En Follet em porta d'excursió i 7

 Bé bé bé. Ja acabem aquesta etapa! I en començarem una de nova, sí la motivació d'escriure continua, perquè és una mica sacrificat això.

 Com que ens havíem tantejat alguns dies, en el bon sentit de la paraula, fent esportiva, va arribar el dia d'anar a fer alguna vieta, i vàrem decidir-nos per la via "Addictes al dissolvent", que ja us podeu imaginar que jo ja l'he fet unes quantes vegades però m'agrada molt i no em fa pa res repetir-la. Ell també l'havia fet però només una vegada, i com que no s'enrefiava molt de mi, normal, també prefereix jugar sobre segur.

 L'aproximació la vàrem fer per la pista de Fontalba, ja que faltaven pocs dies per Sant Joan i encara estava oberta. Després la tanquen i fan pagar els 100 primers cotxes, els altres han d'aparcar a Queralbs.

Croki-maps.

 Després de gairebé una horeta arribem a peu de via i ens repartim els llargs. Ell els "nones" i jo els "pares", així que comença ell i quan està a punt de penjar-se li canto el pas i encadena. Pujo jo i també em surt. Li paso la motxilla i em llenço a la segona tirada, que em va pel cantu d'un duro de cardar un acerot però la proximitat de les assegurances invita a probar-ho, i sortosament també la faig neta.

L1

Arribant a R2.

Digues "Lluíííííís"!!!!

 El tercer llarg té el pas només sortir de la reunió i tots dos acabem agafant-nos a la cinta. Jo crec que dèu ser 6b, però la gent diu que és menys. Després venen unes grades que ha crescut algun matoll emprenyador i el diedre guapo profanat amb xapes. Un pas de matojo-tracció i R3.

Diria que es arribant a R5.

 La quarta tirada comença amb un flanqueig de dretes per arribar a un desplomet que em surt al segon intent, ja que hi ha una xapa a desmà que algun any d'aquests hauria de canviar. Uns metres més i montem la quarta reunió, comuna amb la via dels "Duis", que diuen que està reequipada, però no és cert. Encara queda algun buril en aquest itinerari per substituir, però en Joan no vol creure'm, pues allà ell. Però vigileu. Sí la repetiu, xapeu els burils, ja que potser no trobareu els parabolts que el Senyoret diu que si que hi són. 

Ja pot dir missa aquell, això és un buril.
Per tant no la va re-equipar tota!

 El penúltim llarg l'encapçala ell i veig que hi ha un pas que li costa molt, però encadena. Quan arriba el meu torn ho entenc. Hi havia un pinet que anava molt bé per tibar, i ara ja no hi és i ha quedat un pas més difícil i amb mala caiguda a la repisa. Hi hauré de tornar algun dia a posar una xapeta, però quina mandra pujar amb el taladro allà dalt, brrrt...

 I l'últim llarg no té més història que anar buscant el camí més fàcil i net entre xapa i xapa. La reunió és força incòmode, així que vaig fer uns metres més i la vaig montar una mica més amunt, a la darrera R de la via "Primavera", però només és d'un parabolt! O la reforcem o assumim aquest risc.

Santa pujada de tornada, uf!

 La tornada va ser una mica dramàtica, ja que el Sol encara estava ben alt i cardava una calor de Déu, l'aigua feia estona que s'havia acabat i en Follet va imposar un ritme que semblava l'Indurain a un port dels Alps! Però això ja és una altra història...

Croki-paint.