Coll Roig altra vegada

Després d'un finde pel País Basc de bodorrio i el següent per Huesca, tocava fer una mica país, i em vaig quedar per Hobbiton, la Comarca.

Després de rumiar les opcions, vaig decidir anar a Coll Roig amb en Chano.

Chano?

I em preguntareu d'on a sortit aquest personatge.

Resulta que és un paisanu de Campdevànol, que "tiempos ha" escalava una miqueta. Però la feina, la mainada, les factures, etc, etc... va fer que perdés la pista d'aquest hobbit del Quartó  Nord, on va haver-hi la Batalla dels Camps verds, entre hobbits, liderats per Bandobras Tuk, i orcos.

Bandobras Tuk, líder dels hobbits del Quartó Nord

Fa uns mesos vam quedar un parell de cops per fer una miqueta d'esportiva, repasar nusos i treure la cascarilla de l'esqueletu, i un cop aprobat l'exàmen de repàs, m'el vaig endur a fer una vieta.

Un bon lloc per desenterenyinar-se és Coll Roig, així que vàrem anar cap allà amb un carajillu al cos i sense esmorzar per qué ell havia de tornar d'hora.

Un cop a l'aparcament tocava triar via, i com que la més assequible és la "Derzu Uzala", va ser l'escollida.

Un cop a peu de via, mentre ens preparàvem, arriba una altra cordada que volia fer la "Patxaran Litrako", i tot parlant m'en donc conta que m'he equivocat d'inici! 

La Mare de Déu!

Però com puc ser tant empanat?!?!

Però si la vam obrir en Santi i jo, i l'he fet cinc vegades com a mínim!

Dissimulo una mica i com aquell qui no vol tiro cap amunt per la via "Nil Marín".
Aquesta via va directe al cim del pilar, però aprofito la R de la via del costat per assegurar a en Chano, així el controlo i ens sentim i veiem sense problemes.
Un cop a la R, podem triar si continuem per la "Nil Marín" o pel 2n llarg de la "Només  hi ha funcionaris i jubilats".
Quan en Chano veu el panorama obre uns ulls com taronges i diu que cap de les dues les veu factibles...
M'ho miro i...
Tachan!!!
Veig que a l'alçada de la 4a o 5a xapa de la via "Només hi ha funcionaris i jubilats", la "Derzu Uzala" passa molt aprop i ens podem canviar.
Dit i fet. Tiro amunt, i quan la cosa es comença a possar tiesa apareix una fissura en diagonal d'esquerres que ja no deixo i que em permet canviar de via facilment.
Després puja el colega disfrutant més que en primer llarg, ja que és més fàcil i el Sol ja escalfa.
Canviem de R i encarem el tercer llarg que comença amb uns passos putes i cada vegada més sobats i recargolats. O potser soc jo i el meu culaco! Un cop passem el 3r químic la cosa afluixa molt i arribo a la R3 enmig d'un festival de cantus.
En Chano li tira ràpid, però no pot evitar fer un acero al paset de 6a. Oooooh!!! Però tot i així molt bé!!!
Fem un altre canvi de reunió i fem l'últim llarg, totalment prescindible però a tots dos ens fa gràcia fer cim.
La baixada la vàrem fer a peu. El principi té algun destrepe, però a mesura que anem baixant, el camí va millorant.
A quarts de dues ja estàvem a Kamde i amb la feina feta!

Croki-paint cutrillu però ja va bé

Dues fotos d'en Chano vibrant al L1

Aquí canviem de via, fàcil, fàcil

Y yo con estos pelos!!!

L'altre cordada

Caldo de pollo Starlux

Pues l'endemà d'haver fet la "Sendero límite" a la Sierra de Bonés,  (http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2017/10/res-celebrar.html ), estàvem ben estellats. No sé si per l'aproximació, o per la via, o pel descens, o per les birres o per la calda, però la qüestió és que volíem fer dues vies a Peña Predicadera, i quan vam sortir del cotxe, vam decidir en assemblea que només faríem una i després cap a fer un bon dinar-berenar-sopar.

Vam fer el camí tranquil.lament, observant el paissatge tant ben parit que hi ha, parlant sobre els amics, les parentes, els crios, les motos i per suposat, també de la F1, que a mesura que s'acosta el final del campionat, l'escuderaria de Maranello ja veu que no té res a pelar... una altra vegada!!! Jajaja!!!

Ja és una tradició... A xupar rodar!!!!!!!!

Quan arribem gairebé a peu de paret veiem dues cordades a la via "Jabalí errante", que és la que volíem fer, i la resta de les vies estan buides.
Dubtem una estona entre el "Espolon Aliana" o el "Espolon Starlux", i al final ens decidim per aquesta última. Potser per qué és més fàcil o potser pel curiós nom. Qui no s'ha cardat mai un caldo de pastilla d'Starlux dins la tenda, mentres a fora cau la del pulpo?

De pollo, de vaca o de peix, n'hi ha de tots tipus!!

Ens fumem el piti de rigor al peu de via, i en David comença a contar xapes i metres, i el resultat de la divisió no li agrada gens i diu que comenci jo...
- Claro! Faltaria més! Pa servirle a usted y a Dios! Pa eso estamos aqui! Coñio!
Hui, hui..crec que m'estant adoctrinant aquest parell!

Collons, com han perdut en Pellicer i l'Anna !!

Buenu, total, començo jo, i segons el crokis és 4°.
Pues serà un 4° d'antaño! La Virgen!
Hi ha un parell de trams que finegen, i moooolt! I els alejes són interestelars!
Sort que entre la 4a i 5a xapa hi ha un casquillu d'espit vell! Trec el meu tornillu de M8 d'emergència de la bossa de magnesi i el poso, després la xapeta recuperable i la cinta, si nó, hauria tingut de tragar un bon grapat de litres de saliba! Rediós amb el quartillu!!!

Jo a peu de via

Monto R sota un muret desplomat, on hi ha el tram de 6a. Si el 4° se les duia, no sé com serà el 6a!!!
Arriba en David a la role i li demano si puc fer el següent llarg. Al veure quatre xapetes força juntes m'anima bastant a probar-lo, i encantat de la vida em cedeix el torn.
Li cardo i li aguanto fins que em trobo un pas molt llarg a l'alçada de la 4a xapa, quan ja comença a tombar. Acabo cardant un A0 como está mandao! Joer! Amb lo que l'havia lluitat...que hi farem. Després ja només queda una rampa  de roca excel.lent i fàcil fins la R2. Al contrari que al primer llarg, aquest està molt ben equipat! Igual que els tres que queden fins al cim... No sé el per qué, però està força descompensat l'asuntu.

En David surtint del pas puta del L2

En David arribant a R2

El següent llarg és un 3°, una rampa molt fàcil amb un parell de xapes per indicar l'itinerari a seguir. I a la 4a tirada, la rampa es va redreçant i va a buscar una petita xemeneia, on ens quedarem amb ganes de fer més metres, ja que és molt guapa però curteta.

Ummmmm!!! Xemeneia!!!

Vaja mondongo que cardu, tela boig!!!

L'últim llarg el fa en David. Puja uns metres i el perdo de vista. La corda va tirant a bon ritme fins en un punt que no es mou. Ni amunt, ni avall. Minuts d'incertesa i de sobte, torna a tirar cap a dalt. Que deu haver-hi?
Pujo jo i quan veig la boina gegant ho entenc... Faig un flanqueig a dretes i després s'ha de tirar recte amunt.
- Al lloru! Que no ho veig clar! Que pesa molt la motxil.la!
- El cul et pesa! Gordu! Tira cap amunt, ostia!
Aquestes paraules tant encoratjadores del meu germà m'animen i cardu un bon apreton per fer l'últim pas de la via i ens reunim tots dos al cim més contents que unes Pasqües!

En David assegurant-me des de sobre la mega-boina!!

El descens el vàrem fer a peu tranquil.lament, pensant ja amb el menú que ens cardaríem!
Via molt guapa i recomenable, amb un primer llarg poc equipat i més fi del que sembla. Els altres quatre estan molt més equipats i són tant, o més ben parits que el primer!
És fàcil i poc estressant combinar aquesta via amb alguna altra, ja que hi ha una línia de dos ràpels una mica més a la dreta, crec que de 50mts i 60 mts.
També recomano portar un cargolet de M8 i una xapeta pel 1r llarg.

Crokis general de Guara vertical

Crokis del Skalatzenkas

Un altre crokis de Guara vertical amb casi totes les vies

Un altre crokis del Skalatzenkas

Crokis dels Caracoles majaras amb la línia de rapels que us deia

Res a celebrar!

Pues si, el 12 d' octubre no hi havia res a celebrar, i per tant no vàrem fer festa al curro, però en canvi, per Sant Follardo, ai, Sant Eduardo, patró dels matrimonis difícils i separades, si que vàrem fer-ne. Pues diria que té força feina ultimament, sobretot amb el matrimoni Espanya-Catalunya!!!

Així que el dijous, 12-O, quan vaig plegar, em va recollir el brother amb la furgo plena de cordes i birres, que el viatge fins a Huesca és molt llarg...sobretot si no vols gastar gas-oil i no passes de 1500 rpm...

La ideia era escalar divendres a Arguis, a la Sierra de Bonés. Dissabte fer un parell de vies a Peña Predicadera i si quedaven cartutxos per cremar, fer algo d'esportiva per allà diumenge.

Aixì que divendres ens vàrem llevar força d'hora i una mica ressacossos a Arguis.

Des de l'aparcament, la pujada no es veu tant dura com diuen i les vistes de la paret són força decebedores...

Doncs tot el contrari!

La ostia! Quina santíssima santa pujada! No té pèrdua, però no s'acaba mai, i a més, ja cardava calor de bon matí!
L'accés és fàcil si mirem bé el mapa del Komando Kroketa que us penjo.

Crokis de l'aproximació xirlat al Komando Kroketa

Croki-paint de l'aproximació des del cotxe

Inici de via inconfussible

Crokis mangats de Txastimendiak i Guara Vertical

El crokis que dúiem deia que hàviem de portar un semàfor, així que ja anàvem una mica cagadetes pels alejes que podíem trobar. Però a peu de via veiem una bona ristra de parabolts ben lluents i el meu germà s'anima. Li fot ell, enllaçant els dos primers llargs i fins i tot saltant-se xapes i ponts de pedra.
En el segon llarg trobarem un parell de passos aïllats una mica putes, però es fan bé, ja que la roca és molt adherent.

Primer llarg, menys matojero del que sembla

El tercer el faig jo, i és molt més curt del que diu la ressenya, així que l'enllaço amb el 4t, que té un inici un pèl desplomat. Uns moviments rarus i de possar-t'hi bé i anem a una placa fissurada i tombada molt fàcil i guapa, amb poques xapes però molts ponts de pedra. En menys d'una hora ja estem els dos a dalt de "La morcilla".  

El David arribant a R4

El cinqué llarg es veia molt terrorífic quan miràvem per internet, però quan t'hi posses és molt agradable i disfruton! Aquí combinem adherència i fissures, tot en roca excel.lent i molt adherent! 

El David després del pas més puta del llarg

I dues fotikis més d'aquest llarg de 5 estrelles

El sisé llarg em toca a mí. Molts blogs diuen que aquest 5+ és un bon 6a... La veritat és que jo li posaria una mica més!
Només sortir de la reunió ja trobem un pas molt rabiós, i a més, amb possible caiguda a la repisa de la R. Apreto les dents i el cul i em surt! Aquí comença una bona travessa molt guapa per anar a buscar un diedre.  El seguim i ens trobem amb un pas mooooooolt puta! Els pocs peus que hi ha estan molt sobats, i al final, com a bon convergent (cagat) que soc, acabo fent dos "acerus".

El menda a mitja trave

I dues fotos més del 6é llarg, encarant el diedre

El següent llarg, el 7é, li toca al meu germà, però ens canviem l'ordre i així ell pot fer  la última, que és més del seu estil.

Només sortir de la R ens trobem amb un pas tot amorfo, però surt bé, sobretot si no portem motxil.la, després una travessa molt fotogènica, al final de la qual ens trobem un diedret força atlètic i guapo. I a l'ombra! Que ja estavem una mica torrats amb tant de Sol!

Dues fotos ben parides del L7

I finalment, després del rotllo que us he cardat, arribem a l'últim llarg. Haviem llegit que surtia 6a+ en lliure, però a cap dels dos ens va sortir. Dos aceros i cap a dalt.

Un cop al cim, ens sorpren el paisatge que hi ha a la vall de darrera, molt i molt verd i guapo!

Un cop ens em fumat un bon cigarritu, baixem amb tres rapels i uns destrepes fàcils i encarem la llarga baixada cap a la furgo.

