Visitem l'àtic

Ja fa uns dies, vaig enredar a en Pepins per anar a Montserrat, bé, aquesta vegada va ser ell qui em va enredar, qui el va parir! No sé ni com ho va fer! Jo em conformava amb un parell de vietes i amb poc pateíllo i varem acabar cardant una marató que no s'acabava mai per canals i collets!

Mentre baixavem per la C-25, ja em va canviar el planning... 

No recordo que duia jo en ment, però va marejar tant la perdiu que sense adorna-me'n estava enfilant el camí per anar a La Cajoleta!

Un cop a peu de paret, triem la via "Esquivabolas", que ja he fet, però ell no...

- Però que collons hi cardo jo aquí! 5000 vies a Montserrat i tinc de repertir-ne una?!?

- Bla, bla, bla....

Total, que em ven una moto com un campanar de gran i ja em tens barallant-me amb els còdols altra vegada!

Enllaço els dos primers llargs i ell fa el tercer molt ràpid i sense problemes.

Començo a sospitar que trama alguna cosa...

És molt d'hora, i des d'aquí dalt  lo més lógic és anar al Montgrós a fer una vieta o fer-ne una altra a La Cajoleta...

El paiu es mira crokis del Montgrós i...

- No cardis tiu! Ara em faràs pujar fins allà?!?!

- Bla, bla, bla...

Doncs res, cap a dalt...

Croki-paint!

Dues fotos meves al primer llarg de la "Esquivabolas"

En Pepins esquivant la bola

Un dia que estic mandrós i m'està fent voltar més que el 29!!!!

Un cop a peu de paret m'insinua de fer la "Juan Bala".

- Ah no! Per aquí ja no hi paso! Jo ja l'he feta! Fem-ne una altra!
Al final acabem fent la via blava...molt fàcil però que jo li tenia ganes.

Ja començo a controlar el Paint amb la tablet, no?

Dues imatges meves al 1r llarg de la via "Blava" al Montgrós

I dues imatges d'en Pepins al 2n llarg

La fem molt ràpid, jo per qué ja tinc gana i vull baixar a dinar i ell per qué duu en ment alguna cosa. 

Arribem al cim i discutim la jugada:

- Jo ja estic servit.

- Que jo encara vull més.

- Que queda una baixada de l'òstia encara!

- Que jo encara vull més.

- Que estic cansat de currar tota la setmana.

- Que jo encara vull més.

- Joer... i que vols fer?

- Em fa gràcia la "Sunyer-Picazo" als Ecos.

- QUEEEEEEEEE?!?!?!?!?

- Que és molt guapa, que si tal i que si Pasqual...

- Però si està a pendre pel cul i a saber com s'hi arriba!!!

Doncs la poca informació que hi ha d'aquesta via, ell la duia!

I ja tens a dos beneits rebuscant per aquelles canals de Déu el camí per arribar als Ecos... i que varem trobar a la primera!! Increible!!!!

Us explico com ho varem fer per qué és una mica laberintu aquest lloc:

- Des del cim del Montgrós vàrem anar cap al N, a buscar el camí normal.

- Vàrem arribar al collet i vam girar a la dreta, seguint marques blaves i en baixada.

- Després vam arribar gairebé a peu de la via Blava de la Salamandra.

- Aquí neix un camí que puja per la canal de l'esquerra d'aquesta agulla.

- El vàrem seguir, ajudats d'alguna corda fixe i marcat amb pintura vermella.

- Arribàrem a un collet, amb vistes brutals a la Paret del Migdia.

- Vam continuar per la següent canal, marques verdes i evident.

- Vam arribar a un altre collet amb forta pujada també.

- En aquest collet ja es veu la via i els esperons dels Ecos, molt guapo!

- Només falta baixar uns metres i estem a peu de via.

Si algú es perd, és per tancar-lo!!

Allà dalt em vol fer pujar!!! 😨😨😨😨!!!!

I ja són gairebé les 5 de la tarda i tinc una fam que em menjaria fins hi tot un plat de faves...😝😝😝😝

A regaña-dientes començo a escalar un altre cop, i per anar ràpid, ja que és força tard i tinc molta gana, enllaço els dos primers llargs. Des de sota es veuen força fierus, però un cop t'hi posses es fan bé. En el primer llarg em de vigilar la roca, però en el segon la cosa canvia: roca sana, equipament correcte, algun paset surtint de R1 per animar la cosa i vistes espectaculars!
El tercer el fa en Pepins, amb una sortideta de la R més que guapa i rampa triomfal fins al cim, amb un tramet de roca xunga arribant a dalt però fàcil i protegit.
Au, un cop al cim fem un destrepillu per un arbre fins el collet i baixem caminant per la canal fins unes cadenes... cadenes no... cadenots!!! Quí és el sonat que ha pujat aixó aquí dalt!!??!!??  Nosaltres montem un rapel d'uns 20 mts. i continuem baixant fins el peu de via.

Més croki-paint pel personal!!!

Jo enllaçant els dos primers llargs de la "Sunyer-Picazo"

En Pepins iniciant el L3

Rapelant el tram del cadenot

Foto-selfie-cim-diosquefeo

Finalment, el senyoritu queda saciat i comencem la santíssima baixada!
Arribem al cotxe de clar i contents.
En realitat, tinc de reconeixer, que va bé que d'avegades t'arrosseguin una mica, que aixó de tibar del carro sempre no pot ser, que ja tinc una edat!
Excursió-escaladeta més que recomenable i no és tant com sembla!
És ben bé com una escala per pujar de la planta baixa a l'àtic!!