Com que continuem amb aquesta puta calor i aquesta desidia, i mentre faig temps per anar a fer una chapuzilla a casa d'en Pepitu, us explico una sortideta que tenia endarrerida... ai aquesta pc-fobia!
Wenu, total, que en Grau rebuscant pel blog d'en Busquets, va trobar aquest crokis, i després de currar ja hi erem fotuts!
 |
| Crokis d'en Busquets |
L'aproximació està molt ben explicada al seu blog, per tant, no em mato a rumiar i us faig un "copiar- pegar"!
"Veniu per la C-17 i sortiu a Centelles, l'atravesseu tot i agafant la carretera que va a St. Feliu de Codines i Castellderçol. Seguiu per aquesta carretera fins que arribeu a un coll on hi trobeu un desviament a mà esquerra (pista) que indica Can Miqueló (casa de colònies), l'agafeu. Arribats a Can Miqueló la pista tornarà a estar asfaltada, continueu i, quan la pista torna a ser de terra, trobareu un trencall. Caldrà agafar el de mà dreta (pujada) i continuar fins que arribeu a una bifurcació amb quatre possibilitats, on caldrà agafar la de l'esquerra, que fa baixada. Continueu fins que arribeu a una esplanada de pedra. Aquí és on deixarem el cotxe. Si aneu en 4x4 encara podreu continuar per un camí en mal estat (a l'esquerra), que us porta a la torre de guaita (torre de vigilància forestal de la Serra de Castellar), al cim dels Castellets, on s'iniciarà l'aproximació a peu".
Des de la Torre de vigilància seguir en la direcció que portem, desgrimpem un primer ressalt amb un parell d'esglaons metàl·lics. Després hem de desgrimpar cap a la dreta per una mena de díedre amb un petit bloc empotrat. Trobem una traça que porta cap al cingle. Un cop arran de cingle el camí va en dues direccions: hem d'anar a l'esquerra, si el seguim a la dreta la traça s'acaba tornant impracticable. Si seguim el camí cap a l'esquerra la traça també mor en trobar el precipici. Si arribem a aquest punt vol dir que ens hem saltat el lloc pel que hem de rapelar, caldrà recular una vintena de metres. A nosaltres ens ha costat trobar aquest punt i hi hem deixat un parell de fites.
Hem d'anar a buscar la segona reunió de la via, per fer-ho caldrà desgrimpar uns set metres, nosaltres ho hem fet passant la corda a mode de passamà per una alzina cimera, aconsellable ( III, terrós i molt expo si caus vas a parar a peu de via ).
Nosaltres només varem tenir temps de fer la via "Pilar Valldeneu", i jo en vaig tenir més que de sobres, entre buscar el rapel, la via i el temps que s'ens tirava a sobre!
Via molt curiosa, amb roca molt més bona del que sembla i totalment equipada, només vam posar un friend arribant a R2, per sí les mosques, per qué la roca en aquest tram sona molt "hueca"!
El primer llarg és el més bo amb diferència, molt guapo i ben equipat, però un pèl dur per calentar amb aquesta piltrafa de cos que Déu m'ha donat!
El segon llarg diuen que és 6b...😂😂😂😂😂😂😂
No ens va sortir a cap del dos, però ni "por asomo"!!!!!!
No sé ni com s'ha de fer... total, un pas d' A0 i p'arriba! La resta del llarg molt guapo.
I el tercer llarg és tant sols per arribar el bosc, amb poca història i molta sorra!
 |
| Tres imatges d'en Grau al 1r llarg,un diedre perfecte! |
 |
| Jo arribant a R1, ai que no passo!!!🐖🐖🐖🐽🐽🐽 |
