diumenge, 20 de març del 2022

La Cajoleta descofinada

Aviat farà dos anys d'aquesta sortida, just quan es va acabar la moguda surrealista de les fases de desconfinament , on va haver-hi viles que van estar setmanes a l'última fase, a les portes de la "nova normalitat", i alguna "altra" hi va estar un dia, ja que s'acostava Sant Joan i va primar el turisme i l'economia per sobre de tot, posant en evidència el sistema, però en fi, ja s'ha vist quina merda de dirigents ens governen i que a més, em de mantenir.

Total, amb això del confinament vaig tenir molt de temps per mirar crokis, i una de les vies que em van fer gràcia era una d'en Joan Vidal, el "Caçador de balenes", al Camell de Sant Jeroni. Així que li vaig proposar a en Fonts d'anar-hi, però degut a un cúmul de circumstàncies, vàrem acabar fent la via "Aresta Brucs" a La Cajoleta.

Jo m'imagino que:

  • Vàrem quedar tard.
  • Jo deuria anar tard.
  • Deuriem d'haver anat molt a poc a poc per la carretera.
  • Esmorzant ens deurien haver servit lents.
  • Deuriem haver esmorzat molt de trankis.
  • Deuriem haver fet l'aproximació molt lents.
  • Ens deuriem equivocar en algun trencant pel camí.
I amb tots aquests ingredients pues va passar el que havia de passar: Al coll de l'Ajaguda ja veiem que anem molt de tard. A més cardava una calor de Déu i no duiem gaire aigua. Una planificació de puta pena, digne d'algun dels paràsits que van a passar l'estona al Parlament.

Tempus fugit...
 

Així que fem una reunió i canviem de plans,  ja que no anem pa'bé. Com que en Fonts no ha fet mai La Cajoleta li proposo de fer la "ArestaBrucs". Jo ja l'he feta unes quantes vegades però no em fa repetir vies, sí la companyia s'ho val.

Suposo que amb l'informació que hi ha per la xarxa tothom hi sap arribar, però us ho explico, ja que no tinc res més millor a fer ara mateix:

Per arribar prendrem la pista que surt de Can Jorba a la vinya Nova i en menys de deu minuts arribarem on comença el Camí del Francesos. Amb un hora més o menys arribarem al Coll de l'Ajaguda i davallant cap al N, al llit del Torrent de Migdia. Un cop al torrent girarem a l'esquerra i a uns vint i cinc metres trobarem les marques groques que porten al Montgrós i en segons, arribarem a peu de via.

De la via hi ha poca cosa a dir, només ens de dedicar a seguir les xapes pintades de forma matusera de color blau, amb algun aleje i un pas finet a la meitat del L3 que em va fer suar una mica, però res de l'altre món. El descens el teniu explicat al Croki-paint de rigor.

Jo al L2.

Croki-paint amb l'App nova.