Més Aragó (2)

Pues vinga, continuem explicant historietes per les terres del país veí.

No fa gaire vam fer festa a la feina un divendres. No recordo el perquè, però tant li carda. 

Total, com que en Pepitu està a l'atur i tampoc fa res a casa, més aviat fa nosa, vam marxar cap a Peña Rueba. 

La ideia era fer una vieta divendres a Rueba, i com que el finde sembla Les Rambles durant el dia de St. Jordi, dissabte fer algo per Riglos.

Així que vàrem sortir ben d'hora de Ripoll, i cap a les 12 i picu ja estavem a peu de via de la "Bruno Gaspar". Tant sols hi havia una cordada  a la "Sendero Límite" i nosaltres! Quina diferència amb els dissabtes i els diumenges!

L'inici de la via és ben fàcil de trobar, una petita i ample xemeneia amb el nom pintat.

Crec que no té pèrdua...

Començo jo i enllaço els dos primers llargs. La xemeneia dona més feina de lo que esperava però surt bé i fins a la R2, la nostra R1, no té més història que anar seguint les xapes per una placa tombada facilota. 

Totes les reunions de la via estan pintades de vermell.

Una trave a dretes d'uns 20 metres caminant i torno anar jo a davant. Volia empalmar els dos següents llargs però en Pepins arrufa el nas i monto R a uns 30 mts., tirada fàcil i macota.

Els dos següents llargs s'assemblen molt al que acabem de fer: una placa ben equipada, més o menys vertical i amb algun bombet. 

El sisè llarg és guapo, és molt vertical i anem superant bombos però l'últim és el més difícil, una bona munyida i cap a R6.

Ja estem sota el 6b, m'el miro i ja veig que serà una bona acerada...

Arribo un bon tros amunt en lliure però es carda moooolt tiesu i la roca aquí ja no és excel·lent com fins ara i acabo arribant a la reunió fotent aceros a mansalva!

L'última tirada és ben bé per arribar a dalt. Uns passets amb roca franca per arribar al tram final molt podrit! Molta atenciósi hi ha cordades per sota!!!!

Ens treiem els gats i comencem el descens. Baixem fins un collet, aquí neix una cabsl a la nostra, la seguim ajudats de cordes fixes i cadenes fins a enllaçar amb la ferrata i el camí de aproximació.

Viota maca, però no tant com la "Santi" o la "Edu". Totes tres són força semblants, però tinc més bons records de les altres dues... no sé, coses de les sensacions....

Apa, aquí teniu unes fotos i el croki-paint.

Començant la trave, el nostre segon llarg.

Jo al nostre L4.

Jo al nostre L6.

Arribant al cim del Mallo La Mora.

Començant el descens.

Croki-paint força xulo!

Peña Rueba. Via Toño Ubieto

Després de passar per Peña Predicadera, decidim anar a l'ultraconcurreguda Peña Rueba. El meu germà i el Pepo van fer la inusual buida "Sendero límite". El Litri, l'Iturri i jo ens decidim per la "Toño Ubieto", que a  mi em faltava i la resta ja li anava bé.

No ho us comento l'aproximació amb cotxe ni de peu de via, ja que és tornar a escriure lo que està més sobat que el co*o de la Bernarda.
Comentar-vos que hi ha línia de parabolts nous i immaculats a la seva dreta, cal investigar!
L1 V°: Comença el Litri però després d'uns estira i arronses fem canvi a l'Iturri, no haze falta dezir nada más.... Un parell d'alejes deixen clar que la tònica serà diferent i un parell de crostes a controlar.
L2 6b: Es pot amb A0 però surt bastant bé, al mig hi ha un pas de V°  jajajaja que em va costar igual o més que el 6b
L3 6a: La topo diu que és el llarg estrella, i per enrollar-me li deixo fer a l'Iturri. Colloooooooooons!!! Sort que el va fer ell!!! Diedre,alejes, roca a controlar... Una tirada de caire clàssico-alpina.
L4 V+:  Una trave que s'ha de vigilar un pas i a partir d'allà es fa bé. A la R coincidim amb una mainada que rapelaven després de fer la "Inazio Cinto", amb poca cultura de muntanya.... i a part d'envair la R, ens fotien una lluvia dorada de rocs que t'hi cagues! Decideixo canviar-me de via per estalviar-nos merders....
L5 V°: Típica de panxetes i cantuuuu. Booooona!
L6 V+: Semblant a l'anterior però amb un murete, aquesta la fa l'Iturri

               Topo d'en Romantic Guerrer

     
                       Panoramica general

                      Si ens fixem estem el trio a R3


Aquest "gent" sense miraments no baixaven del burro a baixar caminant com nosaltres, ves per on... arribo a peu de via i es veu que encara feien l'últim rapel!
Segons radiomacuto van tenir diverses enganxades de corda i volada de rocs....
Com diu el meu germà... val més caminar un ratu que rapelar

El sendero está libre

L'endemà, diumenge, despertem amb un dia radiant, ni vent, ni núvols, però força fred. Així que esmorzem tranquil.lament, esperant que el Sol calenti la roca.

Cap a quarts d'onze arribem a l'aparcament de Peña Rueba i ja hi ha uns 10 cotxes...buf!

Ens equipem i comencem a caminar i van arribant més cotxes!

Jo duia en ment la  "Bruno Gaspar", però quan arribem a peu de via ja hi ha 8 cordades al Mallo la Mora!

Em de canviar de plans rapidament per que encara puja més gent!

Com que tots cinc vam quedar força cardats en veure tanta penya no sabem ben bé quina via fer.

Finalment el Litri, en Fonts i en David s'en van a la "Toño Ubieto", i en Pepins i jo a la "Sendero límite", que sorprenentment està lliure.

Poca cosa a dir d'aquesta via.

Hi ha centenars de pàgines a la xarxa.

Plaisir elevat a la màxim potència!

Xapes i ponts de pedra a punta pala per no pasar gens de por.

Via mooolt guapa però que l'em trobada un pèl fàcil, però és que no hi havia cap més de lliure.

Totalment recomenable!

Vàrem trobar que els llargs 2 i 13 són els més difícils, però es fan bé, ja que tant sols es tracta de superar un bombet.

Els més guapos sens dubte són el 11, el 12 i el 13.

Són 14 tirades però podem enllaçar moltes. Nosaltres ho vàrem enllestir amb 8 llargs.

Aquí van uns crokis i unes fotikis.

Crokis d'accés, aproximació i descens

Crokis de Txastimendiak

Dues fotos d'en Pepins arribant a R2

En Pepins al L6

A veure si el trio calavera que van anar a la "Toño" ens ho explica!!!

Foto del trio que vaig fer durant la baixada....
Encara els hi queda feina!!!

Examen final Conglo

Us faig un examen final a veure si heu estat atents i heu fet els deures durant el cicle de conglomerat!!!

1- Com es diu la 1a via que vam fer a St. Honorat?

Pista:

2- A quina agulla em fet el rapel mes acollonant?

Pista:

3- A quina agulla està la via "Anasazi"?

Pista:

4- Quina agulla vaig fer tota en top-moñas?

Pista:

5- A quina via em vaig cagar...literalment?

Pista: 

5- Quines agulles vaig repetir fa poc a la regió d'Agulles?

Pistes: 

7-A quina via de Montserrat la vam liar parda?

Pista: 

8-A quina manifestació vertical va anar l'Ivan?

Pista: 

9- Com es diu la via amb més pedigri i més peluda que em fet?

Pista: 

10- A quina via en Pepins va intimar amb un savinot?

Pista: 

Podeu deixar les vostres respostes a: "Comentaris"

Ja ho corregiré, i entre tots els encertants es sortejarà un clauer usat amb clau fora d'ús inclosa!!!

Conglo 20: Peña Rueba- Via Lorenzo Ortas

L'endemà de fer la Edu Roche ens vam despertar com el dia, gris de collons.....

La nit abans vam celebrar-ho una "miqueta" i estavem força espessos, tant o més que el cel....

Encara no sé ben bé perqué vam pujar a peu de via: queien gotes, no havia anat de ventre i estava una mica resacós....total, que en tota la paret només erem dues cordades, nosaltres i una parella que començaven La Sendero Límite, just al nostre costat, i que no es van arrugar pel xirimiri, o calabobos, com diuen en aquelles terres....

L'inici de la via és molt fàcil de trobar, fins i tot per dos borratxillus com nosaltres.... 

