Ja fa uns dies, abans del confinament municipal, o intermunicipal, ja que tinc la doble nacionalitat com les estrelles del fúngol, vàrem anar a visitar en Pepins i jo, un paisanu que ha emigrat a les terres del sud, a Aldover. Com que en Pepitu no vol agafar la furgoneta per què es gasta, i l'Ibiza porta més quilòmetres que la Voyager, decidim, o més ben dit, em coacciona, per què hi anem amb el meu Panda que ja té 15 anys, més que la ISS...
 |
| Lo que us deia... |
Buenu, amb paciència, un bon pack de birres i la inevitable volta de més per què ens em equivocat arribem a casa del colega. Sopem una mica, arreglem el món mentre fem sobretaula i anem a dormir.
Matinem una mica, només una mica, i tirem cap a Horta de Sant Joan, i mentre esmorzem triem via. A mi em feia gràcia una via d'en Kurt Mañez, la "No vendas la piel del oso", però quan hi vàrem arribar ja hi havia una cordada. Així que finalment acabem a la "Salsitxes tibetanes", que ja ha havia fet, però no m'importa repetir alguna via quan val la pena, ejem, ejem!
Via maca en el seu grau amb roca i equipament excel·lents, excepte la meitat superior de l'últim llarg, on la roca és força cutre. La resta és Hollywood. Ideal per portar un novell, com era el nostre cas, ja que era la primera via llarga de l'Aitor. El millor llarg és el de la xemeneia, el L4 del croki-paint, ja que vàrem enllaçar llargs. Les tirades 3 i 5, també són xules però no tant.
Una bona matinal que es pot rematar amb alguna altra via o amb un bon apat a la plaça d'Horta, com va ser el nostre cas.
 |
| L'Aitor a mitja via. |
 |
| La xemeneia del L4. |
 |
| A l'inici, queden pocs minuts d'ombra. |
 |
El mateix llarg.
|
 |
| De dos no em fem ni un... |
 |
Croki-Maps amb accés, aproximació a peu i descens.
|
 |
| Croki-paint amb la salsitxa tibetana... |
