell dia vàrem aparcar a Coll de Bracons i vam seguir el camí dels Tosells, però després d'una estona ja plovisquejava. Aquesta ruta va seguint la carena fins un coll força aprop del cim, el Coll dels Clivillers. En aquest punt nosaltres vam seguir la canal de baixada en direcció al Pas del Burro  pensant que arribaríem a peu via. Pues no. En aquest camí hi ha el tram que fem a peu quan arrribem a R6 sí venim de baix. En condicions normals haguessim tirat amunt però el plugim ha deixat la paret ben molla, així que decidim abandonar.

 Per no remuntar tota la canal que em fet acordem continuar pel Camí dels burros fins el Coll de Joanetes i seguir fins el cim del Puigsacalm i tornar al cotxe. Un bon grapat d'hores caminant sota el xirimiri i el motxillot a l'esquena.

Descendint del cim amb la
cua entre cames i xops.

Ball de fumeroles pujant al cim.

Croki-maps del pateo que vam cardar sota la pluja.

 A la setmana següent hi vàrem tornar, però aquesta vegada vam aparcar al punt quilòmetric 6'5 de la GIV-5273, en una corba de paella molt marcada. Després vam seguir un corriol poc marcat però evident i amb algunes fites que va seguint la carena passant pel Puig del Forn. Continuem carenejant i comencen a aparèixer marques de pintura groga. Les seguim per terreny cada vegada més dret fins a peu d'un esperonet de roca, creuem a la dreta seguint pintades fins al peu del nostres esperó. Aquí comença la via. Nosaltres vam tardar 1h30' ben bona, però es pot fer en menys...és que estic matao!

Croki-maps de l'aproximació.

 La via? Prrrrt..... Repeteixo, no feu aquest tram fins a R6. No val res. Brut, poc atractiu, roca podridota i alguna assegurança a desmà. Però en fí, si us hi poseu recordeu que:

• Per arribar a R1 és molt guarro.
• El segon llarg no té res.
• El tercer té molt mala caiguda al pas de 6a i amb roca cutre de veritat.
• El quart no el vaig entendre, 4+?!?!? Diria bastant més i assegurances a desmà.
• El cinquè i el sisè llargs són rostollades.

Estranya sabina a peu de via...

L1, a punt d'arribar al pas guarrillu.

L3, l'inici prometia, però després s'espatlla.

 Un cop a R6 caminem un parell de minuts i la cosa sembla que s'engresca una mica. La roca millora molt, suposo que com que aquesta segona part de la via és més dreta les crostes ja han caigut amb els pas dels anys.

Vista de la segona part
de la paret des de R6.

 El setè llarg comença per una espècie de canalera que es va redreçant. És facilot però molt obligat. No pots posar res i hi ha un bon aleje, però molt bonic. El següent encara és més dret i per tant més difícil, 6a. A mi no em va sortir ni de conya, és lo que passa quan t'aficiones al Netflix i a les crispetes, però a en Follet si. Tot i així, sí esteu matats com jo, podeu pujar guarrejant, i si teniu una anteneta, anireu regalats. I la novena tirada comença amb una xemeneia però quan s'acaba has de sortir a fora i la roca fa realment grima, amb alejillo incorporat. Un cop a R9, seguim una corda fixe cap a l'esquerra uns 40mts. I montem la R9 bis en un balcó molt guapo.

En Follet al L7.

I ara al L8.

Travessa per anar a R9 bis.

 Jo a aquesta alçada ja estava una mica fart de roca, de cordes, de mosquetons i tenia més gana que un somalí, però encara quedaven 5 tirades, i a més són les difícils. La següent, la desena, el croquis marca 6b, però no és tant fiero sí no tenim manies. Unes grades ens deixen a sota d'un bombo on hi ha el pas. Un parell d'acerots i entrem en un diedret fàcil però incòmode de pujar. Un cop a la R10 i vaig mirar amunt i les pilotilles em van pujar fins a la gola! A l'hora de la veritat no és tant xungu com sembla sí pugem en artifo. I sí portem un estrep anirem com un senyor! En lliure diuen que és 6c, però es pot pujar perfectament cardant A'0s, i com podeu imaginar, és com vaig pujar jo, agafant-me a tot lo que brillava!

En Follet arribant al pas de 6b del L10.

Que haguéssim anat bé amb un estrep!!!

Diedre final del L10.

R10

 El dotzè llarg és una mica guarrete: un petit bombo només de començar amb una sortida obligada, ja que no s'arriba a la xapa per acerar. A més, la roca torna a ser molt cutre aquí dalt, ja que un cop passem el desplomet ja veiem que el tema es torna a tombar molt, com a la part inferior de la via, i la pedra deixa de ser bona i tornen aparèixer les putes crostes, els matolls i la sorra.

 Les dues últimes tirades són per un esperó per sobre del bosc, on en algun punt em d'apartar les branques dels arbres per passar, però arribats aquí ja tant me cardava tot, només volia arribar a dalt per treure'm els gats i pijar!

En Follet al penúltim llarg. 

R13.

Ultims metres abans del cim.

 Un cop al cim anem a buscar el Coll de Clivillers i anem baixant per la canal en direcció a la Font Piquer, perfectament marcat i indicat, però millor us mireu un mapa el dia abans. Quan arribem a la carretera només ens quedarà caminar un parell de quilòmetres fins al cotxe.

Cim.

Por fin!!!!!

Vistes magnífiques anant a buscar el cotxe.