Cresta de La Clusa

 Ja fa unes quantes setmanes, quan es va acabar la gimcama de les fases, vam anar a fer esportiva a un sector que hi ha a Sant Romà de La Clusa, però com sempre, la vàrem liar una mica... Arribem a l'escola i resulta que no em agafat el llibre de ressenyes de Berguedà Vertical. Comencem a mirar per interlens per a veure si trobem alguns crokis per passar el dia, i buscant, buscant, vàrem trobar informació d'aquesta cresta. Al principi vam pensar que era una mica cutre i tampoc ho acabàvem de veure clar. Gent que feia un tram, d'altres que en feien un altre, una mica liós tot plegat, però un cop estava a casa em vaig entretenir a mirar-m'ho bé i li vaig comentar a en Fonts. Total la setmana següent ja hi anàvem a treure el nas.

Vistes de la cresta des del mirador.

Duiem l'ideia de fer tota la cresta en un dia, però a l'hora de la veritat, és més entrentinguda del que ens pensàvem, i vàrem fer la meitat més o menys. En realitat no és una cresta, és una successió de 5 crestetes, que podem fer seguides o a trams, ja que cada tram o sector té un accés i un retorn.

Ara em podria enrotllar explicant l'accés i l'aproximació, però segurament tothom hi sabrà anar amb l'ajuda d'aquests Croki-Maps, el Google Maps o un puto mapa de la zona, així que no us explico res perquè no tinc ganes d'escriure ni vosaltres de llegir.

Croki-Maps 

Croki-Maps 

Un cop arribem a l'aparcament, on hi ha una petita zona de lleure amb barbacoes, ja veurem la cresta en qüestió. Des d'aquí també veureu que no és una cresta en sí ben bé, com les que estem acostumats a veure o a fer pel Pirineu, sinó una successió de cinc cretetes que emergeixen del bosc. Pel meu gust, si només voleu fer algun tram, els millors sectors són l'1 i el 2 seguits, i el 5. Els trams 3 i 4 no els vaig trobar tant xulos. Sí ho fem tot en un dia, acaba sent una activitat de 7 o 8 hores. Nosaltres vàrem utilitzar una corda de 60 metres, unes 12 cintes, bagues per ensabinar i 4 o 5 xapes de 10mm amb famella perquè hi ha algun imbècil que les ha mangat. Només en duia dues i no les vaig poder deixar per si em feien falta més endavant, però sí algú va a repertir-ho, no està de més portar les xapes i una clau de 17 per deixar-les collades.

Vista dels 5 sectors.

Nosaltres el 1r dia vàrem fer els tres primers sectors. Teníem temps de fer-los tots però hauríem arribat al cotxe força tard, i el company a d'estar a casa a les 8 del vespre csda dia per motius familiars. Així que vàrem decidir fer els altres sectors un altre dia.

Aquest primer jornal és el més divertit, ja que fem el cim d'unes quantes agulles, uns quants ràpels, algun de força aeri, un ràpel guiat molt guapo, un tram de graons molt vertical en plan ferrata però sense cable, on ens haurem d'assegurar com sí escalessim i unes miques de grimpadetes. Tot molt ben assegurat, només em d'estar atents a la qualitat de la roca, ja que no és molt bona, però no arriba a ser dolenta, ja que els equipadors han fet una bona sanejada.

Croki-paint del 1r sector.

Croki-paint del 2n sector.

Croki-paint del 3r sector.

Després d'uns dies hi vàrem tornar per acabar la feina, ja que ens va quedar pendent els dos darrers trams, el 4t i el 5é. L'inici del 4t tram potser és el més difícil de tots, ja que té una entrada que diria que està sempre enfangada. Seria l'únic lloc on us recomenaria posar-vos els peus de gat. La resta és anar fent fins a l'inici de l'últim sector, on trobem un muru molt vertical equipat amb molts graons, com una via ferrata, però tampoc té cable, com en el 2n sector, i ens em d'anar assegurant com si estiguéssim escalant. Més amunt trobem un diedret que ens fa escalar una mica, però és més fàcil del que sembla.

