dijous, 5 de febrer del 2015

Kubalita a la Punta Miladones

Ja fa uns mesos (si, si, uns mesos, i que? No teniu mai mandra vosaltres? Doncs jo tot sovint si es tracte de fotre'm d'osties contra l'ordinador...), vaig anar amb en Grau a la Punta Mildones.
Aquest popular escalador garrotxí m'havia parlat moltes vegades de les parets de la Costa Brava. Però amb el repelús que em fa el mar, sempre li donava llargues. Suposo que estar a Canaries 9 mesos vestit de mimeta i menjant ranchu hi deuen tenir molt a veure.
Finalment em vaig deixar enredar, i un dia que treballavem per allà aprop ens hi vam acostar quan vam acabar el jornal a fer la via "Kubalita" a la punta Miladones".
Podeu trobar un bon post al blog de l'Ivan Ruiz, "Perversió vertical", ja que la majoria de les vies són seves, i qui millor per explicar-vos l'aproximació i les vies que ell?
No us poso l'enllaç per qué no tinc ni puta ideia de com es fa, ja us espabilareu a buscar-ho si voleu.
Total, jo us explico rapidament la via que vam fer i un petit consell.
L'accés a peu de via s'efectua rapelant. Per tant, jo el que faré la próxima vegada es deixar una corda fixe al rapel. A nosaltres s'ens va enganxar i vam perdre molt de temps. Doncs ja que vam deixar les motxil.les a dalt, podriem haver dut una corda més, fixar-la, rapelar i anar-la a buscar quan haguessim acabat la via.
Wenu, i la via....que us puc dir....un primer llarg de pel.licula amb la roca molt treballada pels elements dona accés a dues tirades més on cal estar MOLT atent a la roca....i després diuen que a la "Kuru" hi ha algun bloc inestable....jo vaig trobar que hi havien molts rocs "dansarins" i que la pedra sonava a buit a molts llocs, però no és esportiva i no es pot exigir tant.
Només em faltaria dir que el lloc és molt guapo i que les formacions rocoses són molt curioses. També cal dir que la via està molt ben trobada i l'equipament correcte, amb un parabolt inox a cada reunió (son 3 però nosaltres ho vam fer en 2) i uns quants ponts de pedra muntars i algun pitó.
Com que només tinc una foto i a sobre és rapelant, us penjo un parell d'acudits per emplenar una mica més i la consagrada cutre-ressenya.





dimecres, 4 de febrer del 2015

Marcha una de calamares!!

Buenu, aquesta vegada m'ha tocat a mi fer la parrafada del finde, aquest cop amb el brother, ja que ell té “algun”problema amb la informática i jo m’hi guanyo les garrofes  …

La idea que tenia el Xexo era bastant flipada, però m’hi vaig veure en cor de seguir-lo.
Aquesta era fer un mini pateo fins l’agulla de Can Jorba, fer cim, baixar fins el Torrent del Migdia, anar a buscar la Cajoleta, pujar-la escalant, després remuntar fins al Montgros, fer alguna via de la cara Sud i menjar-nos una bona baixada fins al carro. Així fèiem una mica de cardio i polida de tècnica de peus, ja que ara els dos  patim sobrepès degut a les parentes ...

Però per variar tot es va torçar només arribar al Bruc...
A l'aparcar el cotxe el termometre marca 6°C.... i només d'entrar a Ca l'Anna em vaig trobar amb el meu antic jefe! 
Feia l'ostia que no el veia i gràcies a ell us puc dir que  tots vosaltres em pagueu el sou...jajaja! Vamos, que soc de l’administració.....Una agradable sorpresa, per tot seguit veure una meteo del cagarse!

Però mira, per una vegada em sentia més motivat que l’avi 9dits i  vam anar al pàrquing amb pobres perspectives ... ja que pintava com sempre que anem a Ca la Montse, o sigui núvols, vent i fred... que gafes!

Arribem al pàrquing de Can Jorba (a petar de cotxes i el termotre encara marca 7°C....). Pugem a gas a peu del Joc de l’oca, ja que era com la marabunta pel corriol, que és on comença la Bego-Miguel-Kush, però ja hi havia una cordada de tres que també la volien fer i que anaven molt de trankis. No és que nosaltres siguem molt seriosos, però jo sempre vaig cagat a Montserrat i aquell trio semblava que estiguessin fent unes tapetes en algun xiringuitu de la Barceloneta.... Només d'arribar, ens vestim i cap amunt per la Escabroni Escapullini ... Mare Mia!!! Quin canyonazos així per començar! Aixó si que et desperta! Més que un carajillu de conyac curt de café!

 El Xexo, com sempre, sense dir res, va fent, tragant saliva però com qui no vol la cosa ja està a la reunió i com les dues R estan de cantó,  allà els hi vam fer un quiebro per la "chicane", digne d'Spa-Francorchamps, els vam adenlantar i ens vam canviar a la Bego.
El primer llarg em va semblar d'anar fent, molt wuapo però no te caigas birdio! El segon també molt wuapo amb un sostre amb unes palanganes inhumanes! I es nota el canvi de via ... aquesta està més grapada, sino no pujo ni de conya!

El tercer, curiós, amb una mica trave i un mini diedre, tot i que nosaltres ens vàrem equivocar i vam fer R abans del diedre, llavors arribem a una repìsa de conya per fer unes risas i un piti al solete ja que havia despejat i estàvem a resser del vent. El que en teoria és el quart llarg és una rampilla de IV distreta que és més wuapa al fer-la que al veure-la. El cinqué és un murete i ja està, però si aquest és V jajaja el primer és 6a... i per acabar un tràmit de III fins al cim.

Tot seguit, a peu fins la Petita Aran de la Cajoleta del incansable J. Vidal. Aqui ens comença a castigar més el vent, i parlant de cronos veiem que no ens donarà temps a fer el  Montgros sino volem baixar de nit ... que va ser que no! O sigui que ens ho agafem amb més calma, així decidim fer aquesta via i cap a fer la birruska!

El primer llarg de III amb un pas de IV és una rampa que va a buscar un muro vertical de la part esquerra de l’agulla, però per variar SÓC UN GAFE! Volia empalmar el L1 i L2 per enxufar-li el 6a al brother ... però se’m va quedar enganxada la corda a l’últim seguro (no poseu una cinta llarga) Au! Toca’t els collons i  monta R, el Xexo fa el segon que V/V+ que li va costar una mica perquè anava tota l’estona en diagonal, a  mi no tant, suposo que la costum del roco de sempre anar de trave ho va alleugerir, tot i això a mi em va molar. El tercer i últim és un muro vertical de regletes crostoses però franques, una petita secció de patates gegants al mig i un bombo a dalt. Començo a poc a poc i mirant-m'ho molt! Em va sortir tot el llarg, 6a al muro i al bombo segons el croquis,  però no ho és pas, el desplomet té canto a por doquier!

Després de quedar-me tieso al cim mentres el Xexo puja ... fem un ràpel i una grimpadeta de III fins a buscar unes fites i el camí de les marques grogues que ens fa baixar al torrent, d’allà busquem el camí dels francesos, marques vermelles de pintura i de sang ... perquè algú va patir algun derrame pel camí (esperem que no fos res), fins al pàrquing de Can Jorba.....el termometre marcava 8°C...brrrrr


En David al L5 de la Bego

El David a l'ultim llarg de la Bego


El David al L2 de "La petita Aran"



Una altra instantània al L2 de "La petita Aran"



Una altra vegada el David a La Cajoleta...ara al 6a del L3


I encara una altra foto del David a "La petita Aran"

Wenu.... com que en Sergi no surt en cap foto, us penjo aquesta....imagineu-vos'el avançant a l'altre cordada al L2 de la Bego....... més o menys...(que malo que es el alcohol.....)





Croquis made in jo.....
Croki-paint de la "Bego" a l'agulla de Can Jorba

dimecres, 21 de gener del 2015

Involució

Dioooooos!!!!!!
20 anys i 15 kg separen aquestes fotos.....
Aquest any és el 20é aniversari de la meva nena....la Y!
Aquell 1995 amb en Guillermo J. vam començar a obrir la via "Jabares" a la Paret de la Y a Cal Barricó....un cúmul de desproposits va fer que l'acabés el 2000 amb en Jaume Vilalta.
Podeu riure....us entenc....però no massa, eh!

En Guillermo i jo a la R1 de la "Jabares"....vaja pintes!

Joder!! Com em perdut!! Diossssss!! Vaya telica!!!
La nena va creixent...pels costats, igual que jo!!!

divendres, 16 de gener del 2015

Fiascu al Balinyó

"L'hermità del Balinyó"
Que us puc dir d'aquesta via? Doncs la veritat, res de bo...
No em va agradar gens....no us la recomano...potser hi haurà algu a qui li agradi, però tant a mi com a en Carre ens va semblar una jabalinada.
Vam fer els quatre primers llargs i el rapel per arribar a peu del "mur" del cinqué....un cop aqui li vaig proposar al company per marxar a Perles a fer un parell de vies, que seguint la canal on desemboca el rapel segur que arribem a peu de via caminant...ell va acceptar de bon grat però quan duiem mitja canal ens vam trobar que quedava tallada...vam fer un altre rapel de 35m, amb la corda de 70m vam arribar super just!!!
Al final estavem tant decepcionats que vam anar a ofegar les penes en alcohol, res que una bona rajada de birres no ho arregli.
No em digno ni a fer el croquis i tampoc vam fer cap foto...però us penjo aquesta recepta de macarrons amb camagrocs que és més interessant que aquesta via....crec jo.









INGREDIENTS:

1/2 porro

1/2 ceba o una ceba molt petita

150 grs de camagrocs

175 grs de macarrons

1 bric de crema de llet

formatge parmesà

sàlvia


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi posem els macarrons i els deixem bullint el temps que indiqui l'envàs.

Els camagrocs no necessiten netejar-se, venen molt nets, ja sigui del bosc directament o de la botiga. Només els heu de tallar el peu que és on tenen la terra.

Agafeu el porro i li traiem la pell de fora. Li fem un tall des del final fins al mig, per tal que hi puguem passar un raig d'aigua per netejar bé les fulles que de vegades els queda terra entremig. Només aprofitarem la part blanca i de color verd clar, les fulles més verdes són massa dures.

Tallem la ceba pel mig i pelem la que anem a utilitzar.

Ratllem la ceba i el mig porro.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli, només volen que es cobreixi, no fer una piscina. Hi posem el porro i la ceba ratllat i ho deixem a foc mig que es vagi fent. Volem que s'estovi, no que es fregeixi molt. Ho amanim amb la sàlvia i una mica de sal.

Quan ho veieu tou hi posem els camagrocs i els hi donem unes voltes. Treuen una mica de suc i se'l tornen a beure. En aquest moment ja hi podem posar la crema de llet.

Si ja teniu els macarrons fets els poseu ben escorreguts a dins de la paella, si hi caben, sinó ho haureu de canviar a una cassola més gran.

Si encara els falta temps als macarrons apagueu el foc de la paella per esperar els macarrons.

Doneu un parell de voltes amb els macarrons dins la salsa, que es barregi tot bé i apagueu el foc.

Servieu-los de seguida amb formatge ratllat per sobre



dimecres, 14 de gener del 2015

Arrossegant un altre petate....

L'altre dia, no fa gaire, vaig quedar amb dos ex-companys del currele per anar a fer un gorret a Montserrat, pocs mals de cap i després fer un bon menú a Can Bartomeu a Monistrol.
Doncs no va sortir com vam planejar ni de conya...
En Mikel li va tocar anar de rebaixes amb la dona...uffff! Pobre sagal!
I en Xevi i jo vam decidir anar a la Miranda del Princep a fer la "Makita plateá", i no sé ben bé com, però vam acabar a la Miranda de Can Jorba...
Un cop allà, no sabiem quina via fer, al final em vaig calçar els gats i vaig tirar amunt...a mitja via, vam deduir que era la "Sol solet", megaclàssica amb raó: roca boníssima, equipament bo i generós, poc pateo i ....Sol!
La via em va agradar moooolt, llàstima que estigui matat per que el desplom de dalt es veu molt guapo...però que hi farem....i a més, a Can Bartomeu feien vacances...
Vam pujar la via enllaçant els L2 i L3, i L4 amb L5 amb la corda de 70mts, que ens va donar per baixar en 4 rapels, l'últim molt i molt just, però arriba.
De segur que hi torno! Però la pròxima vegada fins el cim de l'agulla de Can Jorba!!!
Com que no vam fer ni una trista foto, us penjo aquestes fotos d'unes titis que estan molt bones...i com no...la típica ressenya feta amb el paint!!!!




dilluns, 12 de gener del 2015

Un d'aquells dies que tenen...

Bones canalla!
Vaig molt endarrerit amb els posts ultimament... però és que em carda molta mandra remenar l'ordinador.
Wenu, a lo que anàvem.
Fa unes setmanes vam anar al sector CAM Nou Barris amb la ideia de fer la via "D'en Pitus", però quan vam arribar, vam veure que hi havia una cordada....canvi de plans, i ara que fem? Ullada ràpida a la guia, i cap a la "Mal pas"
Vaig pensar que podriem fer aquesta via i la "Somni de primavera", però res més lluny de la realitat....les coses es van anar embolicant no sé ni com ni el perqué i a mitja tarda enfilavem el camí de tornada cap al cotxe...suposo que era un "d'aquells dies que tenen les dones" i no vam tenir temps per més....que hi farem.
Tot hi així trobo que és una via molt maca i recomenable, per molt que diguin....
Els quatre llargs estan molt bé, sobren les pintades per indicar l'itinerari, però la resta és maco, sobretot el quart llarg.
Bé, aquí us deixo un croquis made in paint i unes fotikis.

