Burruuuuu!!!!!

Després de les dues menjades de mocs a La Pastereta i a Frares, decidim fer-nos un balsam d'ego a Gorros.

Anem a esmorzar a Can Bartomeu, a Monistrol, i mentre ho fem, anem discutint quina via fer.

Sense treure'n l'aigua clara acabem el bocata i tirem cap al monestir i ... sorpresa!
El panell informatiu que hi ha a la carretera diu que l'aparcament del monestir està FULL...
- "Full" que vol dir?
-  No estic segur, però diria que vol dir ple...
-  Segur?
-  Crec que si, a més, està escrit en vermell. No pot ser bo!
Discussió de si pugem amb cremallera o mamem la caravana.
Al final li deixo triar a ell la via.
CAGADA!
Va i tria la "Via deles cabres" a la Codolosa!
Em poso marrà i proposa anar a Agulles, però ell es posa més marrà encara!
Al final em baixo els pantalons i cap a Collbató, per un cop que tria!
Arribem a peu de via i la fem força ràpid.
Un primer llarg fàcil, on falta la 3a xapa (aixó em sona) i arribada a R un xic podridota.
Segon llarg molt guapo, roca sana i maillon de regal, suposo que pels alejes, que són intercontinentals.
I un tercer llarg, que es veu ultra-podrit (també em sona), però que no ho éstant a l'hora de la veritat.

En Pepins al L3, em sona però no recordo de qué...BURRU!

Volíem baixar rapelant, però amb la quantitat de pedres soltes decidim baixar a peu.
Com que no estem gaire motivats ultimament, decidim anar a dinar, però quan passàvem per la drecera de Fra Garí, li proposo fer la "Via de l'Avi Joan". Jo ja l'havia fet amb la dona, però crec que l'últim llarg mereix una 2a visita. (http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2017/01/conglo-22-montserrat-via-de-lavi-joan.html)

Crokis xirlat d'interné

Dues fotos d'en Pepins al nostre L2

En Pepins a l'últim llarg de "L'Avi Joan"

Vaig tenir que insistir-hi, però el final en Pepins es va baixar els pantalons.
Començo i jo i enllaço els dos primers llargs sense problemes.
En Pepins li carda al següent llarg, però li recomano que ho faci per una via d'esportiva que hi ha a l'esquerra, un fissurot molt guapo i que després ja enllaçarà amb la via que estem fent. Puja amb molt de compte per qué es pensava que el duia a l'hort, al final veu que no, que aixó és plaisir 150% , es tranquil.litza i disfruta del llarg.
El nostre 3r llarg el faig jo, un 4° dels que fan afició i l'últim li deixo per ell, un 5°, que s'ha d'apretar fins la quarta assegurança, i després ja només queda xalar fins a la reunió.
Varem baixar a peu i cap a casa.
Un cop ben dutxadet em miro bé els croquis i... m'ha tornat a passar!
He acabat fent la via "Esperó blocaire" enlloc de la "Via de les cabres".
M'he tornat a equivocar!
http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2016/11/conglo-15-montserrat-via-espero-blocaire.html
SERÉ BURRU!!!!!!!

Si... sóc jo, vaja tela!!

Crokis d'en J.B tunejat

Dues vegades que he anat a fer-la i m'he equivocat!

Vaja paquets estem fets!!!

Després d'uns dies d'haver fet el panguela a La Pastereta decidim tornar a Montserrat, a veure si és que tan sols vàrem tenir un mal dia...

PUES NO!!!!

Estem més avall que el fons del pou...vaja paquets estem fets!!!!

Quin parell de paquets!!!!

Sobre el paper, o la pantalla, sembla una via gairebé de xixinabo, però collons amb els Massó de Déu! 

Les xapes estan més separades que les pagues extres d'un autònom, i el grau està més apretat que les escotilles d'un submarinu!!!

Total, que carregats de ferros i motivació per reparar el drama de l'altre dia anem cap a Frares, a més, en Pepins no hi ha estat mai i té moltes ganes de veure un racó nou!