Croki-paint xungo del descens amb rapel de la via

Disolvent i petates

Entre drama i drama, també he tingut el consòl de veure que no soc l'únic paquetàs de Catalunya...

A mitjans d'estiu, i desertant una mica dels còdols, vaig tornar a l'oficina de la Dent d'en Rossell. El Litri no hi havia fet cap via aquí, i en Font, només va venir un dia a cardar-me un cop de mà a la "Dr. Neret".

Així que tocaba plaisir, i vàrem decidir anar a la "Kuru", però l'esmorzar es va allargar molt i quan estàvem gairebé a peu de via ja vam vaure que anàvem tard.

Canvi de plans i cap a la "Adictes al disolvent".

Santíssima pujada joder!!!!!

Buenu, fet i fotut, sort! Per qué el Litrako està recuperant-se del braç encara (es que jo ja ho dic que aixó de treballar no pot pas ser bo!), i diguem que no està fi...per no dir que està fatal, vaja...

N'hi ha per tothom!!!

Total, un cop arribem a peu de via repartim les tirades i resulta que em toquen totes a mí! Ai collons! Així que començo jo, i enllaço els dos primers llargs, amb una mica de roze però res de l'altre mon, i una bona apretadeta a l'inici que em va agafar fred i una mica més i em tomba.

El tercer llarg, el nostre segon, també té una apretadeta al principi però ja sé com va i en un plis ja estem a la reunió tots tres altra vegada.

El quart llarg, més que una apretadeta, és un apreton! Com els del matí quan fem el café amb llet i el cigarritu en deju...🙊🙊🙊🙊🙊

Una mica d'amnea, i em surt el pas i cap a la R.

Un cop allà a R4, aconsegueixo convèncer l'Iturri per que faci el següent, per mi, el més guapo de la via.

Al final hi accedeix i el resol sense problemes. No és el cas del Litri, que ja porta més d'una dotzena d'A0's!!!

Fem l'últim llarg, i més aceros en Litri i fem cim.

Bona escaladeta i bons riures amb la parelleta de Sant Martí d'Armàncies!
Si voleu més informació de la via, podeu clikar aquests enllaços:
http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2017/08/duets-1.html
http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2015/07/nova-via-la-dent-den-rossell.html

El Litrako arribant a peu de via

El Litri començant la tràgicomedia

Mare de Déu! Quins mitjons!!!!

En Brad Pitt? Ah, no! Sóc jo!!

El Litri i jo fent-la petar a la R4

Croki-paint de rigor

Los misteris del Pepegall

Com que ja s'acosta l'època per anar a les terres de Lleida, us penjo un escrit que tenia pendent i que A o per B encara no havia fet... (A= mandra, B=desidia).
Doncs vinga canalla, som-hi.
No m'enrotllaré gaire, per qué trobareu informació de sobres per la xarxa d'aquesta paret, d'aquesta via, de l'accés, de l'aproximació i de la baixada.
Tan sols dir que n'he fet tres, "Lo Nik gall-lastir", molt bona; la "Tatocao- lo gall" encara més bona, i aquesta, "Los misteris de Pepegall", la més guapa de les tres amb diferiència!
Via ben equipada, ben graduada, ben netejada i ben disfrutona!
Es nota que em va agradar i que a més m'ho vaig passar bé?
Per trobar-la és fàcil amb el crokis que us penjo, a més, hi ha el nom a peu de via!
Un primer llarg molt guapo, que jo no li possaria 6b, però sí els Galls ho diuen, pos farem cas.
El segon és un 5° agradable, i després la repisa de Déu. Que hi farem, és l'únic punt negatiu de la via, però és inevitable.
Un quart llarg disfruton, plaquero i amb alejes, però sempre anem ben agafats.
El cinqué és la bomba!
Mooooooolt guapo!
Aprieta pero no ahoga!
I molt equipat per no passar gens de por.
El penútim, una metrada de tirada que no s'acaba mai però que alhora de la veritat es fa curta.
L'última tirada és comuna amb la "Olga Frontera", uns 10 mts. de grimpadeta.
El descens és per la banda contraria amb un rapel de 40 mts. justos des d'una sabina molt valenta fins a la tartera, que és més dreta que un ciri. A partir d'aquí seguir un caminet fins que trobem les pasareles del Segre.

La Mireia al 6a del 5é llarg

Dues fotos de la campiona ripollesa!

Crokis chirlat als Galls