Uns dies després de l'encigalada a La Mamelleta, torno a quedar amb en Pepitu, però aquesta vegada s'apunta la seva cunyada, i acordem fer alguna cosa fàcil a Gorros, però amb la intenció de fer tres vietes o quatre sí la cosa funciona. Però com acostuma ser tradició ja, no va sortir gaire bé el jornal.
Pugem amb el funicular a mises dites ja que la cunyada no està fina avui, i com sempre el primer s'ens ha escapat, i en el segon no hi cabiem. Per tant arribem a dalt passades les 11, i mitja horeta més tard aparquem al final de les Escales de Jacob, a la Magdalena Inferior. Total, comencem a escalar a l'hora de l'Angelus.
A mi m'hauria agradat fer alguna via que nova, però potser avui no tocava, ja que anàvem tard i erem tres, i sí volíem fer alguna via més després s'ens cardaria el temps a sobre, així que ens vàrem decidir per la via "Apia", que ja he fet un parell de cops però ells dos no, i com que la Núria està espesa no patirà gens... Coses de dones penso jo... Així que per estalviar-nos merders de cordes i nusos, aquest itinerari el farà en Pepins tot de primer i jo el següent.
Ruta bestial de xula, roca excel·lent i sense sobar, aèria però amb les reunions còmodes, equipament correcte, llargada de les tirades ideal per sentir-nos, vistes magnífiques i descens agradable amb un rapel de 30 metres segur i net. Tots tres, o totes tres, com volen que parlem aquests/es progres de postal, vàrem arribar ben cofois al cim.
Típic selfie on sortim els tres. |
Tres fotos de la Twity al primer llarg de la via "Apia". |
Un cop a terra, la cunyada d'en Pepitu rep un whattsapp i li diuen que una companya de feina ha donat positiu en Covid. Olé! Ara ja sabem perquè no es trobava gaire bé avui! Total, com que en principi no ens podem infectar, ja que en Pepins està vacunat de fa poc, i jo fa uns tres o quatre mesos el vaig passar, decidim fer alguna via més.
La cunyada d'en Pepins al L3 de la "Apia". |
Ràpel de la Magdalena Inferior. |
Em decideixo per fer la via "Atila", a l'Ullal de Santa Magdalena. Una ruta curta però nova per a mi i que es veu petita i atractiva. M'encordo i de seguida es veu un salt bestial amb la graduació i arribo a la R1 molt justet, bufant més que una locomotora a vapor!
Com que el primer llarg és curtet, l'enllaço amb el segon i monto reunió sota del cim, però està net, així que sí porteu un semàfor us pot anar bé. Quan tornem a estar tots tres junts una altra vegada, la cuñi ja diu que es troba força malament. Li posem la mà al front i està bullint. Així que rapelem i ens deixem d'històries i tirem avall. Un cop a Ripoll, en Pepins i jo vàrem anar a fer unes birres a casa seva, i la Núria a fer un test, que naturalment va donar positiu.
Tres imatges de la Núria ala via "Atila". |
L'aproximació és senzilla i segurament tothom sap arribar-hi, però sempre hi ha algun despistat. Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan em d'anar a la dreta, creuant una tanca de fusta, i seguirem pel camí que passa per sota dels Gorros. Després de 10 minuts caminant trobem un trencant a l'esquerra que duu a l'ermita de Santa Magdalena, poste indicatiu. Després d'uns minuts arribem al peu de les Escales de Jacob, les remuntem fins al final on trobarem la nostre via amb les xapes pintades de color verd. Després de fer el ràpel un cop em fet la via, tenim al nostre costat dret l'ermita de Santa Magdalena, i a la nostra esquerra, l'Ullal, fàcil i evident arribar-hi.
Croki-paint. |
Croki-paint tunejat del blog d'en Xarli. |
Fins aviat vieja! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada