Ja fa uns mesos (si, si, uns mesos, i que? No teniu mai mandra vosaltres? Doncs jo tot sovint si es tracte de fotre'm d'osties contra l'ordinador...), vaig anar amb en Grau a la Punta Mildones.
Aquest popular escalador garrotxí m'havia parlat moltes vegades de les parets de la Costa Brava. Però amb el repelús que em fa el mar, sempre li donava llargues. Suposo que estar a Canaries 9 mesos vestit de mimeta i menjant ranchu hi deuen tenir molt a veure.
Finalment em vaig deixar enredar, i un dia que treballavem per allà aprop ens hi vam acostar quan vam acabar el jornal a fer la via "Kubalita" a la punta Miladones".
Podeu trobar un bon post al blog de l'Ivan Ruiz, "Perversió vertical", ja que la majoria de les vies són seves, i qui millor per explicar-vos l'aproximació i les vies que ell?
No us poso l'enllaç per qué no tinc ni puta ideia de com es fa, ja us espabilareu a buscar-ho si voleu.
Total, jo us explico rapidament la via que vam fer i un petit consell.
L'accés a peu de via s'efectua rapelant. Per tant, jo el que faré la próxima vegada es deixar una corda fixe al rapel. A nosaltres s'ens va enganxar i vam perdre molt de temps. Doncs ja que vam deixar les motxil.les a dalt, podriem haver dut una corda més, fixar-la, rapelar i anar-la a buscar quan haguessim acabat la via.
Wenu, i la via....que us puc dir....un primer llarg de pel.licula amb la roca molt treballada pels elements dona accés a dues tirades més on cal estar MOLT atent a la roca....i després diuen que a la "Kuru" hi ha algun bloc inestable....jo vaig trobar que hi havien molts rocs "dansarins" i que la pedra sonava a buit a molts llocs, però no és esportiva i no es pot exigir tant.
Només em faltaria dir que el lloc és molt guapo i que les formacions rocoses són molt curioses. També cal dir que la via està molt ben trobada i l'equipament correcte, amb un parabolt inox a cada reunió (son 3 però nosaltres ho vam fer en 2) i uns quants ponts de pedra muntars i algun pitó.
Com que només tinc una foto i a sobre és rapelant, us penjo un parell d'acudits per emplenar una mica més i la consagrada cutre-ressenya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada