Ferrero Rocher

Com que en Grau és més gironí que l'Onyar, s'ha proposat ensenyar-me uns quants sectors d'escalada poc coneguts de la nostra província.

Un d'ells és el Cingle de Sant Roc, a Amer.

En aquesta paret hi ha la "Le grand chocolat" i "Le petit bombon", dues vies que comencen a ser força populars.

Ara també hi ha la "Ferrero Rocher", d'en Ballart i d'en Robert... i en Grau no sé com collons va trobar el crokis, i ja em veus a mí, amb el culet tant apretat que no m'entrava ni un pinyó, cap allà...

Acces: Venint de Santa Coloma de Farners, just abans d'arribar a Amer, surt una pista asfaltada a la nostra dreta, hem de seguir en tot moment les indicacions de "Sant Climent d'Amer", un cop hi arribem seguim 200 metres mes i continuem per una pista de terra, a 1 quilometre de distancia trobem una bifurcacio i agafem la pista de l'esquerra en forta pujada. Just abans d'una cadena amb el rotul de "cami privat" deixem el cotxe als marges de la curva. La paret ja és ben visible davant nostre. Seguim amunt a peu i als 50 metres de passar un paller en runes trobem al costat d'una bassa unes fites que marquen un corriol bastant desdibuixat per dins un espés bosc i que ens deixen a peu de "Le Petit bombon" i el seu característic sostre en 35 minuts. Resseguim la paret uns 10 minuts més i trobarem la via passada una evident canal. Fletxa grabada a la roca. 
(Text copiat del blog "Benvinguts al Paradís" i modificat) 

Comencem amb un tram d'A1 senzill, una sortida de 4+ (i uns collons!!! Un 5+ com una casa de pagés!!!), i quan caçem la 1a xapa comença una trave agradable fins al final, on la roca és bastant cutre, per no dir molt.

En Grau al tram d'A1 al principi de la via...

...i aquí a mig flanqueig.

I jo sanejant el flanqueig

La R1 es fa en un arbre, i la vam reforçar amb un pitó que vàrem deixar.

Continuem amunt, seguint la lógica, segons en Ballart 4+...😂😂😂😂😂. Per mi 5°, i dels bons!

I seguidament encarem un diedru tot raru però guapu. El problema va ser que no duiem ferros grossos i en Grau es va assegurar  com va poder...

Vàrem deixar dos pitons més en aquest tram, però no us en refieu gaire, estan posats d'aquella manera en una roca que sembla fang premsat!

Finalment arribem a dalt, després de més 3h! 

Des del cim em d'anar a buscar la canal que teníem a la nostra dreta segons pujàvem, i muntar un rapel de 20 mts. i continuar caminant fins gairebé a peu de via.

Personalment, no em va molar molt la via, la roca fa més por que el rebut del gas en plena onada de fred, però "para gustos, colores", que diuen per allà baix.

Aixó sí, vam veure un parell de futures línies... a veure si quan arribi la tardor les petem!

Crokis de la via, que no sé d'on polles ha sortit

La xemeneia de Pontarrons

Vaig jurar i perjurar que no tornaria a treballar a Caldea, a Andorra!
Jaja!
Dos anys després ja hi tornava a ser!
Cagun la puta de Déu!
I que s'ha de fer quan acabes de currar?
Gastar pasta en botigues?
Castigar encara més el pobre fetge anant de bar en bar?
O anar a escalar?
Així que en Grau em comenta aquesta via, que ell ja l'havia fet, que estava equipada, que era molt guapa...
Doncs ja ens veus, a les 6 de la tarda creuant la frontera, amb una birra a la ma i els pantalons ben bruts de pintura.
De la Seu d'Urgell,  per la C-14, anem tirant avall, direcció sud. Un cop passat el túnel dels 3 ponts, seguim fins a trobar una carretera a mà esquerra que va a Montan de Tost, la LV-4001, l'agafem i enseguida trobarem un aparcament, a l'esquerra, al costat de l'entrada del túnel de Montan de la C-14. Travessem la C-14 en compte i agafem el camí romà dels Pontarrons, reequipat i senyalitzat que passa per tota la zona d'escalada esportiva de 3 Ponts. Un cop passada la zona  ja s'intueix la xemeneia, del camí haurem de pujar una mica per intuïció fins al peu de la xemeneia, seguint rastres de camí.

L'inici es ben guarrillu, herba, sorra... però a mitja tirada entrem a la xemeneia i ja començo a xalar!

Reunió en un balconet ben còmode.

El menda acabant el 1r llarg

El segon llarg el faig jo, uns passets de diedru i cap a dins altra vegada! Aixó ja comença a semblar espeleo!!!

Un moviments reptadors i arribo a la R, en un altre balconet interior ben guapu!

El 3r llarg surtim recte amunt, trobarem una xapa que costa de veure, després un pont de pedra, un pas tonto i surtim fora de la "cova"... i ens trobem una altra xemeneia, molt oberta i equipada amb 2 o 3 parabolts, però podem posar algun trastu a caldu si ens fa una mica de grima!

En Grau començant el L3

Dues fotos meves arribant a R3

Via molt guapa, i com a mínim curiosa, per no dir exòtica. Recomenable 200% i no portar roba cara i de moda...

Descens per la mateixa via encara que sembli impossible, en tres ràpels de 30+30+35.

El crokis que us penjo és l'únic que he trobat...i qualsevol semblança de les assegurances amb la realitat és pura coincidència!!

Nosaltres no vàrem trobar cap pitó, en canvi vam trobar més xapes de les que diu el crokis.

Us penjo el meu croki-paint, fet a totóstia per qué tinc de marxar! Adéu!