Testant l'esquena (1)

 Després de molts dies cardant bondat, tornem a fer una vieta, i com és de suposar, una d'aquestes que no tenen cap interès esportivament parlant. Tant sols es tracta de fer un test per veure com tinc l'esquena, com funciona caminant amb un xic més de pes del normal, com funciona a les reunions, com va per per anar de primer arrossegant la maroma... Totes aquestes cosetes que ja sabem.

A veure sí no em petu tivant petates...

 Doncs com que jo no estic per tirar coets, i en Pepitu digue'm que no li agrada apretar, per dir-ho finament, acabem a Vilada, a l'Agullo Xic de la serralada de Picancel. La veritat és que el lloc és ben guapo, però les cuques del boix han fet feina i s'els han cardat tots. Fa dos anys vaig fer una ruta circular per aquí i els boixos encara estaven ben verds. 

 De la via poca cosa a dir. No té cap misteri ni dificultat. L'única cosa atractiva va ser poder estar al monte totalment sols, lluny de totes les preses, sorolls i xusma. També vàrem poder esquivar calor asfixiant ja que l'aproximació és fa gairebé tota a l'ombra. La via, dins la seva categoria no està malament, ideal per iniciar-se en via llarga amb algú que sigui una mica torpe, ja que és realment mooooolt fàcil i està sobre-graduada... Ja m'agadaria pujar els 4rts d'Agulles de Montserrat com els d'aquí!

 Consells:

1. Sí teniu un pla B, gairebé serà més interessant que aquestes vies.
2. Sí tot i així voleu anar-hi, deixeu els gats a casa i pugeu amb les espardenyes.
3. Tampoc agafeu magnesi.
4. Porteu màxim 8 cintes.
5. I la corda, la més lleugera que tingueu i màxim de 60mts.
6. Aneu a mirar l'accés pel pont del Duro, sí és factible, us estalviareu 30' de pateo.

Doncs dit tot això, us penjo els croki-paints d'en Joan Vidal, ja que són immillorables i unes quantes fotos de la jornada.

Croki-paint d'en Joan Vidal.

Un altre croki-paint d'en J. V.

En Pepitu al L2.

En Pepins arribant a R3.

I ara al L4.

Els Millasos.

Pont del Duro, normalment negat.

Resum de Cal Barricó (i 2a part)

 Fa uns mesos, em van arribar comentaris de penya que havia anat a la via "De l'hereu", a Cal Barricó, però uns havien flipat amb els alejes i l'estat dels cordinos que vàrem deixar als ponts de pedra del primer llarg, i uns altres no havien ni començat per culpa de la vegetació. 

 Com que li tinc molta estima, vaig buscar algun company per què m'ajudes a cardar-li un rentat de cara als dos primers llargs. Els de sempre van fer com sempre: que sí la mainada, que sí no em motiva, que sí hi ha molt pateo, que sí diuen que plourà, que sí he estat en contacte amb un positiu, que sí ja l'he feta... Mil excuses varies, algunes que ja havia escoltat, i alguna de nova per fer més variat el repertori. Total, que finalment vàrem acabar en Paco i jo.

 Així que vàrem carregar les motxilles amb un bon grapat de parabolts, el taladru, les eines de neteja i cap amunt. Va acabar sent un matí ben aprofitat, ja que vàrem netejar el primer llarg de matolls i herba, vàrem treure els espits de 8mm. i vam posar parabolts inox de 10mm., vàrem posar-ne 3 o 4 de més, vàrem netejar la repisa del L2 i vam afegir una corda fixe perquè el cable ja porta 22 anys a Sol i serena. Un cop a terra, encara vam aprofitar per agafar una mica de llenya, ja que han estat treient fusta i n'han deixat molta.

 Pues ja ho sabeu, sí la voleu anar a fer, aprofiteu ara que encara està neta, i sí em voleu fer cas, porteu unes tisoretes petites de podar, perquè els esbarssers del tercer llarg no els vam tallar. Es passa bé, però sí portem roba cara o que apreciem, potser ens emportarem alguna sorpresa...

Abans...

...i després.

Llenya i núvols ben curiosos.

 Van passar unes setmanes i un company dels que es va rajar per culpa de la vegetació em va trucar per anar-la a repetir. Encara estava cardat de l'esquena però un bon esmorzar amb Enantyums i Voltarens m'ajudarien a aguantar unes quantes hores fent de petate. Encara hi havia polsim del taladru i sorra dels forats, però amb lo que ha plogut des de llavors, el primer llarg deu estar impecable. A cap dels dos ens va sortir, però quan era jovenet l'havia encadenat i li donava 6b/c, o 5°/Ae. Ara, amb les tres xapes de més, es pot  fer sense passar gens de por.

Tres imatges d'en Brad Pitt al L1.

 El segon llarg és caminar, no té interès, però des de la R2 ja veiem els impressionants L3 i L4, els quals es poden enllaçar, però jo no ho recomano, així podem fer unes bones fotos del company/petate. A ell li van sortir, a mi no. De jovenet també els havia encadenat, ara ni els he ensumat... Joventud, divino tesoro! El tercer té un paset i està graduat de 6a, amb un esbarsser que molesta un xic però deixa fer. I el quart té una secció d'encongiment, ideal per personetes,  amb un final força malparit, 6b/+, o 5°/Ae pels menys lolos.

El pas de 6a.

Arribant a R3.

Jo assegurant R3.

 L'últim llarg potser és el menys agraït. Un pas mooolt puta que quan trobes el truco no és tant difícil, però a vista costa molt trobar-lo. Llarguet curt, aeri i deiem de 6b+ indecotable, tot i que passarem bé amb 5°/Ae, amb una reunió un pèl incòmode d'on haurem de fer un ràpel de 30 mts per arribar a una ample repisa penjada. Des d'aquí anirem a cercar un roure molt gran d'on farem un petit ràpel fins el jardi de la segona tirada, i després anirem a buscar la 1a reunió per fer el darrer ràpel.

Últims metres de la via.

L'aproximació i el Croki-paint general el trobareu aquí,  o sigui, a l'anterior entrada, vale canalla? Us penjo una foto del crokis del nostre llibre. Per cert, sí en veieu algun, compreu-lo, perquè ja no ens en queda cap!!!

Croki-paint auto-xirlat.

Resum de Cal Barricó (1a part)

 Durant l'any passat vaig anar a escalar quatre vegades a Cal Barricó, però clar, entre la mandra d'escriure i les fotos perdudes arran d'aixafar el mòbil per enèsima vegada, les entrades van anar quedant oblidades en un racó molt profund de la memòria, a l'espera de que algun dia es connectés algun interface neuronal i poder sortir a la llum.

Dins d'aquest enrenou de neurones hi ha escrits pendents...

 Doncs per ordre cronològic, la primera de les quatre vegades que vaig anar al Barricó, va ser amb un "noi" que s'ha prejubilat fa un mes. El tiu em va trucar molt motivat per fer tres vies. Volia fer la "Tossuts", "L'aigua i tabac" i "L'Ossel". Jo ja el vaig avisar que apuntava un pèl amunt, però en fi,  si més no, ja escalaríem forces metres en l'intent. 

 Com que aquell dia feia molt bo, vàrem començar per "L'aigua i tabac", ja que era d'hora i el Sol no apretava encara. Vàrem fer la vieta ràpid. Roca excel·lent, equipament correcte i dificultats assequibles. No és que sigui meva i vulgui vendre el producte, però la via és molt bona.

Croki-paint reutilitzat.

 

 Vàrem rapelar i ens vam dirigir a la "Tossuts". Un cop a peu de via ja intueixo que els matolls han crescut molt. Em torno a calçar els gats i tiro amunt. Un cop a R1 em miro els dos llargs que tinc per sobre i flipo com ha crescut l'herba! 

 En menys de dues hores fem "cim" i rapelem. Mentre plego les cordes li pregunto a en Lluís si encara té ganes de fer una altra via, i diu que ja està satisfet amb dues. Menus mal, perquè a aquestes hores el Sol ja apreta i ens queda poca aigua, i jo ja estic més que saciat d'escalar, assegurar, muntar rapels, recollir i plegar cordes... Així que per majoria absoluta cardem el camp avall, i mentre baixem, ja truco a en Fonts que té feina a la via...

Un altre Croki-paint reutilitzat.

 Com ja he dit abans, vaig perdre les fotos d'aquell dia, pulutant, no en penjo cap, tan sols els Croki-paint de les dues vies que vàrem fer, que a més, són reutilitzats d'altres post del blog. I de regal, perquè veieu que sóc un tiu ben parit, us penjo el Croki-paint general per si en voleu fer alguna altra. Està un pèl desfasat però ja fa el fet.

Croki-paint molt vell però per sí voleu fer més mts.

P. D. : Uns dies després vàrem tornar a la "Tossuts" amb en Fonts i en Paco. La intenció era fer la via els tres per netejar-la, però en Paco duia un ressacot de Déu i amb prou feines va arribar a peu de via després de fer un parell de fites amb el contingut a mig digerir del seu estómac. Així que vàrem pujar en Fonts i jo. Jo anava de primer i ell de segon netejant a fondo. Un cop a dalt, vam baixar rapelant i cardant una repassadeta. A l'últim rapel s'ens va enganxar la corda en una puta soca de boix, i em va tocar tornar a pujar per desengarxar-la i tallar la soca. 

L'aproximació suposo que tothom la sap, per tant no us l'escric. Però com que sempre hi ha algun despistat, us penjo una foto del nostre llibre amb Croki-maps inclòs.

Croki-maps auto-xirlat.