Pues venga, posats a explicar batalletes de còdols, ametlletes, galetes, patates i pedretes vàries, us cardo la xapa d'una vieta que vàrem fer pels Ports de Beseit amb l'Adei.
El sagal es veu que està fet un padrazo i gràcies a això es va guanyar un mega-ticket de cap de setmana.
Rumiant on podíem anar s'em va ocórrer tornar als Estrets d'Arnes, ja que fa uns anys vàrem ser-hi però no vam fer res de profit, a part de fumar, beure i jeure, degut als 278.000 litres d'aigua que van caure del cel!
Així que vàrem tirar cap al sud, a per la revenja.
Per accedir a la paret i venint d'Horta de Sant Joan, creuarem la carretera general i ens dirigirem al desviament que porta a l'àrea de la Franqueta en direcció al riu dels Estrets. Passarem per la font de la Pineda. Al Km. 7.1 trobarem un trencall a la dreta que es on deixarem el vehicle per seguir el camí que ens porta als Estrets. En un quart d'hora arribarem als peus de la gran paret de la Gronsa Sud. Per accedir a peu de via pujarem per una mena de canal per seguir per una sèrie d'esperons molt tombats una seixantena de metres fins un replà on trobarem la R0 muntada de dos parabolts inox, sota una llastra molt característica i visible des del camí.
A migdia ja estàvem a peu de via de la "Cheburashka", a la paret W de la Gronsa Sud.
La via en qüestió encara estava a l'ombra, així que ens vàrem espabilar per poder fer tants metres possibles a la fresquesta!
El Jipi s' anima i el primer llarg el fa ell.
El següent tiro jo, seguint la tònica del primer: buscar les xapes tot anant a quatre grapes.
La tercera tirada està neta de xapes i bruta de sorra, així que torno anar jo davant, no fos cas que passés algo i la Natalia em cardés una jaquetada d'osties! Que la tia pica fort! Paraula!!!!!
A partir d'aquí la paret es redreça i ens trobem sota una placa gairebé vertical de 4+ amb les assegurances més separades que les relacions entre Corea del Nord i els EE.UU.
Pujo poquet a poquet, poso un micro per allà i arribo a R4 disfrutant/tremolant.
Vist ara a toro pasao no és tant, però havia llegit per la xarxa moltes històries de terror d'aquest llarg.... ni cas. Amb una mica de temple es pasa bé.
La penúltima tirada la fa l'Adei. I la veritat és que li surt molt bé. Hi ha poques xapes però hi ha un parell o tres de sabinots a prova de bombes!!!!
L'últim llarg el torno a fer jo.
Uns passets de trave i entro a una canalota que ens porta directament a cim.
Quan arriba el Jipi fem un cigarret tot admirant el paisatge i en acabat fem un rapel d'uns 30 metres per la banda oposada d'on em pujat des d'una sabina.
Pleguem les cordes i enlloc de baixar pel camí normal, li cardem recte avall.
A mig camí veig que podriem arribar fàcilment a la paret S de la Gronsa Central, però em quedat amb un company a Horta de Sant Joan, així que decidim continuar baixant i anar a caçar el cotxe. Aquesta baixada és molt més ràpida que la normal però alhora és més incòmode!
Només vàrem fer aquestes fotos...son una mica pedo, però buenu, ja fan el fet.
El sagal es veu que està fet un padrazo i gràcies a això es va guanyar un mega-ticket de cap de setmana.
Rumiant on podíem anar s'em va ocórrer tornar als Estrets d'Arnes, ja que fa uns anys vàrem ser-hi però no vam fer res de profit, a part de fumar, beure i jeure, degut als 278.000 litres d'aigua que van caure del cel!
Així que vàrem tirar cap al sud, a per la revenja.
Per accedir a la paret i venint d'Horta de Sant Joan, creuarem la carretera general i ens dirigirem al desviament que porta a l'àrea de la Franqueta en direcció al riu dels Estrets. Passarem per la font de la Pineda. Al Km. 7.1 trobarem un trencall a la dreta que es on deixarem el vehicle per seguir el camí que ens porta als Estrets. En un quart d'hora arribarem als peus de la gran paret de la Gronsa Sud. Per accedir a peu de via pujarem per una mena de canal per seguir per una sèrie d'esperons molt tombats una seixantena de metres fins un replà on trobarem la R0 muntada de dos parabolts inox, sota una llastra molt característica i visible des del camí.
A migdia ja estàvem a peu de via de la "Cheburashka", a la paret W de la Gronsa Sud.
La via en qüestió encara estava a l'ombra, així que ens vàrem espabilar per poder fer tants metres possibles a la fresquesta!
El Jipi s' anima i el primer llarg el fa ell.
El següent tiro jo, seguint la tònica del primer: buscar les xapes tot anant a quatre grapes.
La tercera tirada està neta de xapes i bruta de sorra, així que torno anar jo davant, no fos cas que passés algo i la Natalia em cardés una jaquetada d'osties! Que la tia pica fort! Paraula!!!!!
A partir d'aquí la paret es redreça i ens trobem sota una placa gairebé vertical de 4+ amb les assegurances més separades que les relacions entre Corea del Nord i els EE.UU.
Pujo poquet a poquet, poso un micro per allà i arribo a R4 disfrutant/tremolant.
Vist ara a toro pasao no és tant, però havia llegit per la xarxa moltes històries de terror d'aquest llarg.... ni cas. Amb una mica de temple es pasa bé.
La penúltima tirada la fa l'Adei. I la veritat és que li surt molt bé. Hi ha poques xapes però hi ha un parell o tres de sabinots a prova de bombes!!!!
L'últim llarg el torno a fer jo.
Uns passets de trave i entro a una canalota que ens porta directament a cim.
Quan arriba el Jipi fem un cigarret tot admirant el paisatge i en acabat fem un rapel d'uns 30 metres per la banda oposada d'on em pujat des d'una sabina.
Pleguem les cordes i enlloc de baixar pel camí normal, li cardem recte avall.
A mig camí veig que podriem arribar fàcilment a la paret S de la Gronsa Central, però em quedat amb un company a Horta de Sant Joan, així que decidim continuar baixant i anar a caçar el cotxe. Aquesta baixada és molt més ràpida que la normal però alhora és més incòmode!
Només vàrem fer aquestes fotos...son una mica pedo, però buenu, ja fan el fet.
 |
| Vaja barriletes!!! |
 |
| L'Adei al 5é llarg, Cal Sabinot! |
 |
| Croki-paint força xungo, però és lo que hi ha... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada