Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riglos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riglos. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de novembre del 2022

El Turnillet

 El Turnillet està mal escrit direu. Pues claro no. Sí en castellà és tornillo, en català és turnillu, no? Doncs el diminutiu seria el turnillet. Que us pensàveu! Que tincs estudis muchachus! Que vaig començar a estudiar que el Generalísimo encara voltava per aquest planeta. 

 Buenu, total, que fa un booooooooooooon grapat de dies que una colla del poble van anar a Riglos a passar una setmana. I van enredar a l'Arturu, però com que anava amb la parenta, necessitava una espècie de cangur-comodí per no aguantar-la 24 hores seguides, així que va enredar a en Fonts, però com que és gat vell va pensar que millor se l'aguanta ell tot sol, però com que ja havia dit que si, em va enredar a mi. Resumint, sin comerlo ni beberlo, ja em tens empaquetat a dins la furgo d'en Josep i cap a Aragó una altra vegada.

 Doncs el primer dia, després d'aconseguir quedar tota la tropa, uns vuit diria jo, vàrem dinar a Huesca, i en acabat, els que és quedaven una setmana s'en van anar al Mercatrona, i els que anàvem menys dies, en Fonts i jo, vàrem decidir passar de comprar, cuinar i embrutar trastus i anar de bocates i menús. Així que vàrem anar a fer una vieta a la tarda, i pel vespre a sopar a un bareto d'Ayerbe. 

 Com que tots dos estem força atropellats acordem no fer esportiva perquè no trobem cap sectoret per fer quarts i quintus pels voltants. I com que en Fonts no li motiven els desploms pel tema de l'hombro, busquem, buenu, més aviat busco, perquè ell condueix, alguna via facilota. I rebuscant vaig trobar El Tornillito, on fa poc van obrir i equipar la via "El descanso del guerrero". A ell li va fer el pes i a quarts de sis de la tarda comencem a caminar. 

Comencem a caminar sota un bon torrijo.


Paisatges marcians o d'Aragó?

 Arribem a peu de via i ens emportem cap amunt una motxilleta amb aigua i els frontals per sí les mosques. El primer llarg és facilot, un pas de bloc i la resta grimpar fins a una reunió, que no és R1, és la del ràpel, però jo la vaig fer igualment. Després vàrem fer un canvi de reunió i a partir d'aquí la cosa es posa més tiesa que la picha dun novio!!!

Jo a peu de via.

Després del pas difícil del L1.

La nostra R1, que en 
realitat és el 3r ràpel.

En Josep arribant a la R1.

En Fonts es mira el segon llarg, obre els ulls com taronges i gentilment em dóna les cintes i es posa el grigri... Molt sutil! Pues res, tiro amunt i la veritat és que ja vaig arrancar fent A0's. En alguna ressenya posava 6a/b, però aquí canvia la roca i es torna realment cutre. Potser sóc molt tikis mikis, però crec que és bastant més difícil i la pedra no dóna gens de confiança. Finalment arribo a R2, que és un mirador brutal, després d'agafar-me a totes les cintes, tot i així em de fer algun paset en lliure perquè no s'hi arriba de xapa a xapa.

Comencem el 2n llarg.

L2.

S'ho mira...

...i apreta!

Excursioneta per arribar a R2.

La segona reunió és un mirador digne de voltor. 

 Un cop arriba en Josep es lliga a la reunió i es torna a posar el grigri,  ja que si la segona tirada impressiona, la tercera imposa! Així que trago una mica de saliva i cap amunt. El llarg potser és més difícil que l'anterior, ja que hi ha un parell o tres de bombos que t'has de posar bé sobre els estreps, però en canvi no t'has d'estirar tant. Total, hi ha crokis que diuen que les dues tirades són 6a+ o 6b, però s'ha de tenir molta fé per tibar d'aquella cancerígena roca. Finalment arribem al cim, fem el cigarru i les fotos de rigor.


Jo guarrejant al L3.

En Fonts arribant a R3.

Encara no s'ho creu.

Repassant el Crokis per baixar.

 Montem el ràpel que va des d'aquí a la R1, tot i que no ho sembla. Baixo pensant que no anem per la baixada bona i que em tocarà pujar amb el Prusik, però no, directe a R1 i sobrats amb la corda de 60mts. Baixa ell i fem el segon ràpel fins a terra  sense problemes. Recollim i arribem de clar al cotxe sense correr!

En Fonts rapelant des de R3.

El senyorito no ha montat ni els ràpels!

El dia s'acaba...

... però arribem de clar!

 Via recomanable per emplenar una tarda lluny de la multitud de Riglos o Rueba, amb una aproximació i un retorn fàcils, evidents, còmodes i curts. No us faig Croki-paint de la via perquè no tinc cap foto digne per poder pintar-hi a sobre, però us penjo la ressenya del blog de l'Amuso i el Croki-maps personal per arribar-hi. Vinga canalla, que l'endemà ens vàrem anar als Mallos d'Agüero i si aquí la roca és cutre, a Agüero plà...

Croki-maps.

Croki-paint immillorable xirlat del blog Amuso.



dimarts, 23 d’octubre del 2018

Més Aragó (i 3)

A l'endemà d'haver fet la "Bruno Gaspar" ens decidim anar a Riglos.
Es pot dir que en Pepins i jo no em cardat res de res a Riglos però ens envalentonem i anem cap allà.
Aquesta vegada ens acompanya el Litrako, que està una mica desmanegat per culpa de la btt però li carda coratge i s'apunta!
A mi em feia gràcia la "Antonio Sanz", al Mallo Frechin, però finalment ens decidim per la via "Del bolo" al Mallo Cored... quins covards estem fets!!!!!
Arribem a peu de via tard, com sempre, ja que feia dies que no veiem el Litri i l'esmorzar s'ha allargat, i un cop a peu de paret, va anar just que abortem la missió!
- He perdut el paquet de tabac!!!!!!
Sort que en Pepins encara li en queda mig i podem passar el dia!
Com que ja tinc tabacu per enquitranar els meus soferts pulmons, m'animo i li tiro jo.
Vaja manera de calentar!
Arribo a R1 bufant més que los toros de Miura!

Perquè collons t'hi cardaves davant, beneit!!
Tirada molt guapa que va inflant els braços de mala manera, amb un pas força mal parit per arribar a la reunió.
Com que estava tot cofoi per haver encadenat, torno anar jo davant.
Aquest segon llarg és més senzill i només té un passet tonto arribant a R.
Arriben aquell parell i en Pepitu ja remuga, i li deixo fer els dos següents.
El tercer no té molta història però el quart Déu n'hi dó!  Comença força podrit i acaba pitjor! Sort que entremig hi ha un tram de roca sòlida que ens permet avançar més ràpids.
L'última tirada li toca al Litri però està encara molt encarcarat degut a la trompada amb la bici, així que li cardo el tiquet a en Pepins i em llanço cap al cim... buf! Com apreta aquesta tiradota! No hi ha un pas clau en concret, tant sols anar pujant per un desplom suau que no s'acaba mai i que la gravetat s'ha proposat que no encadeni aliada amb el meu putu michelin d'elefant tripero!
Finalment arribo al cim...i sense penjar-me! No sé ni com ho he fet, però buenu, se joda la gravetat!
Llarg brutal i molt guapo!
Un cop a dalt els tres, montem el rapel pel vessant N/E des d'una savina, primer uns 50 mts. i després 20 mts. més des del coll.
Arribem a peu de via i s'ens ha fet molt tard. No sé pas que collons em cardat però em trigat una eternitat!
Total, recullim els trastos sense cap pena, ja que estem més que satisfets i toquem el dos!
Cap on?
Cap al bar! On si no?

El Litri i jo aproximant.

Tothom apostava en contra meu però...va guanyar la banca!

Els tres al 1r llarg, ta xula la foto! 
Jo al 2n llarg.

El Litrako artibant a R3...

...i aquí arribant al cim.
Una bona colla a la Aguja Roja.

Estudiant el descens....
Jo rapelant del Mallo Cored.
Croki-paint de Cal Maño!

dijous, 10 de novembre del 2016

Conglo 12: Riglos- Via de la Carla

Buenu...... em sembla que estic atrapant la feina pel que fa al conglomerat.....
Aquest pont de Tots Sants, com que tothom està pendent de les parentes, que si unes estan a punt de parir, unes altres estan cansades, unes altres volen fer el guiri, etc, etc.... acabo amb la meva a Huesca.
Sortim pel matí de Ripoll, i a Manlleu trobem una espesa boira que ja no abandonem fins a Ayerbe.....
Dinem unes marranades, i nem a Riglos.
Està tot a petar!
Tant rocodroms i tant grau que fa la gent, i totes les clàssiques ocupades.....
Carai.....
Pues cap al Mallo Colorado, que les cordades que hi ha estan a punt de sortir per dalt i a més, estem cansadots de currar tota la setmana i del viatge.
Ens posem a la via Carla, que des de sota impressiona bastant.
El primer llarg té un tram d'un bon grapat de metres desplomats.....un cop t'hi poses no és tant.
El segon passa per sobre una llastra gegant que algun dia anirà de visita al poble.....
El tercer té un passet de 5c que pels baixets pot ser una mica puta, però és una bona estirada i cap dalt.
I el 4t, no té gaire res a destacar, nosaltres ens vam saltar una R de cadena que hi ha abans del cim, i la vam fer a dalt de tot, on hi ha un parabolt de 16 (!!!!!) amb una xapa casolana pintada de groc.
Vam fer el rapel, de 35 mts justos i clavats, i cap a l'hotel.....que ja no tinc l'esquena per fer vivacs.....


Crokis de la Sarika.

Com que no vam fer ni una trista foto, us penjo un parell d'acudits d'aquests que els col.legues t'envien per whatszap i no sap mai ningú d'on surten....