Finalment, les peroles i les patates del restaurant queden orfes per un dia, i en David ha tornat a anar a escalar!!!!
 |
| El que conta és la intenció....certament un fotomuntatge lamentable! |
Com que és el seu dia, li deixo triar...però com que no es decideix, trio jo... Que pim, que pam, que pum...pues bocadillo de atun!
Cap a Montserrat!
Pel matí em toca treballar i arribo tard...
Sense dinar, amb una birreta el cos, i sense ganes de caminar, agafem el funi de St. Joan i anem a la Gorra Marinera, a la banda sud.
En David diu que vol algo més fàcil, que alló és més tiesu que un ciri Pasqual.
Recordo unes vies de l'Arias a la Miranda de St. Pere que les tenia guardades a la poca memòria que em queda per anar sol o amb la meva dona, ja que són molt faciletes.
Li comento i diu que ja li està bé.
Pué p'allá.
 |
| Plànol del blog Papiyjuanan. |
Al final, a peu de paret, ens decidim per La Piula, però entrant per la Ramon de Semir, així queda tot plegat una mica més homogeni.
 |
| Crokis del Skalatzencas tunejat per mi...tot solet! |
Trobem un pont de pedra i una sabinota a la placa del 1r llarg, i més amunt enllacem amb La Piula, on només ens em de dedicar a xapar les plaquetes grogues, passo de llarg la R1, i m'en vaig directe a R2, uns 65 mts.
El següent llarg el fa el meu germà, bastant descompost però molt equipat.
Via xula dins la seva categoria d'escalada de costellada, sobretot la placa inicial, i el murete de 4+.
Aqui van unes fotos del pinche cocina!
 |
| En David després del murete del nostre L1 |
 |
| Mal d'esquena? |
 |
| Arribant al cim. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada