Contrafort 6- Quarsita

 Després de l'èxit a la via "Campanilla", quedo amb l'Àngel per anar a fer la "Quarsita", que tothom diu que és tant bona, però a l'hora de la veritat, o esteu molt forts i aneu sobrats en els 6b+, o acabareu guarrejant com nosaltres. 

 Així, després d'uns dies, tornem a remontar el camí del contrafort i arribem a peu de via relativament més descansats que les altres vegades, ja que ens comencem a conèixer el camí... Com diria en Din Djarin: "Aquest és el camí".

Din Djarin.

 L'Àngel és carrega tota la trastada i comença, però per arribar a la fissura en arc característica de l'inici de la ruta, ja carda un acerot. Ui,ui, ui...

 Finalment arriba a la R1 després de fer 3 o 4 A0's. Quan em toca a mi ja entenc perquè no ha encadenat. Resulta ser un 6c difícil de llegir, o potser és que estem tot just a les beceroles i no ho em sapigut veure, i m'acabo agafant a tot arreu.

L'Àngel començant la via.

L'Àngel després del tram de 6c del L1.

Jo apretant el cul.

Postureo pels followers.

 Quan tornem a estar junts em miro el següent llarg i sembla assequible, però el tram final del L1 de 6a m'ha costat, per tant, dedueixo que em costarà un piló fer la següent tirada. Al final tiro amunt amb la condició de que si no puc o em cago, acabarà ell. Tram molt guapo i vertical de regletes fins a la meitat, on em penjo perquè no m'ho crec, i després rampeta triomfal  fins la nova reunió.

 El tercer llarg és impressionant des de sota, però hi ha més xapes de les que diuen els crokis. Comença amb un ressalt tonto per arribar a un esperó, que a mesura que anem guanyant alçada és va tornant més difícil. Després fem una petita trave cap a l'esquerra molt guapa i anem a buscar la R3 amb algun pas rarot. Guarrejada total els dos.

L'Àngel començant el L3.

Dues imatges de l'Àngel apretant les dents.

Brrrrr..... Mama por!

 Com era d'esperar el dia s'ha tapat una mica i comença a cardar rasca. Com que el quart llarg té la meitat de dalt comú amb la via "Nuc", l'Àngel em proposa de baixar. 

 -Home, per un llarg que ens queda, prefereixo acabar, ja que és facilot, maco i a més hi ha una reunió intermitja de la qual podem rapelar sense fer el tram final que ja tenim. 

 A regañadientes accepta i fem aquesta darrera tirada molt ràpid. Montem el ràpel i lo que és la vida: amb lo poc que li costa pujar, i resulta que rapelar li fa molta ànsia. 

Jo al darrer llarg de la via.

 Fem els quatre rapelillos amb la corda de 60 metres per estalviar-nos nusos enganxats o empotrats. Un cop a terra jo estic ultra cansat de fer acerots al primer i tercer llarg. Ell ja està més tranquil després dels ràpels, però tot i així recollim els trastos i tirem avall que comença a cardar força rasca.

Croki-paint dels pares de la criatura.