Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la cajoleta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la cajoleta. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de març del 2022

La Cajoleta descofinada

Aviat farà dos anys d'aquesta sortida, just quan es va acabar la moguda surrealista de les fases de desconfinament , on va haver-hi viles que van estar setmanes a l'última fase, a les portes de la "nova normalitat", i alguna "altra" hi va estar un dia, ja que s'acostava Sant Joan i va primar el turisme i l'economia per sobre de tot, posant en evidència el sistema, però en fi, ja s'ha vist quina merda de dirigents ens governen i que a més, em de mantenir.

Total, amb això del confinament vaig tenir molt de temps per mirar crokis, i una de les vies que em van fer gràcia era una d'en Joan Vidal, el "Caçador de balenes", al Camell de Sant Jeroni. Així que li vaig proposar a en Fonts d'anar-hi, però degut a un cúmul de circumstàncies, vàrem acabar fent la via "Aresta Brucs" a La Cajoleta.

Jo m'imagino que:

  • Vàrem quedar tard.
  • Jo deuria anar tard.
  • Deuriem d'haver anat molt a poc a poc per la carretera.
  • Esmorzant ens deurien haver servit lents.
  • Deuriem haver esmorzat molt de trankis.
  • Deuriem haver fet l'aproximació molt lents.
  • Ens deuriem equivocar en algun trencant pel camí.
I amb tots aquests ingredients pues va passar el que havia de passar: Al coll de l'Ajaguda ja veiem que anem molt de tard. A més cardava una calor de Déu i no duiem gaire aigua. Una planificació de puta pena, digne d'algun dels paràsits que van a passar l'estona al Parlament.

Tempus fugit...
 

Així que fem una reunió i canviem de plans,  ja que no anem pa'bé. Com que en Fonts no ha fet mai La Cajoleta li proposo de fer la "ArestaBrucs". Jo ja l'he feta unes quantes vegades però no em fa repetir vies, sí la companyia s'ho val.

Suposo que amb l'informació que hi ha per la xarxa tothom hi sap arribar, però us ho explico, ja que no tinc res més millor a fer ara mateix:

Per arribar prendrem la pista que surt de Can Jorba a la vinya Nova i en menys de deu minuts arribarem on comença el Camí del Francesos. Amb un hora més o menys arribarem al Coll de l'Ajaguda i davallant cap al N, al llit del Torrent de Migdia. Un cop al torrent girarem a l'esquerra i a uns vint i cinc metres trobarem les marques groques que porten al Montgrós i en segons, arribarem a peu de via.

De la via hi ha poca cosa a dir, només ens de dedicar a seguir les xapes pintades de forma matusera de color blau, amb algun aleje i un pas finet a la meitat del L3 que em va fer suar una mica, però res de l'altre món. El descens el teniu explicat al Croki-paint de rigor.

Jo al L2.

Croki-paint amb l'App nova.





















divendres, 15 de setembre del 2017

Visitem l'àtic

Ja fa uns dies, vaig enredar a en Pepins per anar a Montserrat, bé, aquesta vegada va ser ell qui em va enredar, qui el va parir! No sé ni com ho va fer! Jo em conformava amb un parell de vietes i amb poc pateíllo i varem acabar cardant una marató que no s'acabava mai per canals i collets!
Mentre baixavem per la C-25, ja em va canviar el planning... 
No recordo que duia jo en ment, però va marejar tant la perdiu que sense adorna-me'n estava enfilant el camí per anar a La Cajoleta!
Un cop a peu de paret, triem la via "Esquivabolas", que ja he fet, però ell no...
- Però que collons hi cardo jo aquí! 5000 vies a Montserrat i tinc de repertir-ne una?!?
- Bla, bla, bla....
Total, que em ven una moto com un campanar de gran i ja em tens barallant-me amb els còdols altra vegada!
Enllaço els dos primers llargs i ell fa el tercer molt ràpid i sense problemes.
Començo a sospitar que trama alguna cosa...
És molt d'hora, i des d'aquí dalt  lo més lógic és anar al Montgrós a fer una vieta o fer-ne una altra a La Cajoleta...
El paiu es mira crokis del Montgrós i...
- No cardis tiu! Ara em faràs pujar fins allà?!?!
- Bla, bla, bla...
Doncs res, cap a dalt...

Croki-paint!

Dues fotos meves al primer llarg de la "Esquivabolas"

En Pepins esquivant la bola

Un dia que estic mandrós i m'està fent voltar més que el 29!!!!
Un cop a peu de paret m'insinua de fer la "Juan Bala".
- Ah no! Per aquí ja no hi paso! Jo ja l'he feta! Fem-ne una altra!
Al final acabem fent la via blava...molt fàcil però que jo li tenia ganes.

Ja començo a controlar el Paint amb la tablet, no?



Dues imatges meves al 1r llarg de la via "Blava" al Montgrós




I dues imatges d'en Pepins al 2n llarg

La fem molt ràpid, jo per qué ja tinc gana i vull baixar a dinar i ell per qué duu en ment alguna cosa. 
Arribem al cim i discutim la jugada:
- Jo ja estic servit.
- Que jo encara vull més.
- Que queda una baixada de l'òstia encara!
- Que jo encara vull més.
- Que estic cansat de currar tota la setmana.
- Que jo encara vull més.
- Joer... i que vols fer?
- Em fa gràcia la "Sunyer-Picazo" als Ecos.
- QUEEEEEEEEE?!?!?!?!?
- Que és molt guapa, que si tal i que si Pasqual...
- Però si està a pendre pel cul i a saber com s'hi arriba!!!
Doncs la poca informació que hi ha d'aquesta via, ell la duia!
I ja tens a dos beneits rebuscant per aquelles canals de Déu el camí per arribar als Ecos... i que varem trobar a la primera!! Increible!!!!
Us explico com ho varem fer per qué és una mica laberintu aquest lloc:

- Des del cim del Montgrós vàrem anar cap al N, a buscar el camí normal.
- Vàrem arribar al collet i vam girar a la dreta, seguint marques blaves i en baixada.
- Després vam arribar gairebé a peu de la via Blava de la Salamandra.
- Aquí neix un camí que puja per la canal de l'esquerra d'aquesta agulla.
- El vàrem seguir, ajudats d'alguna corda fixe i marcat amb pintura vermella.
- Arribàrem a un collet, amb vistes brutals a la Paret del Migdia.
- Vam continuar per la següent canal, marques verdes i evident.
- Vam arribar a un altre collet amb forta pujada també.
- En aquest collet ja es veu la via i els esperons dels Ecos, molt guapo!
- Només falta baixar uns metres i estem a peu de via.

Si algú es perd, és per tancar-lo!!

Allà dalt em vol fer pujar!!! 😨😨😨😨!!!!

I ja són gairebé les 5 de la tarda i tinc una fam que em menjaria fins hi tot un plat de faves...😝😝😝😝
A regaña-dientes començo a escalar un altre cop, i per anar ràpid, ja que és força tard i tinc molta gana, enllaço els dos primers llargs. Des de sota es veuen força fierus, però un cop t'hi posses es fan bé. En el primer llarg em de vigilar la roca, però en el segon la cosa canvia: roca sana, equipament correcte, algun paset surtint de R1 per animar la cosa i vistes espectaculars!
El tercer el fa en Pepins, amb una sortideta de la R més que guapa i rampa triomfal fins al cim, amb un tramet de roca xunga arribant a dalt però fàcil i protegit.
Au, un cop al cim fem un destrepillu per un arbre fins el collet i baixem caminant per la canal fins unes cadenes... cadenes no... cadenots!!! Quí és el sonat que ha pujat aixó aquí dalt!!??!!??  Nosaltres montem un rapel d'uns 20 mts. i continuem baixant fins el peu de via.

Més croki-paint pel personal!!!