Per arribar a la via sortim de Can Massana fins el refugi i després seguim el camí a coll de Porc. Abans d'arribar al Pas del Príncep cambiem de ruta i trenquem a l'esquerra per pujar pel torrent del Lloro (marques blaves). Passarem per la famosa aresta Brucs del Dit fins arribar a una explanada en mig del bosc sent aquí on hauriem de canviar de ruta. Aquí es on tenim dubtes i tontos de nosaltres continuem endavant i anem a petar al coll d'en Xandri, entre el Lloro i el Bisbe... tornem enrera fins l'explanada i abans de pujar per una canal amb corda fixe, pugem per l'esquerra remuntant el bosc intuint  el camí fins un esperó de roca tombat on es veu alguna xapilla d'espit de 8mm i amb el cargol d'allen, típic dels Massó, aquí comença la via...o la tragèdia!

Crokis massonaire

Ens equipem tranquil.lament, ja que estem a l'ombreta i no té pinta de que passem calor.

En Pepins s'anima i li carda al primer llarg, arriba a la 2a xapa i ja s'olora la hecatombe... Per arribar a la 3a assegurança pateix més que en Marco el dia de la mare, i quan aconsegueix veure la 4a, decideix baixar-se!

- Però que cardes tiu! Tira p'arriba que és 4° collons!

- Si,si... ja m'ho diràs!

Em calço i tiro cap a dalt...

Déu n'hi dó amb l'aleje i el 4° dels Massó!!!

Joder!!!

Arribo a la xapa vibrant més que els juguets de la Cicciolina!!!

Aquí ens em de conformar amb la Soraya...😵😵😵😵😵

A partir de 4a assegurança, la dificulta baixa molt, però la qualitat de la roca també, per tant, fins que no arribo a la R no estic tranquil.

La R1 la vàrem fer de dos matollets que hi ha a la repisa. Volia reforçar-la amb el 1r espit del següent llarg, però no arribo de cap manera!

En Pepitu a l'inici de la via

En Pepins al 3r seguru, el següent està a uns 8-10 mts....

Arriba en Pepins i quan veu el panorama ja comença a renegar.

No li faig cas i tiro cap amunt, però aixó sí, em posa la 1a cinta. Tres passos d'Ae i a sortir en lliure...

I uns collons!!

Continuo amunt guarrejant tant com puc! La mare que em va parir! Quin drama!

L'únic tram que faig en lliure és on hi ha el pitó, que ni el toco, és nou però sembla molt mal posat, però tot i així el xapo.

El tram final torno a posar els estreps per fer l'últim pas puta, després faig una trave on hi ha un parell de ponts de pedra, però no duc cordinus i tampoc estan montats, així que toca tirar fins a la R sense res més...

Arriba en Pepins i em diu que també a pujat com un marrà. Tant malament estem?

Continuo davant i fem la següent tirada, al menys encadeno algo! 3° on sight! 😭😭😭

Ja fa estona que en Pepins em diu de baixar, però jo, tossut com un ruc vaig tirant, sense ética ni estil.

Li cardo el 4t llarg, un Ae de peces velles però valentes. Alguna xapa es mou però res crític, una sortideta en lliure i R.

Dues imatges ben borroses d'en Pepins a l'Ae

Sense saber com, hem arribat a la penúltima reunió, i li dic en Pepins que faci ell l'últim llarg, que a mi no em queden ni neurones ni turrons per cremar.

S'hi nega rotundament!

Així que ja em tens en a mí, una altra vegada a davant... Vaig tirant, i si no sou tant dolents com jo, es pot fer força bé tot el llarg. Jo ja anava a sortir per dalt com pugués, amb aceros i tot el que fes falta.

Atenció quan xapem la 6a xapa!! No hi ha res més fins a la reunió i no és 3° ni de conya, no cardem!! Vale que quan més amunt més fàcil, però s'ha d'anar amb molta cura! Sort que la roca és bona!

Rapelem i tirem avall, aquesta vegada per l'alta ruta dels Frares, més maca que la canal del Lloro.

Resumint, o ens posem les piles o no pujarem ni el Gorro per la sud!

Violat!

Pues des de principis de Juny que vam anar a Ecos, en Pepitu no trepitjava cap còdol, ni cap atmetlla, ni cap bolo, ni res de res darrera el casalet.

Que treballi collons! Que se menea menos que un gato de yeso!

Així que a principis de Setembre, i amb tota la mainada arxivada i a punt per tornar a cole, en Pepins torna a tenir alguns dies de festa i em diu d'anar a Ca la Montse.

Jo aquest estiu no he escalat gaire, feia molta calor i tenia moooolta mandra... cada vegada m'en fa més, i clar, hi vas menys sovint, i clar, tires menys, i clar, agafes més por, i clar, pues hi vas menys, i clar, pues tires encara menys...i s'acaba convertint en un cercle viciós que no té fons! 

Al final em convenç per anar a fer la "Vilmanbar", a la Pastereta.

Sortim tard de Ripoll, ens encantem esmorzant i ens equivoquem de pista i anem a girar als Monegros gairebé!

Total, que arribem a peu de via a les quinientas, i veiem que una cordada comença tot just arribar nosaltres.

Xupem roda o canvíem de via?

Decidim canviar de via a regañadientes, ja que la cordada que començava eren dues mosses de molt bon veure, però van lentes i com diu el 6é manament de la Llei de Déu, tenir pensaments impurs ja es considera adulteri, pues acabem allunyant-nos de la temptació...

I que ha passat amb el 7é manament en aquest país de xoriços?

Així que busquem alguna via facileta amb el mòbil, i finalment, com que tenim menys cobertura que els walkie-talkies dels Airgamboys, i només vam poder descarregar una trista topo, acabem a la via "Diedre Bonington", via equipada però d'aquella manera...jo vaig posar l'alien verd a L3, i si porteu un semàfor no us farà nosa, el L4 hi ha dos pitons, però a saber quan duraran.

En Pepins s'anima i comença ell. Un antenazo i uns moments de pànic histriònic i arriba a la R1. Pujo jo en top-moñas i Déu n'hi dó el pas que hi ha per arribar a la 1a assegurança...si caus abans de xapar, pots quedar més abonyegat que el Mazinger Z!
Arribo a R i tiro amunt, buenu, tiro de costat. Aquí hi ha un flanqueig fàcil cap a l'esquerra i després anar a caçar la reunió, fàcil però terrós.
Arriba en Pepins i ja s'olora el drama... Es mira el 3r llarg i em diu que el faci jo.
Tiro cap amunt i degut alló que us deia del cercle viciós, aquí apareix elevat a la máxima potència.

🤔🤔🤔🤔

Antenazos, aceros, penjades, tembleques... va parir! Ho vaig fer tant malament com vaig poder!
Finalment vaig arribar a la tercera reunió, i assegurant a en Pepitu vaig poder veure que no hi havia per tant... les xapes no estan tant lluny com sembla i no és tant tiesu.
Per redimir-me li demano al colega si em deixa fer el següent llarg, i diu que si.
Vaig pujant millor que l'anterior llarg, sense antenazos ni aceros, però tot i així paso força por... tinc el cervell ben violat, tiu!!!

Ja no tinc el valor que tenia abans...😭😭😭

Des d'aquesta reunió continuem per la "Havana Club", fem dues tiradetes amb algun paset de 3r i la resta caminar, fins a sota del ressalt final. Un passet de 4t assegurat amb una xapa i arribem a dalt.
Remuntem tota la carena del Serrat de la Pastereta fins a enllaçar amb el camí que va de St. Joan a Can Jorba i cap avall.
Tenim temps de fer més metres, però carda moltíssima calor i he cremat masses neurones en molt poca estona, així que decideixo anar a remullar el gaznate, que s'em dona millor que escalar!
Us penjo un crokis xirlats d'interné, i unes fotos d'en Pepins. No vaig fer-ne gaires, a la primera vibrada va decaure totalment l'interés fotogràfic!

Crokis d'en Perebooks i tunejat

Tres imatges d'en Pepins al L4

Visitem l'àtic

Ja fa uns dies, vaig enredar a en Pepins per anar a Montserrat, bé, aquesta vegada va ser ell qui em va enredar, qui el va parir! No sé ni com ho va fer! Jo em conformava amb un parell de vietes i amb poc pateíllo i varem acabar cardant una marató que no s'acabava mai per canals i collets!

Mentre baixavem per la C-25, ja em va canviar el planning... 

