Continuant amb escaladetes añejas al Contrafort de la Dent d'en Rossell, recordo que l'any 1995 va anar a petar a les nostres mans el crokis d'una via en aquesta paret. Encara el conservo, però està enterrat entre centenars de fotocopies de ressenyes i m'ha cardat mandra buscar-lo.
La via en qüestió és la "Bisbalenques", oberta pels tres Joans: en Jover, de Déu i en Font, en pau descansi pobret. Va ser l'únic, juntament amb en Manolo S. que ens va fer cas quan començàvem a escalar en aquell llunyà 1989, tots els demés dinosaurios només ens feíem cas perquè els hi paguéssim el tallat o per fer de taxista.
Total, que un dia ens vàrem carregar de ferros i ens hi vàrem cardar de cap. Recordo haver suat tinta però alhora haver disfrutat més que un camell. Com que erem jovenets sense experiència ni pasta vam anar pujant metre a metre assegurant-nos amb pitons, empotradors i hexcèntrics. No teníem friends, i els camalots i tot això encara no existia.
 |
| Jo encapçalant L1, amb menys panxa. |
El primer llarg marcava A2, així que vam arrancar amb estreps directament des de terra. Els dos següents eren 4+, segons el crokis del Gran Gurú, i em van encantar però els recordo durs. Un cop a R3 vam continuar amunt entre lleixes herboses i ressalts fins al cim, per després baixar a peu.
 |
| L3 vestit a la moda de l'època. |
Actualment aquesta ruta ha estat restaurada, modificada i si han afegit parabolts a les reunions. Ho trobo perfecte, però veig que el senyoritu no s'ha queixat, en fi, a lo que anàvem, us penjo el meu croki-rotring i el que han fet en Victor i en Ferran... Qualsevol coincidència entre els dos és pura quasalitat...
 |
| Croki-rotring de l'any 1995. |
 |
| Croki-paint de l'any 2020. |
