En pocs dies he vist un bon grapat de publicacions de les vies "Arnau-Oleguer"+"Queraltina", al santuari de Queralt.
Totes parlaven molt i molt bé de les dues vies.
Com que el santuari i els seus voltants estan plens de turistes els caps de setmana, decidim anar-hi a treure el cap el divendres per la tarda, que tota la guirada ja haurà cardat el camp!
Varem deixar el cotxe a l'aparcament del santuari, i varem fer l'aproximació en "baixada"...
Baixada entre cometes per qué el tram final del camí puja més que el preu de la betzina a l'Agost!
Aproximació |
Crokis de "Ressenyes del Berguedà" |
Arribem a peu de via després de gairebé una hora de caminar (anàvem fent fotos, xerrant, esperant a la parenta, etc, etc... vaja, que anàvem pasturant!).
Des de sota ja es veu que la via serà una mica rostollada, però buenu, no és tant com sembla...
Peu de via inconfussible! |
Vaig començar jo, i tot hi que la via està molt sanejada, no tot és de fiar!
Enllaço L1+L2, saltant-me xapes i pitons casolans que semblen fets per algun aprenent de ferrer. Trobarem algun pas tonto, però no passa de 5+. Estàvem una mica alerta, ja que el grau a la comarca del Berguedà està més apretat que les andanes del Metro a hora punta, però en aquesta via he trobat que està correcte.
El 3r llarg, el nostre 2n, té uns passos molt finets a l'arrancada, obligats i amb mala caiguda fins que no arribem al 1r seguru. No sé el per qué d'aquesta "exposició", tota la via està ametrallada de xapes i pitons i aquí hi faltaria una, però buenu, no és pas difícil, un 5°/5+. Després fa una trave guapa i molt grapada i un final rostollaire, rostollaire... igual que el següent llarg.
Arribem a una reunió amb cadena i rapelem uns 25 mts.
Caminem uns metres fins el següent tram.
Aquí vam fer canvi de cordes, i en Pepins va encapçalar la cordada durant els tres següents llargs.
Aquí també canvia la roca, recorda al tram del mig de Roca Regina, com sorra premsada.
Surts de la reunió cap a la dreta, voltes la paret i trobs la 1a xapa, i segueix en travessa fins un petit collet que tenim a la nostra dreta.
És un bon 6a, però atenció amb la roca i amb el company que va de 2n sí cau i no estem atents!!
L'últim llarg està guapo, comença amb una altra travessa, diuen que de 5+, només per l'arrancada, la resta no és pas xungo, i continua per un esperó fins a sota el mirador. La R només té una xapa, però podem llaçar un merlet que hi ha a la dreta o algun arbre.
En Pepins a l'últim llarg de la via |
La meva companya al L7, l'últim. |
A partir d'aquí ens vam desencordar i varem pujar al camí. Varem plegar els trastos i cap al cotxe... ja vèiem que no tindriem temps de fer la "Queraltina"... wenu, de fer-la si, però segur que baixàvem de fosc i no cal buscar-se merders, ja la farem un altre tarda.
Moraleja?
Jo no la repetiré, i tampoc la recomano.
Ara... l'entorn és maco, si no mirem cap al polígon, clar, i té algun tram molt xulu, però alhora crec que la gent ha exagerat molt dient que és una via molt guapa... és millor que està pel poble bevent birres? Pues si, però no sé si val la pena tant kms. per fer aquesta via... però wenu, ja està feta, una més per la cole!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada