Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! ( i 6)

Encara em quedaven dos dies de vacances, però vam decidir començar a tornar.
Així tenia un dia per estar tranquil a casa, fent el que em rotés, ja que la dona no arribava fins el dia següent!!
La ideia va ser anar fins a Ax, dormir allà, i anar al sector Entreserres.
Quan vam arribar a Ax, encara era d'hora i ens hi vam acostar.
Per trobar-lo ja vam flipar!
Quin fart de donar voltes per res!
Personalment, a mi no em va motivar gens!
A més, no sé com ens ho vam mirar... ens pensavem que era un sector de calcari i era de granit...
Així que vam decidir d'anar al sector de La piscine, que també és de granit però és més guapo.

Vam començar fent unes quantes vies a la paret de la Dalle, fins que va arribar una marabunta de gent i ens vam anar a amagar al sector PGM.

En David escalant a la Dalle

Crokis del CAFMA

Ja entra el Sol...és hora de marxar!

Varem fer unes quantes vies més, fins que en David, desesperat ja del tot amb tanta fissura i tant granit va dir de marxar per qué ja entrava el Sol.
Així que vam recollir tota la trastada i cap a Ripoll.
No van ser les millors vacances de les nostres vides, però al menys varem escalar tant com la calda ens ho va permetre.

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (5)

L'endemà varem anar al sector Montcalm.
Està una mica més amunt seguint la mateixa carretera.
Una aproximació curiosa, primer pel costat del riu, després pel costat d'un tub i després una tartera bastant tiesa, aixó afavoreix que no hi vagi gaire gent.
Nosaltres vam estar tot el dia sols! Por fín!

Primer ens vam acostar al sectoret Symbiose.
Un cop allà, vam rebre un parell de clatellades que ens va fer decidir canviar de sub-sector.
Vies curtes i bloqueres a matar!
Ens vam menjar els mocs!

Varem recullir els trastos i vam anar al sector Montcalm2.
A mi em va encantar!
El meu germà va renegar fins a la sacietat!
Slabs de 20 i 30 metres, i algun de 40!
A més, sempre hi ha algun alejillu per guanyar-te el dinar, però no està molt collat el tema del grau i passes bé, xirricant una mica només.

Crokis extrets de la pàgina del CAFMA

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (4)

L'endemà d'haver fet el"Pilier des Cathares" vam anar a fer esportiva.
Com que duiem poques ressenyes, no sabíem de cap sector a l'ombra.
Així que ens vam decidir per l'escola d'Auzat, si més no, a la tarda hi ha ombra.
Durant el matí vam fer el trasladu, vam fer el ronso, vam dinar...
I després cap amunt, cap al sector Ecole.

Planól de la zona extret del CAFMA

El sector és força gran i amb moltes vies assequibles, aixó fa que estigués a petar.
Vam fer unes vietes a la dreta. Aquí encara s'estava força tranquil i les vies són bones.

Després, vam fer-ne unes quantes més al sector de l'esquerra, realment un parc temàtic de l'escalada...cursets, novells, gossos, families, monitors... és normal... hi ha moltes vies fàcils.

I quan ja estavem a punt de marxar, amb un bon grapat de vies a la saca, ens vam decidir anar a treure el cap a sector de més a l'esquerra...

No m'extranya que no hi hagués ningú... vies mooooolt collades i obligades... quina por mareta meva!

A mí la zona em va agradar, a el meu germà no tant, aixó del granit no li va gaire...

Tot hi així, vam decidir passar un altre dia aquí, i veure algun altre sector més amunt.

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (2)

L'endemà el dia es va despertar pitjor que nosaltres...

Un cel més gris que el plom va donar pas a un xirimiri persistent.

A mig matí ja estava tooooot moll!

I ara que?

Vam buscar un sector d'esportiva a prop del cotxe, i probar sort...

Ens vam acostar al Carol i...

Vam tenir sort al final. Ben dinat va parar de ploure i ens hi vam acostar.

Hi havien moltes vies eixutes i vam poder fer-ne unes quantes.

No us dic les vies que vam fer, per qué segur que us sua la panotxa, però us recomano que us hi passeu sí esteu per allà: bon equipament, grau com aquí, roca molt bona, peu de molt cómode enmig d'un bosc molt guapo i varietat d'estils.
No varem fer ni una foto, així que us haureu de conformar amb els crokis!

Aproximació i crokis extretes del CAFMA

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (1)

Doncs continuant amb les sortides endarrerides, us explico les mini-vacances que vaig fer a l'estiu.

Amb plena onada de calor, el meu germà i jo, vam pensar que a l'altra banda de la frontera s'estaria millor, així que vam carregar les cordes, els ferros i les birres i vam enfilar collada de Tosses amunt.

La ideia era fer esportiva i alguna via llarga, així que la primera parada va ser a la Roche Ronde.

Vam aparcar la furgo a Contrac, passat Tarascon i.... el Sol cremava!

Però si estem al vessant nord dels Pirineus!!

Total, que vam cardar una suada bestial fins a peu de via!

Amb la feinada que vam tenir a beure'ns 7 o 8 birres cada un, i ara les haviem de suar!

En el fons ja va anar bé, per qué quan vam arribar a peu de via, ja m'havia passat la castanya...

No probeu d'imitar-me! És perjudicial per la salut, per la butxaca i per la imatge!

Jo ho tinc de fer "pá echarle valor", sinó, no pujo!

Doncs ja us podeu imaginar que  durant l'aproximavió vaig patir com poques vegades, i no vaig poder-me fixar gaire en l'entorn...

Vam escollir la via "Penelope", molt popular, clàssica, guapa, ben equipada i curteta ja que no vam arribar d'hora.

Quatre tiradetes molt agradables de fer, tan sols hi ha un pas tonto al segon llarg i arribant al cim hi ha el pas de 5c, que es fa força bé contant que estem a la France i que collen més que el govern d'en Mariano!

Un  descens a peu la mar d'agradable pel mig del bosc, que ara ja si, sense alcohol a la sang, que vaig poder disfrutar...peró quan vam arribar a la furgo el primer que vaig fer, va ser cardar-me una llauna de cop! Quina caloooooooooooor!!!!!!!!!!!!
Com que no vam fer cap foto, no us en penjo cap...

P.D.: Jo no tinc n.p.i. de francés, o sigui, que no sé sí el títol de l'entrada està ben escrit!

Aproximació extreta del llibre d'en J.D. Achard

Crokis del CAFMA., la "Penelope" és la que està pintada.