Croqui-paint

La Mireia començant el 3r llarg
Una cordada fent la via del costat, "Somni de primavera"
La jefa superant el primer mur de 5+ del L3

dissabte, 1 de novembre del 2014

Integral Pepins

Ja fa unes setmanes, mes aviat un parell de mesos, vam anar anar a Montserrat, a....
A on?
No ho endivinarieu mai....
Pues claro, a La Codolosa!
Jajaja
S'ha convertit en un clàssic quan em toca portar algun paquetàs!
Vies maques, ben equipades, roca sana, combinacions infinites i Sol!
Si surts de Ripoll, el que busques és un bon Sol, que ja està bé d'aigua i núvols....Déu n'hi dó quin estiu!
Doncs som-hi!
Vam anar-hi amb en Pepitu i, com no, amb la companya, sembla un velcro collons! Es broma! Es molt bona mossa!
Vam començar amb la via "L'avi trepador", molt xula i amb un segon i tercer llarg amb les xapes separades un pèl massa, però que li dona un punt picant i interessant a la via. Molt divertida i recomenable.

Un cop vam arribar al cim, varem baixar a peu i ens hi vam tornar a possar...
Aquesta segona via que vam fer , és una combinació curiosa; entre nosaltres li diem "Integral Pepins".
Vam començar per la via "Full equip", L1: 4+ i L2: 6a.
Aqui ens vam desviar al tercer llarg de la "Campions", L3: 4+.
I en aquesta reunió vam fer una travessa a l'esquerra, que és caminar, però té un pas tonto cap al final, L4: caminar, i vam anar sota el mur de 6a de la "Via del pi", L5: 6a, i cap al cim a buscar el camí que porta al bar!
Uns quants metres i bona companyia, que és el que conta!


La Mireia i en Pepitu al primer llarg de la via "Lavi trepador"
Aquest parell no avancen!!!

La Mireia al 6a de la via "del pi"



La Mireia fent el 1r llarg de "L'avi trepador " assegurada per un servidor

El menda lerenda fent el L2 de "L'avi trepador"

Jajaja!!! La Mireia esperant el seu torn abans de la travessa

dijous, 30 d’octubre del 2014

Vintage Industrial a Cal Barricó

Que tal mainada?
Teniu més ganes de que us canti vies noves?
Pué vamono pallá!
Fa uns dies em van donar festa al curro perqué no teniem feina i vaig decidir anar a acabar una via que tenia a mitges a la paret de la Y de Cal Barricó.
La vaig començar a principis d'hivern del 2012, vaig netejar el camí, el peu de via, el sócol i després vaig obrir el primer llarg, 5°/A1, tot aixó, sol.
Però coses de la vida i de la mandra no hi vaig tornar-hi.....mea culpa!
Però vaig tornar-hi la setmana passada i la vaig acabar!
Vaig anar al cim de la paret, vaig rapelar fins R1....no m'en refiava de la corda que  duia gairebé dos anys a sol i serena....i després vaig treure la corda i vaig tirar amunt, obrint des de baix i sol.
Total, en dos dies vaig obrir el segon llarg, el vaig netejar, probar, marcar i equipar.
I després li va tocar el torn de sanejar i foradar el primer llarg.
Resumint:
L1: 40mts, sócol de 3°, placa de 5°, sostret de 6c +/- o Ae i placa fissurada de 4+.
L2: 20mts, placa fàcil 4° i placa difícil de 6c +/- o 5°/Ae fins la R.
Podem baixar a peu o per qualsevol de les vies veïnes.
Amb 17 cintes +R passarem bé.
Per arribar-hi:
Aparcar el carro al km. 126 de la N-260, ja veurem el pont vell, estacionar sense obstaculitzar el pas.
Seguirem  a peu  direcció S per una pista,  saltarem  una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.
Als 15 minuts trobarem una segona cadena. Abandonem la pista per seguir el vailet ( cable elèctric) de la nostra dreta.
En menys de 10 minuts i d'una bona pujada trobarem una tartera amb fites, i amb marques vermelles, nosaltres tirarem cap a la dreta, si anem cap a l'esquerra anirem a petar a la casa de Cal Barricó.
Seguirem per la tartera uns metres més, la qual ens duu a un camí planer que el seguirem fins a trobar una gran fita.
En aquest punt girem a l'esquerra, direcció a la paret seguint les fites i saltant de bloc en bloc, arribarem a una altra tartera a escassos metres de les vies. A partir d'aqui, dependrà de la via escollida, i en un o dos minuts arribarem a la ruta que voliem fer.
Uns 35 minuts en total.

Croquis general de la paret, a veure si us animeu!!!!!!!!!!!
P.D.: El projecte de la dreta ja està acabat i equipat seguint la tónica de l'empresa, 5°/Ae. Dos llargs d'uns 20 mts cada un, facilment empalmables i màxim 6a+. No exagero, no arriba a 6b, el sostre és més fàcil del que sembla, lo més xungo és l'últim pas de la via pels baixets com jo....té collons, i aixó que l'he equipat jo.....
El nom?
PAPER MACHÉ......Jijiji......qui em conegui ja ho entendrà......

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Doctor Neret a la Dent d'en Rossell

Ja em enllestit una altre via a la Dent d'en Rossell i ho em fet com ens agrada a nosaltres, encara que aixó provoqui polèmiques i crítiques....
La vam obrir des de sota en dos dies, amb vivaquillu inclós a la repisa de la penúltima reunió, vam deixar-hi cordes fixes per tornar a netejar-la una mica i equipar-la generosament amb parabolts de 8 i 10mm.
Aquesta ruta segurament no surtirà mai publicada en el típic recull de "Les 100 millors vies de...." però ens permetrà passar un bon matí d'escalada ja que és una via molt ràpida, no té moltes complicacions i només ens caldran unes 20 cintes exprés i bagues per llaçar arbres.
La millor part de l'itinerari són els 5 primers llargs, amb roca sana i neta de matolls, a destacar el segon i el quart, una travessa maca seguida d'una fissura una mica desplomada però amb MOLT canto!
El 6é llarg no és lleig, però cal parar atenció a no tocar uns blocs que hi ha cap a la meitat, nosaltres ens hi vam pujar a sobre i no es movien però per si les mosques....
El seté llarg....bé....és el que hi ha....força patranyós....
I el 8é llarg personalment m'agrada bastant, tot i que també hi ha alguns blocs molt sospitosos, però a nosaltres no ens va caure res.
Em de pensar que tot hi que és una via equipada i per passa-ho bé, estem escalant en una paret del Pirineu i que em d'estar a alerta amb la roca, ja que tot hi ser bona trobarem alguns blocs amb mala pinta, que nosaltres em probat i no han caigut.
Ni ens confiem ni siguem catastrofistes!
L'hem obert i equipat entre en Patu, en Fonts i jo, i deu tenir uns 240 mts, i el grau màxim obligat és 5+/Ae, si volem forçar-la en lliure....wenu....el grau màxim deu ser 6b+, és una proposta, i ja sabem que el grau és molt relatiu.....
Apa, espero les vostres crítiques CONSTRUCTIVES! Tot hi que les despectives també m'agraden, em motiven més per continuar amb la meva feina....jijiji

Croquis de la via.
En Josep equipant el didre del L6

En Josep al L2

En Josep començant la via

En Patu obrint el tercer llarg

En Patu recuperant el 4t llarg
Jo obrint el 4t llarg

Jo acabant d'obrir el 4t llarg

divendres, 24 d’octubre del 2014

Esperó de Fra Garí

Wenu gent, jo penso que ens em d'agafar aquesta via com un esperó o una cresta, ja que no es pot considerar com un itinerari d'escalada, per qué la meitat de la ruta és caminar o grimpar.
Personalment, no em va agradar gaire, potser perqué esperava una via més continua peró no és el cas.
Pot ser molt interessant per la gent que comença a fer rutes de varis llargs, ja que et permet escapar per molts llocs, peró tot hi que hi ha trams bonics, sobretot el penultim i l'antepenultim, hi ha molts metres de caminar o grimpar, i a més, l'últim llarg trenca la tònica de la via, és bastant desfassat comparat amb la resta.
Peró bé, és una bona excusa per passar un matí i per que s'estreni amb els estreps la companya.
Penjo la ressenya d'en Luichy amb els errors corregits.
No m'enrotllo més ja que no va passar res destacable....
Un consell, si hi ha més de 5000 vies a Montserrat, no perdeu el cul per anar a fer aquesta....



La Mireia al L3

La Mireia al L1

La Mireia a l'últim llarg, després de barallar-se una bona estona amb els estreps