Després de la "metrada" del dia abans, i d'una altra bona rajada de birres, no va haver-hi collons a llevar-se mínimament d'hora, i com era d'esperar, el refugi Casa de piedra ja no ens van donar esmorzar, ni tan sols un trist cafè, així que amb un Huesito i un tragu d'aigua ens vàrem dirigir cap al Primer Mur, amb l'intenció de fer una segona via al Segon Mur.
Jo ja m'ho ensumava, i va passar el que tenia de passar quan fas el ruc fins a les quinientas de la nit i el ganso entre els llençols pel matí: gent escalant les vies "Nano" i "Super-Nano" , d'altres fent esportiva i uns altres als peu de via esperant torn...
Jo ja estava per cardar el camp i en l'últim moment en Pepins em convenç per fer el que sembla una via nova. Dubto una mica, ja que no trobem cap informacio per la xarxa i encara hi ha la pols de quan van foradar... i sí la via està a mig fer?
Al final tira ell. Un desplomet més fàcil del que sembla amb un pas llarg i arribem a una placa tombada que seguim fins a R1. La segona tirada comença amb una fissura ample i un pèl bruta que delata que aquesta via és ben nova i s'ha de netejar una mica més encara. Seguim per un esperonet i després d'una travessia arribo sota un mur ben vertical, però no trobo cap reunió a la vora. Penso en tirar amunt, però no sé el grau, ni l'equipament, tinc a més de 10 persones voltant per sobre i estic fins els collons de tota aquesta gentada.
- Saps que? Ves a la R2 de la "Súper-Nano" que quan el dia comença malament, normalment acaba pitjor.
Així que desfaig la travessia i monto reunió a la R2 de la"Super-Nano". Puja en Pepins i ens mirem el muret, que ara tenim a la dreta però finalment com a bon convergents resacosos que som, continuem pel pla B, i en 40 metres facilets arribem al cim de la paret, on pleguem el material i xerrem amb una altra cordada que acaba d'arribar, i ens revelen el secret del perquè hi ha tanta gent del nord per aquí...
Moraleja d'aquest finde semi-fiasco:
Beu menys
Ves a dormir d'hora
Lleva't d'hora
Menja sa
I no vagis a Pirineus per San Fermin, hi ha navarresos i bascos per tot arreu!
Si voleu anar-hi, aquí trobareu l'aproximació i el descens explicats en una imatge.
Jo ja m'ho ensumava, i va passar el que tenia de passar quan fas el ruc fins a les quinientas de la nit i el ganso entre els llençols pel matí: gent escalant les vies "Nano" i "Super-Nano" , d'altres fent esportiva i uns altres als peu de via esperant torn...
 |
| El sector estava així més o menys... |
Al final tira ell. Un desplomet més fàcil del que sembla amb un pas llarg i arribem a una placa tombada que seguim fins a R1. La segona tirada comença amb una fissura ample i un pèl bruta que delata que aquesta via és ben nova i s'ha de netejar una mica més encara. Seguim per un esperonet i després d'una travessia arribo sota un mur ben vertical, però no trobo cap reunió a la vora. Penso en tirar amunt, però no sé el grau, ni l'equipament, tinc a més de 10 persones voltant per sobre i estic fins els collons de tota aquesta gentada.
- Saps que? Ves a la R2 de la "Súper-Nano" que quan el dia comença malament, normalment acaba pitjor.
Així que desfaig la travessia i monto reunió a la R2 de la"Super-Nano". Puja en Pepins i ens mirem el muret, que ara tenim a la dreta però finalment com a bon convergents resacosos que som, continuem pel pla B, i en 40 metres facilets arribem al cim de la paret, on pleguem el material i xerrem amb una altra cordada que acaba d'arribar, i ens revelen el secret del perquè hi ha tanta gent del nord per aquí...
 |
| Pedo-photo per un pedo dia. |
Beu menys
Ves a dormir d'hora
Lleva't d'hora
Menja sa
I no vagis a Pirineus per San Fermin, hi ha navarresos i bascos per tot arreu!
 |
| Croki-paint. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada