Tossuts

Fa un parell o tres de setmanes, en Quim i en Josep, els arxiconeguts Litri i Fonts, van acabar d'equipar una via a Cal Barricó que fa uns 20 anys que van començar juntament amb en Fidel. Com podeu suposar, no els caracteritza la velocitat però si la tossuderia, ja que cada vegada que hi anaven, havien de tornar a netejar el que havien fet l'any anterior.

La via en qüestió es diu "Tossuts", i la varen obrir des de sota en Quim i en Fidel, però per problemes de família la varen acabar en Quim i en Fonts, quedant una línia molt maca de tres tiradetes totalment equipada i amb un grau molt amable, màxim 5+, i amb ombra fins a les 14:00h, ideal per una matinal a l'estiu.

Per arribar-hi em d'aparcar el cotxe a l'antic pont de la N-260, al punt quilomètric 126, al costat del sector d'escalada esportiva de Les coves de Ribes. Creuarem una cadena i després una antiga cantera abandonada. Seguirem la pista en forta pujada, i deixant enrera una segona cadena, arribarem als prats de Cal Barricó. Anirem en direcció les parets seguint unes marques vermelles que em d'abandonar al primer trencant. Nosaltres sempre amunt! Creuarem un torrent sec i en pocs minuts arribarem a les parets. Hi ha algun nom a peu de via que servirà per orientar-nos. La via "Tossuts" està a l'esquerra de les vies "Ossel" i "Diedre". Uns tres quarts d'hora des del cotxe.

Per arribar a peu de via em de pujar una corda fixe que ens deixarà en una còmode repisa on ja veurem les assegurances. El primer llarg comença per un diedret on em de prestar atenció a la roca per després creuar una placa per caçar un desplom molt més fàcil del que sembla, a sobre del qual trobarem la R1, 25 metres de 5é amb un passet de 5+.

En Quim començant la via.

En Quim a la meitat del L1.

 

En el segon llarg trobarem un passet de flanqueig per entrar al diedre de gairebé 60 metres de llarg que ens acompanyarà fins al final de la via. Un cop a dins del diedre utilitzarem diverses tècniques segons ens convingui, diedre, bavaresa, placa, layback...

Jo com que estic molt mataillo utilitzava molt l'esquena i el cul, en plan layback o bavaresa, en canvi, el Litri anava molt en placa i diedre. Tot i així no pasa del 5+. El pas està una altra vegada abans de la reunió, sobretot si sou baixets com jo... Uns 25 metres. Trobarem una reunió intermitja que no cal fer.

Un book del Litri al L2.

El tercer llarg continuem pel diedre. Jo crec que aquest llarg no té cap pas tant difícil com el del segon, però és més mantingut.  Arribant a la R3 em de vigilar, ja que hi ha algun roc dubtós. Un cop arribem a la reunió, lo millor que podem fer és montar el top-rope i que ens baixin a la R2 i assegurar al company des d'aquí, ja que l'altre és molt incòmode, i com que em de baixar rapelant per la via ja tindrem una mica de feina feta.

L3: Abans i després. 

El descens el realitzarem per la mateixa via. Si heu fet un top-rope al L3 només us queden dos ràpels fins a terra. I si no l'heu fet haureu de fer-ne tres. Per fer la via aneu sobrats amb 15 cintes i una corda de 60 metres. Si aneu amb una corda de 60 sobretot feu memòria de si li vau tallar alguna punta, ja que arriba molt justa! Quan la vaig repetir amb en Quim duiem això i el semàfor d'aliens, però no el vaig fer servir. 

Apa, a disfrutar-la! I recordeu que esteu en una propietat privada i que em de ser respectuosos amb el bestiar i els vailets, que sinó en Joan ens cardarà la pell ja que el tiu és una mica ranci.

Aaaaah.... Voleu el croki-paint? Buenu, va, aquí el teniu!

Croki-paint que ja fa dies que circula.

