En Follet em porta d'excursió 1

 Vinga, ja s'acaben les festes i entre empatx i empatx, encara aconseguiré escriure alguna cosa. Com que l'última entrada ja va entrar a la palestra en Follet, continuaré parlant d'ell i de les sortides que em fet junts.

 Contant m'han sortit 11 excursions per fer via "clàssica" ( per dir-ho d'alguna manera) i un bon grapat de quedades per fer esportiva. Com que ja fa quinquennis que no faig res destacable de dificultat, només em centraré en les vies "llargues" (per dir-ho d'una altra manera).

 Lo lògic seria seguir un ordre cronològic, però potser és més profitós començar per vies noves, o que hi ha poca informació. Pues finiquitada aquesta introducció comencem aquest nou cicle: "En Follet em porta d'excursió"!!!!

Pues no ha quedat malament, no?

 Fa uns mesos vaig trobar per internet la obertura d'una nova via a Coma d'Orri, entre Setcases i Vallter. Li vaig comentar a en Follet, i uns dies després ja hi erem.

 La via en qüestió és "Cordada 25 aniversari", ruta oberta per Marc C. i Josep S. entre el 2019 i el 2021 per commemorar 25é aniversari de l'Associació Excursionista i Ecologista Cordada. La ruta està gairebé equipada i amb uns cinc o sis friends variats i un petit joc de tascons fem de sobres, i per descomptat anells per llaçar arbres. No és un viote, però per paquets com jo està més que bé. Roca sana, excepte el tercer llarg que em de vigilar. Reunions còmodes, i parabolts inoxidables, algun de molt mal posat però n'he vist de pitjors. L'orientació és  sud però està a una cota força elevada, 1700/1800 m.s.m. +/-, per tant ens permet escalar-hi molts mesos de l'any.

Croki-paint de la guia nova
d'en Luichy. 

Croki-paint fet pels pares
 de la criatura.

Deixem el cotxe al típic aparcament de Coma d'Orri, a uns 4'5 quilòmetres de Setcases, a la primera corba de ferradura. Evident i espaiós. Prenem el GR en direcció Vallter i després d'uns 10 minuts trobarem un poste informatiu de fusta que ens indica Coma d'Orri a l'esquerra. Descendim i creuem el Ter per un pont de fusta. Continuem planejant fins que el camí creua el Torrent de Coma d'Orri. Nosaltres no el creuem i continuem amunt seguint el rierol fins que trobem una torrentera a la nostra dreta, un centenar de metres més amunt. La remuntem seguint rastres de pas fins a un petit sòcol. L'esquivem per l'esquerra i ja som a peu de via. Uns 30 minuts aproximadament.

Croki-maps.

 Com que no estava fi aquell dia i la via està semiequipada, li cedeixo el privilegi d'encapçalar la ruta a en Follet. Així que es lliga les cordes i tira amunt.  El primer llarg és maco, fissura en diagonal d'esquerres, desplomet assegurat amb un parabolt que fa pena i placa de cantus grossos que després desapareixen i s'ha de finejar.

Quatre fotillos d'en Follet al primer llarg.

 El segon llarg creuem una canal d'herbes molt patinosa. Jo sóc partidari de fer un canvi de reunió, però no el vàrem fer. Jo us ho recomano fer-ho. Després seguim una placa fissurada,  fàcil fins a la meitat, on trobem una secció difícil però de bon protegir, en Follet va bufar una mica i el va solucionar ràpidament.

Com que no tinc fotos del  L2, 
us penjo unes del L3.

 La tercera tirada, segons el meu parer, està mal trobada i mal solucionada, però en fi, és lo que hi ha. Comença per una placa guapa però als vuit metres s'espatlla. Pedra poc fiable, terra i matolls. La travessa final fins la reunió s'espatlla de veritat i és força cutre. Sí es requipès en una diagonal suau de dretes, i una bona sessió de neteja, crec que seria de més bon fer.

L4.

 La quarta tirada és molt guapa. Roca sana, ben equipada, fàcilment protegible i entrada dura però no impossible, fins hi tot en Follet la va encadenar... Per suposat, jo no. A mig llarg hi ha una repisa que talla el rollo i no veiem el company. Sí mai torno a repetir aquesta via, jo crec que faria una reunió intermitja. Sortirien dos llargs petits, però els següents també ho són.

El bonic L5.

 La cinquena tirada és també molt bona i gairebé equipada. Roca saníssima, cantelluda i vertical. El següent llarg és molt curt i no té molta història, rona molt bona, equipament just i reunió en un collet. Aquí ja ens podem calçar les sabatilles perquè tant sols ens queda un llarguet fàcilot i no massa llarg de 3° com a màxim.

En Follet al penúltim llarg.

 Un cop al final descendim per la canal orientada a llevant. Trobarem rastres de pas i algunes fites. Fàcil, evident i en uns 40 minuts estarem al cotxe.

