Més Coll Roig

 Pues vinga, com que he agafat carrerilla amb Coll Roig us explico una que deu fer gairebé 3 anys que la tenia pendent. Suposo que aquell dia no vaig disfrutar molt i per tant va quedar com mig oblidada al fons del cervell. No va passar res dolent, però tampoc res d'extraordinari digne de rememorar, però és que això de conèixer gent per la xarxa i quedar per anar a escalar no m'acaba de convèncer. El paiu no és mal tiu, però no vàrem connectar molt. Vam fer tres vietes i cap a casa, sense cervesa ni berenar ni res. Tot va ser molt correcte, però cap dels dos ens em tornat a trucar.

Buenu, doncs anem per feina. Sí no recordo malament diria que vàrem pujar a Coll Roig amb el meu cotxe, i un cop allà, vam començar per la ja ultra-coneguda i clàssica via "Malalts de roca", on tots els llargs són bons o molts bons. Excel·lent feina d'en Baraldés i en Santi, llàstima que hi ha persones que amb l'edat tornen a la adolescència amb les corresponents xiquillades, però bé, que hi farem, més es va perdre a Cuba.

En Carles de Bcn encadenant el 3r llarg de "M. de R."

Encara era d'hora i volíem fer alguna vieta més. Pel meu gust hagués fet una o dues vies de llargs més, i cap al queli, però ell volia fer esportiva o fer primers llargs ja que havia d'encadenar algun 6a si o si. Li vaig proposar fer els dos primers llargs de la via "Patxaran Litrako", que enllaçats ja són un bon 6a. Va acceptar la idea però no li va sortir. Ja hi va posar ganes ja, i està molt en forma, però li falten uns quants metres encara. Suposo que a hores d'ara ja deu fer 6c o 7a, ja què tenia una forta obsessió pel grau. 

Dues imatges d'en Carles al "Diedre d'en Johnny"

El nanu, entre mig decepcionat i mig ratllat volia probar-ne un altre. Jo li vaig dir que ja començava a ser tard i que em feia gràcia probar la via "Diedre d'en Johnny", ja que només l'havia fet una vegada i se'm va cardar a ploure a mig fer. A regañadientes accepta, ja que només és 5+, i a més, des de sota es veia una mica matojera. Total, ell la va tornar a patir, i ja ratllat del tot perquè no li va sortir degut a l'herba i als matolls, segons ell, vàrem decidir donar el dia per bo. Així que vam recollir la caxarreria i cap avall.

Moraleja: Més val boig conegut què savi per conèixer.

Setge a Can Colet (i 3)

 Van passar els dies i l'estiu va donar pas a la tardor, i amb ella va arribar en Patu, però jo ja estava ben cardat de l'esquena i el cap de setmana anterior de la visita a la doctora vàrem aprofitar per anar a Coll Roig, ja que ell només hi havia estat una vegada i d'això ja fa un bon grapat d'anys.

Resum ràpid d'aquesta tardor/hivern.

Un cop a peu de via li fot ell i arriba a la R1 ràpidament. Sembla que aquest any si que ha entrenat una mica, perquè els altres anys molt bla bla bla però a l'hora de la veritat res de res! Jajaja! Soluciona l'aleje que hi ha per arribar a la primera reunió amb un alien groc. 

Després faig jo el segon llarg i tiro fins a la R2 bis, la qual es d'un sol punt i la reforço amb l'alien groc també. El tercer llarg el fa ell i el mal parit l'encadena! La mare que el va matricular! Entre vibrades i renecs arriba a la reunió sense caure ni acerar! Molt bé escoria! 

El Patu directe cap a la R3.

Un cop tots dos a R3, jo després de fer un parell d'acerots com Déu mana, tiro amunt, i aquesta vegada em protegeixo a base d'aliens perquè m'he deixat els cordills a la reunió, però bueno, ja queden bé i sense novetats arribem a la darrera reunió.

En Patu gaudint del fantàstic 4t llarg.

En Patu arribant a R4.

Croki-paint de la via "Joan Colet".

Esmorzem una mica, ja que avui no em parat a cap bar a fer-ho i un cop acabem, anem cap a la via "Filomena Oest" nova de trinca. Podríem dir que es tracta d'una variant d'entrada a la via "El ball de la Filomena", ja que s'ajunta a la meitat del segon llarg. 

Com la via veïna, té el primer llarg molt grapat i els altres tres gairebé nets, i amb un grapat de cordills i el semàfor ja farem. A cap dels dos ens va sortir el pas de la primera tirada, i vam de tenir de fer un bon acero. 

El Patu va enllaçar els dos primers llargs i jo els dos següents, i en un tres i no res ja estàvem una altra vegada a dalt. Aquest cop no vàrem fer tres vies com els altres dies, ja que havíem d'estar a migdia a casa, així que vàrem recollir els trastos i cap avall.

Reportatge d'en Patu al primer llarg.

Croki-paint reutilitzat.

 

Setge a Can Colet (2)

 Van passar uns quants dies des de que vàrem anar a Coll Roig amb en Fonts, i com aquell qui no vol la cosa, ja ha arribat l'agost, i per tant el Litri ja corre per aquí. Quedem per esmorzar i li comento la via vam fer amb en Pepe, la "Joan Colet" i diu que li fa gràcia. A mi no em fa pa're repetir-la, ja que no sóc del moviment del Pepitisme Il·lustrat, i amb la panxa plena i el nas vermell degut al vinochu peleon tirem cap a Coll Roig.

