Conglopeps-1

 Com que vaig molt endarrerit i la llista d'entrades va creixent a un ritme exponencial igual que la meva panxassa, necessito fer net, ademés d'una mica de dieta, però això ja és més complicat. Potser una bona manera de motivar-me és fer capítols d'activitats realitzades amb determinats companys, no sé, ho podem provar, que us sembla nois? Pues som-hi!

El Rave, queda pendent.

 Últimament amb el que he fet més coses no és en Pepitu, però com que ja el coneixeu començarem per ell. I repassant la llista veig que tret d'una sortida a Porté, totes les demés han set per anar a escalar sobre conglomerat, per tant ja sabeu d'on ve el títol de l'entrada, Conglopeps! 

 Pues començo per una escapadeta que va sortir una mica rana. En realitat ens ho mereixiem, ja que no havíem quedat amb res en concret, en principi tan sols fer alguna cosa per Gorros, però es va iluminar a última hora i vàrem acabar a La Plantació, zona de la que hi ha un llibre que es va quedar a casa, i la informació que trobarem per internet és de les quatre vies clàssiques. I com era d'esperar va triar tres vies, de les quals vàrem aconseguir molt poques referències.

El Sentinella, també queda pendent.

 La idea era fer La Mamelleta, La Mamella i després una altra que no recordo quina era. Ja el vaig avisar que si feiem dues enmig d'aquell laberint de canals i agulles ja podríem estar contents. 

 I efectivament va passar el que havia de passar. Sense la guia, sense crokis descarregats, sense mapes, sense cobertura gairebé i sense tenir ni puta idea d'on estaven les agulles aquestes,  i molt menys les vies, vàrem cardar més voltes que un Tio-vivo.

Anant a caçar la 1a xapa a Can Collons!

Jo al L1.

Dues fotos d'en Pepitu al L1.

 Finalment, després de quatre hores, si, si, heu llegit bé, QUATRE HORES, arribem a la via "La paciència del Sioux", a la Mamelleta. No us explico el periple per arribar a peu de via perquè fliparieu. Un cop a sota, la via impressiona, vaja 4+ més tiesu! Un cop t'hi poses no ho és tant i van apareixent cantus on els volem sobre una roca excel·lent al primer llarg. Això sí, més val no caure entre xapa i xapa perquè podem pintar un GR mentre volem.

Jo al L2.

En Pepins al L2.

 El segon llarg és facilot, però jo no vaig poder posar res fins al primer arbust. Sort que fins aquí la roca és bona. Després s'espatlla molt però en realitat són pocs metres. Un cop al cim vam rapelar amb molt de compte, ja que la reunió és un collons de romaní més desballestat que "la cama de un loco".

Foto-cim després de caminar 4 hores.

Instal·lació del ràpel, sort que només són 12 metres. 

Fent de conillet d'Índies.

 Un cop a terra, encara hi havia ganes d'escalar més, però ens quedava una bona tornada fins el cotxe, així que vàrem donar el dia per bo i marxar.

 Us he fet un Croki-paint a mà perquè ha set impossible trobar una foto decent de l'agulla. I enlloc d'avorriu-vos amb una explicació de l'aproximació, us he fet un Croki-maps amb l'itinerari bo i la voltassa que vàrem fer, així podeu riure una estona.

Les voltes que vam fer per arribar a peu de via.

Lo que hauríem d'haver fet.

Croki-paint.

Fins aviat vieja!