No recordo que duia jo en ment, però va marejar tant la perdiu que sense adorna-me'n estava enfilant el camí per anar a La Cajoleta!

Un cop a peu de paret, triem la via "Esquivabolas", que ja he fet, però ell no...

- Però que collons hi cardo jo aquí! 5000 vies a Montserrat i tinc de repertir-ne una?!?

- Bla, bla, bla....

Total, que em ven una moto com un campanar de gran i ja em tens barallant-me amb els còdols altra vegada!

Enllaço els dos primers llargs i ell fa el tercer molt ràpid i sense problemes.

Començo a sospitar que trama alguna cosa...

És molt d'hora, i des d'aquí dalt  lo més lógic és anar al Montgrós a fer una vieta o fer-ne una altra a La Cajoleta...

El paiu es mira crokis del Montgrós i...

- No cardis tiu! Ara em faràs pujar fins allà?!?!

- Bla, bla, bla...

Doncs res, cap a dalt...

Croki-paint!

Dues fotos meves al primer llarg de la "Esquivabolas"

En Pepins esquivant la bola

Un dia que estic mandrós i m'està fent voltar més que el 29!!!!

Un cop a peu de paret m'insinua de fer la "Juan Bala".

- Ah no! Per aquí ja no hi paso! Jo ja l'he feta! Fem-ne una altra!
Al final acabem fent la via blava...molt fàcil però que jo li tenia ganes.

Ja començo a controlar el Paint amb la tablet, no?

Dues imatges meves al 1r llarg de la via "Blava" al Montgrós

I dues imatges d'en Pepins al 2n llarg

La fem molt ràpid, jo per qué ja tinc gana i vull baixar a dinar i ell per qué duu en ment alguna cosa. 

Arribem al cim i discutim la jugada:

- Jo ja estic servit.

- Que jo encara vull més.

- Que queda una baixada de l'òstia encara!

- Que jo encara vull més.

- Que estic cansat de currar tota la setmana.

- Que jo encara vull més.

- Joer... i que vols fer?

- Em fa gràcia la "Sunyer-Picazo" als Ecos.

- QUEEEEEEEEE?!?!?!?!?

- Que és molt guapa, que si tal i que si Pasqual...

- Però si està a pendre pel cul i a saber com s'hi arriba!!!

Doncs la poca informació que hi ha d'aquesta via, ell la duia!

I ja tens a dos beneits rebuscant per aquelles canals de Déu el camí per arribar als Ecos... i que varem trobar a la primera!! Increible!!!!

Us explico com ho varem fer per qué és una mica laberintu aquest lloc:

- Des del cim del Montgrós vàrem anar cap al N, a buscar el camí normal.

- Vàrem arribar al collet i vam girar a la dreta, seguint marques blaves i en baixada.

- Després vam arribar gairebé a peu de la via Blava de la Salamandra.

- Aquí neix un camí que puja per la canal de l'esquerra d'aquesta agulla.

- El vàrem seguir, ajudats d'alguna corda fixe i marcat amb pintura vermella.

- Arribàrem a un collet, amb vistes brutals a la Paret del Migdia.

- Vam continuar per la següent canal, marques verdes i evident.

- Vam arribar a un altre collet amb forta pujada també.

- En aquest collet ja es veu la via i els esperons dels Ecos, molt guapo!

- Només falta baixar uns metres i estem a peu de via.

Si algú es perd, és per tancar-lo!!

Allà dalt em vol fer pujar!!! 😨😨😨😨!!!!

I ja són gairebé les 5 de la tarda i tinc una fam que em menjaria fins hi tot un plat de faves...😝😝😝😝

A regaña-dientes començo a escalar un altre cop, i per anar ràpid, ja que és força tard i tinc molta gana, enllaço els dos primers llargs. Des de sota es veuen força fierus, però un cop t'hi posses es fan bé. En el primer llarg em de vigilar la roca, però en el segon la cosa canvia: roca sana, equipament correcte, algun paset surtint de R1 per animar la cosa i vistes espectaculars!
El tercer el fa en Pepins, amb una sortideta de la R més que guapa i rampa triomfal fins al cim, amb un tramet de roca xunga arribant a dalt però fàcil i protegit.
Au, un cop al cim fem un destrepillu per un arbre fins el collet i baixem caminant per la canal fins unes cadenes... cadenes no... cadenots!!! Quí és el sonat que ha pujat aixó aquí dalt!!??!!??  Nosaltres montem un rapel d'uns 20 mts. i continuem baixant fins el peu de via.

Més croki-paint pel personal!!!

Jo enllaçant els dos primers llargs de la "Sunyer-Picazo"

En Pepins iniciant el L3

Rapelant el tram del cadenot

Foto-selfie-cim-diosquefeo

Finalment, el senyoritu queda saciat i comencem la santíssima baixada!
Arribem al cotxe de clar i contents.
En realitat, tinc de reconeixer, que va bé que d'avegades t'arrosseguin una mica, que aixó de tibar del carro sempre no pot ser, que ja tinc una edat!
Excursió-escaladeta més que recomenable i no és tant com sembla!
És ben bé com una escala per pujar de la planta baixa a l'àtic!!

Duets (i 5)

 Buenu, anem per l'últim duet, i com que el Jipi no té temps per fer l'escrit, (però si que en té per fer alguna trinxera amb els col.legues quan no té les nenes) el faré jo...

Total, la tardor passada, si, si, ja fa un any, l'Adei tenia tiket, així que després d'un bon esmorzar al casal del poble a Sant Jordi de Cercs anem cap a Malanyeu.

Un cop a peu de paret, no aconseguim situar-nos... 

Com les altres vegades que hi he anat, estem una bona estona per buscar la ruta que volem fer entre tanta via... i com sempre, ens equivoquem...

Volíem fer "El sabinot ferèstec", però acabem a la "Rock suave", vaja tela!

El primer llarg el fa l'Adei, i a messura que va pujant ja s'olora la tragèdia! 

Arriba a R1 vibrant a fondo, i em miro bé el crokis i acabo deduïnt que ens em fotut a la via del costat. Ja m'extranyava veure-hi tantes xapes...

Així que tiro amunt i Deu n'hi dó quin quintu!

Arribo a la reunió i tiro amunt rapidament, ja que és moooolt incomode!

Arribo a un pas i m'encallo de valent, al final passo com puc i una mica més amunt algun imbècil a mangat una xapa, tiro amunt amb la tècnica de màssima vibrazione i arribo a la R2, igual d'incomode que la 1a o més.

Puja el Jipi fent tot un recital d'A0's i un cop a la R2 ens ho mirem.

No tenim cobertura i no sabem que és lo que tira cap amunt...

Així que amb l'esquena i l'orgull adolorits, rapelem.

Un cop a casa veig que és la part superiordel segon llarg de la "Neusnidó".

Potser si no ens haguéssim cardat tot el porró per esmorzar ho hauríem fet millor...tot i així és una via ben parida, i podem continuar-la per la "Neusnidó".

Placot de forats que no perdona!

El Jipi currant-s'ho

L'únic crokis mig decent que he trobat

Passa el temps i tornem a donar-li una oportunitat a la paret i al nostre ego, i anem a fer la "Francesc Sunyol".

Finalment trobem la via, i força ràpid.

Aquesta vegada començo jo. Un 5- agradable, roca sana, equipament correcte a base d'espits de 8mm i reunió de luju.

L'Adei gaudint a la "Francesc Sunyol"

El Jipi s'anima i li carda al segon llarg. El puta escala un parell de cops l'any i encara ho fa força bé. Llarg símpatic i fotogènic ja que el principi va en diagonal i les fotos no surten culeres!

El Jipi xanant al L2

Arribo a R2, i tiro cap a dalt, en alguns llocs diuen 5- i d'altres 6a...pues no sé... jo faig com l'euro, arrodoneixo a l'alça, per tant direm que és un 6a,jijiji. 

No és un viote, però per passar un matí sense mal de caps és perfecte.

Crokis xirlats a l'Skalatzenkas

I aquí acabo el cicle dels "Duets", es nota que m'agrada en Sinatra?

Una bona parella també, i a la barra del bar, como está mandao!

Qui ha dit que el Paint no serveix p'ré?

El duet a la realitat!