Cresta de La Clusa

 Ja fa unes quantes setmanes, quan es va acabar la gimcama de les fases, vam anar a fer esportiva a un sector que hi ha a Sant Romà de La Clusa, però com sempre, la vàrem liar una mica... Arribem a l'escola i resulta que no em agafat el llibre de ressenyes de Berguedà Vertical. Comencem a mirar per interlens per a veure si trobem alguns crokis per passar el dia, i buscant, buscant, vàrem trobar informació d'aquesta cresta. Al principi vam pensar que era una mica cutre i tampoc ho acabàvem de veure clar. Gent que feia un tram, d'altres que en feien un altre, una mica liós tot plegat, però un cop estava a casa em vaig entretenir a mirar-m'ho bé i li vaig comentar a en Fonts. Total la setmana següent ja hi anàvem a treure el nas.

Vistes de la cresta des del mirador.

Duiem l'ideia de fer tota la cresta en un dia, però a l'hora de la veritat, és més entrentinguda del que ens pensàvem, i vàrem fer la meitat més o menys. En realitat no és una cresta, és una successió de 5 crestetes, que podem fer seguides o a trams, ja que cada tram o sector té un accés i un retorn.

Ara em podria enrotllar explicant l'accés i l'aproximació, però segurament tothom hi sabrà anar amb l'ajuda d'aquests Croki-Maps, el Google Maps o un puto mapa de la zona, així que no us explico res perquè no tinc ganes d'escriure ni vosaltres de llegir.

Croki-Maps 

Croki-Maps 

Un cop arribem a l'aparcament, on hi ha una petita zona de lleure amb barbacoes, ja veurem la cresta en qüestió. Des d'aquí també veureu que no és una cresta en sí ben bé, com les que estem acostumats a veure o a fer pel Pirineu, sinó una successió de cinc cretetes que emergeixen del bosc. Pel meu gust, si només voleu fer algun tram, els millors sectors són l'1 i el 2 seguits, i el 5. Els trams 3 i 4 no els vaig trobar tant xulos. Sí ho fem tot en un dia, acaba sent una activitat de 7 o 8 hores. Nosaltres vàrem utilitzar una corda de 60 metres, unes 12 cintes, bagues per ensabinar i 4 o 5 xapes de 10mm amb famella perquè hi ha algun imbècil que les ha mangat. Només en duia dues i no les vaig poder deixar per si em feien falta més endavant, però sí algú va a repertir-ho, no està de més portar les xapes i una clau de 17 per deixar-les collades.

Vista dels 5 sectors.

Nosaltres el 1r dia vàrem fer els tres primers sectors. Teníem temps de fer-los tots però hauríem arribat al cotxe força tard, i el company a d'estar a casa a les 8 del vespre csda dia per motius familiars. Així que vàrem decidir fer els altres sectors un altre dia.

Aquest primer jornal és el més divertit, ja que fem el cim d'unes quantes agulles, uns quants ràpels, algun de força aeri, un ràpel guiat molt guapo, un tram de graons molt vertical en plan ferrata però sense cable, on ens haurem d'assegurar com sí escalessim i unes miques de grimpadetes. Tot molt ben assegurat, només em d'estar atents a la qualitat de la roca, ja que no és molt bona, però no arriba a ser dolenta, ja que els equipadors han fet una bona sanejada.

Croki-paint del 1r sector.

Croki-paint del 2n sector.

Croki-paint del 3r sector.

Després d'uns dies hi vàrem tornar per acabar la feina, ja que ens va quedar pendent els dos darrers trams, el 4t i el 5é. L'inici del 4t tram potser és el més difícil de tots, ja que té una entrada que diria que està sempre enfangada. Seria l'únic lloc on us recomenaria posar-vos els peus de gat. La resta és anar fent fins a l'inici de l'últim sector, on trobem un muru molt vertical equipat amb molts graons, com una via ferrata, però tampoc té cable, com en el 2n sector, i ens em d'anar assegurant com si estiguéssim escalant. Més amunt trobem un diedret que ens fa escalar una mica, però és més fàcil del que sembla.

Croki-paint del 4t sector.

Croki-paint del 5é sector. 

Un cop acabem la cresta trobarem un corriol que ens porta a la  pista que tenim a la nostra esquerra, passant per un sector d'esportiva, Can Fàcil, on podem acabar de rematar el dia, ja que hi ha un bon grapat de vies entre el 4rt grau i el 5é. Mitja horeta de baixada tranquil·la fins el cotxe.

