Contrafort 6- Quarsita

 Després de l'èxit a la via "Campanilla", quedo amb l'Àngel per anar a fer la "Quarsita", que tothom diu que és tant bona, però a l'hora de la veritat, o esteu molt forts i aneu sobrats en els 6b+, o acabareu guarrejant com nosaltres. 

 Així, després d'uns dies, tornem a remontar el camí del contrafort i arribem a peu de via relativament més descansats que les altres vegades, ja que ens comencem a conèixer el camí... Com diria en Din Djarin: "Aquest és el camí".

Din Djarin.

 L'Àngel és carrega tota la trastada i comença, però per arribar a la fissura en arc característica de l'inici de la ruta, ja carda un acerot. Ui,ui, ui...

 Finalment arriba a la R1 després de fer 3 o 4 A0's. Quan em toca a mi ja entenc perquè no ha encadenat. Resulta ser un 6c difícil de llegir, o potser és que estem tot just a les beceroles i no ho em sapigut veure, i m'acabo agafant a tot arreu.

L'Àngel començant la via.

L'Àngel després del tram de 6c del L1.

Jo apretant el cul.

Postureo pels followers.

 Quan tornem a estar junts em miro el següent llarg i sembla assequible, però el tram final del L1 de 6a m'ha costat, per tant, dedueixo que em costarà un piló fer la següent tirada. Al final tiro amunt amb la condició de que si no puc o em cago, acabarà ell. Tram molt guapo i vertical de regletes fins a la meitat, on em penjo perquè no m'ho crec, i després rampeta triomfal  fins la nova reunió.

 El tercer llarg és impressionant des de sota, però hi ha més xapes de les que diuen els crokis. Comença amb un ressalt tonto per arribar a un esperó, que a mesura que anem guanyant alçada és va tornant més difícil. Després fem una petita trave cap a l'esquerra molt guapa i anem a buscar la R3 amb algun pas rarot. Guarrejada total els dos.

L'Àngel començant el L3.

Dues imatges de l'Àngel apretant les dents.

Brrrrr..... Mama por!

 Com era d'esperar el dia s'ha tapat una mica i comença a cardar rasca. Com que el quart llarg té la meitat de dalt comú amb la via "Nuc", l'Àngel em proposa de baixar. 

 -Home, per un llarg que ens queda, prefereixo acabar, ja que és facilot, maco i a més hi ha una reunió intermitja de la qual podem rapelar sense fer el tram final que ja tenim. 

 A regañadientes accepta i fem aquesta darrera tirada molt ràpid. Montem el ràpel i lo que és la vida: amb lo poc que li costa pujar, i resulta que rapelar li fa molta ànsia. 

Jo al darrer llarg de la via.

 Fem els quatre rapelillos amb la corda de 60 metres per estalviar-nos nusos enganxats o empotrats. Un cop a terra jo estic ultra cansat de fer acerots al primer i tercer llarg. Ell ja està més tranquil després dels ràpels, però tot i així recollim els trastos i tirem avall que comença a cardar força rasca.

Croki-paint dels pares de la criatura.

Contrafort 5- Campanilla

 Després d'uns dies d'haver fet la "Nuc", vaig coincidir amb l'Aleix i li vaig explicar la sortida amb tanta il·lusió i èmfasi que es va motivar tant que el següent dia que tenia lliure ja em va enredar per tornar-hi. 

 Així que ja em tens a mi tornant a fer el camí del Contrafort de la Dent d'en Rossell, carregat de trastos i de dubtes, ja que també s'ha sumat en Pablo, un company xilenu del Patu que ha vingut a passar uns dies a Ripoll.

  Un cop a peu de paret ens ho mirem i acabem decidint-nos per la via "Campanilla", que no sé sí fa referència al famós cim de les Dolomites, el Campanille Basso, o a la fada de Peter Pan, ni puta idea, però el primer llarg, 5+, es veu difícil i bastant pelat des de terra.

L'Aleix obrint el L1.

  L'Aleix s'anima. Es penja tota la cacharrada i tira amunt, xapa un pont de pedra, dos parabolts i tot seguit ve un tram net molt llarg. Va pujant segur i posant ferros, però a mesura que va guanyant alçada i s'acosta al tercer parabolt la cosa es va posant cada vegada més fina, finalment arriba a la reunió i pugem en Pablo i jo. Déu n'hi dó quin quintu, ja hagués suat fort la cansalada sí l'hagués obert jo!

L'Aleix apretant al L2.

  El següent llarg és un 6b que es veu impressionant, i l'Aleix el vol fer ell... Si, si, per mi ja pots tirar! Es tracta d'un desplom vermellós i fissurat amb grans sortints, on el pas més difícil és a la tercera xapa, que em de cardar una bona remada per entrar a la placa, la resta és facilot però amb un pas mooooolt tonto per entrar a la R2.

En Pablo arribant a R2.

 Arribem en Pablo i jo a la reunió bufant més que un adolescent mirant un documental de TV2, així que en Karre li torna a fotre a la següent tirada. Des de R2 sembla fàcil però el flanqueig se li rebota una mica. S'ho mira i remira però no veu el pas. Finalment, treu el caràcter i passa, la resta és anar fent.

L'Aleix començant el tercer llarg.

 Un cop junts una altra vegada, l'Aleix m'anima a que faci jo el quart llarg, un 6b de placa força curt. Em penjo unes poques cintes i el semàfor i poc a poc arribo a la R4. Tirada totalment prescindible. Us recomano continuar pel diedre de l’esquerra, que seria l'últim llarg de la "Massey", comú amb la "Bisbalenques".

Jo al 4t llarg.

 Com que el dia s'ha anat espatllant, decidim continuar fins al cim ja que no farem cap més via. Així que en Pablo es penja uns quants ferros i tira amunt. Res, un ressalt i després caminar fins a sota d'un bon mur, amb bona pinta. Continua ell i finalment arribem al cim. Fotos, encaixades de mans, un cigarru i cap avall a peu.

En Pablo al darrer llarg.

Foto-cim.

Foto tunejada de la

nova guia d'en Luichy.