Inici inconfussible de la via

Com que vam veure que la parelleta tiraven amunt no vam tenir més remei que fer-ho nosaltres també....no pot ser que una cordada mixte i que sumen més de 130 anys tirin amunt i nosaltres amb l'excusa de que no he cagat i no tinc paper marxem cap avall!

Vaig començar jo i vaig enllaçar els dos primers llargs sense problemes....de fregament, però amb el Sr. Mojon treient el nas degut a l'apretada del principi, un 6b de bloc només de començar, ideal per calentar....😒😒😒

Les tirades es van anar succeint sota el xirimiri fins la repisa de la R6, on ja podíem dir que haviem passat a la següent fase....ara ja era plugim.....

El setè llarg el va fer el meu germà, i el va encadenar encara no sé com....jo anava de 2n i vaig tenir que aplicar-me a fons, ja que tot estava força moll i la roca en aquesta tirada no és del tot bona, a diferència de la resta de la via: roca exquisita i equipament excel.lent!

El 8è llarg ja vaig flipar..... ara ja era pluja! Vaig anar pujant fins l'última xapa on ja regalimava aigua per tot arreu i em vaig acabar penjant....cagun la puta de Déu!

Vam arribar a la repisa on hi ha l'escapament i per unanimitat vam decidir cardar el camp avall, que tampoc era tasca fàcil, ja que per arribar a la ferrata de baixada hi ha alguna grimpadeta, alguna desgrimpadeta, alguna cordeta fixe, alguna patinadeta, alguna paraulota... vaja, que van baixar tots els Sants!

Finalment vam arribar a la furgo, ilesos, xops, gelats, cansats i amb els meus calçotets ben tacats però contents, ens van faltar dues tirades per fer cim però tant li carda, ja hi tornarem!

No penjo fotos de l'escalada perqué.... no en vam fer.

Us penjo dues ressenyes molt ben parides, a veure si us animeu a fer-la que és una via molt bona!

Crokis dels Caracoles majaras

Crokis d'en Txastimendiak, molt bo també

Aprofito aquestes dates que ja s'acaben les festes per posar a la venta un ninot de neu desmuntat, utilitzat un cop només, preu negociable!😉😉😉😉

Conglo 19: Peña Rueba- Via Edu Roche

Continuo amb la conglo-session...

Després d'haver triomfat força, malgrat la pluja, el vent i el fred, ens vam animar, i vam tornar a Peña Rueba al cap d'uns pocs dies.

Vam deixar les parentes a casa, vam emplenar la nevera de birres i cap a Murillo!

Com que aquesta vegada "semblava" que el temps aguantaria (😂😂😂😂) ens fiquem a la Edu Roche, que per nosaltres ja és un viot!

Arribem els primers a peu de via, i mentres ens posem els gats i fem el cigarru, arriba una marabunta de gent que en un tres i no res ja estan tirant amunt!

Semblava les rondes de bcn a les 8 del matí.....gent, adelantaments, embussos, crits....

Total, nosaltres anem fent tranquil.lament i els llargs van caient de mica en mica.

Roca sana, parabolts a mansalva i dificultats fins el L8 puntuals.... Tot un disfrute ja que la penya ja ha anat sortint per dalt i com aquell que diu estem sols.....

-Uf....quin descans!

Arribem al 8é llarg, i tal com diu el crokis del Luichy, estem sota un muru que pinta molt cutre i descompost....

M'hi cardo jo, força reticent amb la pedra i vaig pujant....al final acabo pujant amb un recital d'acerus.... la roca no és tant dolenta com sembla però fa molta ansia, i a més, hi havia una altra cordada més avall, si m'hagués caigut algo hagués fet strike! El meu germà el soluciona tot, menys un paset del bombo i diu que no era per tant.....

-Carai.....com hi va el jovent.....m'estic fent gran a un ritme trepidant!

Arribem al cim del mallo i.....comença a ploure.....

-Jodeeeeer!!!

Au, acabem fent totes les grimpades i desgrimpades amb tot ben moll.....vet aqui per qué la penya corria tant, nosaltres no ens vam mirar la meteo i vam acabar pillant aigua, un altra vegada.....

No vam fer cap foto, no sé ben bé perqué, però buenu, us penjo uns crokis i uns anuncis que us poden interessar.

Calendari de festes d'Ayerbe, per si us plou o aprés-grimpee....

