Continuo cardant-vos el rotllo amb vietes que hem anat fent aquests mesos i de les quals vàrem trobar molt poca informació per interlens i que esperem que us sigui d'ajuda els drames que us anem explicant.
Som-hi doncs.
Som-hi doncs.
Fa uns dies tenia lliure només dissabte matí, ja que pel vespre tocava fitxar! O millor dit FLIPAR! Inacceptable arribar tard o quedar-me fora!!
Per fi tornaven després de 6 anys!
Per fi tornaven després de 6 anys!
 |
| Till i darrera Christian. |
Un concert brutal!
Com que no volia tornar a pillar com a l'endemà del concert del 2013, havia d'aprofitar el matí del dissabte i diumenge fer sofing.
Així que amb en Pepins vam decidir fer algo per la comarca i com que ell no ha estat mai al Morro del Quer i acabarà sent el senyor feudal d'aquelles terres (o això es pensa ell, vaja) doncs li vaig portar, ja que si no li duc jo, no anirà mai. Quin jovent!
Esmorzem a St. Quirze, al bar dels Morata, recomenable 100%, i anem per feina. Com feia poc que hi vaig anar, encara recordava l'accés amb cotxe i a les 11 del matí ja estàvem al peu de la "Via de les Nimfes" i a punt per tirar amunt.
Comença en Pepins ja que aquest llarg és comú amb la "Via de El equipo A" que vaig fer a principis del 2018. Després d'una bona estona batallant amb l'antena i els estreps, arriba a R1. Continuo pensant el mateix que l'altre vegada: el 3er xapatge el trobo molt difícil, tant pel qui va de primer com pel de segon, però en fi, suposo que haurem d'entrenar una mica.
Enceto la segona tirada i per arribar a la primera assegurança tens un bon ostiot amb factor 357 sobre la R, però buenu, antenassu i cap amunt seguint la ristra de parabolts i acerant a totes les xapes. Tot i així aquest tramet em va agradar força.
Després arribem a un jardinet, que segons m'han dit hi havia d'haver-hi una estaca. No sé sí encara hi és o no, o potser no la vaig veure, però el resultat va ser que em vaig tenir de menjar un aleje de pilotes fent matojo-tracció. Uns moments de cagarela i arribo a la xapa. Un altre paset tonto ajudat per les farigoles i encaro la placa final que no em va sortir en lliure però és molt guapa!
Monto reunió i puja en Pepins acerant també a tot arreu. Una mica de cháchara i tirem cap avall que ja estic nerviós només de pensar amb el concertillo!
L'aproximació: Des de St. Quirze de Besora anirem en direcció Vidrà fins al trencant on agafem la pista, 9km. justos. Hi ha un cartell de prohibit circular i un altre on posa Cal Barretó 4'9 km.
Un cop a la pista, a uns 700 mts. hi ha un revolt molt tancat on hi ha un trencant que segueix la riera. L'hem d'ignorar i continuar amunt per la pista principal. Us ho dic per qué una mica més la liem nosaltres.Em de seguir la pista principal, i quan estem a punt d'arribar a la masia de Cal Barretó, a uns 100mts., millor aparcar el cotxe, ja que la pista que va fins el cim del Morro està bastant feta caldo.I un cop al cim del Morro, és millor baixar a peu. El camí està ben fressat i no té perdua. Oblideu-vos de fixar cordes o fer ràpels!
Aquí van unes fotillos i el croki-paint.
Esmorzem a St. Quirze, al bar dels Morata, recomenable 100%, i anem per feina. Com feia poc que hi vaig anar, encara recordava l'accés amb cotxe i a les 11 del matí ja estàvem al peu de la "Via de les Nimfes" i a punt per tirar amunt.
Comença en Pepins ja que aquest llarg és comú amb la "Via de El equipo A" que vaig fer a principis del 2018. Després d'una bona estona batallant amb l'antena i els estreps, arriba a R1. Continuo pensant el mateix que l'altre vegada: el 3er xapatge el trobo molt difícil, tant pel qui va de primer com pel de segon, però en fi, suposo que haurem d'entrenar una mica.
Enceto la segona tirada i per arribar a la primera assegurança tens un bon ostiot amb factor 357 sobre la R, però buenu, antenassu i cap amunt seguint la ristra de parabolts i acerant a totes les xapes. Tot i així aquest tramet em va agradar força.
Després arribem a un jardinet, que segons m'han dit hi havia d'haver-hi una estaca. No sé sí encara hi és o no, o potser no la vaig veure, però el resultat va ser que em vaig tenir de menjar un aleje de pilotes fent matojo-tracció. Uns moments de cagarela i arribo a la xapa. Un altre paset tonto ajudat per les farigoles i encaro la placa final que no em va sortir en lliure però és molt guapa!
Monto reunió i puja en Pepins acerant també a tot arreu. Una mica de cháchara i tirem cap avall que ja estic nerviós només de pensar amb el concertillo!
L'aproximació: Des de St. Quirze de Besora anirem en direcció Vidrà fins al trencant on agafem la pista, 9km. justos. Hi ha un cartell de prohibit circular i un altre on posa Cal Barretó 4'9 km.
Un cop a la pista, a uns 700 mts. hi ha un revolt molt tancat on hi ha un trencant que segueix la riera. L'hem d'ignorar i continuar amunt per la pista principal. Us ho dic per qué una mica més la liem nosaltres.Em de seguir la pista principal, i quan estem a punt d'arribar a la masia de Cal Barretó, a uns 100mts., millor aparcar el cotxe, ja que la pista que va fins el cim del Morro està bastant feta caldo.I un cop al cim del Morro, és millor baixar a peu. El camí està ben fressat i no té perdua. Oblideu-vos de fixar cordes o fer ràpels!
Aquí van unes fotillos i el croki-paint.
 |
| En Pepins obrint el 1r llarg. |
 |
| En Pepitu arribant al jardinet del L2. |
 |
| Diedret ben guapo del L2. |
 |
| Placa final que per si sola ja mereix una visita. |
 |
| El senyor feudal i el seu comptat! |
 |
| Croki-paint!! |
 |
| Croki-paint xirlat del blog d'en Nanivan. |