Arribem a peu de via i el Litrako tira amunt. Pensava que pujaria més sueltu, però li costa prou aquest llarg, tot i així encadena. Tirada guapa on trobarem un alejillu petit de la 2a a la 3a xapa i arribant a R1, però podem posar algun caxarret en aquest tram. El segon llarg no té molta història, i el fem ràpid.

El Litri fent el primer llarg.

Ja estem sota la tercera tirada i li torna a fotre el Litrako. Va pujant bé, però com era d'esperar s'encalla al pas que hi ha abans d'arribar a la reunió. Ho prova un parell de vegades però acaba cardant uns quants aceros com els meus: tot lo que em dona el braç. Diuen que aquest paset és 6b, però jo no li veig color. 

La quarta tirada li foto jo i recordo que em vaig protegir a base de ponts de pedra només, sense posar cap alien, o sigui que ja ho sabeu, si no en porteu, no patiu, ets pots assegurar dignament si porteu uns quants cordills.

Dues imatges del Litri al L3.

El Litrako arribant al final de la ruta.

Un cop a dalt, agafem el camí de baixada i decidim fer la 2a i la 3a tirada de la via "Tardor calenta", pasem de fer el primer ja que no val gaire res i el camí creua la R1.

Li fot el Litri i vaja embarrancada que es marca el tiu! Just quant arriba al paset de quintu se li apaga l'automàtic del cervell i es queda clavat allà. Ni amunt ni avall. Després fer fer tropocientos intents aconsegueix passar però cardant més trampes que un jugador de pòker...

Arriba a R1 i enlloc d'enllaçar, la monta. Pujo jo i faig el tercer llarg, que seria el nostre segon. Un cop a dalt baixem a peu i per què el Litri no marxi amb mal gust de boca decidim fer "El forat de la bruixa". 

A ell li tocaria fer la primera tirada, però me l'agafo jo, ja que sempre l'he feta amb la corda per dalt. Cantus a punta pala per una escaladeta força vertical i molt agradable. Arriba ell a la reunió i tira amunt, ara ja més motivat i tranquil. 

En aquestes dues vies no vàrem fer cap foto, així que us penjo els croki-paints i a corre! Només recordau-vos que entre la via "K" i "El forat de la bruixa" trobàrem dues vies noves que encara  no he fet. Us ho dic perquè no us equivoqueu!

Croki-paints de les tres vies que vàrem fer.

Setge a Can Colet (1)

 Doncs no exagero molt, ja que en poques setmanes vàrem fer tres vegades aquesta via, la "Joan Colet", i això que aviat farà quatre mesos que no escalo degut a problemes de l'eix de transmissió.

Així està el meu eix si fa no fa...

L'asuntu va anar així: a principis d'estiu em vaig trobar a en Santi, creador del parc lúdic de Coll Roig, i em va dir que havia obert una via nova més en aquest sector. Em va explicar  una mica per on anava i el cap de setmana següent ja estàvem allà en Fonts i jo.

Com que a ell li agrada anar sobre segur, més que a mi, m'invita a fer tota la via de primer, i sort que vaig acceptar!  Quina via més guapa! Potser van ser les sensacions, la companyia,  el solete, no sé,  però la vaig disfrutar moltíssim!

Jo crec que a hores d'ara ja tothom hi sap anar-hi, però tot i així us penjo aquest enllaç amb l'accés i les aproximacions.

La via consta de quatre tiradetes de grau assequible i equipades, excepte la última, on haurem de posar algun alien i/o muntar algun pont de pedra, amb una roca ultra erosionada i adherent, una marxa triomfal cap al "cim", entre cometes, ja que no arribem "enlloc". Una llàstima, ja que si fessim un petit cim o agulleta ja seria la polla en vinagre!

Jo al sensacional L1.

Tres imatges d'en Fonts al pas puta del L3.

Croki-paint acceptable, encara tinc d'agafar-li l'aire
 a l'aplicació nova.

Un cop a R4, com que era d'hora encara, ens decidim a fer una altra via, però que sigui facilota, ja que en Fonts encara està una mica fotut de l'espatlla. Així que anem a fer "El forat de la bruixa". No sé sí és en singular o plural, jo crec que ni en Santi, pare de la criatura, ho sap, però en fi,  seguim el camí de descens i en pocs minuts arribem a peu de via. 

Com que ja l'em feta tots dos i la coneixem, en Fonts es motiva i la fa tota de primer.Via de dues tiradetes ben maques i fàcils, on està totalment prohibit no gaudir. Ideal per passar l'estona sense mal de caps i fer metres sense grans pretensions. Molt recomanable per acabar d'emplenar el dia. 

En Pepe a la caça del forat.

Croki-paint desfasadillu, ja que en aquest sector 
hi em d'afegir dues vies més.

Tornem a peu de via i veiem que el camí continua cap a l'esquerra. Anem a treure el nas i... sorpresa! Hi ha una altra via nova. Trucada a en Santi, i efectivament, és una altra ruta recent acabada, dedicada  a la depressió Filomena, que sortosament no va ser tant xunga com la Glòria.

La via consta de quatre "micro-tirades", on el primer llarg està totalment equipat i els altres haurem d'autoprotegir-nos, però aquesta roca tant treballada pels agents externs ens facilita la feina amb infinitat de ponts de pedra i fissures per aliens.

Així que em calço els gats i tiro cap amunt. Un primer llarg de 6a o 5°/Ae acribillat de xapes ens deixa a la R1, però veient que R2 està força aprop enllaço sense problemes de fregament. Els dos següents llargs també els enllaço sense entrebancs, ja que al ser tant curtets i fàcils no donen problemes. 

Un cop al cim tirem cap a Kande, no és tard ni vol ploure, però tenim GANA!

Només us penjo el Croki-paint perquè 
no vàrem fer cap foto.