Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Jorba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Jorba. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de març del 2015

Mr. Amadablam em torna a treure a passejar

Visca la crisi!!!!
Com que dilluns no teniem feina, i el magatzem ja no té solució.....(en lloc d'ordenar-lo, em de dinamitar-lo i començar de nou), doncs vam fer festa!!!!
Suposo que les hores extres que em deuen no les veure ni en somnis...
I dilluns qui fa festa? Ullada a l'agenda i trucada a l'Esteve. 
Com que fa vent, per variar, anem a la part baixa de Montserrat sud, a Can Jorba.
La via la triar ell....una d'en J. Asin....La "Entre línies"...ai ai ai.....
Al final no va ser tant, el tram de 5+ està molt ben equipat i tota la resta de la via amb uns prismàtics per trobar les xapes ja fem....és broma, però alguna xapica més estaria pistonut!
La roca és molt bona, excepte en el 3r llarg, bastant patranyosa.
El 1r, 2n i 4t llargs són MOLT guapos. A mi, personalment, el que més em va agradar va ser el 4t, festival de cantus, agafadors, telefons, busties, nanses, palaganes.....digueu-ne com vulgueu, però allà hi ha tot el catàleg!
Un cop a dalt de La Miranda de Can Jorba continuem per l'Aresta Brucs de l'Agulla de Can Jorba.
Vaig començar bastant cagadillu, no hi ha cap xapa i des de sota es veu força dret....res, al final resulta que són dos llargs disfrutons i facilment protegibles amb cordinus i bagues per fer savines i ponts de pedra.
La baixada, aquesta vegada la vam fer pel "Joc de l'oca", però amb uns quants ràpels....no fos cas que haguéssim d'apretar més del compte!


Croquis caseru de "Entre línies"

Croqui-paint de "Aresta Brucs" i part alta de "Entre línies"

Un servidor al primer llarg.

Dues imatges de l'Esteve al L2

El 3r llarg, assegurances llunyanes i roca discreta
El menda al 4t llarg...quan més amunt, més bo
L'Esteve arribant a la R1 de l'Aresta Brucs i en Pitu dinant més avall

Jo xanant al primer llarg de l'Aresta Brucs i buscant el pont de pedra
Arribant al cim de l'Agulla de Can Jorba!!!!

dimecres, 4 de febrer del 2015

Marcha una de calamares!!

Buenu, aquesta vegada m'ha tocat a mi fer la parrafada del finde, aquest cop amb el brother, ja que ell té “algun”problema amb la informática i jo m’hi guanyo les garrofes  …

La idea que tenia el Xexo era bastant flipada, però m’hi vaig veure en cor de seguir-lo.
Aquesta era fer un mini pateo fins l’agulla de Can Jorba, fer cim, baixar fins el Torrent del Migdia, anar a buscar la Cajoleta, pujar-la escalant, després remuntar fins al Montgros, fer alguna via de la cara Sud i menjar-nos una bona baixada fins al carro. Així fèiem una mica de cardio i polida de tècnica de peus, ja que ara els dos  patim sobrepès degut a les parentes ...

Però per variar tot es va torçar només arribar al Bruc...
A l'aparcar el cotxe el termometre marca 6°C.... i només d'entrar a Ca l'Anna em vaig trobar amb el meu antic jefe! 
Feia l'ostia que no el veia i gràcies a ell us puc dir que  tots vosaltres em pagueu el sou...jajaja! Vamos, que soc de l’administració.....Una agradable sorpresa, per tot seguit veure una meteo del cagarse!

Però mira, per una vegada em sentia més motivat que l’avi 9dits i  vam anar al pàrquing amb pobres perspectives ... ja que pintava com sempre que anem a Ca la Montse, o sigui núvols, vent i fred... que gafes!

Arribem al pàrquing de Can Jorba (a petar de cotxes i el termotre encara marca 7°C....). Pugem a gas a peu del Joc de l’oca, ja que era com la marabunta pel corriol, que és on comença la Bego-Miguel-Kush, però ja hi havia una cordada de tres que també la volien fer i que anaven molt de trankis. No és que nosaltres siguem molt seriosos, però jo sempre vaig cagat a Montserrat i aquell trio semblava que estiguessin fent unes tapetes en algun xiringuitu de la Barceloneta.... Només d'arribar, ens vestim i cap amunt per la Escabroni Escapullini ... Mare Mia!!! Quin canyonazos així per començar! Aixó si que et desperta! Més que un carajillu de conyac curt de café!

