Conglopeps-4

 Pues vinga, continuo cardant-vos la xapa, és lo que té llevar-se a les 7 d'un matí plujós, que no saps que fer i tampoc em motiva massa sortir de casa, perquè entre el fred i la mullena acabes tremolant com una fulla. Així que aquí va el quart capítol de Conglopeps, i com és d'esperar, ens va sortir força rana. Vaja ratxa! Al menus vam poder fer algunes fotos bones!!

 D'aquesta sortida ja fa un bon grapat de mesos, i com podeu suposar vàrem anar a Montserrat, no recordo sí teniem alguna cosa en ment, o sí vàrem anar improvisant sobre la marxa. Total, ja fa temps vam anar fer la via "D'en Pitu i la Núria", però ens vàrem equivocar i vàrem entrar per la R3. Aquesta vegada suposo que havíem comentat de fer-la sencera, però ell ja tramava alguna cosa, i al final es va descubrir el pastel, és el nou Pepins Gate!

Al final es va descubrir tot.

 Resumint, és normal que ens equivoquéssim aquell dia, vaja aproximació, Déu n'hi dó. No és molt llarga, però fa força volta, i sembla que t'allunyes continuament, fins que el camí fa un gir sobtat i remunta un bon tros fins a peu de via. I aprofitant que surt el tema de l'aproximació ja us penjo el Croki-maps.

Croki-maps.

 Un cop a peu de via, en Pepitu es pilla el segon llarg, el més difícil de la via, però alhora el més equipat. Vale, vale. Faig números, i sí ell fa el 2n, a mi em toca el 5è, que també és 6a...però ja l'havíem fet fa 7 o 8 anys. Buenu, començo jo, vaig tirant, i mica en mica, sota un Sol esplèndid, vaig pujant fins a la R1. Puja ell, sense cap novetat i comença el següent llarg.  Mentre asseguro veig que han aparegut uns quants núvols al cel,  i hi ha alguna cosa rara. Passen els minuts, ell s'acaba penjant i descansant, i m'ho miro bé i apareix un HALO a sobre nostre!

En Pepins al L1 amb un Sol esplèndid.

Començant el L2. Hi ha algun nuvol estrany.

No serà el que em penso!

-Tiu! És  un halo!!! 
-Un què???

Brutal! Un halo perfecte! 

 Finalment arribem tots dos a R2, jo fent bastants més A0's que ell i la temperatura a baixat i cada vegada hi ha més núvols. Faig el tercer llarg i parem 5 minuts per fer el cigarru i mirar-nos la part de dalt. A mi el halo em fa patir, perquè quan apareix un, significa un canvi temps bastant immediat. Però total, queden dos llargs i tenim temps si ens espavilem. I aquí es destapa la trama! El paiu no vol fer aquesta part perquè la seva religió li prohibeix repetir vies, i ja la vàrem fer fa 7 o 8 anys. Per tant,  vol fer una ruta nova, la "Directe Núria", que està força aprop d'on som. 

Jo al L2.

Jo arribant a R2, encara fa bo.

Jo al L3, els núvols de la tempesta
 ja treuen el nas.

 Intento fer-li entendre que tenim poc temps, que ell vol fer tres llargs nous,  enlloc de dos de coneguts, que es deixi estar de xorrades i que tiri amunt, però no baixa del burro. Com sempre m'acabo baixant els pantalons i perdem un temps preciós recollint el material i buscant la via. Quan finalment la trobem i ens preparem per tornar-hi, ja s'escolten els primers trons a l'altra vessant de la muntanya. Ara, segurament ja estaríem a R4, o més, però l'avarícia rompe el saco i ara lo que prima és surtir d'aquí cagant òsties.

                                        

En Pepitu fent el 3r llarg, pur tràmit.

 Total, agafo i tiro amunt però per la via "Núria", que és mooooolt fàcil, ja que l'objectiu és sortir d'aquell forat. Als 60 metres monto reunió i puja en Pepitu, i sense pensar-s'ho va cap amunt, ja que els trons cada vegada se senten més forts i més aprop. Quan s'acaba la corda li dic que continuï i anem a l'ensamble fins que arriba al cim, monta reunió i m'assegura. Un cop junts, recollim i tirem avall per Santa Magdalena i després Santa Anna, on ja cauen les primeres gotes. Arribem al cotxe i a 50 metres Sant Pere obre l'aixeta de cop i cau la del pulpo! No arribem a mullar-nos per minuts!!!

 A partir de la tercera reunió ja no estàvem per fer fotos, per tant, no en n'hi ha cap des d'aquella hora. Us heu de conformar amb creure'm o mirar un registre pluviomètric d'aquell dia. 

 Buenu, moraleja, qui tot ho vol, tot ho perd. Si haguéssim continuat per la via que feiem, hauríem acabat abans hi tot. Al voler fer una de nova amb la tempesta al costat vam acabar fent una vieta que no té res d'especial. Tan sols és una rampa per anar a quatre grapes i que per tant no em molesto ni a fer el Croki-paint. 

Croki-paint tunejat
del blog Skalatzencas

Croki-paint fet pel menda lerenda.

 

 

Rampes i més rampes!

Quan va néixer la Ceci vaig començar a buscar sectors d'esportiva en totes les guies de tinc de Montserrat per anar en plan chiki-climb-park.

Vaig trobar un, a la guia de Gorros d'en Luichy, que em va fer encuriosir...la Miranda de Sta. Magdalena, a la cara sur.

La guia ja ho deia...peu de via incomode...

Però vaig pensar, que al haver-ho publicat, hi hauria anat força gent i estaria tot trepijat i podiem anar-hi amb la canalla i les plastes de les parentes.

Pos NO!

El peu de via és incomode de collons, estret i ple d'esbarssers i aritjols.

I l'aproximació també té guasa si vas amb el masicosi, el moises, el sacaleches i tota la parafarnalia que porten els pares i mares! Sort que ja he perdut el tren! Uf!

Total, com anavem d'exploració la meva dona i jo, vam fer cinc vietes i vam canviar de lloc, ja que l'únic misteri d'aquestes vies es trobar la següent xapa...són exageradament fàcils, fins hi tot per mi.

A més totes són si fa no da iguals: un pas a l'entrada que et determina el grau i després a buscar xapes i R's a quatre potes.

Crokis del llibre d'en Luichy

Foto del sector... ja es veu que és una rampa, xula, però molt rampós

Com que era d'hora vam canviar de sector...

I ens vam dirigir cap a l'agulla del Mirador de St. Joan...a fer l'Arnau-Martín...más de lo mismo, però buscant les xapes de color vermell.

Un murete d'entrada de dos xapes que t'ho fa mirar i després una rampa de 3° fins dalt.

Descens a peu tot xinu-xanu i cap a casa.

Crokis de Papiyjuanan modificat

La Mireia d'excursió pel L2

Crokis del Princep de les Maduixes

Pepitades

Com que vaig molt enderrarit amb el blog, agruparé les  sortides que he fet ultimament amb el company que hi he anat.

Per tant, començo un nou petit cicle, que a veure quan dura....

Iniciem aquesta fase amb en Josep....més conegut com Pepitu, Pepo o Pepins....per tant, us explico com han anat les Pepitades!

Al final l'he convençut per anar a Montserrat, i tant pesat em vaig posar que em anat dues vegades aquest mes.

Com que és més cagon que jo, que ja és dir, el primer dia vam anar de mega plaisir!

Varem pujar amb el funi i directes cap a la Gorra Marinera, a fer la via per "Davant"...suposo...vam entrar per una de les vies d'esportiva que hi ha a peu de paret i varem anar tirant amunt sense mal de caps i disfrutant del solete i la roca fins al cim.

Rapelem i fem la via "Apia" a la Magdalena Inferior, empalmo L1 i L2 i en Pepins xala fent el L3, ja era hora que fes algo de primer!!!

I per rematar fem la "Superfrio" a la Magdalena Superior, una rampa equipada amb parabolts vermells, plaisir 100% amb roca més bona del que sembla. Vam fer cim i cap al poble.

En Pepitu fent l'ultim llarg de "Superfrio"
Ja era hora que fes algo de primer!!!!!!

Buenu, va, continuem després d'aquesta pausa amb els "croqui-paint"....realment cutrillus, no?

Doncs aquesta setmana vaig tornar a enredar a en Pepins, vam tornar a Montserrat, vam tornar a agafar el funi, vam tornar a Gorros, vam tornar  a la Gorra Marinera i....a peu de via de la "Sultans of swing'" vam canviar d'opinió....jo crec que quan va veure la linia es va fer una mica de caca...impressiona bastant aquesta vessant de la Gorra....i ens vam decidir per fer una de les moltes vies de l'Agulla de la Font de Jacob....

Vam fer la via "Montse-Montserrat", ultramegaxapada, ideal per cursets i caguetes com nosaltres, tres llargs molt guapos però que no arriben al cim, rapelem i anem cap a fer la via "Integral d'en Pitu i la Nuri".

No havia estat mai per aquella zona, i clar, la vam liar....arribem el que creiem que és el peu de via i tirem amunt. Un primer llarg més aviat lleig i podridot ens porta a una segona tirada molt guapa amb un pas difícil de veure, 6a+, on els dos ens pengem però al final surt. 

Arribem a dalt l'agulla i.....sorpresa.....no hi ha més paret...que ha passat? Doncs que ens em equivocat a l'aproximació i em entrat pel collet on hi ha la R3.... vaja dos....

Com que encara es d'hora anem a fer una altra via, la "Sala-Baqués", aprofitem ara que la majoria de turistes estan dinant, ja que aquesta via està al costat de les escales que duen a St. Onofre i Sta. Magdalena.....un petit retall de les rambles al mig de Montserrat! Esquivem el primer llarg i entrem directament a R1, on hi ha les runes de l'ermita de St. Joan Batista. 

Un bombo de 5+/6a en dona pas a una placa tumbadeta molt maca però amb les assegurances força allunyades pel nostre gust....fem cim i marxem, doncs comença a fer rasca i sembla que plourà....

Vinga, continuem, ara si, ara ve la pepitada del dia....
El setembre de l'any passat vam anar a Malanyeu...ja fa un any....si.......i que? Ja us he dit que anava molt enderrarit!
Doncs la nit abans ens vam liar amb unes quantes rosses....totes es deien Estrella Damm, i clar, l'endemà teniem una boira cerebral que semblava que estiguessim navegant pel Tamesssis en lloc d'escalar...
Total, vam fer com vam poder la "Epirimountains" i el primer llarg de la "Neusnidó", la primera està bé, però el llarg que vam fer de la via d'en Baraldés és la ostia!!!!!!!  Mooooolt guapo!!!!!
Però en Pepins ja no s'aguantava, no està acostumat a escalar amb ressaca....a mi em van fer curtir de jovenet....anava amb cada dropo.....i em suplica que marxem, així que només vaig poder fer el primer llarg i cap a jóc....
Aqui si que vam fer unes fotikis....i el croqui-paint, como está mandao!

Jo al primer llarg de "Epirimountains"

En Pepitu escalant el memorable primer llarg de la "Neusnidó"

Doncs apa, ja he acabat el primer capitol,no us perdeu el pròxim: Grauades!!!!!!