Ja he tornat, no patiu!

Pues si, ja torno a ser per aquí i us preguntareu on m'he amagat tots aquests mesos.

Doncs fent una guia d'escalada de l'oficina que ens ha vist créixer.

Suposo que ja estareu al tanto de que ja està a la venda: 300 pàgines amb 600 vies, 300 de les quals no han estat publicades enlloc i repartides en 12 sectors, amb els seus corresponents crokis, mapes i comentaris.

Total, que ja teniu feina a encadenar i a criticar.... per que ja hi ha algú que ho ha fet!

Suposo que fa mandra llegir però sinó tenim collons ni a llegir el títol ja podem plegar!!!

No surt ni Montgrony, ni la Dent d'en Rossell, ni el Salt del Grill ni pollas!!!

La portada, crec que s'entén prou bé! 

EL TÍTOL ÉS MOLT CLAR:

ESCALADA ESPORTIVA  A LA  VALL DE RIBES.

Havent deixat aquest punt clar torno al blog que no hi ha tants mal de caps.

I com que vaig endarrerit de collons començaré per on em permeti la motivació de fer escrits i crokis!

Remenant pel mòbil he trobat les pedo-fotos que vaig fer quan vàrem anar a Collegats amb la companya ja fa unes quantes setmanes, així que començaré per aquesta sortida.

Després de tantes setmanes fent crokis, dibuixant, escrivint, llegint, modificant, maquetant, tornar a modificar, fent fotos, pintant, tornant a modificar, contar fins a 1000, tornar a escriure, tornar a modificar, cadar-me cops de cap contra la paret per no explotar tocava anar a escalar alguna coseta MOOOOLT FÀCIL  I TRANQUIL·LA.

Així  que vam anar a fer dues vietes força maques a Cal Nica, a la carretera vella de Collegats.
Plaisir 100%, cap preocupació, roca excel·lent, assegurances a dojo i aproximació de luxe des de l'aparcament de la Font de la Figuereta, a uns 5 kms de La Pobla de Segur en direcció a Sort. Des de la font seguim la carretera nova fins que trobarem la vella, la seguirem fins que veiem les vies, uns 20 minuts.

La Perkins gaudint del conglo d'aquestes vies.

Croki-paint 

Després d'un bany d'alter ego, que bueno soy, que tipo tengo, ens cardem en un bon merdachu...
La via em va agradar molt, però no vam trobar informació per la xarxa, i clar, va passar el que havia de passar...

Em miro el primer llarg i està molt ben equipat. Es veu un pas una mica puta a l'arrancada, i la resta força fàcil. Així que sense ressenyes però ben motivat tiro cap amunt ja que es veu una xemeneia ben maca al segon llarg.
Encadeno el L1 pel canto d'un duro i arribo a la reunió.

Mentre asseguro a la Mireia em vaig mirant el següent llarg i només aconsegueixo veure un pont de pedra ben furronyós i una xapa... ai ai ai...
Enceto el segon llarg, i després de xapar el pont de pedra i el parabolt entro a la xemeneia i les meves sospites es confirmen. Ni una puta xapa més fins la següent reunió. Vaig pujant amb cura ja que hi ha alguna pedra suelta i no porto cap catxarro. Tot i així trobo tres arbrets per assegurar-me decentment i arribo a R2 molt content després d'haver fet aquesta xemeneieta ben guapa.

Des d'aquí  pugem en diagonal a l'esquerra per esquivar un sostre. Arribo a una repisa i trobo un espit on faig un pas d'estreps i tiro fins l'últim ressalt que és  una mica guarrete.  Pujo com puc i arribo a R3.

Recollim els trastos i decidim baixar per la via Eurónica, que està a uns 100 mts a l'esquerra, ja que a la repisa de la reunió hi ha molta pedra suelta i no tenim ganes de jugar a bolos entre nosaltres.

La Mireia al primer llarg.

La primera assegurança del 2n llarg.

La Mireia surtint de R2.

La Mireia al 3r llarg.

Croki-paint, el millor que trobareu...jijiji.

El tap de xampany

Aquest passat finde vam quedar el meu germà, en Pepins i jo per anar a Collegats a fer una vieta en plan racing, o sigui, anar i tornar en el dia.

La idea principal era anar a Huesca, però deien que faria vent i fred, per tant vam decidir guardar el tiket+pase pernocta per un altre dia.

