dilluns, 30 de desembre del 2013

Setge a la Cara de Mico

Fantàstica agulla, injustament oblidada, degut a la seva situació, a l'ombra del Gorro Frigi. Segur que si estiguessin de costat seria molt popular, però gràcies a les vies que s'hi han obert aquests darrers anys comença a ser força concurreguda.
Personalment trobo que és molt maca, i d'una alçada perfecte per combinar amb un Gorro o una Magdalena.
El primer cop que hi vaig anar va ser amb la companya, a fer la via "Infidel", molt bona via, llàstima del fred i vent que feia però és una ruta molt bona, ben trobada i ben equipada.
La segona vegada va ser amb l'Esteve, de Vic. Vam pillar més bon dia i després de fer la "Aresta Sampietro", vam fer la "Optima" al Gorro.
La "Aresta Sampietro" està bé, però em de tenir ganes de fer artifo sino cagada roc....i la "Optima" em va agradar, sobretot el primer llarg, una placa molt grapada que ens permet forçar el 6a sense cagar-nos a sobre....i el tercer llarg, el qual té un tram molt descompost, també el podem forçar gràcies al generós equipament.
I fa uns dies, el 27, vam tornar amb la jefa, aquest cop però, vam fer la via "Escalada virtual", una via molt xula, la més guapa de les tres que hi he fet, també molt equipada i amb roca sana, excepte un tram del L3, on hi ha una petita corda fixe per evitar un tram molt sorrenc, però jo no la vaig utilitzar, o sigui que no està tant fotut el tema.....i un tram d'Ae en els dos ultims parabolts. En la repisa de sota el tram d'Ae hi ha una R opcional que nosaltres vam fer, ja que feia molt vent i costaria molt entendre'ns amb la dona. Vaig intentar fer-lo en lliure però el fred i el vent em van fer desistir.... un altre dia serà.


La Mireia arribant a R2, la nostra R1, 60mts molt guapos.


 La jefa al L3, el nostre L2, el millor de la via.


 




Tres imatges de l'Esteve al primer llarg de la via "Optima", 6a?

 L'Esteve obrint el L2 d'"Optima", 4º.

Jo acabant el segon llarg d'"Optima"

Encarant el tram més difícil i descompost del L3, 6a?,de la via "Optima" 

 No sé si s'entén gaire, espero que si, amb la feinada que he tingut.....




Via del Carles amb Her Kommandant



Popular a més no poder, així és la via del Carles del Gorro....
Ja l'havia fet una tarda del 1998....han passat quinze anys! Deu meu! Quinze anys!
Quan la vam fer treballava a Casals al torn de nit, i va ser una sortida força racing.
En canvi, aquesta segona vegada a set molt diferent, en plan relax, on l'objectiu era que la parenta pugés al cim del Gorro Frigi per una ruta amb una mica d'ambient, per tant, sense ser molt dificil com la Bella Easo i cia o tant fàcil com la Blava i cia.
Que més us puc explicar d'aquesta mega-concurreguda via?
Us puc dir que estavem sols en tota aquesta vessant del Gorro! Increible però cert!
Tots dos vam encadenar i tot va anar molt bé, bona via, bona roca, bon equipament, un bon Sol i millor companyia.
Resumint; via molt recomenable però escollint el dia, ja que és una via molt popular!!!!

 La mestressa al primer llarg, 4+.

  
Arribant a R4.



dimecres, 18 de desembre del 2013

Escalades al Sol a Coll Roig

A la Serra de Montgrony, concretament a Coll Roig, l'incansable i controvertit Santi Sanz, està equipant un bon grapat de vies, unes quantes de llargues, i de moment un parell de sectors d'esportiva.
El sector no està enllestit, queda molta feina per davant, però ja podem anar a passar un bon dia d'escalada.
El sector està donant que parlar: que si les xapes no són al lloc correcte, que s'han picat cantos, que s'ha repicat en excés per posar els químics, que si hi ha sika..... per mi? Collonades!!! Qui equipa asiduament m'entendrà. És molt fàcil criticar i ofendre, mentre xapem parabolts i químics. Hi ha una feinada brutal començar un sector: anar-ho a mirar, embardissada assegurada, fer els camins per anar als peus de vies, els que van a dalt la paret per equipar, tirar cordes, netejar, prober, marcar, equipar, anar comprar de tot, obrir alguna via des de baix i després equipar-la encara és més feinada....etc....
Wenu, total, que a mi m'agrada, i paso del que diuen els demés. I m'agrada tant que hem obert dues vies des de sota amb en Santi, la "Patxaran Litrako" i la "Kings of metal", i després ell les va netejar i equipar.
També hi he portat la parella, algun colega i companys del curro, i els va agradar també, sol, bona roca , grau assequible, equipament bo, tranquil·litat assegurada, i si tenim un cotxe alt 10' d'aproximació, i si no 30'....
L'aproximaxió? Fàcil, tothom sap arribar al refugi lliure de Montgrony, no? Doncs continuem per la pista feta pols fins on s'acaba, a Coll Roig, 1km. més o menys. A partir d'aquí seguim les fites i les marques de pintura rosa i arribarem a les parets.
Vinga, no m'enrotllo més, aqui van unes fotos i els croquis, per cert, una mica cutres, però no tinc gaires fotos, però ja fan el fet.



 Panoràmica des de l'aparcament

 En Santi al L3 durant l'obertura de "Patxaran Litrako"


La Mireia al segon llarg, 6a, de la "Patxaran..."




Dues imatges de la Mireia al 4t llarg, 6b, de la "Patxaran..."

Arribant a R5 de la "Patxaran..."

El punt vermell és en Santi netejant una de les vies del sector esportiu.
També veiem els diedres de "Kings of metal" i "Tall d'oca"


 
En Mikel al L3 de "Dersu Uzala", 6a.


I en Xevi al mateix llarg, tots dos de petate, quin jovent!


Dues imatges de l'últim llarg de la "Dersu...",5º

Croquis cutrillo de les vies llargues que no fa justícia al sector.