Quan vam acabar de "dinar" ens vam dirigir cap al Cilindre.
Duiem en ment fer la Directa, però quan vam arribar a peu de via ja hi havia una cordada, així que vam canviar d'objectiu i vam anar a l'Esperó Ribes-Sabaté.
Via molt recomenable amb regust 100% a clàssica, ja que busca la línia més lógica i fàcil en aquesta paret tant tiesa.
La roca no és excel.lent, però amb una mica de cura es puja molt bé sense tirar res avall.
Crokis d'en J.B. |
Vaig començar jo, i quan vaig arribar a R1 vaig decidir enllaçar els dos primers llargs, ja que la reunió és força incomode.
Aquests dos llargs empalmats són molt guapos, sobretot la travessa per arribar a la R, molt fotogènica!
Els dos joves negociant amb la roca. |
Que rius tu? |
Bona trave!!! |
En David arribant a la nostra R1 |
Eing!? No has dit que estava equipada? 😠 |
En Patu es va animar i va tirar de primer, i com era d'imaginar va enllaçar L3 i L4, no pot ser menys ell!
Llarg molt guapo també, amb uns blocs al principi que tenen unes ganes boges d'anar de viatge!
El diedre final és mooolt xulo i amb força ambientillu!
Ambientillu i bones vistes |
Déu n'hi dó quin pati! |
Aixó es pot considerar A0? |
Via molt recomenable i descens a peu amb tota la calma del món.