La via escollida va ser la "Creuer Pontiac", però durant el viatge ja veiem que ens cardarem de fred...

Jo proposo anar a St. Llorenç de Montgai, però en Pepi arrufa el nasi diu que ja ens obrirà la via a tot'ostia! Tant ràpid que no ens adonarem del fred! Ja! El Ferrari del conglo!

En Pepi Irvine, autoproclamat el millor escalador del Remei!!!!

Ai senyor.... Santíssima paciència em de tenir la gent gran!!!

Finalment esmorzem a La Pobla i després tirem cap a l'àrea de descans de La Figuereta. El termòmetre marcava 5°C!!! 

Fem una assemblea en plan CUP i decidim no anar a les Moles del Pessó per què quedarem tiesus.

Anem a treure el cap al sector de la carretera vella i jo proposo de cardar el camp però JA!

El meu germà s'hi nega i al final ens convenç per fer la via "Eurònica", que és facileta i està equipada, i sí van mal dades podem marxar.

Com que ell ha set el liante, comença ell.

Un murete de 5° dona pas a una zona arrampada amb un passet tonto abans d'arribar a R1. Tiradeta xula que es fa curta.

El segon llarg el faig jo, un 5° dels que fan afició! Comença amb una zona balmada que és més fàcil del que sembla, i després una rampeta fins a la R2. Llarg molt guapo, i molt equipat.

El fred i el vent ens respecta una mica, així que en Pepi Irvine fa el tercer llarg, un 4° maquet però que no té molta història. 

Dues fotos del David al L1

Dues fotos del menda fent L2

En David arribant a R2

Dues fotos d'en Pepi al L3

Dos exel.lents crokis del Skalatzencas

Com que la temperatura sembla suportable, decidim fer alguna altra vieta.
Rapelem, amb la corresponent maraña de cordes liades i ens decidim pel Tap de xampany. En realitat, torna a triar el meu germà... com es nota que no té tants tiquets com abans i vol aprofitar el dia si o si!
No m'ha quedat clar si aquest nom és el nom de la via o és el nom del cim.
Bé, tant li carda. La veritat és qué aquest cim es mereix una visita!
Com a mínim és curiós!!!!
L'aproximació és molt evident, si nosaltres ho vam trobar a la primera, és que és moooolt fàcil.

Aproximant al Tap...fàcil, fàcil....

Un cop a peu de via, ningú es decideix a tirar per què no portem crokis i no tenim cobertura. Així que ja veig que em toca a mi...
Començo i a la 3a xapa ja em penjo...només he agafat 4 cintes. De totes maneres m'hagués acabat penjant... Deu n'hi do quina arrancada! Desplomadeta i en travessa, i si això li sumem que falta a 1a xapa, ja no te digo.
Passo el 1r tram amb un parell d'aceros i tiro cap amunt per terreny rampós i amb molt roze.
Arribo a una repisa a uns 20 mts. de terra i espero trobar una reunió...però NO. No hi ha res. Continuo amunt, xapo un pitó i entro en un diedret puta, no sé el grau i ante la duda... otro aceraco! Després ja tomba i arribo a R1! Quina grata sorpresa quan veig els dos espàrrecs sense xapa ni famella!
Tant é! Em trec dues xapes xapes i dues famelles de la bossa de magnesi i monto R.

Dues imatges meves al diedret mal parit del L1

R1 sense xapes....

Arriben el dos joves i sense donar-lis opció tiro cap a dalt! Es veu un llarg molt guapo i ben equipadet...però contant que al L1 faltaven xapes, no em puc refiar!
Per arribar al 1r parabolt em costa molt i acabo fontent un A0 de campionat!
Després vaig tirant amunt per un diedre sembrat de bombos típics de Collegats. On s'acaba el diedret, arribem a un collet. Un pas tonto per superar la bola cimera i R2!

Quina agulla més i més i més i més guapa!!!!
Per variar falta una xapa a la R, la poso i asseguro als col.legues.

Els júniors dalt del Tap!!!!

Un cop al cim montem una mica de tinglado per baixar al coll i després remuntem una mica, fins a trobar una explanada rocosa. Des d'aquí em d'estar atents, ja que aquí  hi ha el camí de baixada. Sembla impossible però la baixada és molt ràpida. Seguim unes fites que porten a una canal equipada amb corda fixe per sota d'un bloc empotrat.

Un descens d'allò més curiós!!!!

Un cop arribem a la ctra. vella, recollim tots els trastosi tornem cap al cotxe... el termòmetre marca 7'5°C! Joder quin dia!
Total, encara vàrem escalar una mica i a sobre vam coronar una agulleta ben maca!
Si voleu repetir-la no us oblideu de portar 3 xapes i 3 famelles!!!!!

I ha arribat el moment dels crokis!!!!!

El meu croki-paint amb els graus que jo crec...

Qualsevol semblança amb la realitat,
és pura coincidència!!!!

Revival a Collegats

Fa uns anys enrere, em vaig tornar molt fanàtic de Collegats, i amb la meva follía vaig arrossegar la colla cap aquell congost moltes vegades, tant per escalar com per barranquejar.
Saciat de bolos i aigua, vam deixar d'anar-hi, fins fa unes setmanes, que hi vam tornar....
Com em continua agradant La Pobla i els seus voltants! Com ho he anyorat tots aquests mesos......ai.......(suspir)
Wenu, a lo que anavem, vam anar amb el meu germà, el Litri i la meva dona (aquesta vegada no m'he pogut escapar), i després de tot un dissabte fent esportiva a Gramuntill, per cert, em va agradar força, encara tenia ganes de més, i quan estavem fent un "refrigeri" a La Figuereta, s'em va encendre la bombeta i vaig proposar d'anar a fer la via "Piru-Caba" o la "Xemeneia fantàstica" per rematar el dia.
El Litri va ser la víctima, ens vam acabar la birra i cap a dalt amb un frontal a la motxil.la per si de cas, ja que eren les 7 del vespre.
Un cop a peu de paret, el Litri va dir que per la "Xemeneia...." no volia pujar, doncs cap a la "Piru..."
Vaig enllaçar el L1 i el L2, aixó si, saltant-me xapes sino el roçament seria brutal, i ell va fer L3.
Els dos primers llargs em van agradar molt,molt,molt, el tercer gens, massa descompost pel meu gust, peró en conjunt una bona via per combinar o rematar.
El descens és agradable i evident, i en poca estona arribem al cotxe encara de clar.

El peu de via amb l'Argentiria darrera

El Litri a Cola-cao 4+ a Gramuntill

Jo en una via de 7a...crec que estava mal graduada.....jo 7a? Jajaja

Jo en una via de 5+, molt guapa també

Croquis de la  Piru-Caba

Els intocables de Bellmunt

Ja fa anys que vaig obrir aquesta via a la Paret del Pessó, a Collegats,  però per mandra a publicar-la i que finalment la van incloure a la guia de Collegats, havia passat d'ella bastant...
La vaig obrir tot sol, durant el juliol del 2007. Hi anava a les tardes ja que la paret queda a l'ombra, i primer la vaig rapelar per veure per on anirien els "tiros", a mesura que baixava mirant-m'ho, anava montant les reunions, i després de mica en mica la vaig anar obrint des de sota.
Per estalviar-me l'entrada, vaig netejar un camí per la repisa que ratlla tota la paret, però un cop oberta i equipada, és millor entrar per qualsevol de les vies que arriben a aquesta feixa, la "Kollegats", que està totalment equipada, la "Discovery", que està semi-equipada, i que per tant haurem de portar uns quants ferros, o "El último buril", que està gairebé equipada, però que queda un xic a l'esquerra i haurem de fer una petita travessa caminant pel bosc de la feixa, per tant és possible que tinguem uns metres una mica selvàtics...
La via consta de sis llargs, tots ells d'uns 25 o 30 metres, per tant els podem enllaçar, i les dificultats màximes no passen de 6b/6b+, però el grau obligat serà 5º. Esta molt equipada, per no passar gens de por si volem apurar en lliure, i només ens caldrà unes 15 cintes com a màxim.
El més recomenable, per mi, és entrar per la via "Kollegats", que són dos llargs molt llargs, i a la R2 continuar per la "Discovery", que en un llarg de 3º mooooolt llarg ens durà a peu de via. Per fer aquesta tirada podem llaçar alguna savina, ja que no hi ha gaires assegurances...
La via no mata "morus", però està bé per fer una escalada ràpida per les tardes d'estiu o els matins d'hivern.
Doncs apa, espero que us agradi, ja que la meva intenció quan obro/equipo és que la gent que repeteix les meves vies disfruti sense passar por!
Espero les vostres crítiques...