 El Xexo, com sempre, sense dir res, va fent, tragant saliva però com qui no vol la cosa ja està a la reunió i com les dues R estan de cantó,  allà els hi vam fer un quiebro per la "chicane", digne d'Spa-Francorchamps, els vam adenlantar i ens vam canviar a la Bego.
El primer llarg em va semblar d'anar fent, molt wuapo però no te caigas birdio! El segon també molt wuapo amb un sostre amb unes palanganes inhumanes! I es nota el canvi de via ... aquesta està més grapada, sino no pujo ni de conya!

El tercer, curiós, amb una mica trave i un mini diedre, tot i que nosaltres ens vàrem equivocar i vam fer R abans del diedre, llavors arribem a una repìsa de conya per fer unes risas i un piti al solete ja que havia despejat i estàvem a resser del vent. El que en teoria és el quart llarg és una rampilla de IV distreta que és més wuapa al fer-la que al veure-la. El cinqué és un murete i ja està, però si aquest és V jajaja el primer és 6a... i per acabar un tràmit de III fins al cim.

Tot seguit, a peu fins la Petita Aran de la Cajoleta del incansable J. Vidal. Aqui ens comença a castigar més el vent, i parlant de cronos veiem que no ens donarà temps a fer el  Montgros sino volem baixar de nit ... que va ser que no! O sigui que ens ho agafem amb més calma, així decidim fer aquesta via i cap a fer la birruska!

El primer llarg de III amb un pas de IV és una rampa que va a buscar un muro vertical de la part esquerra de l’agulla, però per variar SÓC UN GAFE! Volia empalmar el L1 i L2 per enxufar-li el 6a al brother ... però se’m va quedar enganxada la corda a l’últim seguro (no poseu una cinta llarga) Au! Toca’t els collons i  monta R, el Xexo fa el segon que V/V+ que li va costar una mica perquè anava tota l’estona en diagonal, a  mi no tant, suposo que la costum del roco de sempre anar de trave ho va alleugerir, tot i això a mi em va molar. El tercer i últim és un muro vertical de regletes crostoses però franques, una petita secció de patates gegants al mig i un bombo a dalt. Començo a poc a poc i mirant-m'ho molt! Em va sortir tot el llarg, 6a al muro i al bombo segons el croquis,  però no ho és pas, el desplomet té canto a por doquier!

Després de quedar-me tieso al cim mentres el Xexo puja ... fem un ràpel i una grimpadeta de III fins a buscar unes fites i el camí de les marques grogues que ens fa baixar al torrent, d’allà busquem el camí dels francesos, marques vermelles de pintura i de sang ... perquè algú va patir algun derrame pel camí (esperem que no fos res), fins al pàrquing de Can Jorba.....el termometre marcava 8°C...brrrrr


En David al L5 de la Bego

El David a l'ultim llarg de la Bego


El David al L2 de "La petita Aran"



Una altra instantània al L2 de "La petita Aran"



Una altra vegada el David a La Cajoleta...ara al 6a del L3


I encara una altra foto del David a "La petita Aran"

Wenu.... com que en Sergi no surt en cap foto, us penjo aquesta....imagineu-vos'el avançant a l'altre cordada al L2 de la Bego....... més o menys...(que malo que es el alcohol.....)





Croquis made in jo.....
Croki-paint de la "Bego" a l'agulla de Can Jorba

dimecres, 14 de gener del 2015

Arrossegant un altre petate....

L'altre dia, no fa gaire, vaig quedar amb dos ex-companys del currele per anar a fer un gorret a Montserrat, pocs mals de cap i després fer un bon menú a Can Bartomeu a Monistrol.
Doncs no va sortir com vam planejar ni de conya...
En Mikel li va tocar anar de rebaixes amb la dona...uffff! Pobre sagal!
I en Xevi i jo vam decidir anar a la Miranda del Princep a fer la "Makita plateá", i no sé ben bé com, però vam acabar a la Miranda de Can Jorba...
Un cop allà, no sabiem quina via fer, al final em vaig calçar els gats i vaig tirar amunt...a mitja via, vam deduir que era la "Sol solet", megaclàssica amb raó: roca boníssima, equipament bo i generós, poc pateo i ....Sol!
La via em va agradar moooolt, llàstima que estigui matat per que el desplom de dalt es veu molt guapo...però que hi farem....i a més, a Can Bartomeu feien vacances...
Vam pujar la via enllaçant els L2 i L3, i L4 amb L5 amb la corda de 70mts, que ens va donar per baixar en 4 rapels, l'últim molt i molt just, però arriba.
De segur que hi torno! Però la pròxima vegada fins el cim de l'agulla de Can Jorba!!!
Com que no vam fer ni una trista foto, us penjo aquestes fotos d'unes titis que estan molt bones...i com no...la típica ressenya feta amb el paint!!!!