Per si algú està buscant un cotxe a bon preu

Crokis d'en Txastimendiak

Crokis molt detallat d'en Luichy

Conglo 18: Peña Rueba- Via Inazio Cinto

Després d'haver fet la Tierra de nadie plovent i el dia següent totxo per qué feia moooolt vent, el tercer dia la meteo va ser benevolent i ens va deixar fer un bon grapat de metrus.

Recordo que a mi em feia més gràcia la Toño Ubieto, però al final ens vam decidir per la Inazio Cinto.

Molt bona elecció!

Via amb roca excel.lent, equipament generós i reunions còmodes, que més es pot demanar després de dos dies d'inclemències meteorològiques?

El primer ja ens posa a lloc, més que un carajillu d'orujo carregat, però el meu germà s'el treu net, Deu n'hi dó per calentar....

El segon el faig jo i no li veig ni color. Un primer tram factible ens duu a una zona desplomada llarga i sense cantus bons per remuntar el meu mondongo....

A el meu germà tampoc li surt, però el fa amb molt més saveur fer que jo..... sempre tinc l'excusa que el més gran honor per un mestre és que l'alumne el superi..... que hi farem!

A partir d'aquí aixó és Hollywood!

Grau assequible, ben protegit, roca saníssima i reunions com la saleta de casa!

Arribem al cim del Mallo La Calva, i tot i que volíem continuar fins dalt de tot de Peña Rueba per la Sendero Límite o alguna altra via, ens carda palu i obrim el llibre de les excuses per qualsevol pàgina i tirem avall...

Via molt recomenable, xula i ràpida.

Bon crokis que no sé d'on he tret.....

Crokis d'en Romantic guerrer, un artista del boli!

Dues imatges del David al L1

En David al L3

Començant el 3r llarg

Reunions de pel.lícula!!

El komando s'en va a conglomerejar a Peña Rueba

Pozí....després d'una sortideta a Collegats i una altra a Els Graus a Collbató, tocava més conglo! Increible! Mai haviem visitat tres zones d'aquesta roca en tant poc temps! No s'ens dona gaire bé...perqué mentir-vos.

I amb l'excusa de que el meu germà ha de fer una mica de rodatge després de la lesió, i de que em de fer voltar la furgo sino es rovellarà, ens en vam anar tots dos cap a Peña Rueba.

Per qué?

Doncs perqué els croquis que vam trobar per internet en ho pintava molt bé: vies no molt llargues 200-300mts, ben equipades, amb no molt pateo, roca sana i bones vistes de riglos.

La via escollida va ser l'arxi-popular "Sendero límite", però un cop a peu de via vam canviar d'ideia.

La causa? Dos petits desprendiments que van anar a petar a peu de via, a escasos metres nostres.

A punt de marxar cap al bar, ens decidim a probar sort a la "Santi Sagaste".

Molt bona elecció. 

Un primer llarg de 6a que ens agafa freds però que ens va surtir molt bé....wenu....jo vaig cardar una apretada que una mica més i m'estripu l'ojai....perdó per l'expressió però va ser així...

Aquest llarg el vam enllaçar amb L2, 4°, i després venen quatre tirades molt bones de 5°/5+, sobretot el quart llarg, moooooooooolt xulu!

L'ultim llarg no és lleig però la roca aquí no dona molta confiança i no val a badar.

El camí de baixada està molt ben marcat, més fàcil del que sembla, desgrimpades, cadenes, cordes fixes i cables ens duran a peu de via.

Només vam fer dues fotos, una durant l'aprox i l'altre baixant, ho sento....

Ens va agradar tant que ja tenim la guia de la zona, i el puta del meu germà fins hi tot ha tornat, aquesta vegada a fer una via més senzilla, "Los terceros tambien existen" però amb la parenta....glups! Aixó li dona un parell de graus més a la via! Jajajajaja! 5°/6c...jijiji

Segons ells molt bona via també, plaisir 100%, però aquest cop van seguir fins el cim, des del qual és més fàcil el descens i tant sols són dos llargs mes de 3°.

La Nuria acabant el segon llarg

                                                     

Fent l'última per arribar al cim del Mallo Mora

                                                           

Jejeje...aquesta fita si que la vam veure!

http://eskalatzencas.blogspot.com.es/

http://iozzz.blogspot.com.es

En vermell la via, i en verd el descens