Son les 7 i picu del mati i no tinc gaires ganes d'escriure, però a veure si penjo alguna cosa....
Som-hi!
Aquest estiu es pot resumir amb una paraula: conglorejada!
Quin fart de codols, ametlles, crocantis, bolos, galetes.....sembla el rebost de l'àvia!
Tot va començar a la via Núria a Sant Honorat.
Vaig llegir relats terrofics sobre la roca i els alejes....no hi ha per tant.
La roca no és excel.lent però està molt sanejada, i els "sartenazos" .....buenu, jo vaig fer 4 antenazus però si aneu serens no calen....
Jo duia una ressaca montruosa!!! A peu de via volia marxar...feia mooooolta calor, tenia maregos, em tremolaven les cames....però al final vaig tirar amunt.
Vaig tota la via de 1r excepte el 5è llarg que el va fer en Pepins, era el segon dia que escalava aquest any....
Via molt guapa, tot i que des de fora es veu brutal, un cop la fas penses: si, es guapa, però pensava que ho seria més.
Lo més mal parit per mi va ser un pas a la meitat del 1r llarg.
El segon diuen que és molt expo xapar la 2a assegurança....antenazu i amunt.
La resta fàcil i agradable.
L'últim llarg si que està podridot però està molt grapat i si cau algo, cau lluny del company de la R.
Descens mooooolt llarg però amb bones vistes.
No tinc ganes de fer el croki paint dels collons i penjo la ressenya de l'antxpavil, que no els conec però em cauen bé.
 |
| Aproximació suant alcohol per tots els porus de la pell |
 |
| En Pepins arribant a R2.....crec. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada