Conglopeps- i 6

 Pues amb aquesta entrada ja acabaria amb els semi- fracassos que em passat amb en Pepitu. En realitat sempre em acabat fent alguna cosa, però mai la que volíem. En hagut de improvisar sobre la marxa o de tirar de plan B, i fins hi tot el C. I aquesta vegada no podia ser d'altra manera.

 L'idea inicial era fer una de les vies noves d'en Baraldés a Vilamala, la "Badalona", que és la més senzilla, crec, i com que érem tres paquets una altre cop,  en Pepins, la Twity i jo, no podíem aspirar a gaire més. Però arribem a l'aparcament i ja hi ha un cotxe, el d'en Joan Asin. Clar, la via s'ha de rapelar, i no sabem sí li cardarem rocs a sobre mentre baixem. Ens plantegem de baixar a peu, però entre que no anem d'hora, no ens coneixem el camí del tot bé i el vendaval que carda decidim activar el plan B per enèsima vegada.

 Una opció era fer esportiva a la Creu del Codó, una altra era anar al Santuari de Lord i la darrera era anar a la Paret de la pluja. La primera va quedar eliminada ràpidament perquè aquell parell no volien fer totxo. I la tercera m'hi vaig negar rotundament jo després d'haver llegit els comentaris d'en Parce soobre el sector. Així que vàrem posar rumb al Santuari de Lord.

 Pasem el túnel i aparquem. Aquí no fa gairebé gens de vent i el fred és suportable però tenim un altre cop un dilema. Anem al Racó d'en Guillem o a la Roca Subirana? Com que ja m'ho veig a venir que em faran pillar tot el dia, els hi dic que cap a les vies d'en Guillem. La Twity com que no s'entera gaire de res, calla i creu. Però en Pepins remuga una mica perquè vol fer la via "De la broca", però jo ja la vaig  fer fa poc i no penso repetir-la. Així que cap al Racó d'en Guillem .

 Un cop allà ens decidim per començar per la via "Dels Filòsofs" i després la "Dels Desertors". Són vies que no tenen gaire res, anar a quatre grapes, tret d'un murete que trobarem a cada via que li posa un puntet. 

 Pues bé, la primera vieta que vàrem fer té un primer llarg guapo, però els dos següents són totalment prescindibles. Tan sols es fer metres per arribar a la carena i gaudir de les vistes. Baixem a peu i fem la següent. Dos primers llargs cutrillus donen pas a una tiradeta que està graduada de 5°/Ae, però en Pepins soluciona en lliure de forma sòlida i segura, ja que la proximitat de les assegurances et permeten apurar tant com puguis, llàstima de la roca que és un pèl trencada. Fem el darrer llarg sense història ni interès i baixem rapelant. 

 En Pepitu comenta de fer la tercera via del sector però jo prefereixo fer un parell de vietes d'esportiva al sector del túnel, ja que la vaig fer fa poc també. Així té una excusa per tornar amb la Mercè i fer les dues vies que li queden pendents, la "De la broca" i la "4.0". 

  Us penjo uns crokis cutricus, però ja us podeu orientar sí teniu ganes de perdre un matí.

Peu de via.

L1 de la via "Dels Filòsofs".

La Twity arribant a R1.

Estudiant la baixada.

En Pepins al 6a de la via "Dels Desertors".

La Núria al mateix tram però des de R3.

Arribant a R4 "Dels Desertors".

Croki-maps.

Croki-paint.

Sempre plou sobre mullat

 Doncs si, sembla mentida, o una exageració, o una dita típica, però és ben cert. Continuo cardat de l'esquena, hem tingut de passar el Nadal com em pogut, sense la vella i amb restriccions, i per sí fos poc,  ara ens han confinat per què la companya ha donat positiu i no es troba bé. En fi, em toca fer de serventa, i no em puc escaquejar ni per anar a fer una caminadeta per no deixar-la sola. Així doncs, després de mirar la tablet una bona estona m'he decidit a escriure alguna parida.

Com que vaig endarrerit, com sempre, la idea és anar escrivint el que em vingui de gust. 

Així que comencen!

Fa poc vàrem anar a fer una vieta a Sant Llorenç de Morunys amb en Fonts, que també està cardat de l'esquena, com jo i el Litri, i quan tornàvem al cotxe vam veure un tiu remenant per unes lloses molt tombades. Un cop a casa vaig investigar una mica i resulta que era en Guillem Arias que s'ha muntat un sectoret amb tres vietes de 3/4 llargs per matats, novells i lisiats, com nosaltres.

Jo quan em vaig quedar clavat pel setembre.

El Litri el dia que es va clavar a l'agost.

I en Fonts per la Puríssima.

Doncs a base de insistir-hi vaig aconseguir enredar al meu germà per anar a fer una d'aquestes vietes un dia entre setmana a finals de setembre, ja que ell també està per enviar-lo al desguàs.

Vàrem aparcar passat el túnel que hi ha entre Sant Llorenç de Morunys i el Santuari de Lord. Una mica més endavant trobarem una pista forestal feta pols, la vàrem seguir i en uns 5 o 10 minuts, depenent del que ens faci mal, arribem a les vies.

Croki-maps!

Nosaltres ens vàrem posar a la primera que vam trobar, la "4.0", que està a la nostra esquerra, en un petit prat. Molt evident. Xapes pintades de color groc visibles des de Manresa.

La via no té molt misteri, anar seguint les xapes, fruir del Sol, de la companyia, intentar no cardar res avall sortint de R3, gaudir del silenci, en el nostre cas, i un cop al cim, fer el gansu mentre emplenem les retines de bones vistes!

El descens el vàrem fer en tres ràpels amb una corda de 60 mts sense problemes, tan sols em de vigilar de no tirar pedres de les repises si hi ha gent per sota.

Croki-paint.

Un sectoret que esdevindrà un clàssic del pelotonaje. Hi haurà gent que no estarà d'acord amb aquest tipus de vies, però crec que hi han de ser-hi, ja que tothom té un company escalador que està en hores baixes, i això et permet fer una mica d'activitat a l'aire lliure i a la vegada, remenar algun ferro i refrescar la memòria en maniobres senzilles.

Descansant després de la dura aproximació.

Arribada a R1.

Encarant el tram final de la ruta.

 

Recuperant l'esquena

 Doncs si canalla, no us feu grans per què després passen aquestes coses. Què sí jo sol puc, què no em cal ajuda, dejadme solo!!!! Si??? De veritat? Pues toma, clavada monumental i cap a urgències. 

Resum: un mes a base d'antiinflamatoris, relaxants i birres a dojo. Diria que no es gaire bona combinació però mica en mica va marxant.

I com deia la vella:

-Qui és bo per sortir és bo per anar a treballar. 

I jo sempre li contestava:

-Qui està bo per anar a treballar, està bo per anar a escalar. 

La següent frase ja no us l'escric perquè hi ha menors a la sala.

Pues eso, si tinc d'anar al curro cada dia, bé puc anar un dia a fer una vieta, no?

Per no fer-me el valent vaig escollir una via que fos moooolt fàcil, i per tenir una mica de al·licient, que fos en un lloc que no hi hagués set mai. Així que els dos lisiats, en Fonts i jo, ja ens tens anant cap a Sant Llorenç de Morunys.

Com que anàvem sobrats de temps vàrem anar a esmorzar a Perafita, al bar de l'entrada, 100% recomenable.

Si paseu per Perafita us recomano que hi pareu. 

Després vàrem fer el guiri per Sant Llorenç i en acabat cap a la vieta, a quarts d'una, com els senyors!

La ruta escollida va ser la "Via de la broca", a la Roca Subirana, a tocar del Santuari de Lord, que és brutal de guapo on està l'església dels ous.

Croki-paint xirlat dels Kutrescaladors. 

De la via poca cosa a dir, ideal per novells, avis o lisiats. Pensava que seria més puta tractant-se d'una via d'en Parce, però no, plaisir en estat pur sobre roca molt bona.

Arribem a peu de via i hi ha una cordada al L2. El que va de 1r va pujant cardant A0's a totes les xapes. Ai, ai, ai... Al veure això pensem que serà un 4+ com els d'Agulles, així que deixem les motxilles a l'inici de l'itinerari  i anem a tafanejar les altres vies per deixar espai entre ells i nosaltres. 

Quan tornem a la via hi havia una altra cordada a punt per començar. Em va sentar força malament que no preguntessin ni es disculpessin. Van apartar el nostre material sense dir ni ase ni bestia i van tirar amunt. 

Total, vàrem tornar a esperar. Quan ja estaven a R2 les dues maleducades de Can Fanga, vaig començar, i mentre pujava no em cardava gens de mal l'esquena així que vaig enllaçar L1 i L2. 

Jo a la R1 que no vàrem fer. 

Jo anant a caçar la sabina del L2. 

En Fonts al L2. 

En Fonts arribant a R2, la nostra R1. 

Per arribar a R2 hi ha un aleje estratosfèric si no xapes una sabina de l'esquerra. Jo ho vaig fer. Tots els que duia a davant no... 

El tercer llarg el va fer en Fonts, i en realitat és el que em va "costar més". És fàci, però això d'estar a la R no em va anar gaire bé pel lumbago. 

Un cop a dalt, crestegem uns metres i trobem el ràpel de 30 metres justos i clavats. Recullim i anem al Santuari de Lord a fer el turista, que m'irà millor caminar que escalar. 

Fent el guiri pel Santuari de Lord.