Jo enllaçant els dos primers llargs de la "Sunyer-Picazo"
En Pepins iniciant el L3

Rapelant el tram del cadenot

Foto-selfie-cim-diosquefeo


Finalment, el senyoritu queda saciat i comencem la santíssima baixada!
Arribem al cotxe de clar i contents.
En realitat, tinc de reconeixer, que va bé que d'avegades t'arrosseguin una mica, que aixó de tibar del carro sempre no pot ser, que ja tinc una edat!
Excursió-escaladeta més que recomenable i no és tant com sembla!
És ben bé com una escala per pujar de la planta baixa a l'àtic!!













dimecres, 4 de febrer del 2015

Marcha una de calamares!!

Buenu, aquesta vegada m'ha tocat a mi fer la parrafada del finde, aquest cop amb el brother, ja que ell té “algun”problema amb la informática i jo m’hi guanyo les garrofes  …

La idea que tenia el Xexo era bastant flipada, però m’hi vaig veure en cor de seguir-lo.
Aquesta era fer un mini pateo fins l’agulla de Can Jorba, fer cim, baixar fins el Torrent del Migdia, anar a buscar la Cajoleta, pujar-la escalant, després remuntar fins al Montgros, fer alguna via de la cara Sud i menjar-nos una bona baixada fins al carro. Així fèiem una mica de cardio i polida de tècnica de peus, ja que ara els dos  patim sobrepès degut a les parentes ...

Però per variar tot es va torçar només arribar al Bruc...
A l'aparcar el cotxe el termometre marca 6°C.... i només d'entrar a Ca l'Anna em vaig trobar amb el meu antic jefe! 
Feia l'ostia que no el veia i gràcies a ell us puc dir que  tots vosaltres em pagueu el sou...jajaja! Vamos, que soc de l’administració.....Una agradable sorpresa, per tot seguit veure una meteo del cagarse!

Però mira, per una vegada em sentia més motivat que l’avi 9dits i  vam anar al pàrquing amb pobres perspectives ... ja que pintava com sempre que anem a Ca la Montse, o sigui núvols, vent i fred... que gafes!

Arribem al pàrquing de Can Jorba (a petar de cotxes i el termotre encara marca 7°C....). Pugem a gas a peu del Joc de l’oca, ja que era com la marabunta pel corriol, que és on comença la Bego-Miguel-Kush, però ja hi havia una cordada de tres que també la volien fer i que anaven molt de trankis. No és que nosaltres siguem molt seriosos, però jo sempre vaig cagat a Montserrat i aquell trio semblava que estiguessin fent unes tapetes en algun xiringuitu de la Barceloneta.... Només d'arribar, ens vestim i cap amunt per la Escabroni Escapullini ... Mare Mia!!! Quin canyonazos així per començar! Aixó si que et desperta! Més que un carajillu de conyac curt de café!

 El Xexo, com sempre, sense dir res, va fent, tragant saliva però com qui no vol la cosa ja està a la reunió i com les dues R estan de cantó,  allà els hi vam fer un quiebro per la "chicane", digne d'Spa-Francorchamps, els vam adenlantar i ens vam canviar a la Bego.
El primer llarg em va semblar d'anar fent, molt wuapo però no te caigas birdio! El segon també molt wuapo amb un sostre amb unes palanganes inhumanes! I es nota el canvi de via ... aquesta està més grapada, sino no pujo ni de conya!

El tercer, curiós, amb una mica trave i un mini diedre, tot i que nosaltres ens vàrem equivocar i vam fer R abans del diedre, llavors arribem a una repìsa de conya per fer unes risas i un piti al solete ja que havia despejat i estàvem a resser del vent. El que en teoria és el quart llarg és una rampilla de IV distreta que és més wuapa al fer-la que al veure-la. El cinqué és un murete i ja està, però si aquest és V jajaja el primer és 6a... i per acabar un tràmit de III fins al cim.

Tot seguit, a peu fins la Petita Aran de la Cajoleta del incansable J. Vidal. Aqui ens comença a castigar més el vent, i parlant de cronos veiem que no ens donarà temps a fer el  Montgros sino volem baixar de nit ... que va ser que no! O sigui que ens ho agafem amb més calma, així decidim fer aquesta via i cap a fer la birruska!

El primer llarg de III amb un pas de IV és una rampa que va a buscar un muro vertical de la part esquerra de l’agulla, però per variar SÓC UN GAFE! Volia empalmar el L1 i L2 per enxufar-li el 6a al brother ... però se’m va quedar enganxada la corda a l’últim seguro (no poseu una cinta llarga) Au! Toca’t els collons i  monta R, el Xexo fa el segon que V/V+ que li va costar una mica perquè anava tota l’estona en diagonal, a  mi no tant, suposo que la costum del roco de sempre anar de trave ho va alleugerir, tot i això a mi em va molar. El tercer i últim és un muro vertical de regletes crostoses però franques, una petita secció de patates gegants al mig i un bombo a dalt. Començo a poc a poc i mirant-m'ho molt! Em va sortir tot el llarg, 6a al muro i al bombo segons el croquis,  però no ho és pas, el desplomet té canto a por doquier!

Després de quedar-me tieso al cim mentres el Xexo puja ... fem un ràpel i una grimpadeta de III fins a buscar unes fites i el camí de les marques grogues que ens fa baixar al torrent, d’allà busquem el camí dels francesos, marques vermelles de pintura i de sang ... perquè algú va patir algun derrame pel camí (esperem que no fos res), fins al pàrquing de Can Jorba.....el termometre marcava 8°C...brrrrr


En David al L5 de la Bego

El David a l'ultim llarg de la Bego


El David al L2 de "La petita Aran"



Una altra instantània al L2 de "La petita Aran"



Una altra vegada el David a La Cajoleta...ara al 6a del L3


I encara una altra foto del David a "La petita Aran"

Wenu.... com que en Sergi no surt en cap foto, us penjo aquesta....imagineu-vos'el avançant a l'altre cordada al L2 de la Bego....... més o menys...(que malo que es el alcohol.....)





Croquis made in jo.....
Croki-paint de la "Bego" a l'agulla de Can Jorba

divendres, 22 de novembre del 2013

Mr. Amadablam em treu a passejar

Ja fa dies, més aviat mesos, l'Esteve de Vic, un guia de muntanya i de barrancs de la plana, es va deixar enganyar per anar a Montserrat.....jejeje ho he tornat a aconseguir!!!! Cap a Montse!!!!!
Aquesta vegada vam triar una combinació de vies que vaig veure en alguns blogs: pujar el Montgrós després d'haver ascendit La Cajoleta,, amb tan sols 10 min. de canvi de paret.
Una combinació guapa, llàstima del dia que vam tenir.....vent i fred....com sempre! Hay que joderse! Mecagonlalechequemamé!!!!!!
Wenu, total, vam pujar al cim de la Cajoleta per la via "Esquivabolas". Personalment no em va agradar molt, el 1r llarg no té res, el 2n està bé i el 3r, no sé si era pel fred o per qué soc un matat (jo crec que és la segona causa....) no el vaig disfrutar gens. Comença amb una travessa maca, però després tira recte i no li vaig trobar...no vaig fer cap A0 però no va ser per ganes!!!
Vam caminar 10 min. fins a peu de via de "Tot el que vola a la cassola", però feia mooooooolt vent i vam desistir.
Quan estavem a punt d'anar al bar a fer un bon grapat de mitjanes, ens vam decidir a intentar la "Juan Bala", si acabavem bé, i sinó......també.
Aquesta via em va agradar bastant més que la primera, però no anava gens fi, vaig tardar mitja vida a fer el segon llarg, que el pinten de 5º, però "no
te caigas".....la xapa no està lluny si tens els ous pelats d'arrosegar-los per aquest massis, però per mi sí.


Finalment vam arribar al cim del Montgrós, que no l'havia fet mai escalant, i cap avall, que queda un bon tros fins al bareto

  
Croquis casolà de l'aproximació i del descens

Croquis de "Esquivabolas" i canvi fins al Montgrós

Croquis de "Juan Bala"
El segon llarg de "Esquivabolas"

Inici del 3r llarg de "Esquivabolas", travessa maca, però després....


Arribant a R1 de "Juan Bala", molt maco....jo també...jeje


El 2n llarg, molt guapo però vaig passar una mica de guinye.

Arribant a R3, ja ensumem el cim!!!!!