Al final va acabar sent dos dies d'activitat agradable que no m'esperava, ja que això de les crestes no m'ha motivat mai. Sortida recomenable en un lloc molt guapo i que ja comença a ser concurregut, o sigui que més val que espavileu sí voleu estar tranquils. 

Rapelant de la 2a agulla.

Xemeneia de 4° a la 3a agulla.

Rapelant la 2a agulla per anar a caçar la xemeneia.

Ràpel aeri al final del 1r sector.

Ràpel guiat per arribar al 2n sector.

Tram de graons a l'inici del 2n sector.

Cresta final del 3r sector.

Collet molt guapo entre el 3r i el 4rt sector.

Hi ha molt gilipollas sueltu...

Arribant a la R2 del 4rt sector.

Desgrimpant per anar a R5.

Jo a la R5 del 4rt sector.

Jo al 1r llarg de l'últim sector.

El diedret del L3.

Aguda Gran

Ja fa un grapat de dies d'aquesta sortida, però com ja sabeu no tinc pas collons d'atrapar els posts pendents, que hi farem. A més, ara que començava a defensar-me amb aixó del Blogger, van, i canvien el format. Suposo que és per millor, però fins que no m'hi acostumi segur que veureu cagades garrafals. 

Pues, apa, som-hi. Ja fa unes quantes setmanes que vàrem anar a fer la "Via del Quico", a La Nou de Berguedà.  Una via força maca, en un lloc molt guapo i un matí ben aprofitat. Podríem haver fet més però el Sol ja apretava i l'estómac també.

L'Aguda gran

Des del poble seguir la petita carretera en direcció a La Clusa. Al principi està enquitranat, però després no, tot i que la pista és molt bona. Creuarem una petita línia elèctrica dues vegades. Després d'una corba de dretes molt tancada trobarem una antiga pista de desboscar bloquejada per dos o tres blocs de pedra. Aparquem aquí. Continuem a peu seguint aquesta pista, primer en baixada i després en pujada. Deixarem un trencant a l'esquerra, i poc després arribarem a un petit pla on hi ha una fita a mà esquerra que en forta pujada ens durà a peu de via, on veurem tres parabolts molt junts que ens marca l'inici.

Croki-paint.

Un cop a peu de via ens encordem. Començo perquè em surt de chumeibols i tiro cap a dalt. Bufo una mica però arribo a la reunió sorprès. Al Berguedà no regalen res i no l'he trobat tant difícil com havia llegit per internet. 

Jo al L1.

El segon llarg ja es veu puta des de baix, i si, ho és molt, sobretot pels baixets com jo. En Pepitu l'encadena i en un moment està a la R2. Suposo que li deuria cardar pànic caure sobre aquells parabolts... n'hi ha algun que és digne del Museu dels Horrors.

Dues fotos d'en Pepins al L2.

El tercer té una primera part molt maca i fineta, després perd molta dificultat fins la R3. I la quarta i cinquena tirada no tenen molta història. Són molt faciletes, però no lletges. Fem cim i un cigarrillu mentre discutim per on baixarem.

Foto-cim.

Acabem decidint que baixarem per l'aresta N-E. Des del cim baixem facilment però amb cura fins a una reunió. És la R2 de l'Esperó N-E. Fem un ràpel d'uns 25 metres fins una altre R, i d'aquí a terra en 25 metres més. Després només ens queda vorejar l'agulla per anar a buscar el camí de pujada. 

Rapelant per l'esperó N-E.

M

Jjjkkg

uir l’antiga pista de desbrossar. Als 10 minuts, després d’una pujada hi ha una bifurcació. Teniu ja l’Aguda Gran davant. Anem a la dreta, amb una sobtada pujada

12 min. Trobem una fita a l’esquerra i deixem la pista. Anem pel mig del bosc seguint un corriol que s’encara a l’Aguda.

16 min. Arribem a la paret, en el tram més baix de la roca on albirem tres parabolts des de l’inici de la via.