Finalment, durant la passada primavera, vaig enredar a algú per anar a fer la via Blava a la Miranda del Pas pas del Princep. Aquesta vegada la víctima va ser la Mireia.
Només sortir del cotxe ja em vaig equivocar de camí i vam acabar embardissats enmig d'una canal, treient la corda i tot!!
Total, va ser un fracàs estrepitós!
Em vaig conformar amb arribar al cotxe sa i estalvi!
Fa uns dies, hi varem tornar.
Sí voleu que us digui la veritat, no sé com la vaig cagar tant! Mira que està ben explicat!
Finalment vam arribar a peu de via després d'1:30h de pateo, i ja hi havia una cordada... però no ens vam fer nossa, anaven força més ràpids que nosaltres.
Poca cosa a dir d'aquesta via, hi ha milers de pàgines d'informació per internet i ressenyes a molts llibres.
Només quatre notes per despistats com jo:
- L'inici està a sobre d'un pedestal i costa de trobar, si mirem amunt veurem una R0 amb una xapa pintada de blau
- Per arribar a R2 em de fer una marcada diagonal de dretes, si anem rectes ens cardem a la "Makita plateá".
- El tercer llarg és el més guapo amb diferiència, que no us el cardin!!!!!
- La resta de llargs són molts fàcils, l'únic misteri és no entrebancar-se, sinó acabarem enredats amb la corda com un tall rodó!
- La baixada no la vam encertar i va acabar enmig de la selva... com sempre... però més tard o més d'hora anem a petar al camí, que està una mica més avall, no us estresseu!
El que us deia... |
Crokis del descens "chirlat" a en Gatsaule, apreneu-vos'el!!! |
En resum, és una bona via, no és 5 *****, però l'entorn, l'aproximació, les vistes del cim, i la companyia li donen un plus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada