Tornem a ser el “trio ternura” Xexu, Pepito i jo, dèiem de
tornar al Serrat del Poll a fer Los misteris de Lopepegall, anem fem cotxe i em
despisto a la C-25 … vaya tela. Primera cagada...
I ja no ens sortia compte anar a Alos, en Xexu treu la
biblioteca de topos… i diu fer la via Los 50 del Guti 110 m. 6b/Ao (V+ obl) a
St. Llorenç de Mont gai a la paret de la Formiguera, miro de reüll i em sembla
correcte i sense parar el Saxo… cap allà!
Arribem a peu de via i feia bastanta calor, però estava
motivat i decideixo començar jo.
L1 6b/Ao 25m => Comença amb una placa de dificultat
concentrada per anar a buscar una fissura cantelluda en diagonal esquerre, ben
equipada, el pas d’entrada el vaig trobar de pu.. llet i per calentar no molen
gaire aquelles regles... però mira! Content, va sortir!!
I Després tindrà un
pas tonto de V+ abans de R que també em va posar les piles. Jo vaig trobar 6b i
la resta de V i el pas V+ en conjunt
L2 6a+/Ao 25m => Aspecte desplomat però en veritat
l’esquives una mica per l’esquerre i no és el que sembla, tot seguit té un pas
que t’obre molt la porta però jo no el vaig trobar de 6a+, el vaig més molt més
fàcil. La resta del llarg roca a controlar però correcte. En Pepitu els 2
llargs li han costat molt, i és un d’aquells dies que no es “troba” i diu que
només vol fer la següent tirada (Segona cagada)
L3 III/IV 30 m => Tràmit, caminar i una trepada per
agafar un ressalt que ens deixa a la última R (No li va fer deixar el meu
germà... jajajaja)
L4 V+30 m => Després de discutir bastant ratu amb en
Pepitu el convencem perquè faci ell la última (i ho aconseguim!!) perquè es
veia bastant grapada (Tercera cagada) era la via del Chicos 105m. V+. La via
Los 50 del Guti va una mica en diagonal a la dreta, nosaltres vam veure els
parabolts i cap allà... Llarg certament bo i constant, a mi em va costar més
que el 6b jajajja cadascú té el seu estil, el vaig veure de 6a més que normal
rés de V+... la tirada que us entrarà pels ulls i no us comento res ja que no
cal, molt bona!!
El descens el vam fer seguint un corriol poc marcat amb
tendència esquerre fins a empalmar amb el camí de baixada de la ferrata, no té
pèrdua.
Un cop gairebé al cotxe en Xexu diu fer la cresta de
Disblia, via Crestas Tío María V+ 155m, ja que hi érem i encara quedava sol i
ganes! Cap amunt!
L1 III 20m => Nosaltres amb fer trepant sense lligar-nos,
o sigui que no té res i es pot fer una R0 per començar la via.
L1 IV/V 45m => Tirada que va buscant el “filo” de la
cresta anant a buscar una mica l’ambient, bona, a mi em va agradar, mot ben
equipada, em pensava que em saltaria bastant segurus, i no me van sobrar
gaires...
L2 V+40m => Tirada alpina, xula, ideal per en Pepitu que
ha fet molts tresmils ;), el pas diedre de V+ obre una mica la porta o potser
no el vaig encarar bé, però és concentrat i en general el llarg es fa molt bé.
Quins records ....
L3 III/IV 50m => Aquesta la va fer en Xexu i així ja
havíem fet una cada un. Seguim la cresta trobarem un bloc fissurat on empotres
el peu per aixecar-te i la resta tornem a crestajar, jo la vaig sense gats
(quin mal de peus... ja no estic acostumat) i es fa sense problemes.
És una via facileta, molt ben trobada, ja que des de afora
no és especialment atractiva però després et deixa un bon gust de boca, ideal
per combinar amb batejos de roca o dies ganduls.
La baixada és evident, seguim el megacorriol de baixada que
veiem i ens torna a deixar a peu via.
Dia ben aprofitat tot i les cagades succeïdes que vam
tenir. Recommended!!!