Croki-paint del 4t sector.

Croki-paint del 5é sector. 

Un cop acabem la cresta trobarem un corriol que ens porta a la  pista que tenim a la nostra esquerra, passant per un sector d'esportiva, Can Fàcil, on podem acabar de rematar el dia, ja que hi ha un bon grapat de vies entre el 4rt grau i el 5é. Mitja horeta de baixada tranquil·la fins el cotxe.

Al final va acabar sent dos dies d'activitat agradable que no m'esperava, ja que això de les crestes no m'ha motivat mai. Sortida recomenable en un lloc molt guapo i que ja comença a ser concurregut, o sigui que més val que espavileu sí voleu estar tranquils. 

Rapelant de la 2a agulla.

Xemeneia de 4° a la 3a agulla.

Rapelant la 2a agulla per anar a caçar la xemeneia.

Ràpel aeri al final del 1r sector.

Ràpel guiat per arribar al 2n sector.

Tram de graons a l'inici del 2n sector.

Cresta final del 3r sector.

Collet molt guapo entre el 3r i el 4rt sector.

Hi ha molt gilipollas sueltu...

Arribant a la R2 del 4rt sector.

Desgrimpant per anar a R5.

Jo a la R5 del 4rt sector.

Jo al 1r llarg de l'últim sector.

El diedret del L3.

Aguda Gran

Ja fa un grapat de dies d'aquesta sortida, però com ja sabeu no tinc pas collons d'atrapar els posts pendents, que hi farem. A més, ara que començava a defensar-me amb aixó del Blogger, van, i canvien el format. Suposo que és per millor, però fins que no m'hi acostumi segur que veureu cagades garrafals. 

Pues, apa, som-hi. Ja fa unes quantes setmanes que vàrem anar a fer la "Via del Quico", a La Nou de Berguedà.  Una via força maca, en un lloc molt guapo i un matí ben aprofitat. Podríem haver fet més però el Sol ja apretava i l'estómac també.

L'Aguda gran

Des del poble seguir la petita carretera en direcció a La Clusa. Al principi està enquitranat, però després no, tot i que la pista és molt bona. Creuarem una petita línia elèctrica dues vegades. Després d'una corba de dretes molt tancada trobarem una antiga pista de desboscar bloquejada per dos o tres blocs de pedra. Aparquem aquí. Continuem a peu seguint aquesta pista, primer en baixada i després en pujada. Deixarem un trencant a l'esquerra, i poc després arribarem a un petit pla on hi ha una fita a mà esquerra que en forta pujada ens durà a peu de via, on veurem tres parabolts molt junts que ens marca l'inici.

Croki-paint.

Un cop a peu de via ens encordem. Començo perquè em surt de chumeibols i tiro cap a dalt. Bufo una mica però arribo a la reunió sorprès. Al Berguedà no regalen res i no l'he trobat tant difícil com havia llegit per internet. 

Jo al L1.

El segon llarg ja es veu puta des de baix, i si, ho és molt, sobretot pels baixets com jo. En Pepitu l'encadena i en un moment està a la R2. Suposo que li deuria cardar pànic caure sobre aquells parabolts... n'hi ha algun que és digne del Museu dels Horrors.

Dues fotos d'en Pepins al L2.

El tercer té una primera part molt maca i fineta, després perd molta dificultat fins la R3. I la quarta i cinquena tirada no tenen molta història. Són molt faciletes, però no lletges. Fem cim i un cigarrillu mentre discutim per on baixarem.

Foto-cim.

Acabem decidint que baixarem per l'aresta N-E. Des del cim baixem facilment però amb cura fins a una reunió. És la R2 de l'Esperó N-E. Fem un ràpel d'uns 25 metres fins una altre R, i d'aquí a terra en 25 metres més. Després només ens queda vorejar l'agulla per anar a buscar el camí de pujada. 

Rapelant per l'esperó N-E.