 Ruta guapa, ideal per treure a passejar els catxarrus, amb roca bona, excepte el 3r llarg, bastant cutrillu, i amb accés i retorn agradables i no massa llargs. Sí sou ràpids i matiners, jo crec que podeu estar a l'hora de dinar a Setcases.

Per aquesta vessant discorre la via.

 

Un parèntesi per la cara N (i 2)

 Doncs això, el passat dissabte vam anar a obrir una via nova al Roc de l'Orri, o Roc de Coma d'Orri, o Roc de la jaça de Coma d'Orri, no sé el nom de la paret nois. He mirat diferents mapes i no surt res. Ho dic perquè ja hi ha algú que s'ha queixat, però ho ha fet a mi, ni a en Grau ni a la Núria, A MI! Suposo que tots els veterans, vaques sagrades i dinosaurios se senten més valents amb la gent que no som tant populars i/o mediàtics. 

Croki-maps.

 En fi, a lo que anàvem, la idea era obrir una via nova i a la baixada, reforçar la "Xipimminent", però un cop davant la paret el dia s'havia tornat gris i humit, i la previsió deia que a mitja tarda plouria. Arribem a  peu de via i busquem algun racó guapo per obrir més a l'esquerra però veiem una reunió a uns 30 mts. de terra. Sorpresa. Algú ha vingut a remenar per aquí. Així que decidim obrir-ne una a la dreta de la "Xipimminent".

Realment vàrem tornar a pillar un dia lleig.

 Des de sota no es veu una bona línia segons en Grau, però jo pensava tot el contrari. Comença ell i no vol el taladre, així que va pujant molt a poc a poc per anar col·locant els flotants, tantejant la roca, ja que no em d'oblidar que estem a l'alta muntanya, i buscant una línia assequible i protegible. 

 Finalment surt una molt bona via, mes dura que la veïna, amb un passet de 6a, que suposo que amb la neteja dels repetidors quedarà més fàcil. 

En Grau començant la via.

 El primer llarg comença just a l'inici de la canal en diagonal, l'aprofitem uns metres i sortim per una petita xemeneia cap a l'esquerra, on hi ha el pas de la tirada, i continuem per una placa agradable fins a la R1, on trobem un parabolt de 10mm. de l'intent de convertir la part inferior de la paret en un "cascòdrom". Està clar que l'aprofitem, el lloc és còmode  i ja duia 50 metres. Reunió d'un parabolt i friend petit.

Dues imatges d'en Grau al L1.

 El segon llarg és realment guapu. Comença amb un flanqueig cap a la dreta i després de 4 o 5 metres anem amunt per una placa molt compacte amb curioses formacions de quars.  Tiradeta curta però 5 estrelles. Reunio de dos parabolts.

En Grau durant el flanqueig del L2.

I a partir d'aquí comença el festival dels cantus.

 El tercer llarg surtim per l'esquerra per evitar el desplomet que tenim a sobre i després seguim amunt per un diedret que nosaltres vàrem trobar molt humit i brut de molsa, per això el vam graduar de 6a. En acabat anem amb tendència a la dreta a caçar un "esperó" facilet on hi ha un pinet per assegurar-nos. Reunió en un pi molt alt i valent. 

En Grau començant el L3.

La Núria assegurant...

Postureo per l'Instagram.

 I el  darrer llarg és molt curt i fàcil, i montem la reunió al mateix pi de la última R de la "Xipimminent", i que ens serveix per rapelar. És recomanable portar bagues de recanvi.

La Núria obrint el darrer llarg.

 Durant la baixada vàrem fer les quatre chapus pendents a la via que vam obrir fa dos anys i cap avall, que ja plovisquejava. 

 Al final trobo que va quedar una bona via amb un segon llarg impressionant, al menys per mi. La idea es tornar-hi un dia i equipar-la, per tant, si les xapes us fan mal als ulls, espavileu a fer-la perquè tinc la intenció de fer-ho aviat! I ara em preguntareu pel nom de la via. Eeeeee..... Millor ho deixem aquí. Y A QUIEN LE PICA, ES QUE AJOS COME!

Croki-paint.

 

 

Un parèntesi per la cara N (1)

 Buenu, com que tinc una bona ristra de vies senzilles i arxi-conegudes pendents, em permeto el luxe de fer un parèntesi, ja que aquest dissabte passat, 30 de Juliol, amb en Grau i la Núria vàrem "requipar" una via oberta ja fa dos anys i de pas vàrem obrir una altra vieta (segons ells) o un viot (segons el meu criteri), tot depèn del metru que utilitzem per mesurar.

 Fa dos anys, a finals d'agost, quan l'esquena era esquena, en Grau em va comentar que a Coma d'Orri (entre Setcases i Vallter),hi havia una paret verge amb moltes possibilitats d'obrir nous itineraris just abans de la Piràmide de la canal de l'aigua.

 Quan vàrem anar a fer la via "Bio-desagradable" en Pepins i jo no m'hi vaig fixar, la veritat, duiem una cordada de tres darrera i només estàvem pendents d'arribar abans que ells a la paret per no xupar roda i per allò dels rocs voladors, però que tot i així no m'en vaig escapar.

 Doncs com que sóc fàcil d'enredar, ja ens tens els tres remuntant la vall de Coma d'Orri i en poc més d'una hora arribem davant la paret. Mentre descansem, l'estudiem una mica per trobar una línia lògica i assequible. Aquell dia havia plogut la nit abans, així que ens vàrem trobar molts trams molls i humits, però en Grau va anar pujant poc a poc però segur. Vàrem posar algun parabolt i vàrem deixar un parell de pitons. 

Dues fotos d'en Grau obrint el L1.

La Núria arribant a R2.

 La via la vàrem batejar "Xipimminent", ja que acabàvem de sortir del 1r confinament i van aparèixer moltes teories conspiratòries, entre elles, una que ens volíem posar un xip per controlar-nos. Jo crec que ja el portem, i a sobre el paguem... cada mes! El mòbil!!!!

 La línia va quedar prou atractiva i amb una dificultat assequible fins a R3, fins hi tot per a mi, però l'últim llarg jo trobava que era un pèl expo, així que vàrem quedar que hi afegiríem alguna xapa més, però van venir més confinaments, després més feina a Corones (ja us informaré més endavant), després va venir en Luichy a pencar i necessitava algun peó, després el llarg hivern, després va venir el típic dinosaurio a tocar els collons a la Dent, etc... i va quedar a la safata de coses pendents, com tantes altres.

En Grau obrint l'últim llarg.

 Finalment, després de dos anys d'anar-ho dient, tornem a quedar amb l'idea d'arreglar la via, però acabem obrint una de nova i durant la baixada fer els 4 apanyus que li faltaven a la "Xipimminent". Ara crec que fins hi tot jo la puc repetir, cagat de por, però penso que quan tingui l'esquena a lloc la podré fer, per tant, tots vosaltres ireu sobrats! Al final ha quedat així:

Croki-paint.

 

 Per arribar-hi és ben fàcil: des de Setcases anem tirant direcció Vallter 2000 i quan arribem a la barrera que hi ha a la 1a corba de paella, a 4 kms., aparquem. Només ens cal seguir els cartells indicadors a peu. Fàcil, molt fàcil. Després d'una horeta més o menys estarem davant la paret. Pujarem pel lloc més evident i net seguint algunes fites i rastres de pas. 

Bio-desagradable i molt!

Doncs com a bons desertors del conglo, ja que sembla que aquest any anem poc per Montserrat, i per triscar una mica, que aquesta panxassa no hi ha manera de fer-la baixar sense passar gana, vam decidir anar a fer una via que està a casa putes i que sobre el paper es veu assequible i maca.

Croki-paint.

Pues vaja decepció!

La via està força lluny, una horeta i mitja des de l'aparcament de Coma d'Orri, entre Setcases i Vallter. Pensava que tardariem més, però el camí es fa bé fins el tram final, on s'ha de remuntar una tartera molt costeruda i a contra-rellotge, perquè veiem una colla de tres que també hi van.

Al final arribem tots cinc alhora a peu de via, i jo que soc una mica anti-social, ja volia marxar. Però en Pepins es carda a parlar amb ells i ens acaben deixant passar, però tampoc em mola gaire portar gent per darrera, ja que si ens cau alguna cosa podem fer strike, així que en Pepitu agafa i tira amunt abans de que el convenci per cardar el camp.

Un primer llarg que té un muret xulu i fàcil només de començar, després una rampa plena de pedretes sueltes i un sostret patinós per arribar a R.

Després tiro jo, per una rampa llarguíssima i molt tombada...mama por! A veure quants mato! Quanta grava suelta!

No vaig veure R2, i anem directes a R3, que es fa en un pi, amb un petit ensamble.

Tira en Pepins i segueix la mateixa tònica fins R4.

Torno anar a davant jo, i sort, perquè aquest és l'únic llarg que val la pena. Fins aquí no em posat cap catxarro, no sé perquè no la van acabar d'equipar, perquè per possar parabolts pel terra ja els podien haver posat aquí, però en fi, nomes vaig possar tres aliens, que sí tenim morro no possem ni això, tirada molt maca.

L'últim llarg el fa en Pepitu, i com és habitual aquests darrers mesos, s'acaba liant i sortint de la via i descobrint nous mons... Tirada força pedete també.

Arribem a cim i esperem a la colla que duem a darrera, ja que s'ha de baixar rapelant per la via.

Quan arriba el primer, en X. Díez, comencem a baixar, ben cagats perquè es mastega la pluja de rocs que hi haurà!

Baixem tant ràpid com podem per estar el menys temps possible sota seu, però al final acabo rebent jo, com sempre, però res serio.

Via poc recomenable, la veritat, tot i que el lloc és molt guapo i s'està fresquet, ja que és cara N.

Sí encara hi voleu anar amb lo que us he explicat podeu trobar més informació aquí.

Jo arribant a R1, la foto equivaldria a la via!

Petit souvenir d'aquell dia.

Vista de l'agulla aproximant.