L'endemà, diumenge, despertem amb un dia radiant, ni vent, ni núvols, però força fred. Així que esmorzem tranquil.lament, esperant que el Sol calenti la roca.
Cap a quarts d'onze arribem a l'aparcament de Peña Rueba i ja hi ha uns 10 cotxes...buf!
Ens equipem i comencem a caminar i van arribant més cotxes!
Jo duia en ment la "Bruno Gaspar", però quan arribem a peu de via ja hi ha 8 cordades al Mallo la Mora!
Em de canviar de plans rapidament per que encara puja més gent!
Com que tots cinc vam quedar força cardats en veure tanta penya no sabem ben bé quina via fer.
Finalment el Litri, en Fonts i en David s'en van a la "Toño Ubieto", i en Pepins i jo a la "Sendero límite", que sorprenentment està lliure.
Poca cosa a dir d'aquesta via.
Hi ha centenars de pàgines a la xarxa.
Plaisir elevat a la màxim potència!
Xapes i ponts de pedra a punta pala per no pasar gens de por.
Via mooolt guapa però que l'em trobada un pèl fàcil, però és que no hi havia cap més de lliure.
Totalment recomenable!
Vàrem trobar que els llargs 2 i 13 són els més difícils, però es fan bé, ja que tant sols es tracta de superar un bombet.
Els més guapos sens dubte són el 11, el 12 i el 13.
Són 14 tirades però podem enllaçar moltes. Nosaltres ho vàrem enllestir amb 8 llargs.
Aquí van uns crokis i unes fotikis.
 |
| Crokis d'accés, aproximació i descens |
 |
| Crokis de Txastimendiak |
 |
| Dues fotos d'en Pepins arribant a R2 |
 |
| En Pepins al L6 |
A veure si el trio calavera que van anar a la "Toño" ens ho explica!!!
 |
| Foto del trio que vaig fer durant la baixada.... Encara els hi queda feina!!! |