M

Jjjkkg

uir l’antiga pista de desbrossar. Als 10 minuts, després d’una pujada hi ha una bifurcació. Teniu ja l’Aguda Gran davant. Anem a la dreta, amb una sobtada pujada

12 min. Trobem una fita a l’esquerra i deixem la pista. Anem pel mig del bosc seguint un corriol que s’encara a l’Aguda.

16 min. Arribem a la paret, en el tram més baix de la roca on albirem tres parabolts des de l’inici de la via.

 

Tarda pel Berguedà

En pocs dies he vist un bon grapat de publicacions de les vies "Arnau-Oleguer"+"Queraltina", al santuari de Queralt.

Totes parlaven molt i molt bé de les dues vies.

Com que el santuari i els seus voltants estan plens de turistes els caps de setmana, decidim anar-hi a treure el cap el divendres per la tarda, que tota la guirada ja haurà cardat el camp!

Varem deixar el cotxe a l'aparcament del santuari, i varem fer l'aproximació en "baixada"...

Baixada entre cometes per qué el tram final del camí puja més que el preu de la betzina a l'Agost!

Aproximació

Crokis de "Ressenyes del Berguedà"

Arribem a peu de via després de gairebé una hora de caminar (anàvem fent fotos, xerrant, esperant a la parenta, etc, etc... vaja, que anàvem pasturant!).

Des de sota ja es veu que la via serà una mica rostollada, però buenu, no és tant com sembla...

Peu de via inconfussible!

Vaig començar jo, i tot hi que la via està molt sanejada, no tot és de fiar! 

Enllaço L1+L2, saltant-me xapes i pitons casolans que semblen fets per algun aprenent de ferrer. Trobarem algun pas tonto, però no passa de 5+. Estàvem una mica alerta, ja que el grau a la comarca del Berguedà està més apretat que les andanes del Metro a hora punta, però en aquesta via he trobat que està correcte.

El 3r llarg, el nostre 2n, té uns passos molt finets a l'arrancada, obligats i amb mala caiguda fins que no arribem al 1r seguru. No sé el per qué d'aquesta "exposició", tota la via està ametrallada de xapes i pitons i aquí hi faltaria una, però buenu, no és pas difícil, un 5°/5+. Després fa una trave guapa i molt grapada i un final rostollaire, rostollaire... igual que el següent llarg.

Arribem a una reunió amb cadena i rapelem uns 25 mts.

Caminem uns metres fins el següent tram.

Aquí vam fer canvi de cordes, i en Pepins va encapçalar la cordada durant els tres següents llargs.

Aquí també canvia la roca, recorda al tram del mig de Roca Regina, com sorra premsada.

En aquest llarg hi ha un bon aleje, però és fàcil.

En Pepins al L5

El següent és curiós.

Surts de la reunió cap a la dreta, voltes la paret i trobs la 1a xapa, i segueix en travessa fins un petit collet que tenim a la nostra dreta.

És un bon 6a, però atenció amb la roca i amb el company que va de 2n  sí cau i no estem atents!!

L'últim llarg està guapo, comença amb una altra travessa, diuen que de 5+, només per l'arrancada, la resta no és pas xungo, i continua per un esperó fins a sota el mirador. La R només té una xapa, però podem llaçar un merlet que hi ha a la dreta o algun arbre.

En Pepins a l'últim llarg de la via

La meva companya al L7, l'últim.

A partir d'aquí ens vam desencordar i varem pujar al camí. Varem plegar els trastos i cap al cotxe... ja vèiem que no tindriem temps de fer la "Queraltina"... wenu, de fer-la si, però segur que baixàvem de fosc i no cal buscar-se merders, ja la farem un altre tarda.

Moraleja?

Jo no la repetiré, i tampoc la recomano.

Ara... l'entorn és maco, si no mirem cap al polígon, clar, i té algun tram molt xulu, però alhora crec que la gent ha exagerat molt dient que és una via molt guapa... és millor que està pel poble bevent birres? Pues si, però no sé si val la pena tant kms. per fer aquesta via... però wenu, ja està feta, una més per la cole!